30 de juny de 2017

REFLEXIONS D'UN DIA D'AGOST

Margarita Corominas
Veïna de Sant Adrià

Per què es diu gent gran, a partir d'una certa edat?. Ens fa cosa dir "els vells"?

De vegades es diu així, de manera pejorativa i ens ofenem. Per això diem que només els mobles es fan vells.

De totes maneres podríem parlar de per què diem "grans". Aquesta paraula pot tenir conceptes diferents. Una persona gran, o una gran persona. Som tots grans persones, els que ens qualifiquen així?

Y un tòpic, que potser no ho és tant. Diuen que els avis són com els nens petits. En tot cas hi ha veritat en aquesta expressió. Com els nens petits, ens agraden, ens fan falta, les carícies, les abraçades. Però "ai las" No és igual, i no es fa sempre. Perquè no és el mateix, abraçar un avi, que abraçar un infant.

La gent gran, tenim els nostres records, les nostres vivències, que no sempre podem explicar. De vegades, quan ho fem, uns diuen "ja hi torna, sempre explica el mateix". Però és clar, a partir d'un moment de la teva vida, què pots explicar que interessi? És una terapia per nosaltres parlar del dia a dia -si ho recordem- a un amic com nosaltres, que si de veritat ho és, ens deixarà parlar.

Els nens, sí que ens escolten i volen que repetim les històries, les aventures o el conte. Ells comencen a omplir el seu cervell, de fets quotidians, que viuran a la seva manera, i és el que determinarà la seva personalitat, per quan arribin a ser adults. I aquí sí, que existeix una gran responsabilitat de les persones del seu voltant.

Nosaltres, els grans, som tanbé el resultat de la nostra infància. Per això penso, que quan veiem un nen petit, sempre tenim un somriure per ell. I quan mirem una persona gran, hi ha una tendresa, que no sempre sabem manifertar. Tan fàcil que seria, una pregunta a temps, tocar la ma. Però, és clar, nosaltres som d'aquest grup, i ens reprimim i no sabem estar a la alçada, perquè no som tan grans persones.

O potser sí. Si hem perdut la memòria -la nostra ànima- és aleshores quan tornem a la infància. Per això, més que mai, necessites saber que t'estimen. Perquè la sensibilitat i les emocions hi són sempre presents i aquestes no s'obliden mai.

18 d'agost de 2013

Versió original manuscrita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada