30 de juny de 2017

A VOSALTRES QUE ENS DIEU ADÉU!

El claustre de professorat

Ens agradaria poder dir-vos adéu, fins aviat, fins sempre amb belles paraules, aquelles paraules que surten de molt al fons del cor, però no som erudits. Som simples professors que han batallat dia rere dia durant 25, 20, 5 anys, només uns mesos? al vostre costat amb una feina que, volguda o no, ens ha anat caient al damunt i que hem hagut d'anar trampejant, en moltes ocasions, com hem pogut.

No som erudits, no som poetes, no som grans literats. Som simples professors que hem tingut la sort de poder remar dins del mateix vaixell. I us volem dir adéu, fins aviat, fins sempre i… ens manquen les paraules. Qui ho havia de dir!

Alguns heu decidit voluntàriament baixar a port i abandonar el vaixell, d’altres voleu bescanviar els rems compartits per nous i lluents timons i, alguns, poquets sortosament, us veieu obligats a anar a la deriva i a esperar que un fat benèvol un ubiqui en un indret igual d'acollidor o, potser, menys inhòspit que aquest darrer on us ha tocat bregar.

A tots vosaltres, a tots els qui heu compartit 25, 20, 5 anys o només uns mesos amb nosaltres, us volem dir adéu, fins aviat, fins sempre i, no sabem com fer-ho sense sentir un cert regust amarg a la gola. 

No som erudits, no som poetes però… encara ens queda algun recurs, ens queden les paraules d’un gran poeta de segles enrera a qui podem robar allò que va escriure un dia per a algú com vosaltres:
Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.

Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud de la vostra cambra us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona. l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: “És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.


C.BAUDELAIRE

Feu cas de les paraules del vell poeta. 
Els nostres millors desitjos, per a tots i totes vosaltres!

1 comentari: