30 de juny del 2017

COMIAT

Toni Cabrera
Director

El dia 1 de juliol farà cinc anys des de que vaig assumir la direcció del centre. Recordo quan l’inspector em va dir que jo hauria de ser el proper director i com vaig sortir de la reunió “blanc” per la incertesa que em suposava aquest repte. Tenia por de no estar a l’alçada del càrrec. Ara ja s’ha acabat i el dia 30 de juny deixo la direcció del centre.

Ara han passat cinc anys; cinc anys de treball, d’il·lusions i d’alguna que altra frustració. Suposo que toca rendir comptes. No sóc jo qui ho ha de fer. Són els meus companys d’equip directiu, l’equip de professors, l’alumnat i els pares i mares d’aquests. En tot cas, jo m’acomiado del càrrec amb satisfacció, ja que he pogut treballar a gust i recolzat per la majoria del professorat. És difícil una tasca com la direcció ja que la visió que tenen, cadascú dels diferents àmbits escolars, que formen el nostre centre, ha pogut ser molt diferent.

Una cosa si que puc dir: he treballat honradament, intentant buscar l’equilibri entre les necessitats del centre i les necessitats de les persones, alumnes i professors i això, de vegades, no és gens fàcil.

Quan vaig agafar la direcció tenia clar que havia de continuar la línia de l’anterior direcció, ja que creia en el projecte que ells havien engegat i , pensava, que em tocava continuar per aquest camí. Suposo que ha estat així, però també és evident que aquest camí porta una empremta diferent i singular. No es tractava de fer un calco de l’anterior direcció, sinó de continuar la tasca que ells havien començat i adaptar-se a les noves necessitats que anaven sorgint i a idees pròpies que hem intentat implementar-les.

Ara ja s’ha acabat i toca agrair a les persones que m’han facilitat aquest camí:
  • Agraeixo a l’AMPA del centre que sempre m’ha recolzat i amb els que he pogut treballar molt estretament.
  • Agraeixo el recolzament dels dos inspector que he tingut, durant el meu mandat. La veritat és que aquella imatge que de vegades tenim de la inspecció, com el d’una persona distant i fiscalitzadora, no és el cas. M’han ajudat i m’han recolzat durant aquests cinc anys. 
  • Agraeixo l’estreta col·laboració i recolzament que he tingut de l’Ajuntament, especialment de la Regidoria d’Educació. 
  • Agraeixo al professorat i personal d'administració i serveis, el seu esforç i la seva dedicació i professionalitat. Aquests cinc anys s’han caracteritzat per una època de retallades i la tasca docent i administrativa va patir directament aquests fets, a nivell laboral i a nivell professional. Gràcies a ells, a la seva feina i la seva col·laboració s’ha pogut aconseguir un bon clima de convivència al centre i amb uns resultats acadèmics més que acceptables. 
  • I per últim, com no, vull agrair especialment la tasca que han realitzat els altres membres de l’equip directiu. Sense ells, sense la seva dedicació i professionalitat, hauria estat impossible tirar endavant. Joan, Cèsar i Robert, gràcies per tot el treball que heu fet durant aquests cinc anys i gràcies per la vostra amistat. 
I res més, perquè m’estic posant una mica melancòlic i això ara no toca. Només desitjar a Cèsar, que és qui agafarà la nova direcció del centre, tota la sort del món. Jo no marxo, ni faig un pas enrere, simplement és un pas al costat, per a deixar pas a noves idees i maneres de fer.

Moltes gràcies a totes i tots!

A VOSALTRES QUE ENS DIEU ADÉU!

El claustre de professorat

Ens agradaria poder dir-vos adéu, fins aviat, fins sempre amb belles paraules, aquelles paraules que surten de molt al fons del cor, però no som erudits. Som simples professors que han batallat dia rere dia durant 25, 20, 5 anys, només uns mesos? al vostre costat amb una feina que, volguda o no, ens ha anat caient al damunt i que hem hagut d'anar trampejant, en moltes ocasions, com hem pogut.

No som erudits, no som poetes, no som grans literats. Som simples professors que hem tingut la sort de poder remar dins del mateix vaixell. I us volem dir adéu, fins aviat, fins sempre i… ens manquen les paraules. Qui ho havia de dir!

Alguns heu decidit voluntàriament baixar a port i abandonar el vaixell, d’altres voleu bescanviar els rems compartits per nous i lluents timons i, alguns, poquets sortosament, us veieu obligats a anar a la deriva i a esperar que un fat benèvol un ubiqui en un indret igual d'acollidor o, potser, menys inhòspit que aquest darrer on us ha tocat bregar.

A tots vosaltres, a tots els qui heu compartit 25, 20, 5 anys o només uns mesos amb nosaltres, us volem dir adéu, fins aviat, fins sempre i, no sabem com fer-ho sense sentir un cert regust amarg a la gola. 

No som erudits, no som poetes però… encara ens queda algun recurs, ens queden les paraules d’un gran poeta de segles enrera a qui podem robar allò que va escriure un dia per a algú com vosaltres:
Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.

Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud de la vostra cambra us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona. l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: “És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.


C.BAUDELAIRE

Feu cas de les paraules del vell poeta. 
Els nostres millors desitjos, per a tots i totes vosaltres!

ALS MEUS COMPANYS

Lluís Martínez
Professor de Filosofia

Ha arribat el moment de la jubilació, l'hora de deixar l'activitat que fins ara ha ocupat la major part de la meva vida, i deixar pas a noves generacions, a noves il·lusions de seguir treballant en aquesta tasca tan delicada com transcendental que és educar. En acabar la meva etapa docent, què us puc dir? Què puc descobrir-vos que vosaltres no hàgiu descobert? Seria una desconsideració per part meva donar-vos consells. Sense pretendre-ho, permeteu-me compartir amb vosaltres algunes reflexions:

1. Mai m'he considerat un bon professor. En realitat, sempre he pensat, que, encara que el professor és molt important a l'hora d'orientar i d'engrescar, no hi ha bons professors, sinó bons alumnes.

2. He procurat en tot moment considerar l'alumne com a persona. He intentat, abans de res, respectar-lo com a ésser conscient, lliure i responsable.

3. Si un alumne no m'ha entès, la culpa és meva. No he sabut adaptar-m'hi.

4. He constatat moltes vegades que els alumnes tenen interès i curiositat per saber. L'avorriment i el tedi, creats per la manca d'estímul, maten aquest interès i curiositat.

5. Caldria reforçar sempre la confiança de l'alumne en ell mateix. Cal dir-li “confia en les teves capacitats”, “confio en tu”.

6. Sempre he trobat injustos els comentaris que condemnen l'alumne i desresponsabilitzen el professor. És fàcil criticar per justificar-nos nosaltres mateixos.

7. Ensenyar és també aprendre. Els alumnes són una font inexhaurible per aprendre a ensenyar.

8. L'alumne que reclama constantment la nostra atenció està demanant la nostra compressió i afecte.

9. L'amabilitat fa caure moltes falses defenses.

10. Sempre he pensat que cal educar abans de castigar. Els animals s'ensinistren, les persones s'eduquen.

11. He transmès el meu pensament, però sempre he procurat que els alumnes tinguessin el seu.

12. A classe no he temut mai la discrepància. He reconegut la meva ignorància. L'alumne prefereix la honestedat abans que la impostura.

13. Fer el millor possible les classes sempre ha estat un deure per a mi i un dret de l'alumne. Cada classe ha estat com un examen.

14. És més fàcil que un alumne oblidi el que li he ensenyat, que el meu capteniment envers ell.

15. Sempre he procurat ajudar amb el que he sabut i en el que he pogut. Odio les actituds insolidàries i escàpules.

16. He procurat no oblidar aquella advertència: “No em cridis, que m'irrito”.

17. Intento evitar creure que jo ensenyo. Més aviat penso que “ajudo a aprendre”.

18. M'ha agradat més ser considerat “benèvol” que “dur”.

19. La meva tasca ha estat meravellosa: he contribuït a formar persones, lliures, conscients i responsables.

20. Voldria ser recordat tal com jo recordo els meus professors: per l'admiració i el respecte, per l'amabilitat i la seva humanitat.

Gràcies a tots. Gràcies pel vostre saber fer i el vostre saber estar. I en vosaltres, gràcies a tots els companys i companyes que al llarg del camí m'han estimulat amb el seu exemple professional i humà.

DESPEDIDA DEL MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

Carmen Andújar
Professora d'Educació Visual i Plàstica

Me permitiréis que hoy deje por unos momentos de escribir palabras para los demás cuando se marchan o cuando se jubilan, (que también las he escrito por supuesto, sobre todo a Teresa y a LLuís) y comience a leer mi propio discurso. Es una necesidad que tengo, porque 25 años no son moco de pavo, y no quisiera irme de aquí con un simple adiós, sino con un resumen de casi la mitad de mi vida en este centro.

El 1 de septiembre de 1991 llegué al Vázquez Montalbán, entonces llamado Institut de Batxillerat Sant Adrià de Besós. Ya había estado de sustituta en el año 86, cuando solo eran barracones, y ahora regresaba como funcionaria en prácticas a un instituto moderno en forma de casa, con un gran vestíbulo, dentro del cual tenían su hogar tres bonitos árboles, increíble, lo nunca visto, unas columnas blancas nos mostraban la gran puerta del gimnasio de color rojo, otras falsas columnas cortadas en forma de elipse nos enseñaban el camino hacia las demás salas, y unos balcones decorados con metálicos cuadrados amarillos, nos señalaban las diferentes clases de la segunda planta, bueno, y más cosas con las que no os quiero cansar, ya lo conocéis. Allí me reencontré con algún compañero de aquella época, como Rafael García, el conserje Pedro y la secretaria Montse, estos dos últimos se convirtieron en un gran símbolo del instituto.

Comenzaba una nueva etapa en mi vida profesional. Por fin dejaría de saltar de un instituto a otro en mi bagaje de interina. En esa época aún no había llegado la ESO, y a pesar de que teníamos casi cuarenta alumnos por aula, no se estaba mal. Disponía de una enorme aula y además un gran compañero, Ignacio Ladrón de Guevara, un excelente artista que me dio sabios consejos. Conocí a muchos compañeros, de los que en la actualidad quedan muy pocos, Nuria Riera, Teresa Aragall y Mónica Vila. De todos los demás como no quisiera dejarme a nadie y me es imposible nombrarlos a todos, solo os diré que cada uno de ellos dejaron huella en mi.

Con tantos años os diré que han sucedido muchas cosas, la celebración del décimo aniversario, con un vestíbulo que engalanamos como si de una Rambla se tratara, y el comienzo de la Educación Secundaria Obligatoria. Una nueva etapa, nuevos compañeros, un cambio de aula, en la que pasé de sentirme diferente a sentirme igual que los demás. Eso no es malo; pero estaba muy mal acostumbrada y el cambio lo noté y mucho. Un aula la mitad de pequeña y con unos alumnos que no se parecían nada a los de años anteriores, no quiero decir ni mejores ni peores, simplemente diferentes. En esta etapa a muchos de nosotros no nos quedó más remedio que cambiar los esquemas que hasta ahora utilizábamos para dar las clases, y los que no pudieron, decidieron marchar. Ya me conocéis, soy un libro abierto, ni lo pasé, ni lo paso muy bien dando clases; pero a pesar de todo, los niños a veces te sorprenden en positivo, y lo que he aprendido en todos estos años es que si les das afecto recibes afecto.

He estado muchos años a media jornada y no me quiero olvidar de todos los compañeros que se dedicaron conmigo ha impartir esta gran asignatura, tan importante para el desarrollo de los niños y tan poco valorada, algunos tuvieron bastante éxito sobre todo con las chicas, y alguna otra poseía la agilidad que a mi me faltaba, parecía la mujer araña y escalaba que daba gusto. Y en estos dos últimos años he compartido la enseñanza de la visual y plástica con Xavi Ribera, un gran compañero con el que me he llevado de maravilla y me ha dado la tranquilidad que necesitaba. Todos ellos me han aportado muchos conocimientos y nuevas ideas, que a veces una sola se estanca y no abre su mente a otras maneras de hacer.

También hemos pasado malos momentos, como el fallecimiento de nuestro querido conserje Pedro y de una alumna en nuestro propio centro. Ambas cosas nos golpearon muy fuerte.

Y llegó el momento de dejar de llamarnos Institut de Sant Adrià de Besós y nos denominamos Institut Manuel Vázquez Montalbán, coincidiendo con el 20 aniversario. Lo celebramos por todo lo alto, con numerosos actos y actividades. La culpa de que se llame así la tiene el compañero de castellano Quim Parellada y la directora de por aquel entonces Elvira Fernández que hicieron un gran trabajo. Y mirar como son las cosas, el año que viene me volveré a reencontrar con Quim. De ahí viene el cartel que preside el vestíbulo y que últimamente ha quedado un poco herido, espero que no de muerte. Más adelante disfrutamos de un gran cambio, que para mí enriqueció el instituto, fue la entrada de la Formación profesional, donde nuevos compañeros nos enseñaron los secretos de la informática, sobre todo Raimon y Miguel Ángel, o al menos lo intentaron, porque algunas somos un poco negadas.

Cuando se marchaban compañeros, siempre pensaba que con ellos se iba parte de mi; pero han ido viniendo otros nuevos con ideas innovadoras, dispuestos a ayudar en este difícil trabajo que es enseñar al que no sabe y lo peor, al que a veces no quiere aprender. A todos ellos les doy las gracias por haberme ayudado en lo que han podido y por el apoyo que siempre me han prestado en los malos momentos, sobre todo en los últimos años donde la salud no me ha acompañado mucho. Siempre he pensado que somos profesionales; pero ante todo somos personas, y cuando uno de nosotros lo pasa mal, ahí hemos de estar los demás para echar una mano. La solidaridad es lo mejor que existe, nunca nos podemos hundir por mucho que lo veamos todo negro..

No quisiera olvidarme de dar las gracias a todas las juntas por su apoyo y la paciencia que han tenido conmigo, sobretodo a esta última, a Cesar, Toni, Joan y Robert.

También quisiera dar las gracias a todos los compañeros que me han ayudado en las clases para poder atender a todos los alumnos, a Eduard, Montse Rabaza, Mari, Josep, Loli y Silvia (esta última me ayudó mucho en mis momentos más bajos). A su lado siempre he salido con energías renovadas. Sin olvidarme de mi querida jefa de departamento Pilar, con la que todo se me ha hecho mucho más fácil.

Tampoco quiero olvidarme del equipo no docente. A mi querido Josep, siempre tan dispuesto a hacer fotocopias, plastificar y todo lo que fuera necesario. Y ahora también a Marta, amable donde las haya. A Natalia, que ahí está siempre, recordándonoslo cuando la vemos por la sala y sobre todo en las cenas y juergas. A Víctor, que a pesar de que la sensibilidad artística no es su fuerte, ha sido amable y me ha ayudado en lo que ha podido. Tampoco olvido a las chicas de la limpieza, sobre todo a Encarna con la que he hablado y me he desahogado más de una vez, a la que agradezco que me haya escuchado.

Ahora comienza una nueva etapa en mi vida, llena de interrogantes, porque no decirlo y a la que me enfrento con un poco de vértigo; pero sé que es un reto, del que no quiero escapar y del que espero aprender mucho, y sino lo hiciera, siempre quedaría ese anhelo dentro de mi por no haberlo intentado; sin embargo lo que está claro es que este instituto, el Vázquez Montalbán, siempre será mi casa y a todos vosotros os llevaré en mi corazón.

Gracias a todos.

2017 ACTE DE COMIAT DE LES PROMOCIONS

Intervencions:
 Recull gràfic:

DESCOBRINT SANT ADRIÀ 2017

Roger Hoyos
Coordinador de 3r ESO

Els dies 15 i 16 de juny de 2017, els alumnes de 3r van desafiar la calor intensa i van realitzat una gimcana per tots els barris de Sant Adrià.

La proposta de treball consistia en localitzar 44 punts d'interès històric o cultural de la nostra ciutat a partir d'uns càlculs matemàtics, d'una correcta orientació amb els mapes i d'unes pistes sobre l'element a localitzar.

14 equips de quatre alumnes van anar localitzant el màxim de punts d'interès proposats. Per cada punt havien de resoldre dos problemes de matemàtiques que els proporcionaven unes coordenades. Situades en una quadrícula sobre un mapa, les coordenades els marcaven el punt exacte al qual s'havien de dirigir. Un cop situats, havien de llegir i interpretar la pista corresponent i localitzar el punt d'interès. Finalment havien de fer una "selfie" i compartir-la amb els professors utilitzant les eines de Google.

Clicant la imatge d'aquest article accedireu a un àlbum amb algunes de les fotografies que van fer els alumnes. Cada fotografia té el títol del punt fotografiat.

Els quatre primers equips classificats han estat:

  1. Mireia Esteban, Carmen Marta Martínez, Jiaqi Wu i Mengjie Wu
  2. Paula García, Mariona Oliver i Katherine Ortiz
  3. Zail El Hakioui, Ilyas El Jamaa, Piero Gavilán i Costinel Iovan
  4. Hajar Dajaj, Marisol González, Marina Iruela, Helena Montiel i Núria Jordà
Felicitats!!!

Nota: Aquesta gimcana està basada en una idea original de Consol Aroca del col·lectiu "Dones del Futur de Sant Adrià" i en el seu treball "Passegem per les Rutes per la Història" fet amb la col·laboració de José Luis Muñoz, Vanessa Pérez, Montserrat Vallès, Jaume Vallès, Roger Hoyos i l'Ajuntament de Sant Adrià el 2012, any del Mil·lenari. L'adaptació ha estat feta en el marc de la coordinació de les matèries de Ciències, Matemàtiques i Tecnologia de l'Institut.



FÒSSILS GUIA

Joel Ferrer
Anaïs Pizarro
Paula Madurga
Irvin Álvarez
Jorge Da Silva
Delia Gistau
Maria Anguera
Lucia Lozano
Paula Antolín
Lucia Avellaneda
4t ESO

Els alumnes d’optativa de Biologia de 4t d’ESO hem fet un treball sobre els fòssils guia, que són aquells que s’utilitzen per definir períodes geològics de restes de plantes o animals prehistòrics.

A partir d’aquesta informació, hem fet grups i cada un d’ells ha elaborat una infografia sobre un fòssil. A continuació us mostrem els diferents projectes:









TALLER DE "CUINA SENSE PARES"

Jordi Carles Inglès
Tutor de 3r ESO

Com ens podem alimentar d'una forma saludable? És difícil preparar àpats complets i equilibrats? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van fer els alumnes de 3r entre els dies 15 i 16 de juny durant la realització del taller "Cuina sense pares".

Després de repassar amb Núria, la dietista del taller, els conceptes bàsics d'una alimentació saludable i equilibrada, els nois i noies es van posar el davantal i van elaborar un àpat complet de tres plats: amanida "pallaso", salmó amb salsa tàrtara i postres (iogurt amb melmelada). No els va caldre encendre el foc, amb el microones ja hi va haver prou!!. Al final, àpat de família per degustar el menú.

Ara, quan hagin de preparar-se ells sols el menjar, ja saben on poden trobar receptes senzilles, completes, variades i, sobretot, saludables: cuinasensepares.cat. Ah! i, a més, ja tenen davantal i embut per reciclar l'oli usat.


El taller ha estat realitzat per Itinerart amb el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de la regidoria de Medi Ambient i Salut Pública de l'Ajuntament de Sant Adrià

TALLER DE CONSUM RESPONSABLE

Àngels Serrano
Professora d'Economia

https://goo.gl/photos/U6K2GUeSMHisCXQY9
El 6 de juny de 2017 els alumnes d’emprenedoria de 3r d'ESO van assistir a un taller de Consum Responsable.

El Sr. Josep Manel Romeo (durant molts anys va treballar al sector bancari i actualment està jubilat i fa activitats de voluntariat a la societat) va començar el taller preguntant-los què entenien per consum, per continuar matisant, els va preguntar què entenen per consum responsable...

Entre les respostes dels alumnes:

Consumir és: comprar, comer, beber...

i fer-lo responsablement és: no gastar molt, mai més del necessari, reciclar, estalviar energia...

A continuació van formar grups de tres alumnes i a cada grup se li presentava un cas pràctic on havia de reflexionar sobre el consum responsable i després havia d'exposar la seva conclusió a la resta de companys.

El taller va ser acollit molt positivament pels alumnes, per la qual cosa van fer un altre taller el 12 de juny sobre “Elaboració d'un pressupost”, on els alumnes a partir d'uns diners per a gastar havien de decidir la seva distribució tenint en compte que unes despeses eren fixes (ells no podien modificar-les) i d'altres variables. En una primera distribució dels diners van veure que si feien tot allò que volien els hi faltaven diners; llavors van haver de buscar una solució, com no podien incrementar els ingressos, van haver de començar a reduir les despeses començant per aquelles que, per a ells, eren menys importants i/o prescindibles. Al final cada grup havia d'explicar el seu pressupost “quadrat” equilibrat= Ingressos = despeses.

Han estat uns tallers molt ben acollits pels alumnes, tots han participat dins del seu grup de forma satisfactòria. Clicant la imatge de l'inici podreu veure algunes fotografies dels tallers.

LA CREATIVITAT EXPRESSADA EN LA REALITZACIÓ D’UNA MÀSCARA


Carmen Andújar
Professora de Visual i Plàstica

CARNESTOLTES 2017

Un altre any tornem a tenir la festa de carnestoltes. Aquest any el departament d’arts ha decidit apostar per treballs prou originals, que han realitzat l’alumnat del Váquez Montalbán.

En primer lloc els alumnes de primer de secundaria han fet unes màscares africanes amb ajuda de una cartolina negra i amb la tècnica del collage, han aconseguit un efecte prou llamatiu. Aquest exercici ha permés desenvolupar la creativitat i la imaginació dels nois i noies, que amb unes petites indicacions han aconseguit moltes i variades màscares.

Amb els alumnes de tercer de secundaria hem fet l’exercici, Qui s’amaga darrera de la màscara?, intentant aconseguir que aquesta sigui la protagonista, i la cara quedi en un segon pla, utilitzant la tècnica del clarobscur en blanc i negre pel rostre i els colors brillants per la màscara. Aquest exercici ha servit sobretot per practicar les proporcions d’una cara, i incentivar la creativitat en el disseny de les màscares..

Els alumnes de quart de secundaria han fet la seva pròpia màscara de paper maixé. Un procés prou laboriós per intentar que els nois i noies desenvolupin la seva creativitat, i que els seus gustos es vegin reflectits en cadascú dels seus treballs.

En tots els treballs s’ha intentat que la autonomia dels alumnes passi per davant de tot, i que el desenvolupament de la imaginació sigui tot un repte per ells.

VISITA A LA FÀBRICA DANONE

Laura Moncada
Ariadna García
1r de Batxillerat


El dia 14 de març els alumnes de 1r de batxillerat d'empresa i els de 3r d’ESO d'Emprenedoria amb la professora d'empresa, Àngels Serrano, i la professora de ciències Susana Villar; vam anar de visita a la fàbrica de Danone de Parets del Vallès.

Allà ens van rebre en una sala decorada com una granja i ens van explicar moltes coses interessants: com es va descobrir el iogurt, qui va ser el seu fundador...

Aquesta fàbrica va ser fundada l’any 1919 per Isaac Carasso, qui va posar el nom de “Danone” al producte per el seu fill anomenat Daniel amb sobrenom Danon.

Els productes de Danone al principi només s’utilitzaven per fins mèdics, per combatre infeccions intestinals, es venien a les farmàcies. Però desprès es van convertir en postres.

L’any 1929 Danone es va estendre fins a França. El primer eslògan de la marca va ser “Delicioso y sano, Danone es el postre para una buena digestión”. Els francesos es van deixar seduir pels recipients de porcellana on sortien els iogurts en aquell moment, al principi es venien en farmàcies i posteriorment van ser col·locats als prestatges de les botiges de formatges. També hi va arribar als Estats Units l’any 1941, i posteriorment també es fa líder a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Hongria, Polònia, República Txeca, Rússia i Bulgària. En els anys 90 també s’estén per Àsia i Amèrica llatina.



Principals fàbriques de Danone a Espanya, en cadascuna es fan productes diferents tenint en compte la climatologia.

El seu primer competidor va ser “Nestle”, ja que oferia uns productes molts semblants als de Danone, els productes de Nestle podien ser perfectament substitutius. Avui dia els seus competidors més forts són les marques blanques, pels seus baixos preus.

Les estratègies que va seguir aquesta marca va ser diferenciar-se d'altres marques per tal de fidelitzar els seus clients. També, van crear noves fórmules les quals no eren conegudes per la competència, i així jugaven amb avantatge.

Podríem dir que els seus inputs són: la llet, la fruita que utilitzen per crear alguns productes, els envasos en que dipositen el producte, etc. I els outputs, són tots els diferents tipus de productes que surten de les diferents fàbriques.

Per saber l’opinió dels consumidors es fan enquestes periòdiques, d’aquestes enquestes extreuen les conclusions necessàries per saber si un producte és bo pels clients o hi ha alguna cosa que s’hauria de canviar.

També ens van posar alguns vídeos sobre la producció del iogurt i especialment ens va cridar l'atenció el que explicava com eliminar-hi la lactosa.

Ens van explicar com es feia el procés cada dia. Primer, es porta la llet fresca de granges properes a la fàbrica , es té molt en compte que la llet no tingui antibiòtics, ja que si els conté els bacteris que s’encarreguen de fer la fermentació no poden fer-la, ja que els antibiòtics maten els bacteris. Després d’això es posen els bacteris corresponents per fer la labor de fermentar-los, quan ja s’han introduït s’envasen i es posen tots els recipients en una nevera gegant. Després es transporten a les botigues.

Van fer una pausa, i ens van portar a una altra sala molt bé decorada amb bacteris penjats als sostre i allà vam degustar una natilla i un actimel.

Després ens van donar unes bates per poder anar a visitar les instal·lacions on es fabrica el iogurt, encara que no podíem entrar al lloc on es realitza l’activitat per raons higièniques.

Ens van explicar més coses, però crec que aquestes són les més importants.

L'estratègia de màrqueting va ser molt adequada: abans de marxar ens van regalar un paquet d’actimels i un altre d’Oikos.

Va ser una sortida molt agradable i vam aprendre molt sobre aquesta fàbrica, ens hagués agradat allargar l’excursió, però va estar molt bé i la recomanem perquè altres cursos puguin fer-la.

REFLEXIONS D'UN DIA D'AGOST

Margarita Corominas
Veïna de Sant Adrià

Per què es diu gent gran, a partir d'una certa edat?. Ens fa cosa dir "els vells"?

De vegades es diu així, de manera pejorativa i ens ofenem. Per això diem que només els mobles es fan vells.

De totes maneres podríem parlar de per què diem "grans". Aquesta paraula pot tenir conceptes diferents. Una persona gran, o una gran persona. Som tots grans persones, els que ens qualifiquen així?

Y un tòpic, que potser no ho és tant. Diuen que els avis són com els nens petits. En tot cas hi ha veritat en aquesta expressió. Com els nens petits, ens agraden, ens fan falta, les carícies, les abraçades. Però "ai las" No és igual, i no es fa sempre. Perquè no és el mateix, abraçar un avi, que abraçar un infant.

La gent gran, tenim els nostres records, les nostres vivències, que no sempre podem explicar. De vegades, quan ho fem, uns diuen "ja hi torna, sempre explica el mateix". Però és clar, a partir d'un moment de la teva vida, què pots explicar que interessi? És una terapia per nosaltres parlar del dia a dia -si ho recordem- a un amic com nosaltres, que si de veritat ho és, ens deixarà parlar.

Els nens, sí que ens escolten i volen que repetim les històries, les aventures o el conte. Ells comencen a omplir el seu cervell, de fets quotidians, que viuran a la seva manera, i és el que determinarà la seva personalitat, per quan arribin a ser adults. I aquí sí, que existeix una gran responsabilitat de les persones del seu voltant.

Nosaltres, els grans, som tanbé el resultat de la nostra infància. Per això penso, que quan veiem un nen petit, sempre tenim un somriure per ell. I quan mirem una persona gran, hi ha una tendresa, que no sempre sabem manifertar. Tan fàcil que seria, una pregunta a temps, tocar la ma. Però, és clar, nosaltres som d'aquest grup, i ens reprimim i no sabem estar a la alçada, perquè no som tan grans persones.

O potser sí. Si hem perdut la memòria -la nostra ànima- és aleshores quan tornem a la infància. Per això, més que mai, necessites saber que t'estimen. Perquè la sensibilitat i les emocions hi són sempre presents i aquestes no s'obliden mai.

18 d'agost de 2013

Versió original manuscrita

CONCURS D'IDEES DE NEGOCI 2017

Àngels Serrano
Professora d'Economia

El passat divendres 26 de maig de 2017 es van lliurar els premis del Concurs d'Idees de Negoci que organitza la Regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. de Sant Adrià del Besòs.

Aquest concurs, que està adreçat a l'alumnat de quart d'ESO, batxillerat i cicles formatius dels centres d'ensenyament del municipi, d'una banda, i a les persones d'entre 16 i 25 anys de Sant Adrià, de l'altra, té com a objectiu fomentar l'esperit emprenedor i premiar la creativitat dels joves.

Aquest any l'alumna Denis Gálvez Moreno de 1r de Batxillerat de l'INS Manuel Vázquez Montalbán ha obtingut el 3r premi, valorat en 150€, de la categoria de Viabilitat amb el projecte EXTREM consistent en la reutilització de les tres xemeneies per a esports de risc com l'escalada, la caiguda lliure i túnel de vent.

També l'INS MVM ha obtingut el 2n premi, valorat en 400€, en la categoria de premis als centres d’ensenyament.
I l'alumne Marc Caballero Molina de 2n de batxillerat ha obtingut el 3r premi, valorat en 150€, de la categoria sostenibilitat i/o solidaritat amb el projecte CarWashEco . Moltes felicitats!!!!!

REM A L'INSTITUT

Núria Riera
Professora d'Educació Física

Els alumnes de 4t d’ESO A s'han estat preparant per a participar en la regata Challenge de rem amb llagut català de 8 i timoner. Durant el primer i tercer trimestre en l’horari d’Educació Física els alumnes es desplacen al Port de Badalona per realitzar l’activitat de rem amb un monitor del Club Natació Badalona. L’activitat tracta d’aprendre a remar de forma coordinada els 8 remers sota les ordres del timoner.

TORNEIG DE KORFBAL

Núria Riera
Professora d'Educació Física


El dia 28 de març vam participar en el Torneig de Korfbal que organitza la Federació Catalana de Korfbal per a la zona del Barcelonès Nord. Aquest torneig es va celebrar en el Pavelló de la Mina amb una participació de 9 equips de la categoria de Cadets dels instituts: La Llauna, Albèniz, Pompeu Fabra i MVM. Els nostres equips eren dos de 3r i dos de 4t, i el millor classificat va ser un equip de 4t que va lluitar a la semifinal aconseguint el 3r lloc.

BADALONA RUNNING

Núria Riera
Professora d'Educació Física


Des del departament s’ha proposat la participació als alumnes de 4rt i 1r de batx. a la cursa VI Màgic Badalona Running que va tenir lloc a la ciutat de Badalona el dia 26 de març. Aquesta cursa és organitzada per recaptar diners per a la investigació de la leucèmia i enguany s’han recollit 40.000 € que es donen a la Fundació Josep Carreras.

La representació del nostre institut va ser a càrrec dels alumnes de 1r de batxillerat en un total de 10: Ricard, Adrià, Irene, Javi, Alex, Júlia, Neus, Erica, Aroa, i Ariadna. A tots ells moltes felicitats per la seva participació i perquè tots amb més o menys temps van acabar la carrera.

Esperem que l’any vinent hi hagi més participació!!!!!

TALLER DE CREATIVITAT

Laura Moncada
1r Batxillerat

El dia 2 de desembre els alumnes de batxillerat social vam tenir una xerrada amb el Sr. Miquel Izquierdo Delgado, Enginyer tècnic en disseny industrial per la Pompeu Fabra i post-graduat en Design Management per la UPC, que va explicar-nos com veure i detectar les necessitats d’una població.

En Miquel, que treballa per l'empresa Anima Consulting, ens va explicar durant dues hores com veure els problemes que hi pot haver en una població i com els poden suplir les empreses o fer les millores en els serveis donats fins el moment.

Ens va mostrar les característiques necessàries que ha de tenir un servei, perquè els clients o les persones que els utilitzin estiguin contentes i puguin fer una bona critica.

També ens va ensenyar que el que pensem que és inútil a vegades és una bona solució per un problema i que només tenim que obrir la nostra ment per anar més enllà de lo tradicional, perquè al final, de lo tradicional hi sortiran defectes i aquests es poden solucionar amb una idea descabellada.

Ens va mostrar com algunes empreses criden l’atenció dels seus clients. Com per exemple, a la botiga de roba del Stradivarius, com que és per a dones posen a dependents masculins perquè aquestes es sentin atretes més per la botiga, i així com aquesta, moltíssimes més.

També ens va donar algunes pautes per escollir, en un projecte que hem de fer per a Economia d’empresa, els tipus de solucions que podem donar-li a un problema o com crear serveis que fan falta i que encara no se'ls ha trobat una solució.

En Joaquim ens va explicar moltes coses, però més o menys crec que les he resumit bastant.

Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant i m’ha agradat molt i el fet que poguéssim participar lliurement m’ha cridat molt l’atenció. Tot ha estat molt dinàmic i divertit.