22 de desembre de 2016

L'ALTRE NADAL

Toni Cabrera
Director

Aquesta setmana vaig trobar-me amb un antic alumne de l’institut. Era un alumne, amb una certa problemàtica que feia pocs anys havia arribat a Catalunya del seu país d’origen, el Marroc. Quan em va saludar, de seguida vàrem recordar anècdotes del passat escolar i em va manifestar que estava molt content del seu pas per l’institut. Va acabar amb el seu graduat escolar a la butxaca.

Aquest ex-alumne, ara té 23 anys i feia dues setmanes que havia tornat d’una experiència vital com a membre de la ONG “Proactiva Open Arms”, a bord de l’Astral (un veler de 30 metres que el seu amo utilitzava com un luxós vaixell i que va cedir, a aquesta ONG, perquè no podia seguir gaudint d’ell sabent que hi havia tanta gent arriscant la seva vida llançant-se al mar per fugir dels seus països d’origen amb guerres, fam, ...; el mateix Mediterrani pel qual navegava aquest senyor).

M’explicava la seva experiència de 17 dies, com a socorrista a bord de l’Astral, intentant ajudar a les persones que, arriscant les seves vides, s’havien ficat en aquelles barques motores deficitàries, amb el somni de poder arribar a les costes europees. Somni impossible per a la gran majoria. Alguns comentaris que em feia em deixaven esgarrifat: “profe, es que parecían como palomas muertas en el agua” (referint-se als morts) o “a veces tenía que elegir a quien rescatar, entre una persona u otra, sabiendo que a la que dejase moriría”. Ell s’emocionava mentre m’explicava la seva vivència i jo no sabia què dir-li, excepte que em sentia orgullós d’ell. El seu “xip”, la seva manera de veure el nostre món, la nostra realitat, havia canviat al tornar a casa. Ara, em deia, no entenia perquè volem posseir coses innecessàries, consumir per consumir, ... En una espècie de Síndrome d’Estocolm, em deia que volia tornar allà, que necessitava estar allà per ajudar a aquella gent, que la seva vida allà cobrava sentit i que per les nits li costava dormir perquè tornava a veure la cara d’aquelles persones morint al mar o simplement agraïnt-li, amb un somriure, que l’haguès salvat la vida.

Jo no tinc aquest síndrome. Segurament la majoria de nosaltres, quan veiem les imatges a la televisió d’una nova “patera”, d’un nou vaixell carregat d’immigrants que s’ha enfonsat portant a desenes de persones ja no reaccionem (ens haurem acostumat?). No sé si ens hem fet immunes a aquestes situacions, la qual cosa fa pensar. Però a mi, la història d’aquest ex-alumne m’ha remogut alguna cosa per dins. Segurament perquè m’ho va explicar en primera persona; segurament perquè era ell i no un o una periodista de la televisió o d’un diari.

I ara penso que d’aquí a uns dies serà Nadal i tots serem molt feliços amb la nostra família i amics, amb la taula ben parada i decorada, plena de menjar; amb els nens obrint regals i tots i totes amb un somriure gran, ben gran. Però segurament també en aquests dies de Nadal, continuaran morint persones al mar, persones que han hagut d’abandonar les seves cases, les seves famílies, fugint de guerres, de pobresa, de fam, ... I ja no sé si el meu somriure podrà ser tan gran. Gràcies “Moha”!

I, en tot cas, que tingueu unes molt bones festes!

LA FILOSOFIA: SABER TEÒRIC O ACTIVITAT PRÀCTICA?

Neus Liria
1r Batxillerat

La filosofia és un pensament racional que té l'afany d'explicar la realitat i és l'àmbit del pensament. És una manera reflexiva i racional d’enfrontar-se amb la pròpia vida i amb el món. Fa que l’ésser humà es qüestioni preguntes sobre la vida i sobre la nostra pròpia existència.

Una vida sense qüestionar-s'ho tot no paga la pena, és a dir, l’ésser humà ha de tenir un pensament crític i racional. Per això, crec que la filosofia no és un saber teòric, sinó que és una activitat pràctica. La filosofia, no ens ofereix coneixements certs i indubtables; ens ofereix, una visió global del món i de les diferents ciències. També la reflexió filosòfica ens permet dirigir-nos fins on volem, ja que ens plantegem el que és més correcte o el que volem fer per aconseguir la nostra fita.

La filosofia és més una activitat reflexiva voluntària que un saber específic; filosofar no és simplement pensar o rumiar, sinó enfrontar-se a les coses amb una actitud crítica i radical.

Per finalitzar, la filosofia pot ser un bon instrument útil per ensenyar-nos a raonar bé, fonamentar racionalment les nostres opinions i creences, i ens ajuda a tenir una comprensió més global del món. En definitiva, ens ajuda a viure bé amb nosaltres mateixos i el nostre voltant.

NACE ARIAL 12 | EL BLOG DE FRAN TORO

Fran Toro
Professor de Ciències Socials

foto-perfil

Querid@s biscuter@s:

Para mí es un placer anunciaros el nacimiento de una nueva criatura. Se llama arial 12 | El Blog de Fran Toro, y podréis encontrarla en frantoro.net. Much@s de vosotr@s sabéis ya que he acabado mi primera novela (de momento no puedo anunciaros el título) Aunque aún está sin publicar, ya ha quedado finalista en el premio internacional Ciudad de Badajoz 2016. Para abrirme paso a través de la jungla literaria he creado arial 12, el portal en el que iré colgando algunos de mis textos pasados, presentes y futuros, y donde tendréis noticias mías.
¡Os espero a tod@s!

Fran Toro

Para abrir boca os dejo con las primeras líneas de mi artículo Cuando el río (Besós) baja crecido, texto que habla del río, pero sobre todo de mi infancia:“El río baja crecido por las últimas lluvias. Desde el colegio vemos cómo el cielo plomizo que nos ha despertado hoy se confunde con las aguas revueltas del Besós. Las gigantescas torres eléctricas, con afán de molinos de viento, crepitan incesantemente desde su majestuosa posición de guardaespaldas del río. El cañizo y la maleza le acompañan hasta su destino final; y el barro, que todo lo envuelve.”

EZEQUIEL GIRÓ

Laura Moncada Barahona
1r Batxillerat


El dia 29 de novembre els alumnes de primer de batxillerat social, hem tingut una xerrada amb un empresari de l’empresa Giró, anomenat Ezequiel Giró, situada al carrer Jaume Ribó, Badalona (Barcelona). Aquesta és una de les societats que s’encarrega dels envasats que veiem quan comprem la fruita, les verdures, etc.

Aquesta companyia va ser fundada per l’avi de l’home que va venir a fer-nos la xerrada. És una empresa familiar, que té una antiguitat de més de 50 anys. L’any 1925 l’arribada de Ezequiel Giró Prat, va impulsar l’aplicació de la industria tèxtil en aquest sector. L’any 1958 van patentar la primera bossa de malla en el Registre de la Propietat Industrial, en aquell moment va néixer l’envàs per les fruites i verdures. El 1970 Giró construeix una nova fabrica a Badalona. El 1992 Giró se expandeix fora d’Espanya, arriba Giró Pack als Estats Units, primer pas de la xarxa internacional. El 2005 Giró revoluciona amb una nova màquina anomenada “GirBagger” l’envasadora més potent i més avançada del mercat. Fa poc, el 2015, han obert una nova fabrica a Terol. Avui dia Giró està en alguns països d’América del sud, Europa, Àsia, a dos països d’Àfrica i en un país d’Oceania.

L’empresari que va venir ens va parlar de les característiques que ha de tenir un directiu: el lideratge, per poder portar tota l’empresa i saber dirigir als seus treballadors; l’empatia per saber posar-se al lloc de les altres persones, que treballen a l’empresa i als consumidors dels seus productes; la creativitat, per innovar amb coses diferents; l’honestedat, perquè les persones que consumeixen els seus productes creguin amb ells; la iniciativa; el compromís; la flexibilitat; assumpció de riscos (saber assumir els riscos); esperit d’equip i finalment esperit crític.

Per finalitzar, per mi aquesta activitat va estar molt bé. És adequada per a persones de la nostra edat i més ara que tenim que decidir què estudiarem més endavant, aquesta xerrada pot despertar interès per aquest món de les empreses i de la direcció, i ens permet augmentar el nostre coneixement sobre aquesta àrea.

I AMB EL SOMRIURE, LA HUMANITAT

Eva Perez
Professora d'Orientació Educativa

El Somriure com a reflex d'una actitud davant la vida. Com amb l'acte del somriure espontani i positiu s'activen certes àrees del cervell relacionades amb l'emocionalitat provocant reaccions fisiològiques beneficioses, i es propicien canvis o millores en el sistema de creences.

Ja fa uns quants anys que exerceixo com a psicòloga de la salut i coach, les persones que atenc venen confuses, tristes, preocupades, etc, és a dir, amb diversos estats emocionals evidentment de caire negatiu. Si en la primera sessió aconsegueixo un somriure, em dic a mi mateixa, i així els ho expresso verbalment: “genial! Has somrigut!!!, bé, això és bona senyal, bon pronòstic, tindrem feina però ens en sortirem”

Per a mi, des d’un punt de vista purament personal, el somriure genuí i sincer, com a resposta emocional natural i espontània de plaer, de benestar, d’alegria, de felicitat, és un dels millors antídots existents, un bàlsam, per a estats emocionals no desitjats. I a més, es contagia!!! Sense saber perquè, les persones ens encomanem en veure un somriure autèntic i de forma automàtica imitem el gest. És espectacular! Això em porta a pensar que els humans podem fer més bé del que ens pensem fent quelcom tan senzill com eixamplar i elevar els llavis amunt, en direcció als ulls, aixecant pòmuls amb aquesta acció i de rebot engrandim els ulls, els quals llueixen més i s’il·luminen. Qüestió muscular, simplement, i fàcil d’exercitar, com fan els cantants quan volen que la seva veu sigui més neta i transparent, brillant en les notes agudes. És un gest ràpid, sense complicacions. Aleshores, la meva pregunta és, com és que no ho practiquem? Si es fes més sovint podríem contagiar alegria, bon rollo, ni que fos per un instant, aportar positivitat en nosaltres mateixos i de retruc a l’entorn. Està demostrat aquest “contagi” inconscient, aquest modelament de la conducta gestual, per tant, “contagiaríem” bon rollo!!!

El reconegut Doctor Luis Rojas Marcos ens diu que el somriure és un dels pocs gestos comú a totes les cultures, i que pot alleujar l’estrès diari a que estem sotmesos en la nostra societat.

D’altra banda també està contrastada la correlació existent entre somriure, tenir una actitud positiva, i la salut. Així com la connexió entre la fisiologia de les emocions i la conducta gestual. És a dir, somriure en sí mateix pot ser causa i efecte de les emocions positives. Com expressa el Doctor Rojas Marcos: “ Somriem perquè estem alegres i estem alegres perquè somriem”.

El cervell humà és capaç de detectar i identificar les emocions reflexades en l’expressió facial, ja siguin d’ira, agressivitat, tristesa, alegria...i va més enllà encara, detecta les expressions forçades i falsejades, de forma que les sensacions percebudes no tindran la intensitat i la importància de les verdaderes i ens faran sentir en alguns casos malament. El nostre cervell podríem dir que és exigent, un sibarita, a qui li agrada l’emoció realment sentida i reconeix la mentida, i sabeu què?, no li agrada gens.

L’estructura clau del nostre cervell implicada en el processament de la informació emocional és el sistema límbic i està compost de diferents estructures interconectades, una de les peces fonamentals és l’amígdala. Lesions en aquesta part del sistema deteriora el reconeixement facial de les emocions, algunes importants i vitals com l’expressió de la por, i d’altres relacionades amb la interacció social. Fisiològicament està comprovat en estudis de neuroimatge que l’escorça cerebral presenta també lateralització funcional de les emocions, això vol dir d’emocions positives a l’esquerra i d’emocions negatives a la dreta, i en experiments electrofisiològics l’activació de l’escorça prefrontal esquerra inhibeix les emocions negatives. Al 2007, Goel i Dolan van demostrar que els acudits induïen una activació de l'escorça prefrontal a l'hemisferi dret, mentre que els comentaris negatius que violaven normes socials comportaven una activació de l'amígdala dreta i de l'escorça orbitofrontal esquerra.

Psicòlogues socials de la Universitat de Wisconsin, Adrienne Wood i Paula Niedenthal, estan estudiant la psicofisiologia d’aquests processos. El motiu va més enllà de la simple curiositat, es tracta de saber per quins mecanismes es desenvolupen aquestes habilitats en el reconeixement facial de les emocions per poder ajudar i tractar persones amb disfuncions, trastorns i malalties, com ara els trastorns de l’espectre autista, i així millorar la seva qualitat de vida.

Aquests coneixements, descobriments, estudis, expliquen i ajuden quan se’n desprenen models d’intervenció a nivell mèdic, terapèutic i social. I des del meu punt de vista són arguments de pes que em fan pensar en la importància de la identificació i la gestió de les emocions per assolir nivells de benestar per a tothom. Em fan pensar que els professionals de la psicologia estem preparats per a ajudar a les persones a assolir les seves fites i objectius en relació al seu benestar psicològic i físic, més enllà de l’àmbit terapèutic, encaminant la persona vers l’excel·lència personal i professional, amb tècniques, recursos i estratègies propis i nous. Ajudant a explorar en la persona el seu propi cos, sensorialment, per a l’auto coneixement i la millora a nivell de percepció d’un mateix, de la pròpia identitat personal i social, millorant i modificant el sistema de creences i valors per a una vida en equilibri i harmonia amb un mateix, l’entorn i les altres persones amb qui s’interrelaciona.

Em fan pensar que és cert que escollim la nostra actitud davant la vida, que tenim el poder de decidir com volem viure i pensar i creure i sentir. Em fan pensar que amb el somriure, la humanitat, la bona, la positiva, la que ens dóna grandesa com espècie, la que em dóna esperança i provoca en mi un ampli somriure i em dóna pau.

Bibliografia:

I. Morgado (2010). Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel.
R. Adolphs i D. Tranel (2004). Impaired recognition of sadness but not happiness following amygdala damage. J. Cogn. Neurosci., 16, 453-462.
Damasio, A. (2010). El cerebro creó al hombre. Barcelona: Destino.
Damasio, A. (2001). La sensación de lo que ocurre. Barcelona: Debate.
Ekman, P. (1980). The face of man: expressions of universal emotions in a New Guinea village. Nova York: Garland STPM Press.
LeDoux, J. (1996). The emotional brain. Nova York: Simon and Schuster. LeDoux, J. E. i Phelps, E. A. (2000). Emotion networks in the brain.
A M. Lewis i J. Haviland-Morgado, I. (2010). Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel.
Phelps, E. A. (2002). The cognitive neuroscience of emotion. A M. S. Gazzaniga, R. B. Ivry,
G. R. Mangun (Ed.), Cognitive Neuroscience: The biology of mind (2a. ed.). Nova York: Norton.
Phelps, E. A. (2004). The human amygdala and awareness: interactions between emotion and cognition.
Redolar, D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC

VISITA AL BANC D'ESPANYA I A L'INSTITUT D'ESTADÍSTICA

Ariadna García
Laura Moncada
1r Batxillerat

El dia 15 de novembre vam fer una visita al Banc d’Espanya que està a Plaça Catalunya, Barcelona. Desprès, com que sobrava temps vam anar a l'Institut Nacional d’Estadística que es troba a la Via Laietana, Barcelona. Les professores acompanyants van ser l’Àngels Serrano (professora d’Economia i d’Economia d’Empresa) i la Paqui Sánchez (professora d'Història).

El banc central participa en la definició i execució de la política monetària, com a membre del Eurosistema. Tenen una supervisió del sistema bancari, és a dir, que vigilen la solvència de les entitats i l’estabilitat del sistema financer com membre del MUS(Mecanisme Únic de Supervisió). Control del compliment de la normativa.

Aquest té unes funcions com a banc central d’Espanya. Primer, defineix i executa la política monetària. Segon, promou el bon funcionament del sistema de pagaments a la zona euro. Tercer, emet i posa en circulació els bitllets de curs legal. Quart, posseeix i gestiona els recursos oficials de divises dels estats membres. I, per últim, realitza operacions de canvi de divises.

També té funcions com a Banc Central Nacional. Primer, posa en circulació la moneda metàl·lica. Segon, posseeix i gestiona les reserves de divises i metalls preciosos. Tercer, deixa serveis de tresoreria i agent financer del deute públic. Quart, assessora el govern en temes financers. Quint, realitza informes i estudis sobre temes financers i econòmics. I per últim, elabora i publica estadístiques relacionades amb les seves funcions.

Per a més informació sobre el Banc d’Espanya es pot accedir a les pàgines següents:


Desprès d’anar al banc hi vam anar a l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta institució és un organisme autònom d’Espanya, encarregat de la coordinació general dels serveis estadístics de l’Administració General de l’Estat.

Entre els treballs que realitza, destaquen les estadístiques sobre la demografia, economia, i la societat espanyola. Per exemple: Els incendis forestals a Espanya, consum mig d’aigua de les famílies, població estrangera, divorcis i separacions, taxa de variació en volum del PIB (Producte Interior Brut), etc. A través de la pàgina web oficial es poden seguir totes les actualitzacions dels diferents camps d'estudi.

Ens van parlar del diferents tipus de gràfics: gràfics de línies, mapes temàtics, gràfics de barres i gràfics de sectors. També ens van parlar de la pàgina web educativa de l' INE, que es diu “EXPLICA”. Es una pàgina web desenvolupada per l' INE amb l’objectiu d'incrementar la cultura estadística en la societat i afavorir així el bon ús de la informació estadística.

Unes dades i curiositats a destacar és el cas que ens van parlar de que en naixements hi ha més homes que dones, però elles guanyen terreny a l’esperança de vida. També, tots el immigrants i nacionals que es troben a Sant Adrià del Besòs. I la visualització de vídeos i altres estratègies perquè es mantingués el clima d’atenció.

Per a més informació sobre aquesta institució es pot accedir a les següents pàgines webs:

Més o menys això es el que ens van explicar en les dues institucions. En la meva opinió personal, el Banc d’Espanya va ser menys dinàmic potser per això vaig trobar menys interès, encara que, els termes i explicacions eren totalment correctes i segurament més entenedores per persones amb més experiència en l’economia. En canvi l’INE el vaig trobar molt més interessant, ja que estava més adaptat per a nosaltres i van fer activitats molt interessants.