30 de juny del 2016

LES LÍNIES VERMELLES

Toni Cabrera
Director

Des dels Serveis Territorials ens van informar sobre les conseqüències de la NO aprovació dels pressupostos del 2016, al Parlament de Catalunya (Ja portem sis anys amb pròrrogues de pressupostos!).

La principal conseqüència és que el pressupost de funcionament i les plantilles dels centres educatius continuaran sent les que eren i que no es podran millorar, malgrat les demandes que puguin fer els centres derivades de les necessitats que presenta l’alumnat i l’entorn.

Vull manifestar la decepció que suposa que en una època en la que els mitjans de comunicació, i els polítics que ens governen, “prediquen” la millora de les dades macroeconòmiques, nosaltres continuem en precari, sense possibilitats de recursos humans i materials que puguin cobrir les mancances que detectem i que necessitem millorar. Es tracta de garantir una ràtio docents/alumnes adequada per a una educació de qualitat i fer-la efectiva amb les plantilles necessàries. Es tracta que el centres disposin d’unes infraestructures i espais dignes per fer la seva tasca i d’unes dotacions pressupostàries que permetin fer front a les despeses de funcionament. En definitiva es tracta que la situació actual no suposi més desigualtat ni entre l’alumnat, ni entre centres sostinguts amb fons públics.

Però, ... els nostres drets laborals continuen en precari, els nostres recursos humans i de despeses de funcionament, continuen en precari i, malgrat que el país sembla ser que està canviant, nosaltres estem igual que estàvem al 2012, en plena crisis econòmica.

Si, com ens diuen els nostres polítics, l’Educació és una de les línies vermelles que no es poden traspassar i que és prioritari per tal que el nostre país avanci, la veritat és que passos a favor d’aquest pensament no els veiem. Tot el contrari.

L’Educació és més important que mai, això ens diuen, però els efectes de la crisi econòmica i de les polítiques públiques determinades per ideologies, que considero, en molts casos hostils a l’Educació Pública, la posen en perill i veiem com aquestes polítiques pressionen els pressupostos públics.

L’Educació no es pot considerar com una despesa, ni tan sol com una inversió, sinó com un dret que deu ser garantit pels poder públics.

Però el curs ja s’acaba i ara arribaran les tan esperades vacances d’estiu. Potser millor gaudir dels moments i quan arribi setembre ja veurem. Segurament tornarem a sentir-nos sols, a fer d’equilibristes sobre la línia vermella.

Bones vacances!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada