22 de desembre de 2016

L'ALTRE NADAL

Toni Cabrera
Director

Aquesta setmana vaig trobar-me amb un antic alumne de l’institut. Era un alumne, amb una certa problemàtica que feia pocs anys havia arribat a Catalunya del seu país d’origen, el Marroc. Quan em va saludar, de seguida vàrem recordar anècdotes del passat escolar i em va manifestar que estava molt content del seu pas per l’institut. Va acabar amb el seu graduat escolar a la butxaca.

Aquest ex-alumne, ara té 23 anys i feia dues setmanes que havia tornat d’una experiència vital com a membre de la ONG “Proactiva Open Arms”, a bord de l’Astral (un veler de 30 metres que el seu amo utilitzava com un luxós vaixell i que va cedir, a aquesta ONG, perquè no podia seguir gaudint d’ell sabent que hi havia tanta gent arriscant la seva vida llançant-se al mar per fugir dels seus països d’origen amb guerres, fam, ...; el mateix Mediterrani pel qual navegava aquest senyor).

M’explicava la seva experiència de 17 dies, com a socorrista a bord de l’Astral, intentant ajudar a les persones que, arriscant les seves vides, s’havien ficat en aquelles barques motores deficitàries, amb el somni de poder arribar a les costes europees. Somni impossible per a la gran majoria. Alguns comentaris que em feia em deixaven esgarrifat: “profe, es que parecían como palomas muertas en el agua” (referint-se als morts) o “a veces tenía que elegir a quien rescatar, entre una persona u otra, sabiendo que a la que dejase moriría”. Ell s’emocionava mentre m’explicava la seva vivència i jo no sabia què dir-li, excepte que em sentia orgullós d’ell. El seu “xip”, la seva manera de veure el nostre món, la nostra realitat, havia canviat al tornar a casa. Ara, em deia, no entenia perquè volem posseir coses innecessàries, consumir per consumir, ... En una espècie de Síndrome d’Estocolm, em deia que volia tornar allà, que necessitava estar allà per ajudar a aquella gent, que la seva vida allà cobrava sentit i que per les nits li costava dormir perquè tornava a veure la cara d’aquelles persones morint al mar o simplement agraïnt-li, amb un somriure, que l’haguès salvat la vida.

Jo no tinc aquest síndrome. Segurament la majoria de nosaltres, quan veiem les imatges a la televisió d’una nova “patera”, d’un nou vaixell carregat d’immigrants que s’ha enfonsat portant a desenes de persones ja no reaccionem (ens haurem acostumat?). No sé si ens hem fet immunes a aquestes situacions, la qual cosa fa pensar. Però a mi, la història d’aquest ex-alumne m’ha remogut alguna cosa per dins. Segurament perquè m’ho va explicar en primera persona; segurament perquè era ell i no un o una periodista de la televisió o d’un diari.

I ara penso que d’aquí a uns dies serà Nadal i tots serem molt feliços amb la nostra família i amics, amb la taula ben parada i decorada, plena de menjar; amb els nens obrint regals i tots i totes amb un somriure gran, ben gran. Però segurament també en aquests dies de Nadal, continuaran morint persones al mar, persones que han hagut d’abandonar les seves cases, les seves famílies, fugint de guerres, de pobresa, de fam, ... I ja no sé si el meu somriure podrà ser tan gran. Gràcies “Moha”!

I, en tot cas, que tingueu unes molt bones festes!

LA FILOSOFIA: SABER TEÒRIC O ACTIVITAT PRÀCTICA?

Neus Liria
1r Batxillerat

La filosofia és un pensament racional que té l'afany d'explicar la realitat i és l'àmbit del pensament. És una manera reflexiva i racional d’enfrontar-se amb la pròpia vida i amb el món. Fa que l’ésser humà es qüestioni preguntes sobre la vida i sobre la nostra pròpia existència.

Una vida sense qüestionar-s'ho tot no paga la pena, és a dir, l’ésser humà ha de tenir un pensament crític i racional. Per això, crec que la filosofia no és un saber teòric, sinó que és una activitat pràctica. La filosofia, no ens ofereix coneixements certs i indubtables; ens ofereix, una visió global del món i de les diferents ciències. També la reflexió filosòfica ens permet dirigir-nos fins on volem, ja que ens plantegem el que és més correcte o el que volem fer per aconseguir la nostra fita.

La filosofia és més una activitat reflexiva voluntària que un saber específic; filosofar no és simplement pensar o rumiar, sinó enfrontar-se a les coses amb una actitud crítica i radical.

Per finalitzar, la filosofia pot ser un bon instrument útil per ensenyar-nos a raonar bé, fonamentar racionalment les nostres opinions i creences, i ens ajuda a tenir una comprensió més global del món. En definitiva, ens ajuda a viure bé amb nosaltres mateixos i el nostre voltant.

NACE ARIAL 12 | EL BLOG DE FRAN TORO

Fran Toro
Professor de Ciències Socials

foto-perfil

Querid@s biscuter@s:

Para mí es un placer anunciaros el nacimiento de una nueva criatura. Se llama arial 12 | El Blog de Fran Toro, y podréis encontrarla en frantoro.net. Much@s de vosotr@s sabéis ya que he acabado mi primera novela (de momento no puedo anunciaros el título) Aunque aún está sin publicar, ya ha quedado finalista en el premio internacional Ciudad de Badajoz 2016. Para abrirme paso a través de la jungla literaria he creado arial 12, el portal en el que iré colgando algunos de mis textos pasados, presentes y futuros, y donde tendréis noticias mías.
¡Os espero a tod@s!

Fran Toro

Para abrir boca os dejo con las primeras líneas de mi artículo Cuando el río (Besós) baja crecido, texto que habla del río, pero sobre todo de mi infancia:“El río baja crecido por las últimas lluvias. Desde el colegio vemos cómo el cielo plomizo que nos ha despertado hoy se confunde con las aguas revueltas del Besós. Las gigantescas torres eléctricas, con afán de molinos de viento, crepitan incesantemente desde su majestuosa posición de guardaespaldas del río. El cañizo y la maleza le acompañan hasta su destino final; y el barro, que todo lo envuelve.”

EZEQUIEL GIRÓ

Laura Moncada Barahona
1r Batxillerat


El dia 29 de novembre els alumnes de primer de batxillerat social, hem tingut una xerrada amb un empresari de l’empresa Giró, anomenat Ezequiel Giró, situada al carrer Jaume Ribó, Badalona (Barcelona). Aquesta és una de les societats que s’encarrega dels envasats que veiem quan comprem la fruita, les verdures, etc.

Aquesta companyia va ser fundada per l’avi de l’home que va venir a fer-nos la xerrada. És una empresa familiar, que té una antiguitat de més de 50 anys. L’any 1925 l’arribada de Ezequiel Giró Prat, va impulsar l’aplicació de la industria tèxtil en aquest sector. L’any 1958 van patentar la primera bossa de malla en el Registre de la Propietat Industrial, en aquell moment va néixer l’envàs per les fruites i verdures. El 1970 Giró construeix una nova fabrica a Badalona. El 1992 Giró se expandeix fora d’Espanya, arriba Giró Pack als Estats Units, primer pas de la xarxa internacional. El 2005 Giró revoluciona amb una nova màquina anomenada “GirBagger” l’envasadora més potent i més avançada del mercat. Fa poc, el 2015, han obert una nova fabrica a Terol. Avui dia Giró està en alguns països d’América del sud, Europa, Àsia, a dos països d’Àfrica i en un país d’Oceania.

L’empresari que va venir ens va parlar de les característiques que ha de tenir un directiu: el lideratge, per poder portar tota l’empresa i saber dirigir als seus treballadors; l’empatia per saber posar-se al lloc de les altres persones, que treballen a l’empresa i als consumidors dels seus productes; la creativitat, per innovar amb coses diferents; l’honestedat, perquè les persones que consumeixen els seus productes creguin amb ells; la iniciativa; el compromís; la flexibilitat; assumpció de riscos (saber assumir els riscos); esperit d’equip i finalment esperit crític.

Per finalitzar, per mi aquesta activitat va estar molt bé. És adequada per a persones de la nostra edat i més ara que tenim que decidir què estudiarem més endavant, aquesta xerrada pot despertar interès per aquest món de les empreses i de la direcció, i ens permet augmentar el nostre coneixement sobre aquesta àrea.

I AMB EL SOMRIURE, LA HUMANITAT

Eva Perez
Professora d'Orientació Educativa

El Somriure com a reflex d'una actitud davant la vida. Com amb l'acte del somriure espontani i positiu s'activen certes àrees del cervell relacionades amb l'emocionalitat provocant reaccions fisiològiques beneficioses, i es propicien canvis o millores en el sistema de creences.

Ja fa uns quants anys que exerceixo com a psicòloga de la salut i coach, les persones que atenc venen confuses, tristes, preocupades, etc, és a dir, amb diversos estats emocionals evidentment de caire negatiu. Si en la primera sessió aconsegueixo un somriure, em dic a mi mateixa, i així els ho expresso verbalment: “genial! Has somrigut!!!, bé, això és bona senyal, bon pronòstic, tindrem feina però ens en sortirem”

Per a mi, des d’un punt de vista purament personal, el somriure genuí i sincer, com a resposta emocional natural i espontània de plaer, de benestar, d’alegria, de felicitat, és un dels millors antídots existents, un bàlsam, per a estats emocionals no desitjats. I a més, es contagia!!! Sense saber perquè, les persones ens encomanem en veure un somriure autèntic i de forma automàtica imitem el gest. És espectacular! Això em porta a pensar que els humans podem fer més bé del que ens pensem fent quelcom tan senzill com eixamplar i elevar els llavis amunt, en direcció als ulls, aixecant pòmuls amb aquesta acció i de rebot engrandim els ulls, els quals llueixen més i s’il·luminen. Qüestió muscular, simplement, i fàcil d’exercitar, com fan els cantants quan volen que la seva veu sigui més neta i transparent, brillant en les notes agudes. És un gest ràpid, sense complicacions. Aleshores, la meva pregunta és, com és que no ho practiquem? Si es fes més sovint podríem contagiar alegria, bon rollo, ni que fos per un instant, aportar positivitat en nosaltres mateixos i de retruc a l’entorn. Està demostrat aquest “contagi” inconscient, aquest modelament de la conducta gestual, per tant, “contagiaríem” bon rollo!!!

El reconegut Doctor Luis Rojas Marcos ens diu que el somriure és un dels pocs gestos comú a totes les cultures, i que pot alleujar l’estrès diari a que estem sotmesos en la nostra societat.

D’altra banda també està contrastada la correlació existent entre somriure, tenir una actitud positiva, i la salut. Així com la connexió entre la fisiologia de les emocions i la conducta gestual. És a dir, somriure en sí mateix pot ser causa i efecte de les emocions positives. Com expressa el Doctor Rojas Marcos: “ Somriem perquè estem alegres i estem alegres perquè somriem”.

El cervell humà és capaç de detectar i identificar les emocions reflexades en l’expressió facial, ja siguin d’ira, agressivitat, tristesa, alegria...i va més enllà encara, detecta les expressions forçades i falsejades, de forma que les sensacions percebudes no tindran la intensitat i la importància de les verdaderes i ens faran sentir en alguns casos malament. El nostre cervell podríem dir que és exigent, un sibarita, a qui li agrada l’emoció realment sentida i reconeix la mentida, i sabeu què?, no li agrada gens.

L’estructura clau del nostre cervell implicada en el processament de la informació emocional és el sistema límbic i està compost de diferents estructures interconectades, una de les peces fonamentals és l’amígdala. Lesions en aquesta part del sistema deteriora el reconeixement facial de les emocions, algunes importants i vitals com l’expressió de la por, i d’altres relacionades amb la interacció social. Fisiològicament està comprovat en estudis de neuroimatge que l’escorça cerebral presenta també lateralització funcional de les emocions, això vol dir d’emocions positives a l’esquerra i d’emocions negatives a la dreta, i en experiments electrofisiològics l’activació de l’escorça prefrontal esquerra inhibeix les emocions negatives. Al 2007, Goel i Dolan van demostrar que els acudits induïen una activació de l'escorça prefrontal a l'hemisferi dret, mentre que els comentaris negatius que violaven normes socials comportaven una activació de l'amígdala dreta i de l'escorça orbitofrontal esquerra.

Psicòlogues socials de la Universitat de Wisconsin, Adrienne Wood i Paula Niedenthal, estan estudiant la psicofisiologia d’aquests processos. El motiu va més enllà de la simple curiositat, es tracta de saber per quins mecanismes es desenvolupen aquestes habilitats en el reconeixement facial de les emocions per poder ajudar i tractar persones amb disfuncions, trastorns i malalties, com ara els trastorns de l’espectre autista, i així millorar la seva qualitat de vida.

Aquests coneixements, descobriments, estudis, expliquen i ajuden quan se’n desprenen models d’intervenció a nivell mèdic, terapèutic i social. I des del meu punt de vista són arguments de pes que em fan pensar en la importància de la identificació i la gestió de les emocions per assolir nivells de benestar per a tothom. Em fan pensar que els professionals de la psicologia estem preparats per a ajudar a les persones a assolir les seves fites i objectius en relació al seu benestar psicològic i físic, més enllà de l’àmbit terapèutic, encaminant la persona vers l’excel·lència personal i professional, amb tècniques, recursos i estratègies propis i nous. Ajudant a explorar en la persona el seu propi cos, sensorialment, per a l’auto coneixement i la millora a nivell de percepció d’un mateix, de la pròpia identitat personal i social, millorant i modificant el sistema de creences i valors per a una vida en equilibri i harmonia amb un mateix, l’entorn i les altres persones amb qui s’interrelaciona.

Em fan pensar que és cert que escollim la nostra actitud davant la vida, que tenim el poder de decidir com volem viure i pensar i creure i sentir. Em fan pensar que amb el somriure, la humanitat, la bona, la positiva, la que ens dóna grandesa com espècie, la que em dóna esperança i provoca en mi un ampli somriure i em dóna pau.

Bibliografia:

I. Morgado (2010). Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel.
R. Adolphs i D. Tranel (2004). Impaired recognition of sadness but not happiness following amygdala damage. J. Cogn. Neurosci., 16, 453-462.
Damasio, A. (2010). El cerebro creó al hombre. Barcelona: Destino.
Damasio, A. (2001). La sensación de lo que ocurre. Barcelona: Debate.
Ekman, P. (1980). The face of man: expressions of universal emotions in a New Guinea village. Nova York: Garland STPM Press.
LeDoux, J. (1996). The emotional brain. Nova York: Simon and Schuster. LeDoux, J. E. i Phelps, E. A. (2000). Emotion networks in the brain.
A M. Lewis i J. Haviland-Morgado, I. (2010). Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel.
Phelps, E. A. (2002). The cognitive neuroscience of emotion. A M. S. Gazzaniga, R. B. Ivry,
G. R. Mangun (Ed.), Cognitive Neuroscience: The biology of mind (2a. ed.). Nova York: Norton.
Phelps, E. A. (2004). The human amygdala and awareness: interactions between emotion and cognition.
Redolar, D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC

VISITA AL BANC D'ESPANYA I A L'INSTITUT D'ESTADÍSTICA

Ariadna García
Laura Moncada
1r Batxillerat

El dia 15 de novembre vam fer una visita al Banc d’Espanya que està a Plaça Catalunya, Barcelona. Desprès, com que sobrava temps vam anar a l'Institut Nacional d’Estadística que es troba a la Via Laietana, Barcelona. Les professores acompanyants van ser l’Àngels Serrano (professora d’Economia i d’Economia d’Empresa) i la Paqui Sánchez (professora d'Història).

El banc central participa en la definició i execució de la política monetària, com a membre del Eurosistema. Tenen una supervisió del sistema bancari, és a dir, que vigilen la solvència de les entitats i l’estabilitat del sistema financer com membre del MUS(Mecanisme Únic de Supervisió). Control del compliment de la normativa.

Aquest té unes funcions com a banc central d’Espanya. Primer, defineix i executa la política monetària. Segon, promou el bon funcionament del sistema de pagaments a la zona euro. Tercer, emet i posa en circulació els bitllets de curs legal. Quart, posseeix i gestiona els recursos oficials de divises dels estats membres. I, per últim, realitza operacions de canvi de divises.

També té funcions com a Banc Central Nacional. Primer, posa en circulació la moneda metàl·lica. Segon, posseeix i gestiona les reserves de divises i metalls preciosos. Tercer, deixa serveis de tresoreria i agent financer del deute públic. Quart, assessora el govern en temes financers. Quint, realitza informes i estudis sobre temes financers i econòmics. I per últim, elabora i publica estadístiques relacionades amb les seves funcions.

Per a més informació sobre el Banc d’Espanya es pot accedir a les pàgines següents:


Desprès d’anar al banc hi vam anar a l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta institució és un organisme autònom d’Espanya, encarregat de la coordinació general dels serveis estadístics de l’Administració General de l’Estat.

Entre els treballs que realitza, destaquen les estadístiques sobre la demografia, economia, i la societat espanyola. Per exemple: Els incendis forestals a Espanya, consum mig d’aigua de les famílies, població estrangera, divorcis i separacions, taxa de variació en volum del PIB (Producte Interior Brut), etc. A través de la pàgina web oficial es poden seguir totes les actualitzacions dels diferents camps d'estudi.

Ens van parlar del diferents tipus de gràfics: gràfics de línies, mapes temàtics, gràfics de barres i gràfics de sectors. També ens van parlar de la pàgina web educativa de l' INE, que es diu “EXPLICA”. Es una pàgina web desenvolupada per l' INE amb l’objectiu d'incrementar la cultura estadística en la societat i afavorir així el bon ús de la informació estadística.

Unes dades i curiositats a destacar és el cas que ens van parlar de que en naixements hi ha més homes que dones, però elles guanyen terreny a l’esperança de vida. També, tots el immigrants i nacionals que es troben a Sant Adrià del Besòs. I la visualització de vídeos i altres estratègies perquè es mantingués el clima d’atenció.

Per a més informació sobre aquesta institució es pot accedir a les següents pàgines webs:

Més o menys això es el que ens van explicar en les dues institucions. En la meva opinió personal, el Banc d’Espanya va ser menys dinàmic potser per això vaig trobar menys interès, encara que, els termes i explicacions eren totalment correctes i segurament més entenedores per persones amb més experiència en l’economia. En canvi l’INE el vaig trobar molt més interessant, ja que estava més adaptat per a nosaltres i van fer activitats molt interessants.

30 de juny de 2016

LES LÍNIES VERMELLES

Toni Cabrera
Director

Des dels Serveis Territorials ens van informar sobre les conseqüències de la NO aprovació dels pressupostos del 2016, al Parlament de Catalunya (Ja portem sis anys amb pròrrogues de pressupostos!).

La principal conseqüència és que el pressupost de funcionament i les plantilles dels centres educatius continuaran sent les que eren i que no es podran millorar, malgrat les demandes que puguin fer els centres derivades de les necessitats que presenta l’alumnat i l’entorn.

Vull manifestar la decepció que suposa que en una època en la que els mitjans de comunicació, i els polítics que ens governen, “prediquen” la millora de les dades macroeconòmiques, nosaltres continuem en precari, sense possibilitats de recursos humans i materials que puguin cobrir les mancances que detectem i que necessitem millorar. Es tracta de garantir una ràtio docents/alumnes adequada per a una educació de qualitat i fer-la efectiva amb les plantilles necessàries. Es tracta que el centres disposin d’unes infraestructures i espais dignes per fer la seva tasca i d’unes dotacions pressupostàries que permetin fer front a les despeses de funcionament. En definitiva es tracta que la situació actual no suposi més desigualtat ni entre l’alumnat, ni entre centres sostinguts amb fons públics.

Però, ... els nostres drets laborals continuen en precari, els nostres recursos humans i de despeses de funcionament, continuen en precari i, malgrat que el país sembla ser que està canviant, nosaltres estem igual que estàvem al 2012, en plena crisis econòmica.

Si, com ens diuen els nostres polítics, l’Educació és una de les línies vermelles que no es poden traspassar i que és prioritari per tal que el nostre país avanci, la veritat és que passos a favor d’aquest pensament no els veiem. Tot el contrari.

L’Educació és més important que mai, això ens diuen, però els efectes de la crisi econòmica i de les polítiques públiques determinades per ideologies, que considero, en molts casos hostils a l’Educació Pública, la posen en perill i veiem com aquestes polítiques pressionen els pressupostos públics.

L’Educació no es pot considerar com una despesa, ni tan sol com una inversió, sinó com un dret que deu ser garantit pels poder públics.

Però el curs ja s’acaba i ara arribaran les tan esperades vacances d’estiu. Potser millor gaudir dels moments i quan arribi setembre ja veurem. Segurament tornarem a sentir-nos sols, a fer d’equilibristes sobre la línia vermella.

Bones vacances!

GRÀCIES PER TOT

Cheluis Gonzalvo
Mestre

No voldria marxar sense agrair-vos a tots i totes tot el que m'heu aportat en el meu pas o camí per l'institut MVM.

Han estat nou anys molt bons i feliços en molts sentits.

Per una part el compartir amb molts de vosaltres, companys , pares i mares; les ganes de construir un centre competent pels adolescents i joves de Sant Adrià, amb tota la diversitat d'alumnat que podem trobar.

El defensar i lluitar, en el dia a dia, per una escola pública en un municipi on la competència és molt gran. Gaudir de l'ambient de serenitat i alegria del claustre que ajuda a afrontar les dificultats que moltes vegades l'administració no és capaç de encarar per culpa dels protocols i manca d'interès.

Per la creativitat a l'hora de plantejar projectes, partint sempre de les necessitats dels alumnes i del centre; encara que això suposa hores de reunions, coordinacions i gastar energies.

La confiança que des de el primer dia vareu dipositar amb mi per portar endavant diferents tasques en el centre. Si el resultat de les mateixes no ha estat molt alt ; sí el goig de poder compartir-les amb alguns de vosaltres; ja siguin pares, mares, alumnes i companys.

I res més. Assegurar-vos que us tindré en un lloc preferent de la llista de centres on he treballat com a mestre i profe. I també tindreu un lloc en el meu cor.

Gràcies.

BONA SORT COMPANY!

Toni Cabrera
Director

Després de nou anys amb nosaltres has decidit un canvi d'aires, i tornar a l'escola per continuar fent de MESTRE. Sí, amb majúscules, i amb tots els valors que incorpora aquesta vocació.

Durant tot aquest temps t'hem conegut prou bé i hem comprovat la teva discreció i les teves habilitats per fer agradable i fàcil la nostra feina quant tu hi ets al costat. Has deixat petjada en totes les responsabilitats que has assumit: classes, atencions individualitzades, orientació, tutoria, festes i activitats de tota mena, concursos, coordinació de delegats i delegades, socialització de llibres de text, manifestacions i actes reivindicatius...

Sense proposar-to i sense ser-ne conscient, ens has ensenyat molt i has aportat moltes coses positives al centre. És per tot plegat que et donem les gràcies i et desitgem molta sort i molts èxits en la teva nova etapa. I, ja saps, el MVM sempre serà el teu centre.


COMIAT DE LA PROMOCIÓ 2016

Tutors de 4t ESO, 2n Batxillerat i 2n FP



Dimarts 21 de juny de 2016, 18h. Tot és a punt al Casal de Cultura de Sant Adrià. Comencen a arribar els primers protagonistes i els seus familiars. Al cap de poc hi ha prop de quatre-centes persones a la sala. Un casament? Els òscars? La passarel·la Gaudí?... No. És l'acte amb què l'alumnat que finalitza etapa s'acomiada. De companys, del centre, de l'etapa... Silenci. Comencen les primeres intervencions:

Toni Cabrera, director i Joan Callau, alcalde, obren l'acte. En Carles Cardelo dirigeix unes paraules en nom de l'AMPA. Tot seguit, en Fermín Rodríguez fa un repàs al que ha representat la primera promoció que ha guiat durant 4 cursos amb els continguts de Participació i Ciutadania. Seguir llegint...

Vídeo que regala Fermín amb un recull històric de les classes de Participació i ciutadania:


Maria Lladó i Víctor Izquierdo en representació de l'alumnat de 4t:

Hem compartit moltes experiències en aquests quatre anys... Seguir llegint...

Quan érem petits, molts de nosaltres somiàvem amb la graduació. Alguns perquè pensàvem que ja seríem grans o perquè podríem vestir-nos com prínceps i princeses. Però ara ja no és cap somni llunyà, sinó que és un moment, i és aquest. Seguir llegint...



Loli Pérez i Jordi Inglés en nom del professorat de 4t:
Moltes gràcies nois i noies, ara ens toca a nosaltres fer la rèplica. Alumnes, famílies, professorat, direcció i autoritats. Seguir llegint...



S'afegeixen Sílvia García i Miguel Ángel Baeza:

"A LA PUERTA DEL COLEGIO

HAY UN CHARCO Y NO HA LLOVIDO

SON LAS LÁGRIMAS DE LOS PROFES

PORQUE NUESTROS ALUMNOS SE HAN IDO"



El vídeo de la promoció de 4t:


Arriba el torn de Aida Navarro en nom de l'alumnat de 2n de Batxillerat. Seguir llegint...


El coordinador Lluís Martínez parla en nom del professorat de Batxillerat:

Nois i noies, benvolguts i benvolgudes:

Aquest acte representa el final d’una etapa i el començament d’una altra. Heu arribat a una d’aquelles línies divisòries que marquen el passat com a passat i el futur com a camí obert. En l’etapa que deixeu us han acompanyat els vostres pares, familiars i amics, però també els mestres de Primària i els professors i professores de l’institut. Tant uns com altres us hem donat el millor que tenim, amb els nostres defectes i les nostres mancances, però amb la millor voluntat. Hem intentat ajudar-vos a créixer en autonomia i responsabilitat. Seguir llegint...

Vídeo de la promoció de Batxillerat:

En Miguel Ángel Baeza parla en nom del professorat de FP i dóna pas al vídeo de la promoció:

I, per finalitzar, el lliurament de diplomes. Aquí teniu l'àlbum de fotos:

THE TV NEWS

Lucía Avellaneda     Paula Aguilar         Angelina Rumyantseva
Clàudia Fleta            Paula Madurga      Paula Antolín
Sonia García            Maria Anguera       Maribel Sánchez
Delia Gistau             Zaira Bautista
3r ESO

We are a group of 3rd of ESO students, and during this term, in English, we have done a project in groups. The project has consisted in shooting a news programme, with all of its sections, and creating the news.

It has required a lot of time, work, effort... but the results have been very rewarding. Our basic knowledge about the world of edition and recording has caused a lot of stress, but it has helped us to get more autonomy and to learn by ourselves. What is more, we have put into practise many of the English skills we have got so far.

We have spent a fantastic time doing the project and we have learned to cooperate working together.

  

FÈLICITATIONS À TOUS ET BONNES VACANCES!!!

Joana Fuentes
Professora de Francès
El ministeri francès de l’educació Nacional i de l’ensenyament superior proposen una amplia gama de certificacions en francès llengua estrangera (diplomes i tests) per validar les competències en francès, des dels primers aprenentatges fins als nivells més avançats.

L’oferta està adaptada a tots els públics i edats. Està harmonitzada sobre l’escala dels sis nivells del Marc europeu comú de referència per les llengües. Els diplomes (DELF i DALF) són independents i ratifiquen el domini de les quatre competències lingüístiques. No caduquen, no tenen una durada limitada.

Estan validats per un equip d'experts en avaluació, aquestes certificacions estan reconegudes internacionalment i s’utilitzen freqüentment pels ministeris estrangers encarregats de l’educació. Es poden realitzar en més de 1000 centres d’examen repartits en 164 països. DELF scolaire - Diplôme d'études en langue française Public : adolescents dans l'enseignement scolaire . Aquest diploma està adreçat especialment als alumnes d'institut que vulguin validar els seus coneixements i es beneficia d'una tarifa especial, diferent i més econòmica.

El 100% dels alumnes de l'assignatura de Francès, s'han presentat al DELF (més de 2000 candidats). obtenint unes qualificacions que van des d'el 8,8/10 la més baixa, fins el 9,5/10 la més alta. N'estem orgullosos i contents per aquests resultats i aprofitem el benentès per animar d'altres alumnes en properes convocatòries.

LES TRES XEMENEIES

Text: Julen Jiménez 3r ESO
Imatge: Maribel Caro

Premi Sant Jordi 2016



LA PSICOLOGIA DEL CONSUM






Rajae Aoufi
Manuel Medina
1r Batxillerat

El 25 de febrer de 2016 de 12:30h a 14:00h, va venir un professor, Albert Vinyals, de psicologia del consumidor de ESCODI a fer una conferència als alumnes de 1r de batxillerat d'empresa i economia.

Ens va informar sobre: ‘’Que és la psicologia del consum?’’ Aquesta ciència social estudia com som nosaltres com a consumidors.

Vam veure que, a part de tenir en compte les variables qualitat i preu d'un producte a l'hora de comprar-lo, també ens guiem moltes vegades per les emocions...i no per la racionalitat econòmica.

Ens va fer unes proves: En una diapositiva del powerpoint que tenia preparat el professor, ens mostrava una bamba Nike negra i una altra bamba sense símbol i d’un altre color diferent a la primera, vam veure que la bamba Nike costava més. El professor ens va dir que ell treballava per Adidas, i que es basava en el consum simbòlic, perquè juga amb ‘’valors’’ de persones famoses en les seves publicitats com a manera d’expressar-nos l’esforç, el treball en equip...

Després en una altra diapositiva ens va posar un bitllet de 100€, i ens va demanar repartir-lo entre nosaltres en parelles de dos. La conclusió és que tothom volia ser just i obtenir la meitat de 100€ , ningú va acceptar menys de la meitat del 50€.

També ens va posar una diapositiva amb tres impressores de diferent preu, i només podíem veure el preu car i el preu mitjà, la majoria escollíem el preu car, per les seves qualitats, prestacions més altes, donat que per una mica més de preu podíem obtenir la millor impressora. Però, desprès ens va mostra el preu de la impressora més cara i la més barata, llavors com la diferència del preu era molt alta, llavors escollien la més barata. Això demostrava que segons els preus que ens mostrava nosaltres canviavem les nostres decisions influïts per les emocions.

Una altra prova de com les nostres decisions poden ser modificades externament mitjançant la publicitat va consistir en una diapositiva que mostra diferents caramels: primer ens va ensenyar uns caramels sense marca gratuïts i altres més bons de marca a 15 cèntims, i la majoria de nosaltres escollíem els caramels gratis; però després ens va donar a escollir entre els caramels normals, sense marca però ara valien 1 cèntim i als caramels bons, de marca a 14 cèntims, llavors la majoria de nosaltres vam escollir els caramels de marca encara que havíem de pagar per ells. És sorprenent com una petita variació en el preu pot modificar les nostres decisions!!!

Al final de la xerrada ens va mostrar una última diapositiva amb la imatge de les bambes del principi amb el símbol de marca canviat a l’altre bamba, i ens va demostrar, que ningú se’n va adonar que la primera imatge era falsa, i que el que té valor no és la bamba, sinó el símbol Nike.

SOL NATURAL, SOL A SECAS

Clàudia Fleta
3r ESO

Composición Tres. Quinto compás del cuarto sistema, segundo tiempo. Nunca me he llevado bien con mis vecinos, creo que nadie se lleva bien con sus compañeros de escalera, en este caso de pentagrama. Fa Sostenido era el del primero, y en el tercero vivía el Si Bemol. Estos eran sus nombres de pila, vulgares letras que cifraban su sonoridad dándoles una única identidad.

Yo soy Sol, Sol A Secas, Sol Natural, el del segundo, pero a diferencia de mis vecinos, hace tiempo que me cuestiono si es esta mi identidad. Nuestra vida forma parte de una gran cadencia melancólica escrita por un compositor frustrado y con un gusto deplorable.

Hoy quisiera huir de este pequeño universo, ver mundo. Huir de los dedos del tirano que sin compasión alguna nos explota, haciéndonos sonar demasiadas veces en un solo día. Huir para descubrir quién soy y preguntármelo en mil ocasiones distintas.

El trozo de papel que nos hace de casa y de cárcel, reposa en el alféizar de la ventana durante toda la noche. Entonces llegó el momento. Un viento huracanado cambió la posición de mis armónicos. ¿Seguía siendo un Sol? Una luz cegadora me hizo volver a la realidad y entre vestidos de muselina y tafetán descubrí mi nueva ubicación. Seguía siendo yo, Sol A Secas, Sol Natural, pero ya no me encontraba en el segundo, ahora estaba en el lujoso ático de la Traviata, me encontraba en la Escala de Milán. “Libiamo,libiamo ne’lieti calici che la belleza infiora…..”

¡Qué placer compartir partitura con las elegantes notas que emitía el Contrabajo! Cuando terminó la obra me escondí en su estuche para seguir con mi viaje…

Calle 52, Nueva York. Estaba rodeado de humo y de ruido, salí de la funda y contemplé el espacio en el que me encontraba. No tuve tiempo de descubrirlo porque un Yardbird Parker más agresivo que de costumbre me convirtió en la primera nota de su gran solo sobre aquella armonía tensa compuesta por un Monk taciturno. Creía que solo podría encontrarme en piezas barrocas, románticas, renacentistas… y sin saber cómo ni por qué me había convertido en el motivo por el que bailaba el público del Midtown Jazz Club.

El humo del tabaco se mezcló con una densa bruma que hacía las imágenes confusas. Me encontraba en un poblado africano, cerca de Addis Abeba y entonces me vi envuelto por el insistente obstinado de un djembé. Cada vez mi apariencia era más distinta y mi sonido más rico, más redondo, más lleno. No sabía cuál sería mi siguiente contexto y en plena reflexión, noté las caricias de una dulce voz… Interpretaba cada tiempo con un carisma i sensibilidad impropios de cualquier humano. El ritmo de la sabana se apoderó de cada uno de mis timbres pero entonces di el último salto.

Los dedos finos apretaron el redondo botón de un acordeón. Me llenó de aire y cuando menos preparado estaba, cerró la mancha. Soné con todas mis fuerzas, haciendo temblar el entoldado que acogía la orquesta. Arsèguel, un pequeño pueblo del Pirineo vibró como nunca lo había hecho y dejó atrás el silencio de todo el año para renacer.

Los rayos del sol echaron a la luna, compañera de viaje, y me hicieron volver a la realidad. Composición Tres. Quinto compás del cuarto sistema, segundo tiempo. Nunca me he llevado bien con mis vecinos y me encontraba de nuevo entre ellos. Infames consecuencias de ser un triste Sol Natural, Sol A Secas, fruto de un compositor frustrado.

UNA TARDA DE NAVEGACIÓ A VELA





Núria Riera
Departament d'Educació Física

A proposta del departament d’Educació Física, els alumnes de 1r de Batxillerat. van fer una sortida en horari extraescolar. L’activitat va ser una tarda de navegació a vela amb una embarcació de 8m concretament un J80, van sortir amb dues embarcacions dirigides per patrons del Centre del navegant situat en el Port de Badalona.

El dia va ser fantàstic!!, Sol, vent del sud i onades.

TAPS QUE AJUDEN



Alumnes de 3r d'ESO
Matèria d'emprenedoria

Hola bon dia,som els alumnes del INS Manuel Vázquez Montalbán i estem col.laborant amb la recollida de taps per ajudar a famílies que tenen nens afectats per algun problema de salut que necessiten un tractament molt car i que no té cobertura pública (Malalties rares, ortopèdies, etc...)

Els motius dels valors dels taps són diversos:

El material del que estan fets els taps és de polietilè d'alta densitat, un tipus de plàstic de bastant qualitat i molt valuós en el mercat. Per un altre costat és un material que arriba molt net a les plantes de reciclatge, a més a més ocupa poc espai i ofereix moltes possibilitats d'emmagatzematge.

Cada tona de taps (al voltant de 500.000 unitats) es paga a 200 euros de mitjana. Una vegada allà desprès del procés de rentat, classificació, trituració i fosa, el preu de la gransa, que és com es denomina el material resultant, ascendeix a 400 euros per tona.

Finalment, quasi tots els taps que reciclem acaben convertits en caixes per transportar la fruita, per exemple, encara que el realment important és que pel camí, abans de convertir-se en caixes, han facilitat la vida a persones que ho necessiten.

Els alumnes de l'Institut MVM hem aconseguit recollir aquest curs prop de 60.000 taps sobretot el grup que ha col·laborat més ha estat 3rC amb 12.861 taps i acontinuació els alumnes de 1rA han col·laborat 9.868 taps i a continuació els alumnes de 2nC 9.078 taps i en quart lloc 2nA 7.350 taps.

La resta de grups també han col·laborat arribant entre tots a una recollida de 56.150 taps.

Agraïm a tots els alumnes la seva col·laboració i els encoratgen a que l' any vinent puguem superar aquesta xifra per ajudar els nens que ho necessiten.

Moltes gràcies a tots!!!

LA TRISTEZA DE NO VOLVERTE A VER

Clàudia Fleta
3rC ESO
Text guanyador del premi de Sant Jordi

Desde bien pequeña mis padres me enseñaron que los bienes materiales están de más, y que no son más que un conjunto de objetos banales.

Mi familia y yo vivíamos en una pequeña granja a las afueras de Millersburg, Ohio. Papá tenía una larga barba castaña y trabajaba en el campo. Cuando su cosecha era lo suficientemente grande, la repartía en dos mitades, una para nosotros, y otra para venderla en el mercado de la ciudad. Mamá era la mujer más hermosa del mundo, y sus ojos brillaban como el mismo sol. Ella se hacía cargo de mí y de las tareas domésticas.

Nuestra vida era sencilla y monótona: trabajo de lunes a viernes, una pequeña excursión el sábado, y los domingos, a iglesia. Teníamos lo justo para vivir y ser felices.

Mis padres decidieron no llevarme a la escuela, pues aparte de estar bastante lejos, mi madre prefería enseñarme ella misma, en casa. Y si os soy sincera, este hecho me hizo una persona algo introvertida, y cuando íbamos a la iglesia, no sabía de qué forma acercarme a los demás niños de mi edad.

Recuerdo una vez que todos estaban jugando en el escampado que había frente la iglesia. Yo pensé: esta es la mía. Me armé de valor, y les pregunté si podía unirme. Ellos respondieron que sí. Estaba realmente emocionada, me llenaba de felicidad el pensar que finalmente podía tener amigos...

Pero poco a poco fui notando que los únicos que se divertían eran ellos. Se reían a mis espaldas y conspiraban para hacerme tropezar.

Y lo consiguieron. Me di de bruces contra el suelo, perdiendo así mi última ilusión por encajar. Sentí dolor, un dolor intenso y agrio. Aquel suceso no me hizo un simple arañazo en las rodillas, sino que me desgarró una parte de mi corazón, volviéndolo más distante, más inseguro.

Todos huyeron, y poco tiempo después me volví a reunir con mis padres. Mamá me preguntó cómo me había ido la mañana, y yo le mentí. No quería preocuparla.

Le sonreí frágil y tímida, con temor a que se culpase de mis malas decisiones. Con pánico a debilitar sus esperanzas de verme feliz.

No os imagináis lo que llegué a aprender junto a mi madre, ella fue quien hizo que me interesase por la literatura y la historia, por las matemáticas y las ciencias. Ella era tan inteligente y tenía una habilidad tan excepcional para trasmitir sus conocimientos. Era un diamante en bruto, cohibido por las normas y las restricciones de nuestra pequeña sociedad. Venía de una familia de grandes intelectuales y había tenido la suerte de recibir una educación de lo más privilegiada. Pero la vida es incierta, y un jueves cualquiera se topó con aquél puestecito del mercado. Desde la primera mirada, se enamoró perdidamente de papá. Renunció a todo y se convirtió en su esposa.

Mas llegó un día en que todo cambió, mi padre ya no era el mismo. Se irritaba con facilidad y evitaba a sus desgastados brillantes ojos. Le gritaba por cualquier tontería y le tocaba con garras, de la forma en que un hombre nunca tocaría a la persona que ama. Con odio, violencia.

Las piernas de mamá no volvieron a caminar del modo en que una vez lo hicieron. Tampoco sus manos. Ambas se empaparon en temblor y en impotencia disfrazada de aceptación. La ceguez tampoco se quedó atrás, pues aunque distinguía los colores y las formas, le resultaba bastante difícil identificar el mal.

Papá se fue y un espíritu maligno invadió su cuerpo. Ella me decía que solo era un hombre malo que se parecía mucho a él, y cada vez que esas palabras emergían de su boca, se enterraba un poco más en su propia mentira.

Había veces en las que creía que en cualquier momento ella despertaría, y se marcharía para no volver, para encontrarse a sí misma, para descubrir nuevos paisajes, para conocer nuevas personas…Y me llevaría con ella. Juntas huiríamos de aquella tortura infame dirigida por el mismo diablo.

Una cálida tarde yo descansaba en la orilla del rio, el que se encontraba a unos pocos metros de nuestra finca. El clima era tan agradable que sin apenas percatarme, me dormí.

Soñé que intentaba tocar los trazos de las estrellas, y mamá, al verme tan caprichosa las alcanzaba y las bajaba para mí. Después exprimíamos naranjas que habían caído de un árbol muy alto, bebíamos su jugo, y nos estirábamos para contemplar el amanecer.

De tan a gusto que estaba me dormí mientras dormía, y soñé mientras soñaba. Pero esta vez me limité a flotar entre la oscuridad, a la vez que escuchaba gritos ahogados de mamá y golpes secos del ser maligno.

Desperté y ya era de noche. Entré a casa y encontré el cadáver sin vida de mamá. Yacía pálida en el frio mármol. Su pecho, teñido de sangre, sus ojos, a medio abrir. En su mano, el causante de su liberación.

Ya no podríamos escapar juntas de aquel infierno, pues al parecer, ella había decido huir sola.

Terror, tristeza, y desesperación. La decisiva metamorfosis de mi vida. El inicio de mí ya presente catástrofe, el fin de mí ya lejana paz…

Eché a correr, y me deje llevar por los lúgubres caminos que no llevaban a ninguna parte. Mi piel era cristal y mis huesos eran hielo. Con cada paso que daba me rompía un poquito más, hasta tal punto de quebrarme al completo.

Entonces me detuve, cerré los ojos, y un leve recuerdo de la sonrisa de mamá quiso deslizarse por mi mente, haciéndome renacer de mis cenizas, tornando la debilidad en fortaleza y las amargas tinieblas en claridad.

Cogí impulso y salté hacia el infinito, dándole una segunda oportunidad a la incerteza, con la esperanza de encontrar mi nueva suerte.

Y acabé en el mar, y me convertí en sirena, y me subí a un tren para perderme en la perdición. Y caí en la locura, y me hundí aún más que al principio.

***

Desde bien pequeña mis padres me enseñaron que los bienes materiales están de más, y que no son más que un conjunto de objetos banales.

Ahora lo he perdido todo mamá, y solo me queda, la tristeza de no volverte a ver.

A PROPÒSIT DEL CONCURS DE CAL·LIGRAMES I POESIA VISUAL


Carmen Andújar
Professora d'Educació Visual i Plàstica



https://goo.gl/photos/9TzBjzxqLQq3VAr16
Un cal·ligrama és un text, de vegades una sola frase o paraula, generalment poètic en què s’utilitza la disposició de les paraules o cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules dibuixen un personatge, un animal, etc.

El poeta avantguardista francès Guillaume Apollinaire, un important creador, els va posar de moda a principis del segle XX.

També podem trobar molts exemples de cal·ligrames en cultures de l’antiguitat com la hindú, l’àrab o l’hel·lenística i en la literatura europea des del segle XVII

La festa de Sant Jordi és la festa de les lletres, i que millor manera de confluir les arts amb la literatura, que amb la creació de cal·ligrames, en aquests cas, com es commemora els quatre-cents anys de la mort de Miguel de Cervantes, des del departaments d’arts em pensant en dedicar-li un petit homenatge al seu llibre més internacional, EL QUIXOT, traduït a més de setanta-dos idiomes. Dedicant-li uns cal·ligrames, els alumnes de primer i segon de l’Eso, amb textos del mateix Quixot. En tots ells, han intentar fusionar text i imatge sota el mateix paraigües. Aquí us presentem els guanyadors.

VISITA A LA DANONE




Denise Manso
Marc Caballero
Vanessa Acosta
1r Batxillerat

El dia 30 de març els alumnes de 1r de Batxillerat d'empresa i els de 3r ESO d’emprenedoria, vam anar d’excursió a la fàbrica Danone que està situada a Parets del Vallès, Barcelona.

En la visita ens van explicar que la història del iogurt es va iniciar en una planta baixa del carrer dels Àngels de Barcelona al 1919 on Isaac Carasso va començar a fabricar aquest producte lacti com si d'una medecina es tractés. Va descriure el procés de fermentació de la llet i donar a conèixer les bases per a l'elaboració del iogurt que avui dia coneixem. Explicava en la seva tesi els beneficis per al metabolisme gastrointestinal i deia que el consum de llet fermentada fins i tot retardava l'envelliment.

Li va costar molt aconseguir que aquest peculiar experiment es pogués vendre, però poc a poc va aconseguir convèncer la classe mèdica barcelonina i d'aquesta manera els iogurts van començar a prendre llocs venent-se en un principi nomès a les farmàcies de la mateixa localitat.

El nom Danone fa referència al diminutiu del nom del seu fill Daniel “Danón”, al qual se li afegeix una e per apropar-lo més a la nostra llengua.

A Espanya, actualment Danone compta amb quatre plantes de producció, ubicades a Parets de Vallès (Barcelona), Tres Cantos (Madrid), Aldaia (València) i Sales ( Astúries). En cadascuna de les fàbriques es treballa un tipus de iogurt diferent. Tampoc no tots el països tenen la mateixa diversitat de productes ja que tot està fet per al gust del client.

Danone no fabrica per a altres marques. Té un pacte amb els grangers més propers que els proporcionen la llet, que passa molts processos de control de sanitat.

Ara mateix la competència més gran que té és l’atur ja que fa que famílies renunciïn a la qualitat per escollir la quantitat.

Després d’aquesta classe de conceptes sobre l’empresa, ens van invitar a prendre i tastar alguns productes, tot seguit vam fer un joc de preguntes on si encertaves et donaven un iogurt bevible. Finalment, vam tornar a l’escola.

Com opinió personal de grup, ha estat una excursió molt interessant tant pel que hem après tant per l’interès que vam posar. L’única cosa que vam trobar en falta va ser no poder visitar la fàbrica per dintre`(malauradament les normes d'higiene de l'empresa no ho permeten). Tornaríem a anar-hi sens dubte.

PERSEVERANCIA

Clàudia Masalías
3rC ESO

Había una vez un niño muy corriente. No sacaba ni muy buenas ni malas notas ni tampoco se le conocía por ser un gamberro y ni mucho menos por ser antisocial, es decir, su carácter era normal y corriente.

Pasaron los años y fue a la universidad donde conoció a una chica igual que él, su media naranja, y como debéis suponer cuando los dos acabaron la universidad, se casaron y encontraron un trabajo ideal no muy lejos de su nueva casa de recién casados. Entonces llegó el día en que decidieron tener hijos. La señora Normal primero tuvo una preciosa hija que recibió un hermanito dos escasos años después. Con el tiempo, la vida de los pequeños se convirtió en una copia de la de sus padres, tal como se esperaba de ellos.

Y así entraron en la tranquila edad dorada, el matrimonio llegó a una etapa de su vida muy monótona y simple, su única diversión era jugar a la primitiva y ver "Cine de barrio" en el canal la 1 los sábados por la tarde. Cuando una tarde de un día cualquiera inesperadamente le tocó la primitiva al señor Normal. En ese instante supo que su vida iba a dar un cambio brusco. La normalidad y tranquilidad de su vida anterior se cambiarían por el frenesí y la ambición.

Llegó a casa e inmediatamente se lo contó a la señora Normal que propuso comprarse una casita junto a la playa para pasar el resto de sus vidas -siguiendo su irónica costumbre de ser la mismísima personificación del cliché de la tercera edad-. Sin embargo su marido había cambiado su forma de enfrentarse a la vida, no sabía por qué no tenía la misma opinión que su esposa pero de lo que sí que estaba seguro era que algo dentro de él había cambiado, y ese algo se expandiría por todo su ser hasta convertirle en un hombre totalmente distinto .Y es que el señor Normal se conocía muy bien a si mismo.

No se lo pensó dos veces: hizo la maleta, se vistió de traje y le contó a su mujer su nueva perspectiva sobre la vida a lo que ella respondió con una sonrisa y una breve frase «Sé feliz y vuelve pronto a casa». Entonces el señor Normal, confundido por la poca sorpresa que despertó su repentino cambio en su mujer, salió por la puerta con una sonrisa amarga en la cara pero con la certeza de que iba a hacer algo importante con su vida. Y es que su mujer sólo quería que él fuera feliz, por eso le despidió brevemente sin hacer muchas preguntas. Desorientada, no sabía que hacer ni cómo adaptarse a esta nueva vida, entonces llamó a sus hijos y les contó todo, ellos se quedaron atónitos pero después de reflexionar durante unos minutos decidieron que lo mejor que podían hacer era seguir con su vida y hacer como su marido, seguir su instinto.

El anciano cogió el primer vuelo disponible y se subió al avión sin ni siquiera percatarse del destino de este. Cuando estaba de camino a su destino se dio cuenta de que no había planeado nada de todo su viaje, ni el tiempo que transcurriría viajando ni qué haría en el viaje, pero por primera vez en toda su vida no le importaba no tenerlo todo controlado hasta el último detalle -dado que el señor Normal tenía una enfermiza obsesión con el orden y la puntualidad-, y eso le hizo inmensamente feliz pero lamentablemente, su conciencia no opinaba lo mismo. Así que empezó a preguntarse cuánto tiempo duraría su viaje, si se preocuparían por su seguridad su familia y si todo eso era una mala opción y no salía como él esperaba. Entonces en medio del avión chilló: «¡Punto!». No iba a arruinarse esta experiencia por preguntas de las cuales ya sabía la respuesta, entonces hizo un plan: primero le mandaría una carta a su esposa contándole que estaba bien y que volvería sano y salvo al cabo de exactamente tres años, ni un día más ni un día menos, los justos para disfrutar del momento sin preocuparse por el tiempo. Seguidamente se prometería a si mismo vivir cada día como si fuera el último para aprovechar cada momento y cumplir la primera promesa de llegar a casa puntualmente. Después redactaría un documento que partiría el dinero del premio que ganó hacía a penas unas horas de la primitiva. Una vez acabado el plan, se abandonó al descanso y durmió plácidamente.

Cuando se despertó de su siesta y abrió los ojos no podía creerse lo que estaba observando por la ventanilla, un horizonte lleno de campos de arroz y trabajadores se extendía infinitamente sobre las tranquilas aguas. ¿Dónde se había metido?. Soltó un largo suspiro y se mentalizó de que iba a lograr sus expectativas. Lo que no sabía era cómo hacerlo. Bajó del avión con mucha seguridad y entonces fue a buscar un hotel donde alojarse, reservó su habitación y subió a su habitación a ordenarse las ideas tranquilamente. Fue entonces cuando oyó una música atrayente que sonaba en la calle, abrió la ventana y vio a miles de personas disfrutando de una fiesta hasta en ese momento desconocida para él, el año nuevo chino. No se lo pensó dos veces y bajó a la calle para sentirse uno más. Allí fue donde conoció al primero de uno de sus nuevos grandes amigos, que le harían ver de otra forma la vida y el verdadero significado de ser libre. Esa tarde fue la más emocionante de toda su vida. Además fue la primera y la última vez que vería ese hotel ya que desde que bajó por días escaleras, se despidió de sus miedos para enfrentarse a la emoción y a la libertad de no saber qué le depararía el futuro.

Pasó los siguientes días de “vacaciones" viajando por el continente asiático, estudiando un cursillo intensivo de informática en chino y trabajando para poder comer y dormir honestamente.

Así, llegó el día de coger el avión y volver a casa, pero tenía miedo de que su familia se hubiera olvidado de él, o todo lo contrario, que pensaran que él se había olvidado de ellos.

Se dio cuenta, mientras reflexionaba en el vuelo, de que durante todo su matrimonio había sido muy feliz. La rutina y la simplicidad del día a día le agradaba, pero cuando le tocó ese premio se dio cuenta de que aún le faltaban cosas por vivir. En ningún momento se había sentido insatisfecho con la vida.

Con un nudo en la garganta, bajó del avión y se encaminó a casa. Una vez allí tocó al timbre de la puerta y dibujó en su cara la más sincera de sus sonrisas. Su mujer abrió y se quedó petrificada, sabía que volvería hoy pero no se esperaba que su marido hubiera cambiado tanto, no sabía explicar por qué pero ahora era mucho más atractivo en todos los sentidos. Le recibió con un abrazo y le hizo pasar. Él, en cambio, encontraba a su esposa igual o aún más hermosa frente a sus nuevos ojos. Pasados unos minutos llegaron a casa sus hijos y sus pequeños nietos a los cuales su abuelo casi no los reconocía de lo que habían crecido durante su marcha. En ese momento, se sintió en casa, feliz por haber vivido esa aventura, en paz por la serenidad de su hogar al completo y satisfecho de sus elecciones en la vida. La familia entera se sentó y él empezó a contar la historia de su viaje mientras que su familia le escuchaba atentamente. Finalmente acabó su discurso con estas palabras: «Estoy muy orgulloso de todo lo que he hecho en la vida y eso os incluye a vosotros y es que os tengo que confesar algo, la idea más importante que he sacado de mi viaje ha sido el descubrimiento de que el secreto de la felicidad y de sentirse totalmente completo en la vida es ser perseverante, al menos una vez en la vida, perseguir vuestros sueños sin pensar, sólo sintiendo, y os aseguro de que no os arrepentiréis de nada, tan sólo vividlo.»

Y así lo hicieron, incluidos los abuelos, que convivieron juntos hasta que él murió en la cama junto con su familia y desgraciadamente muy poco después falleció su amada esposa de la misma forma que él, ya que ella misma ya vaticinaba su similar final. El mismo que el de su marido junto a sus seres queridos.

Y esta historia ya está terminada, con un final feliz y esta cita como despedida: Es que al final, no os preguntarán qué habéis sabido, sino qué habéis hecho.


CONCURS D'IDEES DE NEGOCI 2016



Redacció


El passat divendres 27 de maig de 2016 es van lliurar els premis del Concurs d'Idees de Negoci que per desè any consecutiu organitza la Regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. de Sant Adrià de Besòs.

Aquest concurs, que està adreçat a l'alumnat de quart d'ESO, batxillerat i cicles formatius dels centres d'ensenyament del municipi, d'una banda, i a les persones d'entre 16 i 25 anys de Sant Adrià, de l'altra, té com a objectiu fomentar l'esperit emprenedor i premiar la creativitat dels joves.

Aquest any l'alumna Vanesa Acosta Godoy de 1r de Batxillerat de l'INS Manuel Vazquez Montalbán ha obtingut el 2n premi valorat en 300€ de la categoria de Viabilitat amb el projecte iNK TATTOOS, Moltes felicitats!!!!

També l'INS MVM ha obtingut el 2n premi en la categoria de premis als centres d'ensenyament.

TROBADA DE KORFBAL 2016

Núria Riera
Departament d’Educació Física

El 12 de Maig de 2016 es va celebrar la Trobada de Korfbal del Barcelonès Nord organitzada per la Federació Catalana de Korfbal i el Consell Esportiu del Barcelonès Nord.

El departament d’Educació Física va seleccionar els alumnes per formar 2 equips de 4rt , 2 equips de 3r i 1 equip de 2n. El millor classificat va ser en la categoria cadet quedant en 3r lloc un dels equips de 3r.

El 25 de Maig es va celebrar la final catalana al Pavelló Mar Bella de Barcelona però malauradament el nostre institut no es va classificar per participar-hi.

SCRIBAMUS UT SCRIBEBANT ROMANI

Aurea Pérez
Professora de Llatí

El final de curs es presta per fer activitats una mica més lúdiques. Aquest any els alumnes de Llatí de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat han aprés a escriure sobre papir, utilitzant dos tipus de lletra antics: la Uncial i la Quadrata romana.

La Capital Quadrata és el tipus de lletra més típicament romà ja que s'utilitzava en les grans inscripcions dels monuments que podem trobar arreu. És un tipus de lletra on predominen les línies rectes sobre les corbades, ja que aquestes darreres són més difícils de realitzar sobre pedra, per exemple. Quan s'utilitza sobre papir o altre material tou, crea una escriptura molt elegant que s'utilitzava en manuscrits “de luxe” o en els títols de llibres i capítols.

Pel que fa a la Uncial, es tracta d'una lletra que va sorgir a partir del s IIId.C. i que es caracteritza per línies molt arrodonides amb un traç que s'aprima o s'amplia segons l'orientació del plomí. El seu aspecte, més “lleuger” que la Quadrata, va afavorir la seva popularitat i es va convertir en la lletra elegant de l'època final de l'Imperi Romà i començament de l'Edat Mitjana quan es va utilitzar especialment per a còpies de la Bíblia.

Utilitzant plomins plans i portaplomes, primer sobre paper (cal practicar una mica!) i després sobre papir, els alumnes van escriure algunes frases: dites famoses, algun vers... i també van intentar reproduir amb èxit algun dels grafitti que es poden trobar a les parets de les cases de Pompeia i Herculà. Alguns, fins i tot, es va atrevir a fer servir un càlam de canya o un pinzell, eines que costen més de dominar.

29 de juny de 2016

UN "PETIT RESUM", PER AL·LUSIONS...


Loli Pérez
Professora de Ciències Socials, 4rt ESO.

Dedicat als alumnes de 4rt d'ESO

El temps passa ràpid per a tots, massa ràpid. Sembla que va ser ahir quan ens vam conèixer. Alguns fèieu cara d'espantats,tot era nou per a vosaltres. En aquell moment el que no sabíeu era que també ho era per a mi.

Jo començava una nova etapa: no coneixia el centre, no coneixia els companys. En definitiva estava a l'expectativa,igual que vosaltres.

L'inici d'un curs sempre comporta presses i mil coses a fer. Com a totes les feines, d'aquests aspectes només poden parlar aquells que s'hi dediquen.

Vosaltres vau tenir l'honor de ser la primera promoció de l'institut amb una ràtio molt alta,al voltant de trenta alumnes per aula!

De seguida ens vam entendre i vam començar el nostre viatge. En aquest cas un viatge carregat de Ciències Socials.

Recordo que vam començar 1r d'ESO descobrint les gran expedicions pels pols Nord i Sud. A molts de vosaltres us sonarà un tal Roald Amundsen i aquell altre explorador, Robert Falcon, a qui la falta de previsió va fer portar la seva expedició al desastre. D'aquí vam donar el salt al relleu europeu i a la navegació dels grans rius, i tot i que les vacances en aquell moment ja s'havien acabat, molts vau tornar a fer la maleta per tal de fotografiar paisatges mediterranis,oceànics,continentals...això sí, prèviament us vau organitzar per esbrinar quina seria la previsió meteorològica i ajustar al màxim el tipus de roba que us convenia segons el clima de cada lloc.

Un clima, que com ja sabeu pot consolidar-se o no segons diferents factors i tenint en compte el temps meteorològic d'un període determinat d'anys. Com els anys en que la nostra amiga Selam vivia a la regió d'Afar, a l'Àfrica, i la pobre va morir ofegada en una terra a on avui pagarien per tenir aigua.

L'aigua, element que van triar els habitants de les primeres civilitzacions fluvials per començar a donar forma a l'entramat de cultures que ha esdevingut la nostra civilització occidental i que també vam poder visitar, sempre, agafant d'ells, aquells conceptes clau que ens permetien fer una divisió de tots els continguts apresos en quatre grans blocs: política,societat,economia i cultura.

Quin viatge aquell de primer, encara guardo alguna postal!

El curs següent, 2n d'ESO, vau experimentar, amb la col·laboració dels vostres familiars, les vivències d'aquelles persones que a la recerca de noves oportunitats canvien el seu lloc de naixement per un altre, poble, ciutat i/o país. En Sergi Vallès us va felicitar per aquesta feina i també a classe vau aconseguir escenificar tota una piràmide medieval amb el seu rei i els seus vassalls.

En arribar a 3R d'ESO el recorregut va ser pel mateix St. Adrià, pels seus carrers i barris descobrint el creixement del seu entramat urbà i investigant la seva participació en els diferents sectors econòmics influenciats tan directament per l'aplicació de la política territorial.

Les visites al Parlament de Catalunya i a l'ajuntament de St.Adrià ens van apropar a les dificultats reals de molts catalans. Alguns de vosaltres no vau ser capaços d'arribar a final de mes amb el pressupost pactat. Tranquils, ens diuen els polítics que tot està canviant i si no fos veritat, jo confio en aquells de vosaltres que, voluntàriament. d'opcions polítiques me n'heu parlat; us veig amb la capacitat de millorar aquesta realitat actual. Això sí, si us plau, feu-lo amb seny,estudi i treball, no em cremeu més colònies industrials!La violència no ens va portar a la sobirania popular malgrat estar present en molts dels esdeveniments tractats al llarg d'aquesta última etapa del nostre viatge,4rt d'ESO, i que heu pogut conèixer amb l'aproximació simulada als seus protagonistes.

Tal com m'heu fet arribar en diferents ocasions, sé del cert, que us agraden els meus «petits resums» i és per aquest motiu, i per al·lusions, que us he volgut fer un de final rememorant tot el que hem après i treballat, i també, per demanar-vos que no llanceu aquesta compilació de resums al mar. Algun dia, potser, no tan llunyà, fareu com jo, anar a buscar aquella feina ja feta per tal de completar i/o ampliar algun altre treball. I fa goig, creieu-me, de veritat, quan reculls el fruït d'allò pel qual t'has estat preparant. És el millor premi, í és per aquest motiu i per què sabeu que sou la meva promoció preferida, que us faig saber que us heu guanyat tots un CUM LAUDE en el meu cor per aguantar com uns «campions» algunes sessions maratonianes de dues hores fent Ciències Socials amb mi i haver sobreviscut!. I com que sé que molts us heu quedat amb ganes de més, us he penjat tot un repertori de feines viscudes al blog que ja visiteu normalment i del qual us deixo una imatge per tal que no l'oblideu!

Molt bé nois, un plaer, a partir d'ara ja sabeu « Alea jacta est»! 



17 de març de 2016

SENSE RUMB

Toni Cabrera
Director

La implantació de la nova Llei d’Educació (LOMCE), l’adaptació d’aquesta Llei a Catalunya, la situació política sorgida de les últimes eleccions a l’Estat estan provocant incerteses al sistema educatiu i, com a conseqüència, als centres educatius.

El Departament d’Ensenyament de Catalunya ha publicat un avançament amb orientacions per a l’organització i la gestió dels centres referides a la concreció i el desenvolupament de l’ESO i el Batxillerat derivats de la LOMCE. Aquest document contradiu aspectes que fa menys d’un any, el propi Departament d’Ensenyament havia publicat.

Els principals canvis que introdueix la LOMCE afecten sobretot a la Secundària; més concretament a 4t d’ESO. A tercer d'ESO els alumnes hauran de decidir què volen fer a 4t d’ESO i cap a on volen orientar els seus estudis: a la F. P. (llavors hauran de cursar l’anomenada “Via Aplicada”) o al Batxillerat (cursarien la “Via Acadèmica”). A Catalunya, a més, han fet una adaptació de la LOMCE de manera que un centre de secundària hagi d’oferir una via més: l’anomenada “Doble Via” que permeti a l’alumnat poder continuar estudis de F. P. o Batxillerat. Cada via implica una organització curricular diferent i l’alumnat haurà de cursar matèries diferents en funció de l’opció escollida.

A més, segons un calendari establert, l’alumnat que acabi el quart d’ESO s’haurà d’examinar, en una mena de “revàlida”, i si no l’aprova no obtindrà el Graduat en Secundària. Però si ho aprova, només podrà estudiar F. P. (si ha optat per la via aplicada) o estudiar Batxillerat (si ha optat per la via acadèmica). L’alumnat que hagi fet la doble via sí que podrà examinar-se, en aquesta “revàlida”, i optar per estudis de F.P o Batxillerat. Tot un embolic sobre tot si tenim en compte que la majoria d’alumnes de tercer d’ESO no saben encara què volen fer i quina hauria de ser la seva orientació acadèmica i professional futura. L’orientació acadèmica i professional es treballa a tots els centres (al nostre també), però la maduresa d’un alumne o alumna de tercer d’ESO fa difícil que pugui tenir clar què vol fer i què vol seguir estudiant quan acabi l’ESO.

L’embolic també apareix quan un centre educatiu ha de concretar l’organització de la nova estructura curricular a 4t d’ESO o perquè el calendari estableix que s’ha d’aplicar tot això, però de moment tot continuarà igual (contradictori, no?), o sobre avançaments que planteja el Departament d’Ensenyament que, com deia, es pot modificar en menys d’un any, ... Aquests canvis també afecten al Batxillerat i a l’accés a la F.P., però això donaria per una altre editorial.

Treballarem, amb l’alumnat de 3r d’ESO, les diferents vies i les seves conseqüències, també amb les seves famílies, per tal de fer una tria adequada, però ... tot això era necessari? Això realment millorarà els sistema educatiu actual?

I tot pot canviar en poc temps ja que la nova Mesa del Congrés de Diputats ha presentat una iniciativa per demanar la derogació de la LOMCE (una Llei que, segurament, va néixer “morta”). Fins i tot, el propi Partit Popular ha manifestat que està disposat a estudiar propostes d’altres partits polítics per tal d’arribar a un “Pacte Educatiu” (el propi ministre d’educació va manifestar fa poc temps que “es una de las reformas que necesita España”)

Bé, dons igual per aquí podria estar una de les claus del canvi, veritat? Es podria consensuar, per una vegada, un gran pacte educatiu? I si s’intenta de veritat, es comptarà amb la peça clau de tota la bastida, que som els professors i professores?

Només una dada per a la reflexió: Finlàndia, un dels països escandinaus que tant està a la boca dels nostres polítics, què volen ser la majoria dels seus millors estudiants? Arquitectes, astronautes, advocats, ... doncs no. Molts dels millors volen ser professors o professores; per com estan reconeguts, social i econòmicament, per la reputació que tenen i pel valor que se li atorga a la seva feina. El dia que importem aquest fenomen, el nostre país serà infinitament millor, governi qui governi.

Mentrestant, aquí i així estem!

CURSA BDN RUNNING 2016. MEMORIAL LUIS CONDON

Núria Riera
Presidenta de l'Associació Esportiva

Per segon any consecutiu el nostre institut tindrà participació en la cursa BDN running, que tindrà lloc el dia 20 de març. Es tracta d’una cursa de 10 quilòmetres que transcorre pels llocs més emblemàtics de la ciutat de Badalona.

La BDN Running promou una sèrie de valors més enllà de la pràctica esportiva. En aquest sentit pretén ser una cursa cívica, festiva i, sobretot, solidària. És un memorial a l’atleta badaloní Luis Condon. Per això l’organització dóna una part de la inscripció a la lluita contra la leucèmia.

Els alumnes participants son:

1. Juan Luis Endrino 4B
2. Sergi Guillem 4B
3. Maria Lladó 4B
4. Xavier Guerrero 4D
5. Natalia Pi 2n batx
6. Maria Hernando 2n batx
7. Aina Fontanillas 1r batx
8. Lovely Kaur 1r batx
9. Sergio Blanco 2n batx
10. Alberto Fernández 1r batx
11. Vladi Peréz 4D
13. Laura Manzanera 4B
14. Alba Nuñez 4B
15. Denis Galvez 4B

MOLTA SORT A TOTS!!!!!

Tota la informació a http://bdnrunning.cat 



IMAGINEM EL MÓN MEDIEVAL

Paqui Sánchez
Coordinadora 2n ESO

Entre els dies 22 i 26 de febrer es va realitzar la Setmana Medieval al nostre Institut. Ha estat protagonitzada pels alumnes de segon de l'ESO i s'ha treballat des de diferents matèries: tecnologia, música, llengua anglesa, ciències, socials, matemàtiques, llengua castellana...

Els alumnes han pogut desenvolupar diferents activitats relacionades amb el tema. Les de caràcter més manual han estat dirigides a confeccionar una bonica exposició que es pot veure al passadís d'entrada del nostre centre. Fa goig veure maquetes d'esglésies, ponts i castells; o cascos de cavallers de l'època, estendards penjats entre columnes o un escut amb l'ensenya del cavaller. Què millor per imaginar-nos la vida medieval? Serà que estem en un torneig? Com era aquella societat? I si ho podem dir també en anglès?

Per donar resposta a aquestes preguntes, alumnes i professors ens hem introduït en la vida dels camperols i camperoles, nobles i dames, cavallers i monjos. On vivien, com, què feien. Hem aprofitat les hores de classe i a més hem visitat el Museu d'Art Medieval de Catalunya per fer, a través de la pintura medieval, una repassada a la societat feudal.

Volíem ampliar els nostres coneixements, convertir-nos en petits experts i sabíem pel llibre de text que les matemàtiques a l'Europa Medieval van avançar gràcies al contacte amb el món musulmà, portadors de les novetats numèriques de la zona indú. Qui va ser Fibonacci? Per què es van revolucionar les matemàtiques al s. X a Europa? Quin és el numero phi? Les respostes les tenia el doctor en matemàtiques i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Carles Lario, que ens va venir a visitar i ens va explicar aquestes i altres curiositats matemàtiques medievals. Però encara no en teníem prou, així que la professora de la Universitat de Barcelona, la doctora en Història Medieval Teresa Vinyoles, ens va portar al món dels infants i els joves de l'Edat Mitjana. Com jugaven, com vestien, de què treballaven i en quines condicions. Una gran sort comptar amb aquestes dues persones que ens van ampliar molt més allò que havíem fet a classe.

Fer un mini concert de 5 minuts amb tots els nens de segon a l'hora no va ser fàcil, però les flautes van sonar i els tambors i els xilòfons i les claus; ens hem apropat a la música medieval i ens ha agradat!

Totes aquestes activitats les hem complementat amb una visita a la Barcelona medieval. Els alumnes de segon de l'ESO es converteixen per un dia en petits guies turístics, explicant als seus companys els edificis més representatius de la Barcelona d'aquells dies. Muralles, palaus, carrers estrets i la catedral.

El que hem experimentat i après amb les activitats desenvolupades abans, durant i després de la Setmana Medieval és diferent per cada un dels alumnes i pels professors que els acompanyem. El que sí queda de forma material és l'exposició que al llarg d'aquesta setmana hem anat completant. Us convidem a veure-la i gaudir-la, serà a l'entrada del nostre centre fins el 31 de març.

Agraïm l'esforç dels alumnes de segon de l'ESO, dels pares que han volgut col·laborar i principalment al professorat que forma part de l'equip docent de segon. Gràcies també a l'equip directiu pel seu recolzament.