29 de juny de 2015

TRISTE I SOLA ES QUEDA L'ESCOLA

Antoni Cabrera
Director


Un nou curs s'acaba. Alumnes que marxen i altres que començaran. Nous professors i professores que vindran i altres que, o bé per necessitat o bé perquè així ho han decidit, partiran per a trobar-se amb altres realitats. És per això que aquesta vegada no vull parlar dels problemes de l'educació en el nostre país, de la nova Llei d'Educació i com ens afectarà, si tindrà vigència en els propers anys, dels problemes organitzatius que comportarà, de les decisions que hauran de prendre alumnes que no poden prendre-la, senzillament perquè no han madurat suficientment per a saber què volen fer amb el seu futur, ... un model educatiu que, al meu entendre serà excloent, classista i segregador.

Avui, acabant aquest curs, tinc una certa nostàlgia, suposo perquè un ja ha viscut massa vegades situacions com les que suposa la finalització d'un curs escolar.

Són moltes les vivències que ens ofereix un centre d'ensenyament, tant per l'alumnat com pel professorat: l'evocació sonora dels alumnes, els crits i l'aroma de les seves espontaneïtats, de la innocència i de l'adolescència. Tot és familiar i estrany alhora, quan ells i elles marxen, quan la seva partida va deixant un laberint d'emocions, ocurrències i pàgines viscudes que, només ells i elles, van saber crear. Desprès, un se'ls torna a trobar pel carrer i sent un «ei, profe» i un es gira i ja no recordes del seu nom, però sents que aquell lligam que es va crear en el seu moment, ja és per sempre; l'empremta inesborrable d'un temps que no tornarà mai.

Què voleu que us digui? Entre tantes coses potser deixi entreveure aquesta nostàlgia que va prenent gust de tristesa. La nostàlgia que ens envolta veient com els cursos, els anys, van passant, deixant persones en el camí: amics, alumnes, companys amb els que un ha compartit moments i espais petits de la nostra vida.

Vull acomiadar-me, en nom de tota la comunitat educativa del nostre centre, d'aquell professorat que marxarà, de tots els alumnes que començaran una nova etapa a la seva vida i de les persones de l'AMPA que, desprès de molts anys, ho deixen en mans d'altres. Us desitjo molta sort a tots i totes!

PREMIS IX CONCURS IDEES DE NEGOCI

Àngels Serrano
Professora d'Economia

https://goo.gl/photos/xKnYdxBoqmW8m7736
El 21 de maig de 2015, els alumnes de l’Institut MVM junt amb les professores Rosa Martorell i Àngels Serrano, van assistir al lliurament dels premis del IX Concurs d’Idees de Negoci a les escoles que organitza la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Aquest concurs va adreçat a l’alumnat de quart d’ESO, batxillerat i cicles formatius dels centres d’ensenyament de Sant Adrià de Besòs, i a totes les persones d’entre 16 i 25 anys del municipi.

Té com a objectiu fomentar l’esperit emprenedor i premiar la creativitat dels joves.

La iniciativa s’ha acompanyat, com en edicions anteriors, d’un conjunt de seminaris i tallers de generació d’idees i creació d’empreses, que l’Ajuntament ha impartit als centres educatius i a les pròpies instal·lacions municipals.

Les persones assistents van escoltar l’experiència d’en Marc Puente, un jove emprenedor que va constituir la seva pròpia botiga de formatges de denominació d’origen anomenada “D'Origen Formatgeria”, a Sant Adrià fa aproximadament un mes amb l’ajuda del Servei d’Assessorament a Emprenedors de l’Ajuntament.

En aquesta edició han participat 80 alumnes dels centres educatius: Col·legi Sant Gabriel i INS Manuel Vázquez Montalbán, amb un total de 57 propostes de negoci, 29 i 28 respectivament, que es poden aplicar en diversos àmbits econòmics, com ara serveis a les persones, electrònica i TIC, restauració, comerç o indústria.

Durant l’acte es van lliurar els premis a les dues categories establertes:
d’una banda, la idea de negoci, i de l’altra, el centre d’ensenyament.

La primera es divideix en tres subcategories:
idea més innovadora, idea més viable i idea més sostenible i solidària.

Entres els guanyadors i les guanyadores tenim alguns alumnes del nostre centre, així En la modalitat VIABILITAT:
  • NAPLIFE de l’alumne David Cano Alonso de 2n SMIX, premi de 600 €
  • ESCUELA INFANTIL “LA LLUNA I LA PRUNA” de l’alumna Lucía Vivero Ferreirúa, de 1r ASIX, premi de 150€

En la modalitat d’ INNOVACIÓ tenim el projecte:
  • XTREME de la Nora Díez González, de 1r de Batxillerat, premi de 300€.

I en la categoria de centres d’ensenyament INS Manuel Vázquez Montalbán ha obtingut un premi de 400 €

Esperem que el pròxim any participin molt més alumnes del nostre centre i, si pot ser, que també obtinguin algun o molts premi/s.

LLUITA GRECOROMANA

Adrian Arias
2n ESO

Abans de començar-vos a explicar la meva relació amb la lluita, us voldria fer unes línies sobre la lluita.

La lluita és una disciplina esportiva i un esport de combat existent des de fa mil·lennis. Existeixen un gran nombre de varietats, però se'n poden distingir tres de principals: la lluita lliure o lluita lliure Olímpica (LL), la Lluita Grecoromana (GR) i la lluita femenina.

Jo vaig començar la Lluita Olímpica al 2014 al Club de Lluita la Mina. He anat a 5 campionats i, en aquest temps, he aconseguit tres medalles de Catalunya i he arribat a ser subcampió d'Espanya en Grecoromana i subcampió d'Espanya Lluita Olímpica.

Per a mi, descobrir la lluita ha sigut un pas molt important. M'ha ajudat a descobrir la importància del respecte, m'ha canviat el meu dia a dia i m'està ajudant a anar millor als estudis.

Tot això també és gracies als entrenadors tan bons que tinc Juan Carlos Ramos i Tamerlan Gobaev.

ENGINYERIA EN ANGLÈS

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

El 8 de juny, un conjunt de 35 alumnes d'entre primer i tercer d'ESO van realitzar un taller d'enginyeria impartit en anglès. Les sessions van ser dirigides per la Megan Hough, estudiant d'enginyeria nuclear a la U.S. Naval Academy d'Annapolis.

El taller s'emmarca en la promoció dels estudis STEM (ciècia, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i segueix, en part, la metodologia AICLE (ensenyament d'altres àrees del currículum en anglès).

El repte que proposat a l'alumnat va ser el disseny i construcció d'una estructura resistent que fos capaç de salvar una llum (distància entre suports) de 60 cm. L'alumnat tenia limitat el tipus i la quantitat de material a utilitzar a base d'un pressupost previ, així com un temps màxim per fer el disseny, la construcció i l'avaluació.

Al final, les estructures dels alumnes es van sotmetre a una prova de càrrega fins que col·lapsaven.


INDÚSTRIES DEL PLÀSTIC

Carles Cardelo
Pare d'un alumne de 3r d'ESO

Tots el tenim a l’abast. Diàriament en fem servir desenes o centenars d’elements, peces i aparells que en tenen o l’incorporen, estic parlant del PLÀSTIC. A Catalunya hi ha actualment més de 150 empreses mitjanes i petites dedicades a la fabricació de peces en plàstic i pot ser no hi pensem en aquest sector quan ens plantegem quina sortida professional volem triar.

Des de petites Industries mecàniques que fabriquen motlles per a la Injecció (col·loquialment les anomenen motllistes, en castellà “Moldistas”), altres que es dediquen a un dels processos de transformació de la matèria primera en peces útils, a partir de derivats del petroli, la menor quantitat d’indústries són petroquímiques i altres, també, es dediquen al reciclatge de materials plàstics per reintroduir-los al mercat. També hi ha que es dediquen a fabricar i distribuir components per a maquinària de la indústria del plàstics (màquines, components, detectors, etc.).

La major part de les industries dedicades al Plàstic a Catalunya treballen pel sector de l’Automòbil o accessoris d’aquest. Amb la crisi econòmica actual ha estat un dels sectors que l’han suportat millor i han perdut menys llocs de treball, especialment per la diversificació del sector i l’exportació.

Si bé la industria es important, pot ser també és una desconeguda en quant ens referim al procés de fabricació de les peces de plàstic i els diferents materials que es fan servir.

Per si de cas farem un ràpid resum dels processos per fabricar una peça de plàstic, per exemple, el caputxó de plàstic d’un bolígraf i les empreses que poden intervenir en aquest.

El primer és la matèria primera que acostuma a ser polietilè, un material plàstic dels més comuns a causa del seu baix preu i simplicitat en la seva fabricació. S'obté de la polimerització de l'etilè, del que deriva el seu nom, i és mal·leable, resistent i fàcil de ratllar. Aquest material així obtingut es subministra a les empreses que fabricaran el caputxó per Injecció, un dels possibles processos de modelat dels plàstics (vull recordar que els més habituals són: Compressió, Extrusió i Injecció).

Per poder realitzar aquest procés és necessària la intervenció de diversos tipus d’empreses com ara les de creació, disseny i fabricació del motlle, que és el que té la forma inversa de la peça a fabricar (com si fos un negatiu de fotografia) i en el interior del qual es fa fluir el material fos en forma líquida i entre uns 200 ºC i 400 ºC de temperatura.

Les empreses de fabricació de les màquines d’injecció, que són les que incorporen el motlle, els escalfadors de material, etc. Són màquines que treballen amb altes pressions mecàniques.

També, i no per últim, les que incorporen tot això, les fàbriques on es fan les peces, les fàbriques d’injecció de plàstics. D’aquestes en tenim un exemple a Sant Adrià amb la multinacional BITRON.

El cas és que una de les indústries que suporten una bona part de l’economia del nostre país i que han suportat millor la crisi, pot ser una de les que no es valoren prou a l’hora de triar professió... o potser si?

OLIMPÍADA D'ECONOMIA

Àngels Serrano
Professora d'Economia


L’Olimpíada d’Economia és un concurs de caràcter acadèmic que té com a objectiu estimular l’estudi de l’economia i de l’empresa entre els joves i fomentar els vincles entre els estudis de secundària i d’universitat.

Aquest concurs està adreçat als estudiants matriculats en el curs 2014/15 de l’assignatura d’Economia de l’Empresa de 2n de Batxillerat, d’aquells centres de Barcelona ciutat , Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), Barcelonès Sud (L’Hospitalet de Llobregat) i Baix Llobregat.

La fase local de l’Olimpíada a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona va tenir lloc el dia 21 de maig de 2015 a les 17 h, a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB (Av. Diagonal, 690-696, 08034-Barcelona).

Els tres primers classificats podran participar a la Fase Nacional de l’Olimpíada d’Economia. A més, si el curs 2014-15 es matriculen en algun ensenyament de grau de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (Administració i Direcció d’Empreses, Empresa Internacional, Economia, Sociologia o Estadística), tindran una bonificació en el preu de la matrícula del primer any:

Primer classificat: 100% matrícula gratuïta primer any
Segon classificat: 50% matricula primer any
Tercer classificat: 25% matricula primer any

Tots els participants rebran un diploma acreditatiu.

Les alumnes Laura Izquierdo, Julia Rodriguez i Nerea Giménez de l'institut Manuel Vazquez Montalbán es van presentar, esperem que quedin en un bon lloc.

Esperem que aquest curs 2015-16 es presentin molt més alumnes del INS MVM i que quedin ben classificats.

EL INTERIOR DE UN PRIMER PREMIO


David Cano
2n SMIX (Sistemes Microinformàtics i Xarxes)

Soy alumno de ciclo formativo en sistemas microinformáticos y redes en el instituto Manuel Vázquez Montalbán y el pasado mes de mayo, gané el primer premio a la idea más viable en el concurso ideas de negocio del ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs.

Todo empezó el curso pasado, cuando participé en el mismo concurso, con un proyecto que ya había utilizado anteriormente con éxito para un trabajo, pero ese éxito no llegó en esa entrega de premios.

Al año siguiente, mi profesora me anunció que volvían a montar el mismo concurso y que era de obligada participación. En ese momento, pensé en volver a entregar el mismo proyecto ya que no tenía esperanzas de ganar ningún premio y porque no me veía con ganas de empezar de cero otra idea. En ese momento, mi profesora me comentó que sería mejor que cambiase de idea, ya que anteriormente no había funcionado y que ya que me presentaba, buscase la manera de intentar ganar.

En ese momento, no le di importancia, porque lo que quería era quitármelo de encima y entregar algo mínimamente decente para que mi profesora estuviese contenta, pero con el transcurso de los días, volvió a resurgir en mi cabeza, una idea de negocio que en el pasado habíamos comentado un buen amigo y yo y en ese momento se me ocurrió intentar plasmar la idea y darle cuerpo con todo lo que conlleva montar una empresa desde cero.

Las primeras semanas, no le prestaba demasiada atención y hacía lo mínimo para que mi profesora estuviese contenta, hasta que un día, volví a recordar la posibilidad de ganar un premio a través de mi trabajo y decidí tomarlo en serio y empezar a plasmar todas mis ideas como si realmente quisiese ponerlo en marcha.

Con la ayuda de mi gran amigo, empezamos a idear como imaginamos nuestro futuro y que nos gustaría poder tener un negocio propio y no depender de nadie para trabajar y ganarnos la vida. Poco a poco fui acabando el proyecto con todas esas ganas y ilusiones de que en un futuro podría realmente llevarlo a cabo, hasta que sin prácticamente darme cuenta, ya tenía todo preparado para presentarlo y así lo hice.

Sinceramente lo presenté con ilusión de que había realizado un gran trabajo, pero en ningún momento pensé en ganar un premio y menos el primero. Entonces el día llegó, volví a ir a la entrega de premios, pero esta vez sí dijeron mi nombre.

Lo más importante para mí de esta experiencia, no es el premio económico o la subida de nota que ello comporta, sino, el reconocimiento a mi esfuerzo y poder ver que en un futuro no será una locura crear Naplife, como tantas tardes hemos imaginado mi gran amigo y yo.

ACTIVITAT D'ESGRIMA

Martí Oliver
3rA ESO

Ja fa unes setmanes, els alumnes de 3r d’ESO vam tenir la sort de poder gaudir d’una classe d’iniciació a l’esgrima. Aquest, és un esport poc conegut però olímpic cosa que va fer que tingués una gran acollida entre els alumnes de les tres classes. El monitor ens va ensenyar (molt per sobre) alguns moviments que es fan en un combat i la veritat és que són més difícil i tècnics del que sembla. A més a més, també vam poder vestir la màscara real d’esgrima i vam poder usar el floret semblant al lluitadors olímpics.

Va ser una activitat amb molta acceptació entre l’alumnat .