31 d’agost del 2014

BISCUTER CIÈNCIA 3

Alumnat i professorat de Ciències i Tecnologia
Autors i editors de la revista Biscuter Ciència

Dedicatòria

L'editor i l'alumnat redactor d'aquesta revista dediquem aquest número 3 a la professora Isabel Pérez, impulsora i creadora d'aquesta iniciativa didàctica.

Podeu accedir, també, als números anteriors de la revista:
Biscuter ciència 2
Biscuter ciència 1
Biscuter ciència 0 

LA TERRA COM A SISTEMA

Tamara Domínguez
Maria Carrillo
Rocío Torrico
1r Batxillerat


La Terra és un sistema tancat en el qual els seus components segueixen sent els mateixos però canvien d’ubicació o situació. Això determina a l’aparició de cicles biogeoquímics a escala global (nitrogen, carboni, aigua).

Els éssers vius som importants en aquests cicles perquè, per exemple, les molècules d’aigua que ens formen, abans poden haver estat als núvols. Després també podrien formar part d’un torrent o un aqüífer (aigües subterrànies). Un altre exemple seria el carboni dels nostres teixits. Aquest hauria pogut estar a l’atmosfera o podria haver format part d’un dinosaure.

La influència humana sobre el medi ambient i el sistema Terra és cada vegada més extensa. L’erosió que provoquem es pot dividir en dos tipus: de construcció (ciutats, vies de comunicació com ara els transports...) i d’explotació (terres agrícoles, mines...). Segons alguns historiadors això afecta al sòl del nostre planeta i a causa de la sequera en el passat han hagut desplaçaments de població importants. Per això s’han trobat restes de pobles en el desert de Mesopotàmia.

L’impacte global ha provocat contaminació a causa de l’aparició de nous compostos perillosos i de la modificació d’alguns ja existents fins a augmentar la seva perillositat. L’alteració dels cicles és també una conseqüència que consisteix en els canvis de l’estat i la ubicació d’alguns elements i com a resultat han hagut modificacions del terreny (com ara la desertificació). I per últim ha provocat la sobreexplotació dels recursos minerals. Tot això ha tingut repercussions generals com ara l’escassetat dels serveis ecosistèmics (pobresa, pitjor qualitat de vida, etc...).

Tots aquests fets han desembocat en un canvi climàtic. Les seves conseqüències són: augment del nivell del mar, desaparició de zones de conreu, canvis en les precipitacions, canvis en la distribució en la vegetació i la fauna i per últim, expansió de les zones desèrtiques (desertització).

LA CONTAMINACIÓ DE L'AIRE

Nicole Somarriba.
Sara Benhalima.
Giannina Cáceres.
1r Batxillerat

La contaminació és produeix quan en un ambient hi ha substàncies perjudicials amb efectes nocius, o hi ha més quantitat de substàncies de las que l’ambient és capaç d’admetre i neutralitzar.

Causes i tipus
Hi pot haver dos tipus de contaminació:

• Natural: que és deguda als processos biològics i geològics.

•Antropogènica: és originada per l’ésser humà.

Tipus de contaminants
Es classifiquen segons el seu origen en:

•Contaminants primaris: els que arriben directament a l’atmosfera sense haver estat transformats. Més importants: òxid de carboni, òxid de sofre, òxid de nitrogen, partícules i hidrocarburs.

•Contaminants secundaris: s’originen per reaccions químiques entre els contaminants primaris a l’atmosfera (l’ozò).

Conseqüències provocades pels contaminants atmosfèrics:

Es poden classificar en dues escales:

Efectes a escala local

La presència de contaminats depen, sobretot, de la magnitud i la distribució de les fonts d'emissió, de la topografia del terreny i de les condicions meteorològiques locals.

La contaminació atmosfèrica a nivell local és font de nombrosos problemes com són els riscos per a la salut, associats sobretot amb la inhalació de gasos, deteriorament d'edificis i danys en la vegetació, tant en ciutat com en la seva rodalia.

Efectes a escala global

L'alliberament de gasos generats per activitats antropogèniques pot acumular-se en l'atmosfera i desestabilitzar l'equilibri d'aquesta produint fenomens que ocorren a escala mundial. Entre aquests podem destacar el progressiu escalfament global a causa de l'efecte hivernacle, la pluja àcida i la disminució de la capa d'ozó.

NOVES FUGUES RADIOACTIVES A FUKUSHIMA !

Nerea Gistau Díaz
Júlia Rodríguez Rodríguez
1 Batxillerat

L’11 de Març de 2011, es va localitzar un terratrèmol sota el mar, davant les costes de l’illa de Honshū, a 130 kilòmetres a l’est de Sendai, al Japó. Això va ocasionar la destrucció d’una central nuclear, Fukushima-1. Va ser un sisme d’una gran magnitud. En conseqüència, van ocórrer una sèrie d’incidents, com poden ser les explosions en els edificis que alberguen els reactors nuclears, les fallades en els sistemes de refrigeració, la triple fusió del nucli i l’alliberament de radiació a l’exterior. Això va tenir greus conseqüències sobre el seu entorn i medi. I encara que els nivells de radiació van començar a estancar-se, fa poc se n’han tornat a enregistrar.


TEPCO - Companyia Elèctrica de Tòquio - va comunicar el passat 27 d’agost, que s’havia trobat una via d’escapament de l’aigua radioactiva, emmagatzemada en tancs superficials. Es va detectar un nivell de radiació de 16 mil·lisieverts per hora -unitat derivada del Sistema Internacional per mesurar la radiació absorbida per un organisme viu i els seus efectes- que triplica el límit de radiació anual per als treballadors d’una central nuclear.

Dies abans, el Ministeri d’Economia, Comerç i Indústria del Japó va revelar que diàriament s’aboquen al subsòl 1.000 tones d’aigua des de la central nuclear, de les quals unes 300 contenen substàncies altament radioactives que arriben a l’oceà Pacífic.

Per tal de frenar les fugides, TEPCO va injectar un còctel d’agents químics per endurir el subsòl i crear un mur subterrani al voltant dels reactors nuclears i instal·lar una xarxa de canonades per extreure les tones d’aigua radioactiva acumulades. Però els treballs per a la construcció d’un mur subterrani al voltant d’uns altres reactors encara estan en marxa, de manera que es calcula que diàriament segueixen alliberant-se unes 35 tones d’aigua radioactiva.

Per la seva banda, l'Autoritat Reguladora de l'Energia Nuclear del Japó ha decidit elevar el nivell d’alerta de l'1 al 3, segons l'Escala Internacional Nuclear i de Successos Radiològics.

LA PLUJA ÀCIDA

Miki
1r Batxillerat

Introducció:

Tots, de grans o de petits hem gaudit jugant o ballant sota la pluja. Quan plou a l'estiu surts al carrer per mullar-te amb els amics perque és molt refrescant. Però t’imagines que de sobte l’aigua que cau et crema? T’irrita la pell, fa que et surtin ampolles, t’ho imagines?

Doncs això ho produeix una pluja, anomenada pluja àcida. Si això ja t’ha semblant horrorós, preparat per saber que la pluja àcida és capaç de devastar un bosc sencer !

Què és i cóm es forma?
La pluja àcida és un fenomen natural causat per l’activitat humana, que consisteix en una pluja amb nivells de pH inferiors als normals, això és degut a que l’aigua es barreja amb components àcids, que donen lloc una pluja molt perillosa i devastadora.

Es produeix principalment a causa de les emissions de compostos de sofre i nitrogen, aquests gasos es mesclen amb l'aigua de la pluja i ja tenim el compost àcid. També es produeix per les erupcions dels volcans ja que duen quantitats altes de sofre i altres elements que formen aquesta pluja.

Efectes:

Els efectes de la pluja àcida són negatius per al medi ambient. No tan sols per a la qualitat de l’aigua, sinó també per als terrenys i ecosistemes. En el cas dels rius i mars la pluja àcida produeix trastorns importants en la vida aquàtica. Pot produir desforestacions i pèrdua de bens materials.

La pluja àcida augmenta l’acidesa del terra i fa malbé les plantes, cas que la pluja estigui en contacte directe amb l’espècie pot causar-li la mort.

Als humans els hi produeix malalties respiratòries com l'asma, bronquitis crònica, síndrome de Krupp... etc. Pot causar un augment en el risc de càncer així com cremades en la pell.

Fàbriques que la produeixen:
Qualsevol fàbrica que emeti els gasos anomenats (Diòxid de Sofre, Òxid de Nitrogen...) contribueix a la formació de pluja àcida. Tot i no ser fàbriques, els volcans en erupció i els vehicles també emeten aquests gasos i per tant també són responsables d'aquesta pluja.

ELS RESIDUS

Sara Serra
Nerea Giménez
Sara García
1r Batxillerat

Un residu es defineix com tot material resultant d'un procés de fabricació, transformació, utilització, consum o neteja, quan el seu posseïdor o productor el destina a l'abandonament.

Dins els residus en podem trobar diferents tipus com ara:
  • Residus industrials: procedents de la indústria del paper, les refineries de petroli i la indústria electrònica.
  • Residus químics industrials: moltes substàncies utilitzades en els processos químics.
  • Residus radioactius: procedents de les centrals nuclears, de les mines d'urani i del material radioactiu d'alguns hospitals.
  • Residus de les fàbriques de pintura: algunes pintures contenen dissolvents molt tòxics.
  • Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants químics. Durant el procés de fabricació d'aquests productes també es produeixen residus tòxics.
  • Residus mèdics: medicaments, materials infectats, com ara les xeringues usades.
  • Piles gastades: piles de ràdios, rellotges, calculadores, joguines i altres aparells. Sovint les piles contenen metalls pesants que poden ser molt perillosos.
  • Deixalles domèstiques:
  • Aigua bruta de la cuina i del bany.
  • Restes de menjar.
  • Envasos de vidre i de plàstic.
  • Paper i cartró.
  • Llaunes i paper d'alumini.
  • Bombetes gastades.
  • Productes molt tòxics com: lleixius, detergents, pintures, vernissos, olis, insecticides, dissolvents, medicaments,etc.
  • Roba vella.
  • Mobles i electrodomèstics vells.
  • La runa de petites obres.
Per prevenir la contaminació fem ús de la recollida selectiva que es fa separant els residus segons la seva classe i dipositant-los en els contenidors corresponents.

Contenidor marró per als residus orgànics.
Contenidor groc per als envasos.
Contenidor verd per al vidre
Contenidor blau per al paper i cartró.

Els objectes voluminosos (matalassos, mobles, etc) i les restes vegetals seran dipositats al costat dels contenidors de manera ordenada en l'horari i el dia establert per l'ordenança municipal.

Deixalleria: els residus urbans considerats com perillosos o que no poden ser dipositats en cap dels llocs anteriorment descrits (runes, piles, fluorescents, etc), han de ser portats a les deixalleries existents en moltes ciutats.



- Les solucions per posar fi a aquests problemes són les tres erres:

· Reduir, Reutilitzar i Reciclar!

La gestió dels residus

La importància de gestionar bé els residus és tal que diversos acords internacionals i les Conferències mundials sobre el medi ambient, com la de Rio de 1992, han tractat el tema. També la Unió Europea ha legislat sobre aquesta qüestió.

Les grans línies en què s'han de moure les actuacions són:

- Reduir en origen la producció de residus. Hi ha molt bons exemples que es pot fer amb eficàcia i estalvi econòmic en molts casos. Per exemple, les piles contenen en l'actualitat molt menys mercuri - perillós contaminant - que el que contenien fa uns anys i les llaunes de begudes han reduït el seu pes un 35%, en relació al que tenien en els anys setanta, gràcies al seu millor disseny i fabricació. Per impulsar accions d'aquest tipus els governs han d'afavorir la recerca i la implantació de polítiques d'aquest tipus a les empreses, reduint els seus impostos, ajudant-los econòmicament o amb les mesures que es considerin més oportunes.

- Tractar adequadament els residus produïts. S'ha d'impulsar el reciclatge amb campanyes de sensibilització que tant èxit han tingut en moltes comunitats. Hi ha molts llocs en què s'ha reduït més del 40% el volum de les escombraries generades. També en aquest cas les autoritats han d'ajudar, a més, que s'usin adequadament els materials reciclats i que hi hagi mercat per a ells. Per facilitar el reciclatge i l'adequada disposició de les escombraries s'han d'impulsar sistemes de recollida i plantes de tractament de les escombraries que facilitin separar els diferents components. També és important fer un bon inventari de productes tòxics i perillosos i vigilar perquè es tractin correctament. Lleis d'envasos, com l'espanyola de l'any 1997, i altres similars, han d'ajudar a reduir les escombraries.

LA DEFORESTACIÓN EN LATINOAMÉRICA

Ismael Estévez
Beiyan Lin
1r Batxillerat

Cada año en Latinoamérica se contaminan y se destruyen 10 hectáreas de bosques por minuto y con ellos millones de vidas animales y humanas, esta es provocada por la tala masiva de vegetación sin tener ningún respeto hacia la naturaleza y por lo tanto al propio humano, ya que este es nuestro hogar.

Normalmente las responsables de estas atrocidades son empresas petroleras y madereras, estas campañas tienen un dinero preparado para pagar a personas de grandes cargos y a población sin recursos para así asegurar su objetivo que es destruir todo sin que nadie les moleste:

1. Al gobierno: es comprado por grandísimas sumas de dinero, este asegura a las empresas la protección de las atrocidades que puedan hacer, también les permitirán acceder a mas zonas de vegetación fuera del limite acordado para explotar, se encargaran de eliminar medios de comunicación liberales amenazándoles o simplemente vetándoles y quitándoles el titulo de periodistas.

2. A los medios de comunicación: los cuales a cambio de mucho dinero se aseguran de lavar el cerebro de la población, con publicidad absurda que aparecerán en la tele, la radio y el periódico todos los días, a través de esta publicidad se consigue convencer a la gente de que el progreso esta relacionado con la destrucción y que con esto se obtendrá grandes cantidades de dinero para supuestamente invertirlo en hospitales, colegios y otras mentiras… también conseguirán convencer a la gente que el ecologismo es algo anormal y absurdo.

3. A los trabajadores: estos suelen ser personas sin estudios con familias numerosas y con salarios que apenas llegan a los 3 euros diarios, estos son sobreexplotados por empresas, ya que cobraran menos de 100 euros al mes, lo cual a ellos les parece una gran suma de dinero.

4. A los pueblos originarios o indígenas: son convencidos por las petroleras de que si les dejan pasar a destruir, obtendrán ropa, una casa y dinero, normalmente estos indígenas fascinados por la tecnología y por los alimentos se acabaran vendiendo… posteriormente se suelen arrepentir de lo sucedido ya que conocerán la pobreza y la frustración porque no podrán explotar sus recursos ni volver a su hogar natural


De esta manera consiguen explotar y destruir la selva dejando muerto todo lo que le envuelve, como sucedió en la amazonia ecuatoriana (alrededor de la ciudad Lago Agrio) conocida como el peor desastre petrolero del mundo entre 1972 y 1992 la empresa extrajo 1.5 mil millones de barriles de petróleo de Ecuador, durante el proceso intencionadamente se vertió 19 mil millones de galones de residuos de la región y derramó 17 millones de galones de petróleo, esto fue posible gracias a el apoyo del gobierno el cual después dijo que no era responsable de lo que haya echo CHEVRON... la mayoría de indígenas que habitaban esa zona se dejaron convencer de la compañía CHEVRON, ilusionados con tener una vida mejor, actualmente viven en una casa de cemento sin nada y coca cola y cerveza diaria, estas personas maldicen el día que se dejaron convencer... El dinero astronómico que se obtuvo siendo en esa época el segundo país latinoamericano con mas petróleo, no sirvió para nada y hasta ahora no han construido ningún hospital publico, ni escuelas publicas y por supuesto la pobreza cada día es mas grande en Ecuador ya que no hay un día que no veas a un niño pidiendo dinero para comer.

Lamentablemente actualmente hay un paralelismo con el gobierno actual que quiere volver a hacer lo mismo pero en el Yasuní, uno de los últimos lugares con más biodiversidad del planeta y con mas animales por hectárea del mundo.

Creo que con la deforestación estamos convirtiendo este hermoso planeta en un infierno para los animales e incluso para nosotros, nos parece que la naturaleza esta desapareciendo a un nivel alarmante y que si no despertamos y ponemos freno a estas prácticas no podremos maravillarnos con las vistas de los bosques que nos ofrece la naturaleza.

CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA

Tadeo Paiva
Santiago Machicote
1r Batxillerat

El que coneixem com a contaminació hídrica o contaminació de l'aigua, està provocada, generalment, per l'ésser humà . La contaminació torna a l’aigua impròpia o perillosa per al consum humà, la indústria, l'agricultura, la pesca i les activitats recreatives, així com per als animals i la vida natural.

Tipus de contaminació de l'aigua.

- Contaminació natural: el mercuri que es troba naturalment en l'escorça de la Terra i en els oceans genera contaminació de forma natural. Una cosa similar passa amb els hidrocarburs i amb altres productes. Les fonts de contaminació natural són molt disperses i no provoquen concentracions altes de pol·lució, excepte en alguns llocs molt concrets.

- Contaminació humana: la contaminació d'origen humà, en canvi, es concentra en zones concretes i, per a la major part dels contaminants, és molt més perillosa que la natural.

Els contaminants de l'aigua es poden classificar de diferents maneres. Nosaltres hem escollit la següent classificació en quatre grups: microorganismes patògens, deixalles orgàniques, substàncies químiques inorgàniques i nutrients vegetals.

Principals contaminants de les aigües.
· Escombraries, deixalles químiques de les fàbriques, indústries, etc.
· Aigües residuals i altres residus que demanden oxigen (en la seva major part matèria orgànica, la descomposició produeix la desoxigenació de l'aigua).
· Agents infecciosos.
· Productes químics.
· Petroli, especialment el procedent dels abocaments accidentals.
· Minerals i compostos químics.
· Sediments formats per partícules del sòl i minerals.
· Substàncies radioactives.
· etc...
Les conseqüències de la contaminació:
· Malalties com la febre tifoide i el còlera
· Canvi d'olor i de color
. Baixa la concentració d'oxigen en l'aigua.
· Mort d'animals aquàtics, algues i vegetació marina.
· Mort d'éssers humans al banyar-se o ingerir aigua contaminades per residus industrials i químics.
Segons l'OMS l'aigua està contaminada quan la seva composició s'ha alterat de manera que no reuneix les condicions necessàries per a ser utilitzada beneficiosament en el consum de l'home i dels animals.

L’eutrofització.

Un riu, un llac o un embassament pateixen eutrofització quan les seves aigües s'enriqueixen en nutrients. El problema està en que si hi ha excés de nutrients creixen en abundància les plantes i altres organismes. Més tard, quan moren, es podreixen i omplen l'aigua de males olors i li donen un aspecte nauseabund, disminuint dràsticament la seva qualitat. El procés de putrefacció consumeix una gran quantitat de l'oxigen dissolt i les aigües deixen de ser aptes per a la major part dels éssers vius. El resultat final és un ecosistema gairebé destruït.

Mètodes de prevenció per la contaminació
· Eliminar la descàrrega de contaminants tòxics a les aigües costaneres.
· Prohibir que es llencin al mar els sediments de les aigües negres i els materials perillosos de dragatges.
· Reduir la dependència sobre el petroli.
· Utilitzar menys detergents amb fosfat.
· No malbaratar les aigües potables.
· No llençar plàstics a les aigües.

LA HUMANITAT I L'ÚS DEL FERRO

Kaoutar Matrouzi
Nidal Boutiar
1r Batxillerat

L’ésser humà ha utilitzat el ferro per fabricar eines, construir edificis, confeccionar armadures i fabricar multitud d’objectes, aparells i màquines. És el quart element més abundant de l'escorça terrestre. El ferro es va descobrir a l'Edat del Ferro, i els homes prehistòrics ja van començar a utilitzar-lo.

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26 situat en el grup 8, període 4 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Fe (del llatí ferrum) i té una massa atòmica de 55,6 u.

El descobriment de nous materials va impulsar el progrés de la humanitat. Els materials són tan importants que s’ha donat el nom dels més representatiu del moment a diferents èpoques històriques.

Un dels materials més importants que ha hagut al llarg de la història és el ferro.

L’Edat del Ferro és l’ultim període de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen, essent posterior a l’Edat del Bronze. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, cal dir que el terme és tan sols aplicable dins l’àmbit Europeu.

Es divideix l’Edat del Ferro en període de la cultura dels túmuls, període de la cultura dels camps d’urnes, període de la cultura de Hallstatt i període de la cultura de La Tène. Es caracteritza per la utilització del ferro com metall, utilització importada d’Orient a través de l’emigració de tribus indoeuropees, que a partir del 1200 aC començaren a arribar a Europa Occidental. Sembla que no van creuar els Pirineus abans del 900 aC.

En aquesta gràfica podem veure clarament quins son els països principals productors de ferro a l'actualitat.

Procés d'obtenció del ferro

Una de les activitats més importants en el desenvolupament de la civilització és l'obtenció de metalls amb els quals fabricar eines. Aquest conjunt de processos és força complex, i específic per a cada metall.

Però un gran inconvenient seria que sempre causa un gran impacte sobre el medi ambient, el qual s'ha de minimitzar en el possible.

Veurem com a exemple l'obtenció del mineral de ferro, i la seva transformació en les diferents formes de ferro, a això se li denomina metalúrgia. La indústria de fabricació d'acers és de les més importants dels països desenvolupats, ja que són bàsiques per a qualsevol sector industrial.

Primer cal treure el mineral de la mina, que sol ser subterrània. El desbordant creixement de la construcció ha augmentat la demanda de ferro i s'han intensificat les explotacions a cel obert, aquest tipus de mina genera un enorme impacte. El transport del mineral dins i fora de la mina obliga a l'ús de gran nombre de vehicles.

Quan arriba el mineral de ferro a la indústria , es processa al costat de calcària i carbó mineral- altres minerals que s'han d'extreure de mines - en els alts forns , de forma semblant a grans xemeneies, on ocorren les reaccions que transformen l'òxid de ferro inicial en ferro metàl·lic .

Els alts forns consumeixen una enorme quantitat d'energia, i produeixen molts gasos que acaben , en major o menor mesura a l'atmosfera.

El ferro obtingut conté una gran quantitat d'impureses, entre elles el carboni. Per eliminar les impureses i el carboni s'utilitzen els convertidors, que mitjançant escalfament i injecció de gasos converteixen la barreja en acer , que no és més que ferro amb carboni, al qual es pot afegir la proporció desitjada d'altres elements.

L'EVOLUCIÓ DEL PAPER

Eva Padró Alonso,
Sandra Brito Vergés
Marc Molina Zamora
1r Batxillerat

DEFINICIÓ DEL PAPER

El paper és un material format per una fina làmina elaborada a partit de polpa de cel·lulosa (una pasta de fibres vegetals mòltes suspeses en aigua, generalment blanquejada, i posteriorment assecada i endurida, a la que normalment s’afegeixen substàncies com polipropilè o polietilè en ordre a proporcionar-li característiques especials). Les fibres que el composen estan aglutinades mitjançant enllaços d’hidrogen. També es denomina paper, full, o foli, a un plec individual o retall d’aquest material.

HISTÒRIA

Planta Cyperus papyrus
En l’Antic Egipte s’escrivia sobre papir (d’on prové la paraula paper), el qual s’obté a partir del tall d’una planta molt abundant en les ribes del riu Nil (Cyperus payrus).

A Europa, durant l’Edat Mitjana, es va utilitzar el pergamí que consistia en pells de cabra o de xai adobat, preparades per rebre la tinta, que era bastant costós, el que va ocasionar que a partir del segle VIII es fes popular el costum d’esborrar els textos dels pergamins per reescriure sobre ells (donant lloc als palimpsests) perdent-se d’aquesta manera una quantitat inestimable d’obres.

Però, els xinesos ja fabricaven paper a partir dels residus de la seda, la palla d’arròs i el cànem, fins i tot el cotó. Es considera tradicionalment que el primer procés de fabricació del paper va ser desenvolupat per Cai Lun, conseller de l’emperador He de Han, en el S. II d. C. Durant uns 500 anys, l’art de la fabricació del paper va estar limitat a Xina; a l’any 610 es va introduir a Japó, i al voltant del 750 a Àsia central. El coneixement es va transmetre als àrabs, els quals i al seu torn, van portar-lo també a Espanya i Sicília al segle XII.

Des d’aleshores el paper s’ha tornat un dels productes emblemàtics de la nostra cultura, elaborant-se no només de teles velles o cotó sinó també de gran varietat de fibres vegetals; a més la creixent invenció de colorants va permetre una generosa oferta de colors i textures.

Tipus de mitjà tecnològic: Ordinador
Tot i que el paper ara pot ser substituït per certs materials sintètics, tot i això segueix conservant una gran importància a la nostra vida i en l’entorn diari.

L’aparició i ràpid auge de la informàtica i els nous sistemes de telecomunicació, permeten l’escriptura, l’emmagatzematge, el processament, el transport i la lectura de textos amb mitjans electrònics més avantatjosos, relegant els suports tradicionals, com el paper, a un segon pla.

CRONOLOGIA DEL PAPER

-300 a.C. Xina, s'escrivia sobre una superfície feta de residus de seda .
-100 a.C. Probablement a la Xina , es produeix el paper .
-105 a.C. A la Xina , Ts ai Dll, desenvolupa un mètode per elaborar paper .
-300 Producció del paper a AsiaCentral .
-500 Producció del paper a Korea .
-610 Producció del paper al Japó .
-850 La fabricació del paper es va estendre de Xina passant per Nepal a l'Índia .
-1036 Producció del paper a Còrdova , Espanya .
-1100 La fabricació del paper es va estendre de Baghdad al Caire.
-1189 Producció de paper a Hérault , França .
-1260 Fabriano , produeix paper a Italia .
-1388 Producció de paper a Augsburg , Alemanya .
-1400 Producció de paper en Marly, Suïssa .
-1411 Producció de paper a Portugal .
-1428 Producció de paper en Gennap , Holanda .
-1443 Producció de paper al taller Allenwinden.A Basle , Suïssa .
-1490 Jhon Tate , produeix paper a Hertfordshire , Anglaterra .
-1565 Producció de paper a Rússia .
-1570 Sten Bille , produeix paper a Dinamarca .
-1590 Producció del paper a Darly, Escòcia .
-1610 Producció del paper en Wookeyhole , Anglaterra .
-1620 La família Romani estableix un taller a Capellades , Espanya .
-1690 - Producció de paper a Moscou , Rússia . - William Rittenhouse , produeix paper en Germanstown , USA .
-1726 William Bradford produeix paper a New Jersey , USA .
-1802 Producció de paper al Quebec , Canadà .
-1818 A Finlàndia , s'estableix el taller de paper , Tervakoski .

NANOTECNOLOGIA I MEDICINA

Sergio Blanco
Christian Ravellat
Raquel Novella
1r Batxillerat

La nanotecnologia permetrà construir sensors, materials, i xips en els àmbits biològics, ginys que seran més eficients que els actuals per al tractament de malalties com ara el càncer i els trastorns cardíacs.

Aquesta microtecnologia és capaç de reparar teixits o d’administrar fàrmacs en punts determinats (el focus del problema) per a curar malalties com el càncer.

Fins ara, molts científics que han investigat sobre aquestes malalties, han pogut localitzar precisament on se situa el problema de l’organisme i han estat capaços de proporcionar tractaments específics dirigits a les cèl·lules malignes.

Aquests futurs tractaments contindran substàncies químiques que seran capaces d’eliminar tumors.

Un dels objectius de la nanotecnologia, aplicada a la medicina, és la síntesi de molècules complexes, bàsiques per a viure.

A més proporcionarà eines valuoses per al diagnòstic i el tractament de les malalties. Els components farmacèutics fabricats amb nanotecnologia ofereixen una major biodisponibilitat. És a dir, el cos els podrà absorbir més fàcilment i amb més eficàcia.

Encara que la nanotecnologia proporciona molts avantatges, s’ha d’anar amb compte, perquè podria ocasionar danys col·laterals en les persones i en tots els éssers vius.

Amb la nanotecnologia es podrà aconseguir:

· Un diagnòstic més ràpid.
· Diagnòstic i millora en el control de les malalties cardiovasculars.
· Canvi en la forma d’administrar alguns medicaments.
· Control del sagnat.
· Nanocirugia.

Tractament i teràpies:

· Tractament del càncer.
· Substitució i regeneració d’òrgans.
· Transport de gens mitjançant nanotubs.

EL PETROLI: UN CONFLICTE

Laura Izquierdo
Sara Cutillas
1r Batxillerat

Des de l'últim terç del segle XIX , el petroli, un oli mineral inflamable, és l'energia primària més important del món. El petroli ha estat motiu de moltes disputes recents entre països. La més significativa podríem dir que és la que va provocar la guerra d’Iraq, tot i que va ser emmascarada per part dels països atacants (EEUU, Anglaterra i Espanya) amb el pretext que a l’Iraq estaven construint armes de destrucció massiva.

Aràbia Saudita, és una zona molt rica en petroli, ja que és l'única capaç de produir fins a 12 milions de barrils diaris i les seves reserves tripliquen les iraquianes de 3,8 milions de barrils per dia, producció que tot i ser molt alta només representa una petita part del consum diari mundial de 120 milions de barrils al dia. Els saudites poden, per si sols, disparar o enfonsar els preus del mercat petrolier. Així doncs, moltes potències en són dependents. Dependència, que ja havia estat motiu més que suficient perquè l'expresident Bush intervingués ràpidament en defensa dels seus aliats i socis , Kuwait i Aràbia Saudita , quan aquests van ser envaïts per l'Iraq el 1991. D’aquí, el desencadenament de la guerra que s'inicia quan els Estats Units va organitzar una coalició multinacional per a la invasió de l'Iraq, estant composta per unitats de les forces armades dels propis Estats Units, el Regne Unit i contingents menors d'Espanya, Austràlia, Dinamarca, Polònia i altres països.

Un altre cas rellevant de tensió entre països a causa del petroli és el de la península de Crimea amb Ucraïna. Recentment, s’ha produït una revolta per part d’una majoria ucraïnesa que manifesta el seu desig per incloure’s a Europa i deixar de banda Rússia. Però Crimea, que se situa al sud d’Ucraïna vol continuar establint lligams amb Rússia. De fet, ja ha fet un referèndum i s’ha declarat un territori pertanyent a Rússia, esdeveniment que ha suposat el motiu de tensió.

La celebració d’aquest referèndum no és legitimada per part dels estats europeus i els EEUU però per contra, veuen limitada la seva actuació en aquest assumpte per la dependència energètica que tenen establida amb Rússia. És per això que, la Unió Europea troba preocupant les altes taxes de dependència energètica d’Europa en especial del gas, i per això es compromet a reduir-les i a diversificar els seus proveïdors.

Pràcticament totes les activitats econòmiques, a tot el món, se sustenten en el petroli com a font energètica, representant al voltant del 40% de les necessitats energètiques mundials . Aquesta gran dependència del petroli ens pot portar grans problemes a llarg termini perquè al cap i a la fi és una font energètica no renovable que tard o d’hora s’esgotarà. De fet, tal i com pronostica la teoria del pic de Hubbert, tot i que encara no hem arribat al límit de la producció petrolífera mundial, el problema està en què la demanda continua augmentant més ràpidament que l’oferta, la qual cosa és una senyal que el pic està a prop. De fet, es preveu que durant els últims 35 anys es trobaran dipòsits que poden satisfer la demanda actual en tal sols dos anys. Una dada realment alarmant. És per això, que hauríem de buscar altres alternatives: les energies renovables.

CREIXEMENT IL·LIMITAT EN UN MÓN LIMITAT

Judith Martínez Naharro
Mònica Pérez Rodríguez
Laia Céspedes Caprile
Saray Acedo Delgado
1r Batxillerat

Una persona del segle XXI consumeix, com a mitjana, tanta energia com cinquanta dels nostres antecessors del Neolític. L’impacte sobre el planeta que suposa la nostra manera de viure actual no és sostenible. L’indicador que s’utilitza avui dia per mesurar aquest impacte s’anomena petjada ecològica. Aquest calcula la superfície de sòl necessària per a produir els recursos que consumeix un ciutadà i també la que es necessita per absorbir i destoxificar els residus que genera.

La petjada ecològica mitjana es calcula dividint el terreny productiu de la Terra entre els seus habitants. Segons això ens correspondria 1’7ha (hectàrees) però en consumim com a mitjana 2’8ha.

A classe vam resoldre uns test amb l’objectiu de calcular les hectàrees que consumim per tal de satisfer les nostres necessitats. En fer-ho, ens vam adonar que la majoria de nosaltres superàvem de manera exagerada la quantitat d’hectàrees mitjanes per a que aquest consum fós sostenible. La mitjana que vam obtenir en fer aquests càlculs va ser, aproximadament, de 6’3ha, és a dir, amb un dèficit de 4’6ha.

El test que vam realitzar constava d’unes 30 preguntes, les quals estaven relacionades amb aspectes de la vida quotidiana. Per exemple: medi de transport més utilitzat, tipus d’aliments que comprem, metres quadrats de l’habitatge i persones que hi habiten, quantitat d’electrodomèstics, ús de l’aigua que fem, freqüència amb la que reciclem, etc.

Les conseqüències d’aquesta sobreexplotació del planeta són vàries. Per exemple, tot i haver-hi recursos suficients per a tots els habitants actuals, la repartició d’aquests és immensament desproporcionada. Mentre que uns fan ús d’ells descontroladament, d’altres moren per no poder accedir-hi.

El consum d’aigua per habitant i any estaria situat al voltant dels 1000m3 per any. Amb els recursos d’aigua dolça disponibles es podria mantenir una població de 10 a 16 mil milions. Actualment som al voltant de 7.500 milions d’habitants, i segons les dades de les Nacions Unides, 1.000 milions de persones no tenen accés a sistemes d’aigua potable.

D’altra banda, els humans necessitem una quantitat mitjana d’unes 2.000 kcal/dia per mantenir-nos. Calen 200m3 de cereals a l’any per cobrir aquestes necessitats. Amb la producció actual hi ha suficient menjar per alimentar tota la població mundial amb 2kg d’aliments per cap i dia. Tot i així, avui en dia hi ha aproximadament 1.000 milions de persones desnodrides al món, això significa que almenys una de cada set no té aliments suficients per dur una vida saludable.

“La fam i la desnutrició són considerades a nivell mundial el principal risc de la salut, més que la SIDA, la malària i la tuberculosi juntes.”


LA GRAN PARADOXA QUE ENS FORMA LA VIDA

Laia Céspedes Caprile
1r Batxillerat

“Dues coses omplen el meu ànim d’admiració creixnt i de respecte quan més hi penso i hi aprofundeixo: el cel estelat sobre mi i la llei moral dintre meu.”

I.Kant. 

Quina gran paradoxa ens forma la vida, que la cosa més propera a nosaltres, la nostra ment, i allò més llunyà, l’espai, siguin igualment infinits i inexplicables.

L’univers, etern e infinit, en què vivim dia a dia, el qual ens fa possibles, se’ns fa impossible explicar-lo. Tant sols imaginar-nos la seva infinitud està totalment fora de la nostra capacitat mental

Una cosa semblant em passa amb el meu jo intern: Com un cos tan limitat, vulnerable i insignificant pot pensar, sentir, recordar, decidir, intuir i aprendre tal quantitat de coses?

Com és explicable que sent més de set mil milions de persones en el món, a l’interior de cada una d’elles s’hi preservin tal infinitat de idees, records i sentiments?

Com és explicable que un àtom i el nostre sistema Solar tinguin una forma tan semblant?

Com és possible que, simplement, tancant els ulls puguem evadir-nos de l’infinit?

EL SALT AL MÓN DIGITAL

Núria Serrano
Cristina Meseguer
1r Batxillerat

El que coneixem com a món digital va començar amb l’aparició de la informàtica, situada a l’inici de la dècada dels 40, quan els computadors estaven fets de dispositius electromecànics i no tenien ni pantalla, ni teclat, ni sistema operatiu. Eren màquines gegantines que necessitaven molt de temps per fer les seves funcions. Ara aquestes enormes màquines s'han convertit en petites “tablets” que no pesen més de 200 grams i que poden fer múltiples tasques en poc temps.

Una part fonamental d’aquest món digital són els senyals digitals binaris. Aquests senyals binaris estàn formats per una seqüència d'intervals temporals amb la mateixa durada, amb dos valors possibles en cada interval temporal.

En el programari (domini de la programació) es parla de uns i zeros, és a dir, ens referim a senyal binari com a una seqüència de zeros i uns. Cada zero o u s'anomena bit, i una combinació de vuit bits rep el nom de byte. Amb aquests senyals van deixar d’utilitzar-se els analògics que eren molt més sensibles al soroll, i s'alteraven.

Per codificar un senyal digital cal seguir un procés, en el que primer s'organitza el senyal digital d'un nombre fix de bits i després, a cada bit s'hi assigna un missatge. El nombre de missatges que es poden codificar és limitat, al contrari que en els senyals analògics, que podien tenir infinits valors.

Ara passem a la part visual del món digital: les imatges. Les imatges han guanyat importància gràcies a l’aparició de les pantalles tàctils.

El tractament de les imatges té un llarg recorregut, començant per la digitalització, procés pel qual una imatge analògica és traduïda en senyals binaris, per poder veure-la a l'ordinador, de manera que ha de tornar a ser un senyal analògic. La manera en que es digitalitza una imatge és dividint-se en petits quadrats anomenats píxels, assignant-los-hi un valor d’intensitat lluminosa, és a dir, la quantitat de color blau, verd i vermell necessària, i passar-lo al codi binari.

Desprès passem a la compressió, tècnica que es van iniciar amb les imatges, a causa de la gran quantitat de memòria que ocupen. Més tard es va comprimir qualsevol tipus d’informació repetida, redundant o d’escàs valor. Les tècniques de compressió d’imatges són aplicables a altres senyals, com el so. El format MP3 d’àudio incorpora una tècnica de compressió heretada de les tècniques de compressió de vídeo.

Finalment arribem al filtratge, que fa possible separar les diferents freqüències que componen una imatge mitjançant tècniques matemàtiques. Modificant separadament aquestes freqüències podem modificar característiques concretes de la imatge: ressaltar detalls, augmentar nitidesa o disminuir-la.

Per últim fem cinc cèntims sobre una innovació del salt al món virtual: la realitat virtual, que consisteix en una representació simulada de la realitat o la ficció. Hi ha dos tipus: la immersiva i la no immersiva. Aquesta última utilitza bàsicament la pantalla de l'ordinador, els altaveus, el teclat i de vegades altres dispositius més, com volants o accionadors de posició. La realitat immersiva intenta que l'usuari s'integri a l'entorn, simulant amb el màxim realisme possible.

ELS AVENÇOS DE LA NANOTECNOLOGIA

Lídia Martínez Alcántara 1º Batxillerat
Carlos Fructuoso López
David Martínez Miras
Oscar Chicharro Muñoz
1r Batxillerat

La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.

S'espera que la nanotecnologia revolucioni la ciència i la societat. Les aplicacions en aquest camp tenen el potencial de transformar la medicina, la biotecnologia, l'agricultura, la indústria manufacturada, la ciència dels materials, la indústria aeroespacial, les tecnologies de la informació i les telecomunicacions.

Ara donarem alguns exemples d'aquests avenços en la nanotecnologia:

El preservatiu perfecte
Atès que el sexe és una part fonamental de la societat, investigadors de la Universitat de Washington han fabricat un súper preservatiu. Elaborat a partir de fibres teixides amb medicaments contra la SIDA. És un preservatiu femení que no només evita l'embaràs, sinó el contagi de malalties de transmissió sexual. Està dissenyat per dissoldre's ja sigui en hores o després d'uns dies.

Nanobots que Destrueixen el Càncer
Davis ha descobert un equip net i segur per oferir seqüències d'ARNi a les cèl·lules canceroses. Els nanorobots fet amb dos polímers i una proteïna que s'uneix a la superfície de la cèl·lula cancerosa, un tros d'ARN, anomenades ARN interferent, que desactiva la producció d'una proteïna, la cèl·lula maligna va morint de gana fins a la mort . Una vegada que hagi emès el seu cop letal, la nanopartícula es trenca en trossos petits que són eliminats pel cos en l'orina.

Roba anti-taques
Científics de la Universitat Deakin (Universitat d'investigació amb el major creixement) a Austràlia han elaborat roba que repel·leix taques. Creant una capa protectora a partir de pel·lícules sobreposades de càrregues positiva i negativa alternades, qualsevol peça banyada es resistirà a l'aigua, el greix, el llot i àcids.

INTERNET I LES SEVES APLICACIONS

Gorka Martínez
Judith Villalobos
Oscar Melendo
1rB Batxillerat

Què és Internet?


Internet és el conjunt de xarxes que estan interconnectades entre si, utilitzen unes normes comunes per transmetre la informació. Aquestes xarxes es connecten mitjançant nodes constituïts per un servidor. Un servidor és un ordinador que conté arxius, pàgines web, o que ofereix altres serveis, com ara correu electrònic.

Orígens d’Internet
A finals dels anys seixanta, el Departament de Defensa Americà va arribar a la conclusió que el seu sistema de comunicació era massa vulnerable. Al 1974, es presenta el protocol (TCP/IP) A principis dels vuitanta el Departament de Defensa d'Estats Units utilitza el protocol per desdoblar la xarxa en ARPAnet i Milnet. La xarxa es va fent més gran a causa de les RAL, al final s'acaba anomenant internet.

Serveis i aplicacions
Les possibilitats que ofereix Internet es denominen serveis. Avui en dia, els serveis més usats en Internet són:

-El Correu Electrònic ens possibilita enviar missatges escrits per mitjà l’ordinador a qualsevol persona que tingui accés a la Xarxa.

-La World Wide Web, o WWW, és un servei que s’ocupa en la presentació de documents, els quals tenen enllaços directes amb altres documents.

-El FTP (File Transfer Protocol) ens facilita l’encàrrec de fitxers de dades per Internet. Ja no cal guardar la informació en disquets per usar-la en un altre ordinador.

-El servei IRC (Internet Relay Chat) ens permet tenir una conversa amb una o diverses persones per mitjà de text.

-P2P és un sistema de comunicació per Internet que no té clients ni servidors fixos.

-Missatgeria instantània és un sistema per intercanviar missatges entre dues o més persones en temps real.

Aquests serveis que ofereix Internet, s'han utilitzat al llarg dels anys per poder fer aplicacions per mòbils i ordinadors. Aquestes ajuden als propietaris en algunes tasques per fer la vida una mica més fàcil.

Alguns exemples d'aplicacions són:

-Google Maps És una aplicació connectada a la xarxa que a traves de satèl·lits, ens mostra mapes amb molta precisió que també poden servir com a indicador GPS.

-Xarxes socials A traves de la missatgeria instantània ens podem comunicar amb altre gent, utilitzant aplicacions com el Facebook, Whatsapp, Twitter…

-Recerca d'informació; A traves de la World Wide Web, es poden trobar infinites pàgines per cercar informació de tota mena.

-Youtube; Es una plataforma online que a traves d'Internet la gent comparteix arxius audiovisuals multimèdia, que pot servir com entreteniment, font d'informació...etc.

ELS NANOROBOTS

Loli Robellat
Marc Belmonte
1r Batxillerat

Els nanorobots són màquines molt petites fetes a base d'àtoms i molècules, la finalitat de la qual és fer treball específic en una dimensió molecular. Aquests poden estar controlats mitjançant un ordinador.

El concepte de nanotecnologia va sorgir per primera vegada gràcies a Richard Feynman, físic americà, però no va ser fins que Albert Hibbs, un ex estudiant seu, va proposar un ús clínic per les suposades màquines de Feynman. dient que "els nanorobots serien l'equivalent a menjar-se al doctor". Totes aquestes idees estan recollides en el llibre, “Hay mucho espacio en el fondo”.

COM ARRIBEM A CREAR UN NANOROBOT?
Per tal de crear un nanorobot, primer hem de saber quins materials hem d’utilitzar. Els materials que s’utilitzen para crear els nanorobots són el silici i l’oxigen, per que consten de les següents avantatges:
  • Enllaç bidireccional covalent molt fort, que proporciona estabilitat a la estructura de la màquina.
  • La facilitat per poder polimeritzar­se, el que fa que pugui formar estructures tridimensionals, les anomenades “armadures d’octet” que explicarem més endavant.
  • Alta resistència i estabilitat tèrmica, baix índex d’oxidació i abundància dels elements a la terra.
Ara, hem de saber com els fem funcionar, els nanorobots utilitzen ATP, la energia del nostre cos, per tal de moure’s. Els nanorobots conpten amb una molècula amb dos pols, una part és una hèlix per tal de moure’l i l’altre part conté un enzim per tal d’obtenir la energia que es troba dins de l’ATP.

Encara que aquesta tècnica és molt útil, hi ha nanorobots més específics que han de moure’s de diferent manera, aquestes són les “cames de ADN”. Consisteix en col∙locar dues cames de ADN en el nanorobot. La part distal consta de una proteïna que s’enganxa a les superfícies, mentre que la part superior de la cadena codifica una proteïna que actua com a interruptor “ON” de la cadena, el que fa que la part distal es mogui cap endavant. En aquest moviment, la part més propera fa un moviment de rotació, i en aquest moment codifica una proteïna que actua com a interruptor “OFF”, enviant la cama a la seva posició inicial. Aquest procés es repeteix a velocitats molt elevades, el que fa que el nanorobot es mogui a una velocitat de 30 nm per pas, el que son 0.0000000003 metres per pas.

FUTUR DELS NANOROBOTS
Es pensa que, en un futur, els nanorobots podran ser utilitzats per tal de curar diferents malalties, com pot ser, per exemple, el càncer. Una de les idees més ambicioses en l’àmbit de la nanorobotica es la “autoreplicació”, que permetria als nanorobots produir noves màquines iguals a elles per tal d’assolir diferents objectius, el concepte de nanorobots treballant conjuntament s’anomena “Niebla útil”.

COM FUNCIONA AQUEST CONJUNT DE NANOROBOTS?
La “niebla útil” consisteix en diferents nanorobots que s’ajunten per tal de formar un “Material intel∙ligent polimorfic”, que presentarien una estructura anomenada “armadura d'octet”.

CONTRES DELS NANOROBOTS
Existeix una teoria en contra de els nanorobots, l’anomenada “Plaga Gris”. Aquesta teoria es basa en la possibilitat d’autoreplicació dels nanorobots, els quals es sobre dupliquen, creant un material intel∙ligent polimorfic inestable, que pot destruir qualsevol matèria viva sobre la Terra.

Aquesta teoria es basa en la possibilitat de que els nanorobots es reprodueixin, però en cas de que es pugui fer en algun moment, es una teoria molt a tenir en compte.

APLICACIONS DELS NANOROBOTS
Una de les aplicacions dels nanorobots es troba en l'àmbit de la medicina, ja que per la seva mida petita són molt útils per entrar al cos humà amb més facilitat i realitzar treballs precisos com combatre cèl ∙ lules canceroses o reemplaçant neurones afectades quan es tenen malalties com el Parkinson o l'Alzheimer .

Aquests nanorobots i nanomàquines poden guarir el cos humà de diversos mals i malalties . Pel que aquesta aplicació se l'anomena comunament com nanomedicina i aquests nanorobots poden ser aplicats en :

• Curar malalties de la pell, aquests es podrien usar en cremes i compostos per a la pell ,per a que així puguin eliminar el greix excessiu , la pell morta o també per fer una neteja de porus .

• En implements per a la higiene de la boca com elixir bucal fins raspalls de dents. Aquests podrien contenir nanorobots que identifiquessin i combatessin les càries , tosca o la placa i partícules d'aliments podent així extreure'ls i expulsar de les dents .

• Nano dispositius mèdics que treballen en el sistema immunològic buscant i combatent virus i bacteris presents no desitjats .

Una altra aplicació dels nanorobots és eliminar agents contaminants a través d'atacs químics selectius i transformar-los en materials innocus pel medi ambient. És a dir, els nanorobots filtren l'aigua i la dessalinitzen, per exemple. o també ajuden a conservar els aliments.