UNA GENERACIÓ SENSE ESPERANÇA

Antoni Cabrera
Director

Diumenge al mati, gris i plujós del mes de març. Sona el telèfon ... era la meva filla: “Papa, m’han concedit la beca i marxo a treballar a Irlanda”. Penso: per fi ha aconseguit allò que ella anhelava. Jo no, jo no anhelava això.

Escola pública, institut públic, universitat pública, màster en una universitat pública i les ajudes de la família per “l’altra formació”, aquella que és impossible que avui dia puguin rebre els nostres alumnes en un sistema educatiu com l’actual. Diners públics i diners familiars. Una formació digna. Tot això per marxar a un altre país, que s’aprofitarà d’aquesta formació i d’aquesta inversió, pública i privada.

Dissabte 5 d’abril al camp del barça; una gran pancarta es desplega: “La masia no es toca”. Un lloc de formació per a futurs bons jugadors. Però quan surtin de “La Masia”, per fitxar per un altre club, el C. F. Barcelona cobrarà, com qualsevol altre club, diners per la formació d’aquests jugadors. Però el nostre país no cobrarà res per la formació que li van donar a la meva filla, i a milers i milers de bons estudiants que s’han format als instituts i a les universitats públiques d’aquest país. S’aprofitaran empresaris i empreses d’altres països i, en definitiva, les societats d’aquests altres països; però no la nostra.

És una jove més d'aquesta generació, “la generació perduda”. I tan perduda, perquè aviat no trobarem ni rastre d’ella; la majoria d’aquests joves marxaren a buscar un futur més digne que el que els nostres polítics, banquers i empresaris ofereixen en aquest país.

No entenc molt de com ha de governar-se un país, suposo que ha de ser una tasca molt difícil. Però només cal obrir una mica els ulls per veure que alguna cosa falla. Els polítics no deixen de proclamar la importància de l'educació i no paren de recordar-nos la problemàtica del fracàs escolar, i jo els hi pregunto: qui s'acorda dels joves que han complert amb tot allò que s'esperava d’ells, que han estudiat llicenciatures, graus, màsters, idiomes..?. Davant nostre s'obre la perspectiva d'una generació perduda de joves destinats a patir un empitjorament de les condicions laborals i socials durant tota la seva existència. Aquest és el veritable problema, que l'actual situació conjuntural de l'economia pot marcar a aquests joves per a la resta de la seva vida.

Existeix una generació de joves molt diferent a la que reflecteixen els programes “basura” de la televisió d'avui: uns joves preparats que, més que una generació perduda, se senten una generació oblidada i sense esperança. I pitjor encara: els millors cervells d'aquests joves es veuen obligats a marxar a altres llocs a la recerca d’un futur, privant-nos de científics, investigadors, enginyers, ... que són els que realment podrien modernitzar i donar una embranzida real a aquest país de “pandereta”.

FESTA DEL CUB

Laura Monge
3r A ESO

El 14 de febrer, els delegats dels centres de secundària de Sant Adrià de Besòs, ens vam reunir a la biblioteca de la Mina per celebrar la festa del cub en el que havíem estat treballant anys enrere basant-nos en les nostres experiències i les d'antics delegats. En ell, esta escrit tot el que ha de fer i com s’ha de comportar un delegat exemplar.

Va ser un matí on vam poder conèixer a gent d’altres centres, i ens ho vam passar molt bé, tot i que va passar força ràpid.

No va ser com les altres trobades, aquesta va ser molt més entretinguda i lleugera. Principalment, la trobada va ser un concurs de proves diverses, com ara de mímica, de representar un videoclip musical, i moltes més, relacionades majoritàriament amb la interpretació i l’expressió oral. Havíem de competir tres grups diferents, en cada grup estavem barrejats amb els altres centres.

Va ser una bona experiència tot i que no ens van donar l’esmorzar, com havien dit que farien, a més a destacar que era una “festa”, i va ser més tipus trobada, i dels altres centres no van acudir els antics delegats que havien participat en el cub, només els del nostre centre.

I també ens van presentar, como si fos una estrena, el vídeo on es recull la història d’aquest cub: les diferents trobades, les idees principals que es poden trobar en les cares del cub.

No us el perdeu:

FEMCAT

Javi García

Mai us heu preguntat com ho fa un grapat de fulls per a arribar a les nostres mans en forma de llibre?

El dia 10 de desembre de2013 vam gaudir de la presència del senyor Xavier Cambra, Secretari General del FemCAT, un home que ha dedicat la seva vida a ser algú al món laboral.

Ens va estar explicant com funciona el món de l’editorial, com es fa per a adquirir els drets d’un llibre que ha triomfat a un altre pais per a poder traduïr-lo i vendre’l en el nostre idioma.

Primer s’han de comprar els drets del llibre per a poder manipular-lo. Un cop es tenen els drets, es busca a un traductor, a un corrector, i mai s’ha de modificar res del missatge, al traduïr-ho s’ha de conservar el llibre original o s’estarien violant els drets de l’autor. Després s’ha d’imprimir i contactar amb una empresa de transports per a poder-ho enviar a les biblioteques i llibreries, i tot això és la manera curta d’explicar-ho, ja que hi ha molt més a fer.

El logotip de l’associació a la qual pertany, FEMCAT, no són simples línies, sinó que el seu significat és més complert.

Les línies representen el contorn de Catalunya que limita amb el Mediterrani. El fet que aquestes siguin quatre i de color vermell reprodueix les barres de La Senyera, fent honor a Catalunya.

Ens va donar també una targeta amb una foto de Times Square, la plaça més famosa de la illa Manhattan, Nova York. A la foto ens va fer assenyalar i descriure tots els negocis i empreses que es podien veure, com per exemple Pepsi, la empresa del Taxi, construcció, Intel, i sobretot no ens hem d’oblidar de la gran empresa de la publicitat.

A la xerrada vam tractar molts temes relacionats amb el món dels negocis, com per exemple, les aptituts i qualitats que es necessiten a l’hora d'emprendre una tasca professional. En Xavier va demanar algun voluntari per a sortir a la pissarra, que vaig serl jo mateix, en Javi García, em vaig oferir voluntari. Havíem de fer una pluja de les qualitats que ha de tenir un empresari, com per exemple la puntualitat, responsabilitat, agudesa, etc. Jo vaig estar dient i apuntant frases que la gent deia i després d’això, en Xavier em va obsequiar amb un llibre molt interessant, amb motiu d’haver-me oferit voluntàri i, a més a més, perquè era el meu aniversari.

El llibre La Clau És El Perquè, de Simon Sinek i de la seva editorial dèria editors, tracta de com els grans líders ens inspiren a actuar, com per exemple Adolf Hitler, Steve Jobs, Walt Disney, Martin Luther King… En el lideratge és fonamental tenir un PERQUÈ nítid i potent, i creure en una idea, una marca, amb tanta convicció que empenyi les persones a passar a l’acció.

Si esteu interessats en aquest tema i en llegir frases que us faran raonar moltes coses, no dubteu en entrar a www.Ted.com, la web on es va descobrir el gran pensament de Simon Sinek.

CARNESTOLTES 2014

José Luis Gonzalvo

Coordinador d'activitats

Un any més el nostre institut va celebrar la festa de Carnestoltes. Una festa que és fruit del treball conjunt de bastants alumnes. Una festa que, si és un èxit , el mèrit és vostre; de tots aquells que la heu fet possible.

Per una part els alumnes que es presenten al concurs de disfresses; sense ells no seria Carnestoltes. Els delegats i delegades que van recollir les inscripcions a les seves classes.

Per altra part les persones que fan de jurat. En tot concurs cal algú que valori la qualitat del que es presenta.

També el bar, organitzat pels alumnes de quart. El bar afavoreix un ambient de festa però requereix la seva preparació i el seu esforç.

Les alumnes que van decorar el gimnàs i van preparar els seients. No és el mateix un gimnàs ben guarnit que un gimnàs pelat.

Els que van col·laborar amb el control del so. Sense ells seria molt difícil sentir als presentadors, la música, les cançons ....

Els alumnes de quart i de smix que van presentar la festa. Gràcies a ells havia un ordre d’actuacions i sabíem el que venia desprès de cada actuació, a cada moment.

I tots aquells que potser no es van presentar al concurs ni van cantar però si que es van disfressar i van donar un ambient divertit al centre.

Si el Carnestoltes 2014 es va celebrar a l’ institut i va ser un èxit es gràcies a molts de vosaltres. I sinó mireu les fotos:

Carnaval 2014

Els guanyadors van ser:

Categoria de més joves

1r premi per: Joan Hernando i Victor Izquierdo. (1r d’ESO) Els músics prehistòrics.

2n premi per Maria Lladó i Elena Fernàndez ( 2n d’ESO) Les abelles.

Categoria de més grans

1r premi per Alex González ( SMIX) El guitarrista indignat.

2n premi per Estefania Álvarez, Tamara Robellat i Ana Martín (4rt d’ESO) Animals de la selva.

LA FILOSOFIA: SABER TEÒRIC O ACTIVITAT PRÀCTICA?

Rocio Torrico

1A Batxillerat

La filosofia ens ajuda a viure bé, però no de manera material, com per exemple guanyant molts diners, tenint èxit, etc… La filosofia no ens proporciona béns materials, sinó aquells que no es poden mesurar, aquells que Russell anomena “béns de la ment i de l’ànima”. Això és degut a que l’hàbit de reflexionar ens permet dirigir la nostra vida cap on creiem millor.

En la meva opinió la filosofia no s’assembla en res a un saber teòric. De que serveix filosofar, si després no filosofes? De res. Per això jo definiria la filosofia més bé com un saber pràctic, que ens orienta en la nostra vida. Ens ajuda a plantejar bé els problemes, analitzar-los sent objectius i valorant les solucions. En altres paraules, ens proporciona allò que necessitem per passar a l’acció d’una manera crítica y reflexiva, per saber què volem fer amb la nostra vida, per donar-li sentit. La filosofia ens ajuda a viure bé amb nosaltres mateixos, la natura i en general el món que ens envolta. D’una manera pràctica, ens ajuda a viure bé.

EQUIADA 2014

Carlota Tornos

3r A ESO

El passat dimarts 25 de febrer vàrem anar a La Molina, érem 48 alumnes de 3r, 4rt i 1r Batxillerat, uns quants van escollir l’esqui i un altres l'snow

Per alguns va ser la primera vegada, però per a d’altres només seria tornar a viure l'aventura.

Varem aprofitar el dia al màxim, qui no sabia va anar-se'n amb alguna caiguda, si però amb una experiència fantàstica al damunt. I qui ja en sabia ho va poder reviure, riure i gaudir.

Va ser un dia ple de bons moments i de gaudir d'un esport com és aquest. Ja tenim ganes de tornar-hi, llàstima que hem d’esperar gaire bé un any. El curs vinent hem de ser més. Us hi esperem a tots!!!!!

XERRADA AMB MIQUEL TEIXIDOR

Eva Padró Alonso

1A Batxillerat

Dimecres 15 de Gener del 2014. Comencem un nou any els alumnes de 1r de Batxillerat amb una xerrada d’emprenedoria conjuntament amb els de 2n de Batxillerat.

Fa una setmana no hagués pogut definir molt bé el que era la emprenedoria. Potser hagués dit que era prendre la iniciativa, però no, gràcies al director general de l’empresa Genaker, Miquel Teixidor, he pogut definir què és en quatre paraules: ser, fer, gaudir i sentir.

Ser, és la capacitat per prendre la iniciativa. Fer, la manera de dur a terme les teves accions. Gaudir, quan tens una acció que serà transformadora. I sentir, quan et dones conta de que el que vols emprendre no només canviaria una petita part de la societat, sinó que transformarà el teu caràcter personal.

Potser la gent no coneix el que va dur a terme el Sr. Teixidor fa un temps, i si ho saben pensaran que és inversemblant, com el pal d’una escombra, oi que si? Us heu parat a pensar en totes les coses que ens envolten i que aparentment com estem sempre veient-les no tenen importància? Una xerrada com la del dimecres em va obrir els ulls... vaig arribar a casa i vaig començar a mirar les marques, els models, etc... i pensava: Qui s’haurà inventat totes aquestes coses? No és una mica injust que es coneguin només els noms de qui va inventar el telèfon, la llum, l’ordinador, Google... potser és més important saber qui va inventar els cargols, no? Com es farien altres coses sense cargols? Resumint tota aquesta reflexió...podria dir que perdre deu minuts de la teva vida per informar-te sobre persones com Miquel Teixidor no és malgastar temps, sinó aprofitar-lo perquè potser el pròxim que inventi alguna cosa, important o no, podries ser tu, i llavors gent com jo quedarà al·lucinada en veure com d’una idea pot sortir un projecte increïble, que demostri que tens iniciativa, que vols millorar la vida dels altres, que saps fer coses i que per sobre de tot això, gaudeixes com ho fa Miquel Teixidor.

INTERCENTRES FUTBOL SALA

Núria Riera
Professora d'Educació Física

El Consell Esportiu de Barcelona ha organitzat un intercentres de futbol sala, l'institut hi ha participat en les dues categories:
- Cadets: Moisés Martínez, Antonio Heredia, Alberto Fernández, Ecker Zambrano, Elvis Yenque, Dani Martínez, Javi Jabalera, Dani Cárdenas ( alumnes de 4t d'ESO)


- Juvenils: Tadeo Paiva, Carlos Fructuoso, Santi Machicote, Oscar Chicharro, Nidal Boutier, Ismael Estévez, Miquel Escuder, Camilo Bedoya (alumnes de 1r i 2n de BAT)

Els equips participants eren de la província de Barcelona, amb un gran nivell, alguns jugadors jugaven a la lliga catalana de la seva categoria. Els nostres equips van lluitar fins al final però no van tenir sort, els hi va faltar coordinació entre ells com equip i xutar més a porteria, esperem que el proper curs ens vagi millor, en aquest casos farem cas a la frase. "L'important és participar".

VISITA A LA BORSA DE BARCELONA

Laura Izquierdo

Julia Rodríguez

1A de Batxillerat

El passat divendres 22 de desembre de 2013, els alumnes de 1r de batxillerat de la modalitat de ciències

socials que fem economia i economia d’empresa, vam anar acompanyats dels professors, Àngels Serrano i Fran Toro a la Borsa de Barcelona.

Anar a la Borsa ens va resultar molt interessant perquè mai abans havíem anat i, d’aquesta manera, vam poder veure com era per dins i com funcionava un dia de cada dia. Per sorpresa nostra, vam trobar un ambient bastant tranquil aquell dia, a diferència del tràfec i l’enrenou que es veu normalment a les pel·lícules.

No era ni molt menys tan gran com ens esperàvem. Però dins de la borsa hi havia de tot per poder subsistir durant un dia sencer, ja que és necessari estar pendent de com augmenten i/o disminueixen les accions per no perdre molts diners en qüestió de segons.

Després de la visita vam donar un tomb per la Barcelona Gòtica i vam veure un munt de esglésies i llocs rellevants de Barcelona.

Finalment vam tenir una estona lliure i vam veure botigues de roba fent una comparació dels diferents preus. I finalment vam anar-nos cap a casa.

POT PENSAR UNA MÀQUINA?

Sara Cutillas Cansado
1r de Batxillerat

L’ésser humà es redueix a que el seu cos actua segons un recull de sensacions que hi ha en la nostra ment. Sota el meu punt de vista això només ho pot fer l’humà ja que actua pel que diu la seva ment i les seves idees. Les màquines això no ho poden fer, no tenen ment, ni impulsos ni idees ni pensaments espontanis, tot i que la intel·ligència artificial vol canviar això. Aquesta es una disciplina científica creada a la segona meitat del segle XX que estudia la possibilitat de crear màquines pensants o ordinadors que imitin l’activitat mental humana. Jo crec que això es impossible: les màquines mai tindran ment, mai aconseguiran tenir els seus propis valors i ideals ni gaudir d’impulsos inconscients. Sempre estaran programades i per tant res serà natural, l’actitud de la màquina mai serà igual d’espontània que la de l’ésser humà. Mai ho aconseguiran, una màquina pot actuar segons la seva programació però mai podrà pensar tal i com ho fa l’ésser humà perquè no té ment ni pot pensar, no té pensament.

L'ENGINYER MIQUEL TEIXIDOR AMB L'ALUMNAT D'ASIX

Joan Fernandez Guerrero

Administració de Sistemes Informàtics

El passat dimecres dia 22 de gener del 2014, des de FemCAT (associació d’empresaris) van venir al centre INS MVM a fer-nos una xerrada sobre l’emprenadoria.

Durant les setmanes anteriors o fins i tot mesos, a les classes de E.I.E., ens van avisar que la persona encarregada de donar-nos aquesta xerrada seria Miquel Teixidor, Enginyer de Telecomunicacions i un dels socis fundadors de Genaker. En Miquel juntament amb altres companys, havia estat treballant al centre de I+D que l’empresa finlandesa Nokia tenia a Barcelona duent a terme una gran quantitat de projectes de gran complexitat amb èxit però el 2003 i a causa de la crisi econòmica, Nokia va decidir tancar la seva seu a Barcelona i deixar a tot el seu equip al carrer.

En Miquel i els seus companys envers aquesta adversitat, van saber donar la volta a la situació i amb molt d’esforç i sacrifici tirar endavant un projecte propi, una empresa ja consolidada que a dia d’avui continua creixent i donant un servei de qualitat. L’empresa es diu Genaker. Fruit de l’antic equip de Nokia a Barcelona (tant enginyers com executius de l’antiga filial de la finlandesa) des de fa més de 10 anys que han aconseguit amb un producte desenvolupat per ells el poder continuar endavant. El PoC, Push to Talk Over Cellphone. Bàsicament el convertir un smartphone en un walkie-talkie aprofitant les xarxes de comunicació i envers una tecnologia de VoiP (Veu sobre Ip).

Desprès de la xerrada i d’explicar-nos les peripècies de l’aventura empresarial que havien començat i de com mica en mica i amb molt d’esforç havien aconseguit anar sobrevivint, jo i alguns companys ens vam quedar després de la xerrada a parlar amb el Miquel.

Vam parlar una mica en anglès i tot i el Miquel va comentar amb els professors que fins i tot estarien interessats en agafar alumnes en pràctiques per el futur de cop i volta vaigi parlar jo amb ell “in English”, li vaig preguntar si li podria donar un CV. La seva resposta va ser afirmativa i de pur miracle jo en portava un el qual li vaig donar i em va dir que un soci seu es posaria en contacte amb mi dient-me alguna cosa. Ens vam acomiadar donant-nos la mà.

Menys de 36 hores més tard vaig rebre un m@il concertant una entrevista. Ens vam posar d’acord en el dia i l’hora i així és com va anar…

Nerviós vaig anar cap a l’entrevista encara no conscient del que havia fet ja que en cap moment vaig pensar que les coses poguéssin anar així. Si anava malament aconseguiria experiència en una entrevista i si anava bé doncs… anem a veure el que podem aconseguir.

L’entrevista va anar bé, vaig conèixer el Jordi, soci del Miquel i en Guille, l’administrador de sistemes de l’empresa el qual també havia cursat un FP superior. D’acord…. No va anar tant bé com a mi m’hagués agradat però vaig ser sincer en tot moment i vam parlar una mica de sou, possibles horaris, tasques a desenvolupar entre d’altres. Vaig sortir d’allà amb la sensació de que havia agafat experiència en entrevistes de treball. I ara a esperar la resposta negativa a l’ oferta de treball. La qual… no era ni una oferta ja que havia sigut jo el que sense cap raó aparent havia entregat aquell CV.

Actualment porto unes setmanes treballant a Genaker i puc dir amb total sinceritat i franquesa que l’ambient de treball i els companys són molt bons, dona gust el poder treballar amb gent així.

VISITA A LA DANONE

Sara Cutillas Cansado

1r de Batxillerat

El passat dimarts 21 de gener de 2014 tots els alumnes de batxillerat  i els alumnes de cicles  que estudiem economia de l’empresa vam fer una visita a la fàbrica Danone de Barcelona de Parets del Vallès.

Allà vam ser rebuts per una noia i un senyor que ens van explicar el funcionament de la fàbrica. Primer rebien en un camió la llet acabada de munyir de les vaques i la fruita que acabaven de recollir. Tots aquests productes eren examinats a la fabrica i allà eren desintoxicats de qualsevol paràsit. A continuació posaven els iogurts en els seus envasos, amb la llet i després els deixaven fermentar durant 24 hores. Els iogurts amb fruita no els podien deixar fermentar amb la fruita, ja que es faria mal bé, per tant afegien la fruita posteriorment. Segons si el iogurt era Vitalínea o no la llet que li posarien seria desnatada o sencera. A continuació ens van posar dos vídeos, que fa uns anys van ser els anuncis que patrocinaven la marca Danone. Seguidament ens van fer posar-nos una bata i un barret i vam començar la nostra visita per la fàbrica.

 A la fàbrica els treballadors havien de seguir una sèrie de normes d’higiene molt estrictes: les noies no podien anar maquillades, tots els treballadors  havien de portar  barret per tal de que no caiguessin pels als productes i si portaven barba havien de portar-la tapada, els que ho necessitaven havien de dur unes ulleres especials no les de vidre normals, ja que era perillós que caiguessin vidres als productes, també estava prohibit posar-se perfum.

A continuació vam tornar cap a la sala inicial on ens havíem reunit primerament i ens van donar a tastar un Danonino i un Actimel i ens van obsequiar amb 4 iogurts Griego i 6 Actimels. Va ser una sortida molt interessant i dinàmica i que vam aprendre moltes coses i a més a més van sortir amb regals de productes, però trobo que la visita per la fàbrica va ser massa curta.