MITE O LOGOS?

Laia Céspedes

1r Batxillerat

Està a la natura de l'ésser humà preguntar-se el per què de les coses, fascinat pel món, voler saber més sobre aquest i, sobretot, la nostra finalitat mentre formem part d’ell. Per tant, fa molt anys, a l’antiguitat, quan encara no hi havien els medis necessaris per a explicar les coses des de una base científica ¿ No és normal que les persones pensessin que hi havia algú que fes que el món fos com era?¿ No era racional pensar que tots eren allà per què algú així ho volia? ¿O, por ser, era més fàcil i menys dolorós pensar que tot el que passava era perquè així , i només així , com havia de ser? Jo crec que , bàsicament, d’aquí va ser d’on va sorgir el mite i el pensament religiós.

Personalment, m’agradaria creure en els mites, ja que, crec, són una manera magnífica de decorar el món. A més a més, aquests donen resposta a totes les preguntes que, de manera racional, mai podré respondre’m. Però, d’altra banda, crec que és important viure amb els peus a terra, i d’aqui penso que sorgeix el logos, de la necessitat de cooperar amb la Terra d’una manera pràctica. 

Concloent, personalment penso, que el mite i el logos van sorgir de necessitats diferent: el mite de la necessitat de respondre les preguntes sobre la nostra existència i de alleujar el dolor que, de tant en tant, aquesta suposa; mentre que el logos prové de la necessitat de sobreviure.