LES FÒBIES

Saray Acedo

Mònica Pérez

Judith Martínez

Laia Céspedes
1r Batxillerat.

Amb aquest article pretenem introduir el terme fòbia i explicar algunes curiositats sobre elles. A més a més, pretenem estudiar el seu origen , que pot ser genètic o bé a causa d’algun fenomen rellevant i molt traumàtic a la teva vida.

QUÈ ÉS UNA FÒBIA?

A la nostra societat existeixen uns trastorns anomenats “fòbies” que poden arribar a esdevenir perillosos en alguns dels casos. Una fòbia és una por intensa i específica, que pot acabar tornant-se una obsessió, a objectes i situacions concretes, com ara als espais (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia). Quan la persona s'enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata, es considera que una por passa a ser una fòbia quan la persona evita aquest objecte i, aquest, passa a interferir a la seva vida quotidiana.

PER QUÈ ÉS PRODUEIXEN?

L’origen de les fòbies pot trobar-se en diversos aspectes, per exemple, els genètics , és a dir, algunes persones estan més predisposades a aquestes que d’altres per què aquest trastorn pot heretar-se a través dels gens humans. Un altre procedència podria ser una experiència traumàtica deguda a un incident greu que fa que la por perduri durant mesos o , fins i tot, anys. Moltes d’aquestes acostumen a originar-se durant la infància o adolescència i , sovint, desapareixen o es minimitzen amb el pas dels anys.


COM ES TRACTEN?

L'eliminació de la por no consisteix a esborrar de la memòria els estímuls que la desencadenen, sinó crear nous traços de memòria.

Els trastorns d'ansietat es poden tractar mitjançant teràpia conductual, consisteix en la exposició als estímuls que dóna lloc a la por en un ambient segur.

A nivell neuronal, es sospita que els circuits cerebrals responsables de la supressió de la por són els mateixos que intervenen en la reaparició de la mateixa.

D'altra banda, les estructures cerebrals responsables de l'aprenentatge i de l'eliminació de la por s'han desenvolupat en una etapa evolutiva primerenca, això dóna lloc a que per aquest motiu es pot experimentar amb animals, com les rates.

En un estudi recent realitzat per la Dra.Ewelina Knapsack amb una raça de rates genèticament modificades es pot observar les connexions entre neurones dels animals en experimentar la por.

Gràcies a això, els científics podran orientar la recerca d'agents farmacològics. Això suposaria un avenç en el tractament de les fòbies, ja que els compostos creats fins ara afecten el conjunt de les estructures cerebrals i amb aquesta nova manera només afectaria a una part i per tant només esborrarien traços de memòria controlats.


QUINS SÓN ELS SEUS SÍMPTOMES?
Les fòbies fan que aquesta persona pateixi, a més de la por intensa, mareig, nàusees , angoixa, palpitacions, taquicàrdia, sudoració i, en general, un estat d’acceleració.


FÒBIES COMUNES:
Aracnofòbia: Es tracta de la por a les aranyes.

Claustrofòbia: Al contrari que la agorafòbia, aquest trastorn implica el temor a quedar atrapat a espais tancats. Aquestes persones solen evitar els ascensors, el metro, els túnels, les habitacions petites, fins a les portes giratòries els poden presentar dificultats, així com també l'ús d'equips per a tècniques de diagnòstic mèdic com el TAC.

Nomofòbia: Por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil. El 53% dels espanyols pateix ansietat si es descuida el telèfon mòbil a casa.


FÒBIES ESTRANYES:
Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia: Por irracional a la lectura o pronunciació de paraules llargues i complicades. Es caracteritza per una aversió o un especial nerviosisme al moment d'entrar en discussions en les quals s'utilitzin paraules llargues o d'ús poc comú.

Medortofòbia: Por a les ereccions, a tenir el penis erecte. Pot presentar-se tant als homes, com a les dones quan estan a punt de tenir relacions sexuals.

Anatidaefòbia: Por irracional a que en algun moment determinat i des de algun lloc, un ànec t’estigui observant.

Lupolipafobia: Aquest tipus de fòbia es defineix com la por a ser perseguit per un home-llop al voltant d’una taula mentre es camina en mitjons i el terra està encerat.

Retorn al sumari