Sandra Brito
1r Batxillerat
Dorotea Bucca o Dorothe Bocci, metgessa italiana, que va viure a Bolonya al S.XV. Era filla de Giovanni Bocchi, que des del 1390 al 1436 va ser professor de Filosofia Moral i Medicina Pràctica a Bolonya. Bucca va obtenir el doctorat i al 1436 una càtedra a la Universitat.
Dorotea Bucca o Bocchi (1360-1436) va ser una dona italiana que va aconseguir entrar a la universitat, on es va doctorar en Medicina i Filosofia Moral, i una de les primeres en accedir a una càtedra. Com el seu pare va ser filòsof i metge, tal i com hem dit a la introducció, Dorotea va estudiar la ciència des dels seus inicis, i amb 30 anys, va ser proclamada doctora al 1390.
Va substituir el seu pare en les tasques de magisteri a la famosa Universitat italiana de Bolonya; quan va aconseguir el títol en va ocupar la càtedra i, encara que no es coneix cap treball signat per ella, va ser una de les responsables de l'educació de la joventut d'Europa que es matriculava a Bolonya. Aquest centre universitari es va caracteritzar per permetre l'accés a les dones des del seu començament.
Dorotea Bucca o Dorothe Bocci, metgessa italiana, que va viure a Bolonya al S.XV. Era filla de Giovanni Bocchi, que des del 1390 al 1436 va ser professor de Filosofia Moral i Medicina Pràctica a Bolonya. Bucca va obtenir el doctorat i al 1436 una càtedra a la Universitat.
Dorotea Bucca o Bocchi (1360-1436) va ser una dona italiana que va aconseguir entrar a la universitat, on es va doctorar en Medicina i Filosofia Moral, i una de les primeres en accedir a una càtedra. Com el seu pare va ser filòsof i metge, tal i com hem dit a la introducció, Dorotea va estudiar la ciència des dels seus inicis, i amb 30 anys, va ser proclamada doctora al 1390.
Va substituir el seu pare en les tasques de magisteri a la famosa Universitat italiana de Bolonya; quan va aconseguir el títol en va ocupar la càtedra i, encara que no es coneix cap treball signat per ella, va ser una de les responsables de l'educació de la joventut d'Europa que es matriculava a Bolonya. Aquest centre universitari es va caracteritzar per permetre l'accés a les dones des del seu començament.
Universitat de Bolonya, Itàlia.(Imatge de Google Imatges)
A més d'ocupar la seva càtedra durant 40 anys, testimonis de l'època expliquen que Dorotea va arribar a guanyar cent lliures pel seu treball, el que significa una quantitat realment important per a la seva època, dada que aporta, encara que sigui tangencialment, un valor significatiu al seu treball d'ensenyament.
No se la pot considerar com a la primera catedràtica de Medicina, però si la primera que va tenir un lloc reconegut en una institució famosa. Dorotea Bucca va ser la catedràtica amb més anys d'activitat a la universitat. Va tenir la sort de viure en una època i en un lloc on es va produir un esclat de l’activitat intel·lectual i, en particular de la científica.
Universitat de Bolonya, entrada.(Imatge de Google Imatges)
L'actitud cap a l'educació de les dones en els camps de la medicina a Itàlia sembla haver estat més liberal que a Anglaterra abans del segle XIX. A més, l'art de curar estava estretament vinculat als encanteris, es considerava generalment com un art màgic i més propi de dones.
Actualment, trobar més dones que homes a les aules universitàries és una cosa natural. Encara que no s’ha arribat a superar el nombre de professores, catedràtiques o investigadores en vers els seus col·legues masculins. I tot això en ple segle XXI, després d’haver aconseguit tot el que es té per a la dona. Ara bé, si mirem enrere en la història, la presència de dones a les facultats, com ara Dorotea, era admirable.
Per això mereix especial menció Bucca, que va aconseguir el que es va proposar, tot i que estudiar i formar-se per a les dones era una tasca silenciada per l’estatus masculí, excepte comptades excepcions.
I el mèrit de Dorotea és de ressenyar. Se la pot considerar una autèntica rara avis (au desconeguda i estranya), expressió llatina que s’aplica a una persona o cosa que és considerada poc comuna per tenir alguna característica diferent als de la seva mateixa espècie, ja que tot i viure en ple Renaixement, una època on es va produir un augment de l’activitat intel·lectual i científica en particular, la ciència estava pràcticament vedada a les dones.
Dorotea, en definitiva, va ser una dona que realment es mereix un lloc amb majúscules en la nostra història i al nostre present.
Actualment, trobar més dones que homes a les aules universitàries és una cosa natural. Encara que no s’ha arribat a superar el nombre de professores, catedràtiques o investigadores en vers els seus col·legues masculins. I tot això en ple segle XXI, després d’haver aconseguit tot el que es té per a la dona. Ara bé, si mirem enrere en la història, la presència de dones a les facultats, com ara Dorotea, era admirable.
Per això mereix especial menció Bucca, que va aconseguir el que es va proposar, tot i que estudiar i formar-se per a les dones era una tasca silenciada per l’estatus masculí, excepte comptades excepcions.
I el mèrit de Dorotea és de ressenyar. Se la pot considerar una autèntica rara avis (au desconeguda i estranya), expressió llatina que s’aplica a una persona o cosa que és considerada poc comuna per tenir alguna característica diferent als de la seva mateixa espècie, ja que tot i viure en ple Renaixement, una època on es va produir un augment de l’activitat intel·lectual i científica en particular, la ciència estava pràcticament vedada a les dones.
Dorotea, en definitiva, va ser una dona que realment es mereix un lloc amb majúscules en la nostra història i al nostre present.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada