19 de desembre de 2013

EDITORIAL 22

Antonio Cabrera
Director

UN NOU INFORME PISA, UN NOU FRACÀS?
Com sempre succeeix els resultats de l’Informe PISA, que s’han publicat a començaments de desembre (http://www.mecd.gob.es/inee/Ultimos_informes/PISA-2012.html), han ocupat durant uns pocs dies l’atenció de tothom i desapareixeran tan ràpidament com van arribar.

La presentació d’aquest informe ha suposat una certa commoció en l'opinió pública i torna a obrir un debat en torn a varies preguntes: per què els nostres alumnes obtenen pitjors resultats que la majoria d’altres països del nostre entorn? Sembla que alguna cosa no funciona bé a l’educació, però què és en concret? I si alguna cosa funciona malament, què es pot fer per canviar-lo?


Moltes serien les claus per tal de millorar aquests resultats: més pressupost en educació, la participació de la família, l’interès de l’alumnat, la millora metodològica dels docents, ... però jo destacaria dos punts claus:

1. El compromís de la societat en la millora de l’educació del nostre país. No és possible, o molt difícil, millorar l’educació sense que existeixi una mobilització ciutadana en el seu favor. Malauradament, no em sembla que la dinàmica social vagi en aquesta direcció: es parla molt de l’educació, es viu amb preocupació les dades negatives d’informes com el PISA, però aviat passen a segon terme. No és suficient manifestar que l’educació és una prioritat en la tasca dels governs centrals o autonòmic. Cal concretar-lo per tal d’aconseguir que els ciutadans ho percebin i es sentin animats a participar també en aquesta tasca col·lectiva.

2. El recolzament, la valoració i el desenvolupament professional dels docents és una condició inexcusable per tal d’aconseguir el progrés de l’educació. La professió docent és una de les més satisfactòries, segons l’opinió dels propis docents. En tot cas, també és una de les més conflictives i amb un major desgast emocional. La responsabilitat d’ensenyar a tot l’alumnat, als interessats i als desinteressats, als brillants i als que presenten dificultats, als pacífics i als conflictius... tot ells en la mateixa aula, suposa un esforç de preparació, de gestió i d’equilibri personal per mantenir la calma i resoldre de manera encertada les situacions conflictives.

El convenciment de que no és possible una educació de qualitat, per a tots els alumnes, sense la participació activa del conjunt del professorat exigeix iniciatives decidides i continuades per mantenir la seva il·lusió i incentivar la seva dedicació. Tenir en compte el desenvolupament professional i emocional dels docents hauria de ser una de les preocupacions principals de les diferents administracions educatives. Només així la tasca d’aconseguir una millora en l’educació, i de pas sortir una mica més afavorits en la propera fotografia de l’Informe PISA, avançarà pel camí correcte.

I en tot cas, que passeu unes Bones Festes!

BISCUTER CIÈNCIA 2

Alumnat i professorat de Ciències i Tecnologia
Autors i editors de la revista Biscuter Ciència

Dedicatòria

El professorat de Ciències i Tecnologia que impulsem aquesta revista i l'alumnat que la fa possible volem dedicar aquest número 2 al ministre Wert, amb el desig que gaudeixi de la seva lectura i valori el que es perdrà implantant la “seva” llei d’Educació.

EL CUB DELS DELEGATS/DES

José Luis Gonzalvo
Coordinador de delegats i delegades

Segurament heu vist pel passadís un cub penjat del sostre i els vostres delegats i delegades us hauran presentat un de mida reduïda.


Vol ser una forma original de tenir recollides les aportacions fetes pels delegats i delegades dels diferents centres de secundaria de Sant Adrià. Va ser a la darrera trobada , el curs passat, on es va decidir el format que hauria de tenir i el contingut concret de la guia del delegat/da.

Hem necessitat tres trobades per posar-nos d’acord i definir quines són les característiques d’un delegat/da, quines són les seves funcions, quins els seus deures i els seus drets. La primera trobada va ser al casal de Cultura en desembre del 2010, la segona a la biblioteca Font de la Mina i el curs passat al centre Polidor. D’aquest treball el que jo destacaria és que els mateixos alumnes són els que han expressat i concretat les seves tasques i també dificultats.

Per celebrar el treball ,el proper mes de febrer , farem una trobada – festa on ens reunirem els delegats/des actuals i els de cursos anteriors del IES Fòrum, Escola Sant Gabriel i IES Vázquez Montalbán.

Ara només queda el ser capaços , aprofitant la figura dels delegats i delegades ,de tirar endavant el protagonisme dels alumnes per fer que l’institut sigui cada cop més de tots. Evidentment en aquest repte hem de jugar tots ; alumnes i profes. Cadascú ha de trobar el seu paper ; els alumnes assumint responsabilitats i els profes acompanyant i confiant en les capacitats dels nostres alumnes.

AGRAÏMENT D'ANTONIO CARRASCO

Antonio Carrasco
Pare d'alumne de 4t
Coordinador del grup de teatre "La Farándula del Montalbán"

Bon dia,

A tots aquells amb els que d´alguna forma he treballat aquest darrers anys, us vull agraïr molt sincerament el vostre recolzament.

Ara fa tres anys, vam començar un nou projecte educatiu sota el nom "La Farándula del Montalbán". Per a mi, han estat uns anys plenament enriquidors, us ho puc assegurar. El contacte directe amb l´alumnat, professors i pares del IES MVM, amb els veïns i entitats i institucions, no m´ha donat més que satisfaccions i aprenentatges; a més de constatar el fet primigeni de la meva idea de què, només amb el impuls de voler fer les coses es pot arribar molt lluny.

Quan repasso la llista d´espectacles duts a terme, no em puc sentir altre cosa que orgullós de com ha anat.
"Molt soroll per a no res", "Una nit al antic psiquiàtric", "La ratera", "Malsón abans de Nadal", "Deixa´m la teva pell, Plà de Besòs 1936-1939", "Nit de tenebres", "IES MVM Mitjaval, gimcama lingüística", "El enfermo imaginario" i "Els figurants", mai ho haguéssim dit l´Asun Belmonte i jo mateix en el moment de proposar a l´AMPA del nostre institut aquesta activitat.


Sense cap mena de dubte aquesta tasca no hauria estat possible sense l´Arantxa Garcia Cardona, companya durant aquest anys i "Alma mater" de la direcció dels espectacles.

Enguany, per motius profesionals, restaré allunyat de les tasques que fins ara he desenvolupat en quan a la coordinació del projecte i no sense pena! El fet d'haver posat en marxa el grup d´adults de "La Farándula" ha facilitat el relleu necessari per continuar endavant, així en Sergi Pérez i na Mª Carmen Mesas junt amb la mateixa Arantxa, seran qui agafin les regnes d´aquesta aventura i pels que us demano mantingueu aquest clima d´entusiasme col·laborador que heu tingut amb mi i que tant us agraeixo.

Haig de fer esment especial en el meu agraïment a la Regiduria d´Educació i la de Cultura i Juventut del nostre ajuntament, a l´Ateneu Adrianenc, al nostre AMPA, a en Roger Hoyos i en Toni Cabrera com a directors del centre, al personal docent i no docent que ens ha aguantat i aguantarà durant els assajos, a Antonio Velasco i a en Ramón de l´Ateneu (que sempre ens ho facilita tot entre bambolines), així com un llarg etc d´actors, actrius i col·laboradors de la nostra "Farándula del Montalbán".
Sé que tot plegat sona com un adéu, però es tracta d´un ...fins aviat!

Moltes gràcies a tots i totes!

REM A 4t D'ESO

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA

Aquest trimestre els alumnes de 4r A des de l’assignatura d’educació física i en el seu horari han realitzat un curs de rem amb llagut, aquesta activitat s’ha dut a terme amb el monitor Albert del Club Natació Badalona, en les instal·lacions del Port de Badalona

L’objectiu del curs era aprendre a bogar amb equip, llagut de 8 remers i timoner,amb una finalitat: a principis del mes de juny,vuit d’aquest alumnes participaran en el Desafiament, competició que realitza el Club Natació Badalona entre els diferents instituts de la zona.






Vocabulari

- Bogar
- Ciar
- Estribord
- Babord
- Proa
- Popa
- Timó
- Rem
- Estrop
- banqueta
- Llagut

DISSENY I CONSTRUCCIÓ D'UN PONT

Vanessa Acosta
Ana Flores
3rA ESO

1.DISSENY

La idea prèvia del treball era fer el mateix tauler amb els suports de paper en forma cilíndrica, però el vam haver de canviar perquè era inestable i vam posar bases de cartró en forma triangular. També volíem posar un tauler de fusta, però era molt pesat llavors vam haver de fer una base amb goma espuma perquè pensàvem que feia falta una base.

2.CONSTRUCCIÓ

El primer que vam fer va ser el tauler amb un tros de cartró, però com havia de ser un pont d’armadura, vam unir enfilalls de fusta. Desprès vam fer els suports de forma triangular amb cartró perquè la rigidesa sigui major. Quan vam acabar de fer el pont vam veure que era inestable llavors vam posar dos tornapuntes entre el tauler i el suport a cada costat. I per últim vam pintar-ho i vam unir-ho a la base. Quan vam arribar a classe vam veure que la base no feia falta i vam treure-la i vam pesar nomes el pont que pesava 159,44 grams (és un dels més pesats)



3. AVALUACIÓ

El pont complia les característiques següents: el tauler i els suports feien 30 centímetres, suportava el pes d’una ampolla i no queia ni es tombava. L’únic inconvenient era que pesava més que d’altres ponts. La solució seria que en comptes de posar els enfilalls a sobre del cartró, posar nomes els enfilalls units entre si, així seria igual de resistent però més lleuger. També podríem haver-nos estalviat la feina de fer la base ja que només servia per augmentar el pes i això és el que volíem evitar.



CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES

Lluís Martínez
Professor de Filosofia

El passat dilluns 25 de novembre vàrem commemorar a l'Institut el Dia internacional en contra de la violència vers les dones. Amb l'assistència d'alumnat, professorat, personal d'administració i serveis i AMPA, es va fer un record a totes les víctimes, van llegir textos, es van expressar desitjos.
Al final, la Mònica Pérez de 1r de Batxillerat ens va cantar la cançó "Malo" original de la cantant Bebe.

Tot seguit la podreu escoltar i llegir la lletra.

Clica la imatge de Bebe per sentir la cançó

“MALO” - BEBE 

Apareciste una noche fría
con olor a tabaco sucio y a ginebra,
el miedo ya me recorría mientras cruzaba
los deditos tras la puerta.
Tu carita de niño guapo se la ha ido
comiendo el tiempo por tus venas
y tu inseguridad machista se refleja
cada día en mis lagrimitas.

Una vez más no, por favor, que estoy cansada
y no puedo con el corazón,
una vez más no, mi amor, por favor,
no grites, que los niños duermen.
Una vez más no, por favor, que estoy cansada
y no puedo con el corazón,
una vez más no, mi amor, por favor,
no grites, que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuego,
voy a quemar tu puño de acero,
y del morao de mis mejillas saldrá el valor
pa cobrarme las heridas.

Malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no;
tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.
Malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no;
tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.

El día es gris cuando tú estás
y el sol vuelve a salir cuando te vas,
y la penita de mi corazón
yo me la tengo que tragar con el fogón.
Mi carita de niña linda
se ha ido envejeciendo en el silencio,
cada vez que me dices puta
se hace tu cerebro más pequeño.

Una vez más no, por favor,
que estoy cansada y no puedo con el corazón,
una vez más no, mi amor, por favor,
no grites, que los niños duermen.
Una vez más no, por favor, que estoy cansada
y no puedo con el corazón,
una vez más no, mi amor, por favor,
no grites, que los niños duermen.
 
Voy a volverme como el fuego,
voy a quemar tu puño de acero,
y del morao de mis mejillas saldrá
el valor pa cobrarme las heridas.

Malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no;
tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.
Malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no;
tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.

Voy a volverme como el fuego,
voy a quemar tu puño de acero,
y del morao de mis mejillas
saldrá el valor pa cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no;
tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.
Malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no;
tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.
Malo, malo, malo eres,
malo eres porque quieres;
malo, malo, malo eres,
no me chilles, que me duele.
Eres débil y eres malo
y no te pienses mejor que yo ni que nadie,
y ahora yo me fumo un cigarrito
y te echo el humo en el corazoncito porque..

Malo, malo, malo eres, tú,
malo, malo, malo eres, sí,
malo, malo, malo eres, siempre,
malo, malo malo eres.

KORFBALL AL MVM

ASSOCIACIO ESPORTIVA ESCOLAR
Núria Riera

KORFBALL EXTRAESCOLAR

En aquest curs 2013-14 l’Associació Esportiva ha ofert l’activitat extraescolar de Korfbal. L’associació té signat un conveni de col·laboració amb l’Unió Korfbalera de Sant Adrià de manera que els monitors que entrenen son jugadors/res del Club.

L’horari de l’activitat es dimecres i divendres de 15:30 a 17:00, hi poden participar alumnes de 1r d’eso fins a 4rt. La finalitat d’aquesta activitat es la participació en Tornejos i en la Lliga de la Federació Catalana de Korfbal en les diferents categories.

Per a més informació: www.amuntuksa.com

INTERCENTRES BASQUET

Com activitat extraescolar de l’associació esportiva del Centre hem participat en el Torneig Intercentres de Bàsquet celebrat a Barcelona en la pavelló de la Mar Bella el dia 20 de novembre, amb la participació de dos equips amb alumnes de 1r i 2n de batxillerat en la categoria de junior i amb alumnes de 4rt d’eso en la categoria cadet.


Varen ser el alumnes de 4rt d’eso el campions en la seva categoria, des de qui moltes felicitat!!! I gràcies per la vostra participació.

Propers trimestres participarem al Intercentres de futbol i Voleibol, i a la Trobada de Korfbal

EL PONT DEL FERROCARRIL SOBRE EL RIU BESÒS

Laura Corral
3rA ESO

El passat día 30 d’octubre els alumnes de 3er d’ESO A vam fer una sortida al riu. L’objectiu d’aquesta era poder aconseguir tota la informació possible, però no va ser res senzill ja que seguíem uns passos de manera determinada i detallada que poc a poc anàvem apuntant. Els ponts van ser sis cadascun d’una manera determinada. Aquesta informació la volíem extreure per crear aquest article a la revista Biscuter de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán. Perquè, vosaltres no us heu preguntat mai de què són i quina funció fan....?

Amb l’ajut de les fotocopies que informaven de totes les característiques dels ponts vam poder analitzar-los.

  


Dels sis tipus de ponts que hi havia vaig optar per fer l’anàlisi i l’article del pont del tren a Sant Adrià. El pont es troba localitzat al tram final del riu Besòs a la nostra cuitat. És un pont d’armadura, el tauler també es d’aquest tipus, té dues piles amb forma de mur de formigó. Els materials del pont son: l’acer, formigó, fusta (de la via).Té tres ulls o llums que mesuren aproximadament vint i cinc metres de llarg, el cantell és prim i uniforme.

Font: Flickr

MITE O LOGOS?

Laia Céspedes
1r Batxillerat

Està a la natura de l'ésser humà preguntar-se el per què de les coses, fascinat pel món, voler saber més sobre aquest i, sobretot, la nostra finalitat mentre formem part d’ell. Per tant, fa molt anys, a l’antiguitat, quan encara no hi havien els medis necessaris per a explicar les coses des de una base científica ¿ No és normal que les persones pensessin que hi havia algú que fes que el món fos com era?¿ No era racional pensar que tots eren allà per què algú així ho volia? ¿O, por ser, era més fàcil i menys dolorós pensar que tot el que passava era perquè així , i només així , com havia de ser? Jo crec que , bàsicament, d’aquí va ser d’on va sorgir el mite i el pensament religiós.

Personalment, m’agradaria creure en els mites, ja que, crec, són una manera magnífica de decorar el món. A més a més, aquests donen resposta a totes les preguntes que, de manera racional, mai podré respondre’m. Però, d’altra banda, crec que és important viure amb els peus a terra, i d’aqui penso que sorgeix el logos, de la necessitat de cooperar amb la Terra d’una manera pràctica. 

Concloent, personalment penso, que el mite i el logos van sorgir de necessitats diferent: el mite de la necessitat de respondre les preguntes sobre la nostra existència i de alleujar el dolor que, de tant en tant, aquesta suposa; mentre que el logos prové de la necessitat de sobreviure.

L'ERIBULINA, UNA CURA CONTRA EL CÀNCER

Sara Cutillas
Laura Izquierdo
1r Batxillerat

El càncer apareix quan els mecanismes que indiquen a la cèl·lula quan començar a dividir-se s’alteren i les cèl·lules comencen a dividir-se de forma incontrolada, llavors amb el temps és quan es formen els tumors. Quan aquestes cèl·lules, a més de créixer sense control, adquireixen la facultat d’envair altres teixits i òrgans del voltant, i de traslladar-se i proliferar en altres parts dels organismes (metàstasi), es denomina tumor maligne, que és el que anomenem càncer. En concret, el càncer de mama és el creixement anormal de cèl·lules tumorals dolentes en el teixit mamari.

Esponja de mar Halichondria Okadai

Des de fa un temps s’ha descobert un nou i eficaç medicament (1) contra el càncer de mama que pot millorar l'esperança de vida de les dones que han patit la malaltia. Es tracta d’un medicament anomenat Docetaxel que conté com a principi actiu (2) l’eribulina.

Aquest fàrmac sorgeix del fons marí i s’obté de l’esponja de mar (Halichondria Okadai), la qual és tòxica i molt freqüent a la costa japonesa del Pacífic.

La importància de l’eribulina es deu a què des de feia deu anys no havia aparegut un nou medicament, que sense necessitat de combinar-se, tingués aquest gran impacte en la supervivència de les pacients de càncer de mama.

El Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (GEICAM) proposa utilitzar Docetaxel durant l’operació i el tractament de quimioteràpia. Amb aquest fàrmac es redueix la probabilitat de recaiguda. Un nombre significatiu de pacients no han patit recaigudes en els darrers sis anys.

El medicament es va provar íntegrament a Espanya, en mig centenar d’hospitals i amb mil pacients. Així, amb l’aprovació del fàrmac, Espanya se suma a la resta de països europeus que ja en tenen accés.


(1) Medicament: conjunt d’element extra del fàrmac.
(2) Fàrmac: principi actiu del medicament, és a dir, l’ingredient que actua amb finalitat terapèutica.



L'AUTISME

Nerea Giménez
Sara Carcía
Arturo Cuello
Sara Serra 
1r Batxillerat

L’autisme és una de les alteracions del desenvolupament més freqüents en la infància, apareix abans dels 3 anys d'edat i afecta severament el desenvolupament social, el llenguatge, la imaginació, la conducta i amb això la vida familiar.



Característiques que presenta
Moltes peculiaritats que caracteritzen l’autisme , però podem agrupar les més comunes en tres blocs:
  • En l’àrea de comunicació i imaginació, no desenvolupar una comunicació verbal, no tenir una expressió facial clara i presentar regressió en el llenguatge. 
  • En l’àrea de socialització, actituds d’aïllar -se , no relacionar-se amb nens de la seva edat i no demostrar una reciprocitat en moltes accions. 
  • En l’àrea conductual, resistir-se a canviar de rutina, tenir interessos son molt limitats i poc comuns, presentar enrabiades molt freqüents i de difícil gestió, passar d'un estat d'ànim a un altre sobtadament, presentar un riure incontenible sense motiu aparent i auto lesionar-se o agredir els altres.


Quines són les causes?
Segons els avenços científics, s’ha detectat que potser un dels causants de l’autisme és l’alteració d’un cromosoma. Segons les observacions que s’han fet, hi ha possibilitats de que sigui una alteració en el cromosoma 7, 15 o 16.

El cromosoma 7 . Els investigadors han trobat un vincle molt fort entre aquest cromosoma i l'autisme. Hi ha evidència que una regió del cromosoma 7 està també relacionada amb els trastorns de la parla i del llenguatge.

El cromosoma 15. Investigacions del genoma sencer i estudis citogenètics mostren que part d'aquest cromosoma pot tenir un paper en l'autisme. Mutacions en aquest cromosoma causen el síndrome d'Angelman (retard en el desenvolupament, capacitat lingüística reduïda..) i el síndrome de Prader-Willi (discapacitat intel·lectual, retard en l’aprenentatge...) .

El cromosoma 16. Els gens trobats en el cromosoma 16 controlen una gran varietat de funcions que si s'interrompen, causen problemes semblants o relacionats als símptomes de l'autisme. Per tant, hi ha regions en aquest cromosoma que poden ser responsables de certs aspectes conductuals.

Siguin quines siguin les causes tots estem a l’espera de que hi hagi una cura 

També recomanem el llibre “ EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIA NOCHE” de Mark Haddon que ens descobreix a través del protagonista la forma de vida que te un nen adolescent autista que pateix autisme on ens mostra les seves característiques i problemes d’una persona que pateix autisme i l’actitud que te sobre la persona que te aquesta peculiaritat.

El llibre narra, en primera persona, un període de la vida de Christopher que és un nen autista. El protagonista té greus problemes de relació amb el món i amb les persones (excepte amb les més properes) i una gran intel·ligència que s'aplica fonamentalment a la seva afició per la matemàtica i el raonament lògic.



Retorn al sumari

LES FÒBIES

Saray Acedo
Mònica Pérez
Judith Martínez
Laia Céspedes
1r Batxillerat.

Amb aquest article pretenem introduir el terme fòbia i explicar algunes curiositats sobre elles. A més a més, pretenem estudiar el seu origen , que pot ser genètic o bé a causa d’algun fenomen rellevant i molt traumàtic a la teva vida.

QUÈ ÉS UNA FÒBIA?

A la nostra societat existeixen uns trastorns anomenats “fòbies” que poden arribar a esdevenir perillosos en alguns dels casos. Una fòbia és una por intensa i específica, que pot acabar tornant-se una obsessió, a objectes i situacions concretes, com ara als espais (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia). Quan la persona s'enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata, es considera que una por passa a ser una fòbia quan la persona evita aquest objecte i, aquest, passa a interferir a la seva vida quotidiana.


PER QUÈ ÉS PRODUEIXEN?
L’origen de les fòbies pot trobar-se en diversos aspectes, per exemple, els genètics , és a dir, algunes persones estan més predisposades a aquestes que d’altres per què aquest trastorn pot heretar-se a través dels gens humans. Un altre procedència podria ser una experiència traumàtica deguda a un incident greu que fa que la por perduri durant mesos o , fins i tot, anys. Moltes d’aquestes acostumen a originar-se durant la infància o adolescència i , sovint, desapareixen o es minimitzen amb el pas dels anys.


COM ES TRACTEN?
L'eliminació de la por no consisteix a esborrar de la memòria els estímuls que la desencadenen, sinó crear nous traços de memòria.

Els trastorns d'ansietat es poden tractar mitjançant teràpia conductual, consisteix en la exposició als estímuls que dóna lloc a la por en un ambient segur.

A nivell neuronal, es sospita que els circuits cerebrals responsables de la supressió de la por són els mateixos que intervenen en la reaparició de la mateixa.

D'altra banda, les estructures cerebrals responsables de l'aprenentatge i de l'eliminació de la por s'han desenvolupat en una etapa evolutiva primerenca, això dóna lloc a que per aquest motiu es pot experimentar amb animals, com les rates.

En un estudi recent realitzat per la Dra.Ewelina Knapsack amb una raça de rates genèticament modificades es pot observar les connexions entre neurones dels animals en experimentar la por.

Gràcies a això, els científics podran orientar la recerca d'agents farmacològics. Això suposaria un avenç en el tractament de les fòbies, ja que els compostos creats fins ara afecten el conjunt de les estructures cerebrals i amb aquesta nova manera només afectaria a una part i per tant només esborrarien traços de memòria controlats.


QUINS SÓN ELS SEUS SÍMPTOMES?
Les fòbies fan que aquesta persona pateixi, a més de la por intensa, mareig, nàusees , angoixa, palpitacions, taquicàrdia, sudoració i, en general, un estat d’acceleració.


FÒBIES COMUNES:
Aracnofòbia: Es tracta de la por a les aranyes.

Claustrofòbia: Al contrari que la agorafòbia, aquest trastorn implica el temor a quedar atrapat a espais tancats. Aquestes persones solen evitar els ascensors, el metro, els túnels, les habitacions petites, fins a les portes giratòries els poden presentar dificultats, així com també l'ús d'equips per a tècniques de diagnòstic mèdic com el TAC.

Nomofòbia: Por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil. El 53% dels espanyols pateix ansietat si es descuida el telèfon mòbil a casa.


FÒBIES ESTRANYES:
Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia: Por irracional a la lectura o pronunciació de paraules llargues i complicades. Es caracteritza per una aversió o un especial nerviosisme al moment d'entrar en discussions en les quals s'utilitzin paraules llargues o d'ús poc comú.

Medortofòbia: Por a les ereccions, a tenir el penis erecte. Pot presentar-se tant als homes, com a les dones quan estan a punt de tenir relacions sexuals.

Anatidaefòbia: Por irracional a que en algun moment determinat i des de algun lloc, un ànec t’estigui observant.


Lupolipafobia: Aquest tipus de fòbia es defineix com la por a ser perseguit per un home-llop al voltant d’una taula mentre es camina en mitjons i el terra està encerat.

Retorn al sumari

L'ALZHEIMER

Núria Serrano
Cristina Meseguer
1r Batxillerat

Què és?:
L'Alzheimer és una malaltia cerebral que causa problemes amb la memòria, la forma de pensar i el caràcter o manera d'actuar. És irreversible i progressiva.

Quina és la seva evolució?:
L'Alzheimer empitjora amb el pas del temps. La seva evolució és molt variable. Mentre que en uns casos és molt ràpida (menys d'un any), en altres el deteriorament de les funcions intel·lectuals es perllonga més de 15 anys. Els pacients viuen, de mitjana, aproximadament vuit anys després del diagnòstic.

Quins són els seus símptomes?:
-Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.

-Dificultat a l'hora de planificar o resoldre problemes.

-Dificultats per exercir tasques habituals a la casa, a la feina o en el temps lliure.

-Desorientació de temps o lloc.

-Dificultat per comprendre imatges visuals.

-Nous problemes amb l'ús de paraules en la parla o l'escrit.

-Col·locació d'objectes fora de lloc i falta d'habilitat.

-Disminució o falta del bon judici.

-Pèrdua d'iniciativa per prendre part en el treball o en les activitats socials.

-Canvis en l'humor o en la personalitat.



A quina edat afecta més?
La majoria de persones afectades per aquesta malaltia comencen a presentar alguns símptomes després dels 60 anys.

Quins són els seus mètodes de prevenció?:
-Tractaments farmacològics: medicaments antiinflamatoris no esteroides, antioxidants i teràpia de substitució d'estrògens.

-Exercicis físics i dieta: l'exercici físic pot beneficiar les cèl·lules del cervell gràcies a l'augment del flux d'oxigen que es produeix en realitzar-lo.

-Connexions socials i activitats Intel·lectuals: mantenir forts vincles socials i una vida mentalment activa pot reduir el risc de patir d'Alzheimer.

-Tractaments alternatius: cada vegada és més freqüent l'ús d'herbes medicinals, vitamines i altres suplements dietètics per potenciar la memòria o tractaments per a retardar o prevenir la malaltia de l'Alzheimer .

Quins són els tractaments quan la malaltia ja està avançada?:
-Medicaments per a la pèrdua de memòria: hi ha 5 medicaments aprovats per la FDA (Food and Drug Administration) que pal·lien la pèrdua i la confusió de la memòria, els problemes amb el pensament i el raonament derivats de la malaltia.

-Tractaments per al comportament: un dels canvis més comuns deguts a l'Alzheimer és el comportament del malalt. Això es dóna pel deteriorament progressiu de les cèl·lules cerebrals.

-Tractaments per als canvis del son: sovint, nombrosos malalts d'Alzheimer tenen problemes relacionats amb el son: problemes per dormir o amb canvis en el seu horari. Quan això sorgeix sempre se sol acudir en primer lloc a tractaments no farmacològics per afrontar aquests problemes.

Què pot afavorir l'aparició de l'Alzheimer?
-Les persones que han patit d’atacs de cor i/o de traumatismes cranials tenen un risc major de patir d’Alzheimer, per tant és important que es facin les proves per a veure si ho pateixen.

Retorn al sumari

LA TEORIA DE LES CORDES

Marc Belmonte Martínez
Loli Robellat Germán
1r Batxillerat

L’ésser humà sempre ha estat curiós, i sempre ha volgut saber una mica més del que sap, quan descobreix alguna cosa, ja vol saber el perquè d’aquest nou descobriment.

Després d’aquesta petita introducció, s’explicarà ara l’anomenada “Teoria de les cordes”, d’una manera que es pugui entendre sense tenir cap coneixement de física quàntica.

En l’univers, hi actuen quatre forces al mateix temps: la gravetat( que és la intensitat amb la qual s’atrauen els cossos), l’electromagnetisme ( que és el que uneix els nombrosos àtoms del món ), la força nuclear dèbil, encarregada de la radioactivitat i de la creació d’algunes partícules subatòmiques, i la força nuclear forta que manté estable el nucli atòmic. El nucli de l’àtom, està format per protons (amb càrrega positiva) i neutrons (sense càrrega), la força nuclear forta s’encarrega d’unir els protons ( que al tenir una igual càrrega haurien de repel·lir-se). Sabent això, els científics van voler unificar totes aquestes forces en una mateixa força que formés totes les altres, i així va néixer la Teoria de les Cordes.

Les cordes són allò del que estan formats els àtoms en la seva capa més petita. Són cordes petites que, segons vibrin d’una forma o una altre, poden generar qualsevol partícula (electrons, protons, neutrons....)

Per explicar aquestes “cordes”, s’ha de tenir en compte que existeixen en 11 dimensions diferents, de les quals en parlarem de les conegudes:

- La dimensió Cero- Aquesta dimensió es només un punt, que no te on moure’s ni temps per moure’s, només un punt en un paper.

- La primera dimensió- Per que aquest punt pugui ser alguna cosa, necessita que li afegim “temps”, per que tingui un espai per fer alguna cosa. Per exemple, un punt vermell pot tornar-se blau, però només si té “temps” per fer-ho.

- La segona dimensió- En aquesta dimensió hi afegim un moviment, es a dir, la capacitat de que es pugui desplaçar d’un punt A a un punt B, però només en 2 dimensions, imagineu un videojoc en el que només pots anar de dreta a esquerra, aquest videojoc representaria la segona dimensió.
Mario 1- En aquest moment, el personatge nomès pot desplaçar-se en horitzontal

- La tercera dimensió- En aquesta dimensió, donem al punt una mica més de llibertat, fent que pugui moure’s en dos vectors, el vector x(horitzontalment, com en la segona) i el vector y (verticalment, com si el personatge del videojoc saltés. 
Mario 2- En aquest moment, el personatge pot desplaçar-se verticalment

- La quarta dimensió- En aquesta dimensió, afegim el factor “profunditat”(vector z), es a dir, la capacitat per que l’objecte pugui passar d’una profunditat a una altre. Per fer-ho més senzill, imagineu al mateix personatge d’abans, però que ara pot moure’s en un entorn tridimensional, cap a qualsevol costat, això representaria la 4 dimensió. I ara us preguntareu, l’efecte 3D es basa en la profunditat, llavors perquè no es diu 4D? La resposta es perquè de les dimensions citades tenim una dimensió “temporal” i 3 Dimensions Espacials ( de lloc, “x”, “y”,”z”.)
Mario 3- En aquest moment, el personatge pot desplaçar-se en totes direccions, és a dir, en 4D

- La cinquena dimensió - En aquesta, el que nosaltres percebem com a punts, en realitat són punts diferents d'una supercorda. És a dir, punts que formen un objecte, que per tant vist des de fora, es podria apreciar un Univers amb forma de línia. Per apreciar millor això, ho explicarem amb el mateix exemple d’abans: Totes les zones mostrades a les imatges anteriors són “nivells” d’un videojoc( que correspondrien als punts de les supercordes), el conjunt d’aquests nivells forma un “mapa” on podem seleccionar el nivell on volem jugar. Aquest mapa seria una supercorda formada per diversos punts.


Mario 4- Els diferents nivells(mostrats en el joc amb un número) formen un mapa, com els diferents punts formen una supercorda.

- La sisena dimensió – Com que sense temps, qualsevol objecte no es pot moure, a la supercorda de la cinquena dimensió se li ha afegit temps. Per a que així pogués vibrar. Podem dir llavors que és el temps que mou la “supercorda”. Per entendre-ho millor, en aquest mapa anterior, ara el personatge podria moure’s, però només d’una forma.

- La setena dimensió- Suposadament, en aquesta dimensió, la supercorda mencionada abans, només pot vibrar en una direcció creant un superplà, anomenat supermembrana tipus 1 (BRANA-1).

- La octava dimensió- En aquesta dimensió, es planteja que: si a l'univers hi ha infinitat de diferents partícules, per tant ha d'aver-hi moltes altres supercordes. Fent així una mena de teixit de supercordes. Aquest és anomenat supermembrana tipus 2 (BRANA-2).Per entendre-ho millor, si una supercorda s’assembla a un mapa d’un joc la BRANA-2 seria un entramat d’aquestes supercordes, per exemple, una pantalla per escollir el “mapa” on volem anar.

- La novena, desena i onzena dimensió- Com en els altres casos, aquesta BRANA-2 per a poder moure's necessitarà temps, per tant aquesta es troba dins d'un superespai. Per tant, hi ha partícules que es manifestan con energia i altres com matèria, llavors, hauríen d'existir tres dimensions més per a que hi hagi una vibració possible, per a cada manifestació visible.

Per tant, en total hi ha 11 dimensions. Encara que les set últimes són meres suposicions, j a que no es poden demostrar.
En arribar aquí, podem explicar la teoria de les cordes gràcies a aquestes dimensions, però actualment no hi ha cap mètode per poder justificar aquesta teoria, i encara que moltes comunitats científiques hi estiguin d’acord gràcies a la seva lògica i a que expliqui plausiblement coses de l’univers que avui dia desconeixem, li queda molt per arribar a ser una “llei”, i l’única pregunta a la que no podrem donar resposta en aquest article és, arribarà a ser una explicació correcta d’un dels majors misteris del nostre univers com és de que està format tot més enllà del àtom? O serà un conjunt de falses hipòtesis que no arribarà a res en la comunitat científica? Aquesta és una cosa que haurem de veure amb el temps.

HISTÒRIA DE LA TAULA PERIÒDICA

Judith Villalobos
Oscar Melendo
Gorka Martínez 
1r Batxillerat

Fa molts anys, els homes pensaven que tots els elements provenien del foc, de la terra i de l’aigua. Al cap del temps i gràcies a les tècniques d'experimentació, ens vam adonar que la matèria és en realitat més complexa del que pensem. Aquesta complexitat, va estimular la curiositat que sempre ha tingut l’home i es va començar a investigar i a intentar classificar els elements descoberts. Tal i com expliquem més endavant, la primera manera, va ser la de classificar-los per masses atòmiques (nombre de protons d’un àtom) però, com tot en aquesta vida, el criteri de classificació va anar evolucionant fins arribar a la taula periòdica que tenim avui.

-Döbereiner:
Va ser un químic alemany que va fer un dels primers intents de classificació dels elements en 1817. Es va basar en la coincidència de les masses atòmiques entre els elements, després es va adonar que els elements que tenien masses atòmiques similars tenien característiques semblants i els va afegir dins un grup, al que va anomenar “triades”. Un exemple de triada és el brom, el clor i el iode.
 

-Newlands i Chancourtois:
Chancourtois va ser un geòleg francès que va posar en evidència una certa periodicitat entre els elements de la taula. En 1864 Chancourtois i Newlands, químic anglès, anuncien la Llei de les octaves: les propietats es repeteixen cada vuit elements. Però aquesta llei no pot aplicar-se als elements més enllà del Calci.
 

-Meyer:
Va ser un químic alemany que, al 1869, es va fixar en el volum atòmic. Els elements similars tenen un volum atòmic semblant en relació amb els altres elements del mateix grup. Els metalls alcalins tenen per exemple un volum atòmic gran.


-Mendeleïev:
Va ser un químic rus que va presentar una primera versió de la seva taula periòdica en 1869. Aquesta taula va ser la primera presentació coherent de les semblances dels elements. Es va adonar que en classificant els elements segons les seves masses atòmiques apareixien certes propietats de manera periòdica. La primera taula contenia 63 elements.

CUVIER I LES SEVES CATÀSTROFES: UNA TEORIA PER EXPLICAR ELS CANVIS

Santiago Machicote
Tadeo Paiva
Nidal Boutiar
1r Batxillerat

Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier, va nèixer el 23 d' agost 1769 a París (França), i va morir el 13 de maig de 1832. Va ser un gran naturalista.

Va ser el primer entre els grans de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Cuvier va tenir molta importància després de la restauració dels Borbons.

Va ser nomenat professor d'anatomia comparada del Museu Nacional d' Història Natural de França.

Utilitzant el seu principi de correlació va aconseguir reconstruir diversos esquelets d'animals fòssils.

Cuvier va fer una història natural explicada a partir de revolucions i catàstrofes. Al llarg de la història de la Terra s’ha produït l’extinció de moltes espècies i la seva substitució per altres. Aquestes noves espècies procedirien d'altres regions del planeta on s'haurien salvat de la catàstrofe. Aquesta defensa de la constància de les espècies va enfrontar a Cuvier amb el corrent transformista iniciat per Buffon i desenvolupat àmpliament per Lamarck.

Se’l considera el fundador de la paleontologia dels vertebrats. Era expert en anatomia i zoologia, i com hem dit abans, va aplicar els seus coneixements d’anatomia d’animals actuals a l'estudi dels animals fòssils i va ser capaç de fer deduccions brillants sobre la forma d'un animal complet a partir d'uns pocs fòssils de fragments ossis.

Va observar que les roques antigues contenien fòssils de formes de vida més simples. Però no va interpretar aquestes evidències en el sentit que les formes més complexes haguessin sorgit de les formes més simples per una mena de progressió.

Cuvier considerava que les espècies havien estat creades de forma simultània per un acte sobrenatural i que, un cop creades , es van mantenir immutables. Això es coneix com “fixisme” i era predominant en els naturalistes de l'època.

Cuvier va resumir les seves idees en 1812, segons ell una sèrie de catàstrofes (moviments de la terra, inundacions) havien eliminat totalment algunes espècies i modelat la superfície terrestre. Després de cada catàstrofe (per ell la més recent era el diluvi) noves espècies ocupaven els llocs vacants.

Cuvier

Teoria Cuvier




DOROTEA BUCCA, PRIMERA CATEDRÀTICA ITALIANA DE MEDICINA

Eva Padró
Sandra Brito 
1r Batxillerat

Dorotea Bucca o Dorothe Bocci, metgessa italiana, que va viure a Bolonya al S.XV. Era filla de Giovanni Bocchi, que des del 1390 al 1436 va ser professor de Filosofia Moral i Medicina Pràctica a Bolonya. Bucca va obtenir el doctorat i al 1436 una càtedra a la Universitat.

Dorotea Bucca o Bocchi (1360-1436) va ser una dona italiana que va aconseguir entrar a la universitat, on es va doctorar en Medicina i Filosofia Moral, i una de les primeres en accedir a una càtedra. Com el seu pare va ser filòsof i metge, tal i com hem dit a la introducció, Dorotea va estudiar la ciència des dels seus inicis, i amb 30 anys, va ser proclamada doctora al 1390.

Va substituir el seu pare en les tasques de magisteri a la famosa Universitat italiana de Bolonya; quan va aconseguir el títol en va ocupar la càtedra i, encara que no es coneix cap treball signat per ella, va ser una de les responsables de l'educació de la joventut d'Europa que es matriculava a Bolonya. Aquest centre universitari es va caracteritzar per permetre l'accés a les dones des del seu començament.

Universitat de Bolonya, Itàlia.(Imatge de Google Imatges)

A més d'ocupar la seva càtedra durant 40 anys, testimonis de l'època expliquen que Dorotea va arribar a guanyar cent lliures pel seu treball, el que significa una quantitat realment important per a la seva època, dada que aporta, encara que sigui tangencialment, un valor significatiu al seu treball d'ensenyament.

No se la pot considerar com a la primera catedràtica de Medicina, però si la primera que va tenir un lloc reconegut en una institució famosa. Dorotea Bucca va ser la catedràtica amb més anys d'activitat a la universitat. Va tenir la sort de viure en una època i en un lloc on es va produir un esclat de l’activitat intel·lectual i, en particular de la científica.

Universitat de Bolonya, entrada.(Imatge de Google Imatges)
L'actitud cap a l'educació de les dones en els camps de la medicina a Itàlia sembla haver estat més liberal que a Anglaterra abans del segle XIX. A més, l'art de curar estava estretament vinculat als encanteris, es considerava generalment com un art màgic i més propi de dones.

Actualment, trobar més dones que homes a les aules universitàries és una cosa natural. Encara que no s’ha arribat a superar el nombre de professores, catedràtiques o investigadores en vers els seus col·legues masculins. I tot això en ple segle XXI, després d’haver aconseguit tot el que es té per a la dona. Ara bé, si mirem enrere en la història, la presència de dones a les facultats, com ara Dorotea, era admirable.

Per això mereix especial menció Bucca, que va aconseguir el que es va proposar, tot i que estudiar i formar-se per a les dones era una tasca silenciada per l’estatus masculí, excepte comptades excepcions.

I el mèrit de Dorotea és de ressenyar. Se la pot considerar una autèntica rara avis (au desconeguda i estranya), expressió llatina que s’aplica a una persona o cosa que és considerada poc comuna per tenir alguna característica diferent als de la seva mateixa espècie, ja que tot i viure en ple Renaixement, una època on es va produir un augment de l’activitat intel·lectual i científica en particular, la ciència estava pràcticament vedada a les dones.

Dorotea, en definitiva, va ser una dona que realment es mereix un lloc amb majúscules en la nostra història i al nostre present.

ADA LOVELANCE: LA PRIMERA PROGRAMADORA DEL S. XIX

Erwin Montejo
Tyrone Delgado 
1r Batxillerat

Al llarg de la nostra vida hem pogut observar un tram de l’evolució de la informàtica, moltes vegades les persones no s’adonen que al llarg d’aquesta història hi ha hagut grans genis, com la primera programadora de la història, Ada Lovelance.


Ada Lovelance neix a Londres, el 10 de Desembre de 1813 i mort el 27 de Novembre de 1852 degut a un càncer que probablement va tenir complicacions per causes mèdiques.

Mai va conèixer el seu pare, el gran poeta anglès Lord Byron. Als disset anys va ser presentada a Charles Babbage, pare de les computadores; el qual es va quedar impressionat per la seva capacitat analítica en el camp de les matemàtiques. Al 1836 Ada es va casar amb William King que la fer condessa de Lovelance l’any 1838, va tenir tres fills en el seu matrimoni. La seva fama prové de ser considerada la primera programadora de la història, ja que va afegir un conjunt de prestacions a la màquina analítica, un nou tipus de màquina de càlcul, que representa un pas endavant en la història dels ordinadors. Ada va ser la primera persona del món que va descriure el llenguatge de programació a l’interpretar les idees de Charles Babbage, i fins i tot millor, que ell mateix. I tot això Ada ho va fer a través d’un treball molt ben planificat que va escriure.

Fent una conclusió la condessa Lady Ada Lovelance va ser un gran geni que va marcar un punt de la història tecnològica.


LISE MEITNER, LA FÍSICA QUE ES VA QUEDAR SENSE EL NOBEL PER SER DONA

Tamara Domínguez
Maria Carrillo
1r Batxillerat

Lise Meitner va ser la dona que va establir les bases de la teoria per a l'obtenció de l'energia atòmica. Va detectar la fissió de l’àtom d'urani en dos nuclis atòmics amb la mateixa massa: el de bari i el de criptó. Aquest descobriment va ajudar a l’obtenció de l'energia atòmica, que més tard va servir per construir la primera bomba atòmica.

Finalment, però, no va col·laborar en el projecte de la bomba atòmica. Gràcies al seu descobriment del bari i del criptó, es va merèixer guanyar el premi Nobel, encara que després no el va guanyar per ser una dona.

Lisa Meitner va néixer a Viena el 17 de novembre de 1878. Provenia d'una família jueva que després es va convertir al cristianisme.


Va estudiar a la universitat de Viena, i es va doctorar en 1907. Més tard, va ingressar a una universitat de Berlín per seguir les classes de Max Planck i va treballar amb Otto Hahn en una recerca que va durar més de trenta anys, amb ell va descobrir el protactini en 1918.

Amb el suport de Meitner, Otto Hahn i Fritz Strassmann van aconseguir el primer exemple de la fissió nuclear.

Encara que ella és coneguda per la seva recerca sobre la teoria atòmica i la radioactivitat, no va guanyar el Nobel de Química per ser jueva i per ser una dona.

Encara que per la seva aportació a la física, li van donar el premi Enrico Fermi a Estats Units.


Retorn al sumari

TRÒTULA, UNA ITALIANA PIONERA EN MEDICINA

Julia Rodríguez
Nerea Gistau
Kaoutar Matrouzi
Marc Molina
1r Batxillerat

Des del principi la humanitat ha patit diverses malalties. Després d'un llarg camí, la medicina ha evolucionat molt, gràcies a moltes persones com la Tròtula.

Tròtula de Salerno va viure al segle XI, encara que no se sap la data exacta. Va ser una doctora italiana que va escriure diversos tractats de medicina femenina. El més important d'ells va ser Passionibus mulierum curandorum, també conegut com “Tròtula major”.

Poc se sap sobre la vida de Tròtula. Es pensa que va ser professora de medicina de l'Escola Mèdica Salernitana (que va ser el primer centre mèdic que no va dependre de l'església). Els seus llibres se centren en els problemes mèdics de les dones, incloent la menstruació i el part.

Els seus escrits van reflectir idees molt avançades per al seu temps, per exemple recomanava que es subministressin opiacis a les dones durant el part per mitigar el dolor, una pràctica que llavors era perseguida per les autoritats. Els opiacis s'utilitzaven antigament per a disminuir els dolors del part.

També afirmava que els impediments a la concepció podien ser deguts tant a les dones com als homes. Ja que antigament, es creia que quan una parella no podia tenir fills, era sempre culpa de la dona, i es deia que era infèrtil. Però Tròtula, va dir que quan es donava una situació com aquesta, la culpa no només havia de ser de la dona, sinó que també podia ser de l'home.

El seu treball també estava influït per les idees de la seva època: sostenia que a causa del pecat original provocat per Eva, les dones eren per naturalesa més susceptibles d'emmalaltir, i per això necessitaven una major atenció mèdica.

Encara que es pensa que va morir a la seva ciutat de naixement, no es coneix amb exactitud res sobre la mort de Tròtula.

Alguns estudiosos han dubtat que fos una dona, i altres són de l'opinió que era un personatge fictici, pel que al llarg de la història les seves obres s'han atribuït a altres autors.

Fos una dona, o un home, el més important és que va existir, i que va aportar molts avenços en el camp de la medicina.

Retorn al sumari

ARMA QUÍMICA AMB GAS SERÍN

Christian Gallardo Lérida
Sergio Navarro Daunés
Miquel Escuder Durán
1r Batxillerat

Tots hem jugat alguna vegada amb els nostres amics a pistoles, o a videojocs, on mates al teu enemic amb armes de foc. Veritat que és emocionant veure com cauen davant de la teva pistola? Doncs, saps que hi ha una arma que no és de foc ni és nuclear, sinó que és química, i és tan dolenta o pitjor que les anteriors?

La guerra química és la guerra en la qual s'utilitzen les propietats tòxiques de substàncies químiques per matar, ferir o incapacitar l'enemic. Les conseqüències d'aquesta guerra poden se desastroses, ja que poden provocar malformacions, problemes respiratoris, asfixia i atacar el sistema nerviós.

Un arma química és aquella que s'utilitza per infringir la mort o danys en els éssers humans. Actualment el seu ús està condemnat en diversos tractats internacionals.

Els agents químics letals són extremadament volàtils i constitueixen una classe d'armes químiques perilloses que s'emmagatzemen per part de molts estats. Els més perillosos són els agents nerviosos i els agents vesicants, un compost químic que causa irritació i dolor greu en la pell, els ulls i la mucosa.

El serín o GB és un compost organofosforat. És incolor i inodor, s'utilitza com arma química a causa de la seva extrema potència com agent nerviós. Va ser classificat com a arma de destrucció massiva en la resolució 687 de 1993 on el classifica com una substància de llista 1. La denominació d'aquest gas prové dels noms d'aquests científics: Schrader, Ambros, Rüdiger i Van der Linde.

El serín va ser desenvolupat com pesticida al 1939 a Alemanya. És curiosa la capacitat que té l'ésser humà de convertir una cosa positiva en una de tan negativa que arriba a ser mortífera.

Aquest gas es pot convertir en vapor i es pot propagar pel medi ambient.

El serín i altres agents nerviosos han estat utilitzats en la confrontació química que va tenir lloc durant la guerra Iran-Irak en la dècada dels 80. També va ser utilitzat en dos atacs terroristes al Japó al 1994 i al 1995. Finalment la comunitat internacional va afirmar que va ser utilitzat durant els atacs a Síria el 21 d'agost de 2013. Aquestes dades van ser confirmades posteriorment per l'ONU.


(Màscara de gas guerra química)

OBJECTES INVISIBLES... ÉS POSSIBLE?


Lídia Martínez
David Martínez
Carlos Fructuoso
Óscar Chicharro
1er de Batxillerat

Tots hem somiat alguna vegada de petits en fer-nos invisibles. Sobretot quan vèiem les pel·lícules de Harry Potter que desapareixia amb la seva capa màgica. Però això que semblava només possible en pel·lícules de ciència-ficció, ara és possible a la vida real gràcies als metamaterials.

-Els metamaterials i els seus resultats

Els metamaterials són materials creats artificialment per l'humà, fets a partir de substàncies com coure, plata, fibra de vidre o altres components metàl·lics, que tenen com a objectiu modificar el comportament de la llum que incideix sobre un objecte i que el fa visible perquè deixi de ser-ho.
En aquesta imatge es pot veure com a partir de metamaterials varia el comportament de la llum. En concret, es passa d’un índex de refracció positiu a un de negatiu quan s’utilitza un metamaterial.

Gràcies a aquests metamaterials creats de forma artificial, al 2006, un nord-americà, David Smith, va aconseguir que un objecte es fes invisible per a la visió humana, desviant una certa part de la llum cap una altra direció.

L'any passat, un grup de científic nord-americans de la Universitat de Duke, van arribar més lluny encara que David Smith, aconseguint que un objecte cilíndric fos invisible per a la visió humana, no deixant cap reflex per on es pogués veure que l'objecte estava allà.

Aquest és un exemple on un cos cilíndric, en entrar en contacte amb el metamaterial, és fa invisible però una part de la llum, degut a la refracció negativa, és desviada cap a una altra direcció.

-Encobriment plasmònic

És un mètode en el qual, a partir de metamaterials plasmònics, s'ha aconseguit emmascarar objectes en tres dimensions a l'aire lliure i des de qualsevol angle. Com ja hem dit, aquests metamaterials són un tipus de materials que anul·len la capacitat de la llum per ser reflectida a l'ull humà variant la seva direcció de propagació natural. Tenen una gran força i això fa que puguin modificar la percepció i simulin la desaparició d’un objecte a l'aire lliure.

En aquesta imatge podem veure el resultat de l'encobriment plasmònic, on un objecte en tres dimensions, a l'aire lliure i des de qualsevol angle “desapareix”.