20 de juny del 2013

EDITORIAL 21

Toni Cabrera
Director

La LOMCE o el trencament de l'escola pública

A l’igual que està succeint amb altres reformes (sanitat, serveis socials, treball, justícia ...), més obsessionades en penalitzar les víctimes que en seure a la banqueta dels acusats als culpables, als que s'enriqueixen a costa dels altres, als defraudadors, etc., la LOMCE transpira un afany de caçar i segregar els més febles.

I és que, per més voltes que li donem, la nova reforma educativa caurà com una llosa sobre la nostra educació amb la promesa de “redimir”. Redimir a qui? No als que, segons els promotors de la LOMCE, no volen estudiar i, segons el senyor ministre, no ho poden fer perquè no "tenen capacitats", com si el talent fos un do donat i acabat que es té o no des del naixement. Aquesta és la reforma en curs. La que es va quedar al tinter fa una dècada (LOCE, 2002) i ara sorgeix en contra de totes les anteriors, plenes, diuen, de confrontació ideològica i especulacions.

Reclama per a si la condició de assenyada, pràctica i, per fi, res ideològica, però resulta ser tot el contrari.

Insensata, perquè va precisament en contra de totes les recomanacions internacionals en matèria de reformes escolars per a aquests temps.

Gens pràctica, perquè comporta algunes decisions que, d'arribar-se a aplicar, poden desencadenar destrosses inimaginables en el sistema (cal pensar, per exemple, el que pot representar, ni que fos en termes logístics i de gestió, la creació d’instituts d'educació secundària, especialitzats per àmbits i/o per alumnat).

I té molt de ideològica perquè, a més del que s'ha dit, la LOMCE és un exemple genuí (i amb retard) de reformes neoliberals i mercantilistes que en diferents zones del planeta es van aplicar a finals del segle passat i ara ja consideren obsoletes. I qui, parlant seriosament, s'atreviria a titllar d’aliè a la ideologia el tractament donat a la religió catòlica en el currículum o a la privatització escolar en els concerts?

No és temps de centres competitius ni de directors amb més poder, sinó de centres on la participació i la democràcia s'apliquin per a pensar i fer que tot l'alumnat aprengui al màxim, armant equips docents forts, capaços, compromesos en garantir, a totes i a tots, una bona educació. Però, és evident que la LOMCE va en una direcció contrària.

Moltes persones som conscients que l'educació en aquest país té, a més d'èxits evidents, encara bastants assignatures per aprovar. Però no s’aconseguirà ni amb l'esperit ni amb la lletra de la reforma que se'ns ve a sobre.

Bones vacances a tothom!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada