20 de juny de 2013

EDITORIAL 21

Toni Cabrera
Director

La LOMCE o el trencament de l'escola pública

A l’igual que està succeint amb altres reformes (sanitat, serveis socials, treball, justícia ...), més obsessionades en penalitzar les víctimes que en seure a la banqueta dels acusats als culpables, als que s'enriqueixen a costa dels altres, als defraudadors, etc., la LOMCE transpira un afany de caçar i segregar els més febles.

I és que, per més voltes que li donem, la nova reforma educativa caurà com una llosa sobre la nostra educació amb la promesa de “redimir”. Redimir a qui? No als que, segons els promotors de la LOMCE, no volen estudiar i, segons el senyor ministre, no ho poden fer perquè no "tenen capacitats", com si el talent fos un do donat i acabat que es té o no des del naixement. Aquesta és la reforma en curs. La que es va quedar al tinter fa una dècada (LOCE, 2002) i ara sorgeix en contra de totes les anteriors, plenes, diuen, de confrontació ideològica i especulacions.

Reclama per a si la condició de assenyada, pràctica i, per fi, res ideològica, però resulta ser tot el contrari.

Insensata, perquè va precisament en contra de totes les recomanacions internacionals en matèria de reformes escolars per a aquests temps.

Gens pràctica, perquè comporta algunes decisions que, d'arribar-se a aplicar, poden desencadenar destrosses inimaginables en el sistema (cal pensar, per exemple, el que pot representar, ni que fos en termes logístics i de gestió, la creació d’instituts d'educació secundària, especialitzats per àmbits i/o per alumnat).

I té molt de ideològica perquè, a més del que s'ha dit, la LOMCE és un exemple genuí (i amb retard) de reformes neoliberals i mercantilistes que en diferents zones del planeta es van aplicar a finals del segle passat i ara ja consideren obsoletes. I qui, parlant seriosament, s'atreviria a titllar d’aliè a la ideologia el tractament donat a la religió catòlica en el currículum o a la privatització escolar en els concerts?

No és temps de centres competitius ni de directors amb més poder, sinó de centres on la participació i la democràcia s'apliquin per a pensar i fer que tot l'alumnat aprengui al màxim, armant equips docents forts, capaços, compromesos en garantir, a totes i a tots, una bona educació. Però, és evident que la LOMCE va en una direcció contrària.

Moltes persones som conscients que l'educació en aquest país té, a més d'èxits evidents, encara bastants assignatures per aprovar. Però no s’aconseguirà ni amb l'esperit ni amb la lletra de la reforma que se'ns ve a sobre.

Bones vacances a tothom!

EN RECORD DE SAMAN

Isabel Pérez
Tutora de 1r Batxillerat

A finals de maig, tota la comunitat educativa del centre ens vàrem reunir a la biblioteca per a recordar i acomiadar-nos de Saman Tariq. Es van llegir uns versos de la cançó "Azabache" de Lucas Masciano. Es va omplir un mural amb dedicatòries i missatges i es va interpretar a dos violoncels "El cant dels ocells".

Et recordem Saman.

Tot seguit podeu veure imatges del mural, la lletra i la música de la cançó.

AZABACHE
(Lucas Masciano)

Muy cerca de este lugar, donde Azabache creó su ser 
dio a su vida libertad, cumplió sus fines al crecer 
vivió historias de amor, ternura y amistad 
sin saber que el anochecer 
se llevaría su alma. 

En primavera según dicen las flores van a nacer. 
llenan el mundo de colores y ternura a la vez. 
Pero esta flor se marchitó en esta época especial 
y soportó hasta que cayó muy lejos de este lugar 
hacia donde... 

Hacia donde nadie sabe donde ni por qué 
pero azabache ya no está, se fue sin parar de crecer 
dejó historias por la mitad y ríos llenos de sed. 
Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser. 

La nueva clase empezó pero ella nunca entró 
miré hacia atrás y vi un vacío total. 
se fue de aquí, no sé por qué, estará bien o estará mal 
o algún ángel se la llevó, porque haría falta allá. 
hacia donde nadie sabe...





IUSTINUS BIEBER

Sara Cutillas Cansado
4tC d'ESO

El dia 16 de març Justin Bieber va oferir un concert a Barcelona

ego sum laeta: Iustinus Bieber est in theatro. ille est iuvenis cantor, probus et optimus. puellae clamant ante theatrum. ianua aperitur et puellae theatrum intrant. Iustinus Bieber non adest in theatro. puellae clamant: turba est in theatro! Iustinus Bieber se celat. subito, Iustinus est in scaena. Belieberiae clamant. Belieberae sunt puellae, quae Iustinum valde amant. theatrum est obscurum, sed Iustinus lucet: ille optimus cantor est. belieberae spectant Bieberem. belieberae exaudiunt Bieberum. Beliberae sunt insanae, quod Iustinus est notissimus: Iustinus cantat et belieberae clamant, ille est STELA, clarus cantor. ille cantat: “As long as you love me”, “Boyfriend”, “All around the world”, “Believe”, “She Don’t like the lights”,”Fall”, “Take you”, “Never say never”,”Somebody to love”, “One less lonely girl”, “Baby” et ”One time”.

SERRAT Y LAS AVES



José de la Cruz Candelas(A través de Antonio Izquierdo Calpe)

A estas alturas de mi vida, con lo vivido y observado, he aprendido de verdad algunas cosas que se me han quedado como valores inamovibles por mucho que escuche, me digan, llueva o esté soleado y me viene al recuerdo una frase de un maestro “progre”, en tiempos de Franco, que nos dijo < los buenos de ahora, serán los malos mañana y los que eran malos, serán los buenos> no entendí casi nada, hasta que pasaron algunos años y vi como los franquistas querían borrar su pasado y los que fueron perseguidos, callados, encarcelados, se jactaban de haberlo sido.

Entre tantos dimes y diretes, mi prima Maribel me escribía una carta de hace 35 años, donde me contaba que su cantante favorito era Serrat, aquí de Serrat aún no se sabía mucho, pero sonaba a catalán independentista, enemigo de España, que no quiso cantar en eurovisión y se jodió porque ganó Massiel, pero curiosamente en España se cantaba “al vent” de Raimon y yo y muchos, nos la sabíamos de memoria, sin ni siquiera saber bien su significado, mientras Serrat cantaba poemas de Alberti, Machado, Lorca, Miguel Hernández y otros cuantos y por Cataluña le increpaban por hacerlo y cantarlo en castellano.

A Extremadura cada año vienen millones de aves, unas huyendo del frío, otras del calor, unas anidan y nacen nuevas aves, otras recorren miles de Kilómetros para vernos por primera vez ¿de qué país son? ¿traen pasaporte? ¿què idioma hablan? está claro que las leyes las hacen los políticos y según interese al de turno, inventan fronteras, restricciones, prohibiciones y si hace falta hasta un dios con su religión, mientras a las gentes las separan, las encolerizan, las dividen, las enfrentan, todo en un beneficio extraño y añejo.

Entre tantas desavenencias, hay personas y personajes (en los que me incluyo) que no son de aquí ni de allá y les cuesta sanciones de un lado y de otro e imaginan un mundo como la canción de Jon Lennon (Imagine) eso es lo que creo que le pasó, que le pasa a Serrat, siendo como es, al menos para mí, el mejor cantante que nunca ha habido, no digo que sea un "Plácido Domingo" pero tiene su estilo propio y cantando las canciones más bonitas que he escuchado <…esa luna llena que arañaba el mar… LUCIA> <…y a mi enterrarme sin duelo, entre la playa y el cielo… MEDITERRANEO> <… deja ya de tejer sueños en tu mente…PENELOPE> <… se equivocaba, la paloma, se equivocaba…> <…mi fruto, mi pan, mi leña, mi hogar y la arena…POEMA DE AMOR> <… no quiero cantar al Jesús del madero, sino al que anduvo en la mar… LA SAETA> etc, etc, etc. y muchos más etc. a cuál más bonita, sin embargo creo que no se le hace justicia, por dos razones, primera porque no se ha muerto, aunque ha estado a punto varias veces, la segunda por la política y los politiquillos, los periodistas y los que tienen poder en general, unos a un lado, porque canta flamenco con Lola Flores y Juanito Valderrama, otros porque se acuerdan de eurovisión y de sus canciones en catalán y desconfían, nadie se da cuenta de que este y sus canciones, como decía Alberti en uno de sus poemas < ya son de todos los hombres> tal vez tenga que morirse para que las televisiones y las radios, nos hablen a diario de él, las calles lleven su nombre, mientras tanto la gente del pueblo, sin ni siquiera darse cuenta, cantan, se saben las canciones de Serrat, sea Juan o Joan y me viene al recuerdo que en los diez años que tuve la discoteca, creo que nunca compré uno de sus discos, decía que no eran bailables, en una de las tiendas donde los compraba, un día me puse a escuchar la nueva de Serrat y escuché:


Y nada me gusta más que hacer canciones,
Pero hoy las musas han pasao de mí,
andarán de vacaciones…>

Pensé que aquello era un rollo, pero como la paloma de Alberti me equivocaba y al poco rato iba chapurreando aquella canción que se me incrustaba en mi sien, a los pocos días, era nº 1 en las listas, hoy todavía la canto cuando voy en el tractor. Mi hija canta a veces algunas suyas y conoce unas cuantas, tal vez porque como decía aquella otra < a menudo nuestros hijos se nos parecen> ojalá, ella que quiere ser maestra, un día enseñe a cantar sus canciones en los colegios, para que los niños aprendan de forma fácil los poemas de los poetas que él cantó, para que como aquél maestro me dijo cuando yo era un niño (los buenos serán los malos, los malos serán los buenos) y Serrat se estudie como un personaje sin fronteras, sin religión, que no sea de nadie, porque es de todos, como las aves que van y vienen ¿de qué país son? ¿traen pasaporte? ¿qué idioma hablan?.

Salvatierra de los Barros (Badajoz) a 9 de Junio de 2013

IMMOBILIÀRIA MVM

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

L'alumnat de 3r ha dissenyat un habitatge (o una part d'un habitatge) a partir d'una proposta amb una sèrie de condicions a complir. Han hagut de fer esbossos, croquis, plànols i, finalment una maqueta a escala del seu disseny.

Tot seguit podeu veure algunes de les maquetes:


NOVA ANCILLA

Laura Izquierdo
4tC d'ESO

(Cecili porta una nova esclava (Melissa) a casa, però la noia no agrada a tothom...)

Caecilius et Melissa ad villam reveniunt. Caecilius et Melissa culinam intrant et Grumionem vident. Melissa Grumionem delectat. Caecilius et Melissa hortum intrant et Quintum videt. Melissa Quintum delectat. Eheu!, Metella in atrium venit et ancilla Metellam non delectat.

-Quis est illa? –Metella Caecilium quaerit.

-Melissa est ancilla . Ego Melissam in portu emi. –respondet Caecilius.

-Melissa non proba est. –Metella Caecilium inquit et Melissam spectat intente.

-Satis! Melissa docta est! Illa optima ancilla est. Melissa ancilla mea est!


Metella irata est. Metella Caecilium vituperat et ex atrio exit.

TROBADA DE DELEGATS I DELEGADES

Jordi Lladó
3r ESO

Aquest any la trobada de delegats de St Adrià es va situar al Polidor d’aquesta mateixa ciutat i va ser celebrada el divendres 3 de maig.

Van venir bastants delegats tot i que no hi van aparèixer tots. Els nois /noies que van assistir eren dels següents col·legis: El Sant Gabriel, IES Fòrum i el Montalbán. Tot i que també es va convidar a l’Amor de Déu, que havia vingut a trobades anteriors, i al Túrbula; van optar que era millor no participar.

La trobada va començar amb una roda de noms i jocs per conèixer els altres delegats, tot seguit es van separar els alumnes per grups i va començar la feina. Eren activitats bastants senzilles on s’havia de donar la teva opinió sobre la posició, funcions, deures...que té un delegat. Tot i això es podia fer pesada l’activitat si et feia vergonya perquè es podia fer llarga. A les onze es va fer un descans de mitja hora i vam continuar amb les activitats. Un cop acabades vam fer una posada en comú de les conclusions de cada grup.

Tot aquest treball tenia com a gran objectiu el confeccionar una guia que ajudi als delegats i delegades de cada classe i centre de Sant Adrià a saber quines són les seves tasques, drets i deures ; i també ser reconeguts per la resta de companys i professors.

Per últim es va triar el model de guia que semblaria més adient en paper per repartir al centres i als companys.. Després de donar diferents opinions, propostes, suggeriments...es va triar ,per majoria, una guia de paper en forma de cub que arribarà al centres i a les classes a principi del curs vinent.

Un punt que va quedar pendent es com fer la festa per presentar aquesta guia a la resta de persones dels nostres centres: companys, profes, pares, consells escolars, educadors... Aquesta serà una tasca que haurem de pensar i concretar ja pel curs vinent.

IDENTITATS ADOLESCENTS

Belén Vega
Professora de Pedagogia Terapèutica
Fotografies Sílvia García Psicopedagoga

La vida bull cada dia a l’institut, l’energia desbordant dels adolescents envaeix cada racó de l’edifici: corredisses, activitat frenètica amb els mòbils, el grups d’amics que xerra, amigues que xiuxiuegen, llibres a la mà, i altres, simplement observen. Són estampes reconeixedores i quotidianes.

L’adolescència -uns l’estan travessant, d’altres, fa temps que la vam viure, però està tan present en la nostra vida!-, és una etapa vital, difícil i apassionant que comporta creixement, canvi, dolor. Es deixa de ser infant per sempre més –tot i que queda sempre alguna resta infantil-, i s’inicia un nou camí en el qual un s’enfronta a qüestions vitals que tenen a veure amb la sexualitat i la mort. En l’adolescència, el jove pren la consciència de què és mortal, de què la vida és un trajecte amb un principi i un final.

És clar que a l’adolescència passen moltes més coses: un té conflictes i malentesos amb els pares; els amics comencen a ser molt importants i es passa moltes hores amb ells; un comença a créixer, a comprometre’s i a responsabilitzar-se, i també a pensar en el seu futur. I en aquest travessia, l’adolescent pot trobar-se paranys com les drogues i mantenir conductes de risc que poden acabant arruïnant la seva vida.

Amb la creença de què el coneixement, la reflexió sobre un mateix podia ajudar els nois i les noies, ens vam aventurar a fer el projecte Qui som, d’on venim, què volem fer?

Només ens centrarem en la primera part que tracta sobre la identitat. Cadascú dels alumnes, aprofundint en major o menor mida, va realitzar les diverses activitats: una de les primeres, va ser una Presentació de la seva persona elaborant primer un guió i, posteriorment, gravant un senzill vídeo que mostrava alguns aspectes d’ells (nom, edat, hobbies, mascotes, etc.); una altra, la realització d’un eix cronològic conjunt i individual on assenyalaven els esdeveniments essencials de la seva vida; més tard, van escriure la seva biografia; a continuació, van fer una reflexió de com són, a partir d’uns tests de personalitat; en relació amb l’anterior exercici, van dur a terme l’activitat Com em veuen els altres i, finalment, van creat un collage que resumia part del treball fet i que ha decorat l’aula aquest darrer temps.

En definitiva, volem mostrar-vos alguns dels treballs realitzats per l’alumnat de 3r C. Els professors que els hem acompanyat estem convençuts de què han fet un bon treball i els ha permès conèixer-se una mica més i relacionar-se millor.





19 de juny de 2013

TERCER C

Carmen Andújar
Professora d'Educació Visual i Plàstica

Aquest any hem tingut una experiència molt profitosa amb un curs que a priori tenien molt poca motivació pels estudis. Mitjançant un projecte entre tots els professors, hem aconseguit que molts d’ells tornin a interessar-se per l’escola.

En la meva assignatura hem intentat treballar la figura humana, tant per dintre com per fora. Després de molts dibuixos i assajos de cares i expresions van acabar fent uns ninos de plastilina amb una estructura de filferro i a partir del nino van crear una animació amb el programa MONKEY JAM.. A l’últim trimestre hem treballat diferents tècniques pictòriques i també han realitzat amb paper maché un plat que després amb decorat amb pintures témperes.



EM QUEDO AMB EL TEU SOMRIURE

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

Ja no tornaré a creuar-me amb tu en els canvis de classe. Ja no podré preguntar-te per la teva integració al centre, ni pels teus èxits en els estudis.

Només hem compartit un grapat de breus instants. Però no puc oblidar els teus ulls àvids de coneixement, plens d'agraïment. Ni el teu somriure generós, acollidor i optimista.

Molts cops, en el dia a dia de la meva feina, necessito una mica de llum. Si m'ho permets, guardaré el teu nom, la teva mirada i el teu somriure per sempre...

Gràcies Saman

QUÈ FA UN "ECOPARC" A SANT ADRIÀ?

Lluís Sirvent
Laura Monge
Alícia Fernández
2n B ESO

A l’Ecoparc generen energia i gas, i cremen residus del contenidor gris (resta).També separen els objectes reciclables dels residus (resta) per poder portar-los a reciclar i no cremar-los.

Hi ha tres passos per els que els passen els residus: tractament mecànic, tractament biològic i producció d’energia. El tractament mecànic consisteix en posar els residus en una cinta i els treballadors, mentre la cinta avança, treuen els materials reciclables. El tractament biològic consisteix en enviar els residus a uns cilindres que giren i després a un "digestor" per transformar-los en gas. I finalment la producció d’energia consisteix en transformar el biogàs en energia mitjançant tres motors que fan que la meitat de l'energia sigui d’autoconsum i l’altre meitat sigui per aportar a la xarxa elèctrica.

Foto agafada de www.amb.cat

Dades bàsiques de gestió
Propietat
EMA
Gestió
TERSA
Adreça instal·lació
Av. Eduard Maristany, 44 08930 Sant Adrià de Besòs
Any de posada en marxa
2006
Municipis als quals dóna servei
Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona

PREGUNTES QUE ENS ACOSTUMEM A FER SOBRE L’ECOPARC
1.- Que fan a l’Ecoparc?
Fan un tractament mecànic biològic i de valorització energètica de la fracció RESTA i del rebuig.

2.- On van a parar els residus que surten de l’Ecoparc?
En el cas de que siguin residus que no son pertanyents al contenidor de resta (plàstics, cartró, vidre..), s’envien al seu lloc de tractament corresponent, i si són restes orgàniques s’acostuma a fer adob per les plantes.

3.- Quina és la fracció que arriba a l’Ecoparc?
L’Ecoparc fa el tractament de la fracció RESTA (contenidor gris) , és a dir, dels residus que no s’han recollit selectivament i que poden contenir encara entre un 30% i un 40% de matèria orgànica.

4.- Que recuperem dels residus enviats al Ecoparc?
Recuperem: paper, cartró, vidre, PET, PEAD, metalls fèrrics, metalls no fèrrics, plàstic film i brics. També energia a partir de la producció de biogàs i energia a partir de la línia d'incineració.

Foto agafada de www.elpuntavui.cat