22 de març del 2013

LES ESPERANCES PERDUDES (editorial núm 20)

Toni Cabera
Director

“L’educació és una inversió de futur”. Suposo que tothom estaria d’acord. Però algunes dades fan dubtar d’aquesta afirmació.

Hi ha una generació de joves, entre 23-33 anys, que s’han esforçat en la seva formació però que han patit de ple aquesta crisis econòmica que sembla que mai s’acabarà. Joves als quals se’ls han trencat els somnis d’un projecte de vida pel qual havien apostat. Es tracta de la generació de joves millor preparada de la història del nostre país.

Molts d’aquests joves agafaran un vol de baix cost, comprat, molt probablement a través de la “xarxa”. S’emportaran els seus bens més preuats: un portàtil i un mòbil d’última generació.

Marxen per trobar feina qualificada d’acord a la seva formació i que aquí ja no troben. A fer un màster o un doctorat que, segurament, costarà a la família una bona part dels seus estalvis. Intentaran trobar una feina qualificada i sinó qualsevol treball temporal (de cambrer, d’auxiliar de conversa, de “au-pair”, ... ) que els permetrà sobreviure en aquell nou país.

La família anirà a acomiadar-se d’ells o d’elles, dissimulant la seva pena: “És per poc temps, tornaran en pocs mesos i aprendran un idioma”.

Fins fa poc era un privilegi dels nous temps que permetia a molts joves gaudir d’una llibertat sense límits. Fins que va arribar la crisi!

Ara ja no marxen en grup, sinó d’un en un. I marxen a poc a poc; un degoteig incessant que surt sense fer soroll del nostre país. Un èxode que dispersa a aquests joves per tota Europa i gran part del món, que ens priva del seu saber i de la seva aportació.

Però aparentment, ningú s’escandalitza per aquesta fugida de cervells, que ens privarà de molts dels nostres millors talents. Ningú protesta per aquesta nova onada d’exiliats que són una acusació silenciosa del fracàs i de l’engany. Ningú computa els centenars de milers d’euros invertits en la seva formació i regalats a empresaris d’altres països. Menys encara, es quantifica l’esforç de cada família, les esperances i il·lusions perdudes i els somnis trencats.

Marxen en silenci: una generació perduda pel nostre país i pel nostre futur. Un gran error que pagarem molt car, en forma d’endarreriment, d’empobriment intel·lectual i tècnic. Però suposo que encara no ho sabem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada