21 de desembre de 2012

EDITORIAL 19



Toni Cabrera
Director

S’apropen les Festes de Nadal i segurament la majoria les passarem en reunions familiars, àpats, regals, ... però és evident que no per a tothom, aquestes festes, seran alegres i familiars. Possiblement és l’època de l’any més dura per aquelles persones que, per malalties, penúries econòmiques, situacions familiars especials, etc., no poden gaudir d’aquesta alegria.

Són temps difícils, amb moltes persones sense feina i sense una vida digna. “A la vida, allò que només interessa són els fets” deia un personatge de la novel·la Temps difícils de Charles Dickens. No sé si això és cert, però estic segur que en els moments que estem vivim, els fets són importants. És per això que des del nostre centre ens hem unit a la “campanya de recollida d’aliments”. Segurament és la primera vegada que ens unim a una campanya d’aquestes característiques. I si ho fem és perquè hi ha moltes persones que es troben en una situació extrema.

És precisament en aquests moments que hem de ser conscients de que tot allò que la nostra societat ha aconseguit a través de dècades de lluita i reivindicacions, estem a punt de perdre-ho. I és per això que tots hem de col·laborar per tal d’aconseguir un món millor i més just. És aquí, on precisament els joves, heu de prendre consciència: posicionar-se davant de les injustícies, tenir un sentit crític davant les situacions i els conflictes, valorar el tipus de societat que volem, que voleu, i lluitar per aconseguir-lo.

M’agradaria acabar amb una frase de F. W. RobertsonHay un pasado que se fue para siempre, pero hay un futuro que todavía es nuestro

Bones festes per a tothom

QUÈ M'AGRADARIA SER?


Mònica Pérez Rodríguez
4t C ESO
A mi m’agradaria estudiar alguna professió relacionada amb el món de les matemàtiques o de la física. Sempre m’han apassionat aquestes matèries i crec que se’m donen força bé. Algunes idees que tinc al cap, són per exemple estudiar arquitectura, alguna enginyeria, la carrera de física o la de físiques-matemàtiques. Tinc clar què és el que m’agrada, però no exactament al que em vull dedicar. Penso que hi ha moltes carreres que es desconeixen, que no són les habituals, però que poden ser també molt interessants. Per això, ara per ara les aniré descobrint i d’aquí a un parell d’anys ja decidiré a quina carrera em vull enfrontar.
Des de fa molts anys, sempre m’ha fet gràcia la idea de dissenyar i crear coses. Per això em va venir al cap la idea de fer arquitectura o enginyeries. Tinc clar que no vull un treball que sigui repetitiu o avorrit. Vull un treball en què hagi de pensar, reflexionar, dissenyar, crear, superar fites i resoldre problemes. D’acord a tot això i al que m’agrada estudiar em va sorgir la idea de les carreres anteriors.
No tinc cap experiència que es relacioni directament amb aquest món però hi ha algú que sí m’ha ensenyat i explicat molt sobre el tema del disseny d’habitatges i la construcció. EL MEU AVI, quan era jove, va ser paleta i més endavant arquitecte i arquitecte tècnic. Des de ben petita m’ha ensenyat a llegir alguns plànols que tenia per casa, a utilitzar algunes eines que feia servir (escalímetres, regletes...) i a explicar-me característiques perquè un pis o habitatge sigui perfecte. Sempre m’encantava escoltar-lo i aprendre les coses que m’ensenyava, és molt interessant.
Els avantatges sobre aquestes carreres o oficis són molts: és el que m’agrada (i ho faria amb il·lusió i amb ganes). t’ajuda a treballar la ment, són oficis creatius i imaginatius... Però també hi ha algun inconvenient com per exemple, que són estudis amb els que a vegades és difícil mantenir-se estable en un lloc de treball, has d’estudiar molt i no deixar de fer-ho (perquè a la que ho fas, perds el fil i ja és difícil tornar a agafar-lo)...
De moment seguiré estudiant, que és el que s’ha de fer, i quan arribi el moment ja decidiré exactament a què em vull dedicar. Espero treure’m el batxillerat sense gaire dificultat i poder accedir a la carrera que més m’atregui quan arribi el moment, perquè com sempre dic: “S’ha d’estudiar del que t’agrada, perquè sinó sempre s’acaba deixant...”

COSES NOSTRES. COSES BONES QUE TENIM...

Lorena Rodríguez
4t A ESO

L’ anunci que m’agrada més és l’anunci de l’any passat de “Estrella Damm del FC Barcelona- La Masia”

La primera persona que surt parlant és l’actor Quim Gutiérrez, que menciona els tres millors jugadors del món. Llavors entra una noia que pregunta que, què tenim?, llavors ell contesta: que, què tenim?.

A continuació apareixen els quatre components de “Els Amics de les Arts” . Parlen de les coses meravelloses que tenim a Catalunya, dels escriptors , de la cuina que tenim aquí a Catalunya, també de la Sagrada Família i el Parc Güell construïts aquí per un gran senyor d’aquí, les platges que tenim, també tenim coses maques que va fer el Miró , els ous de Dalí al Port Lligat...

I quan acaben els quatre components de “Els Amics de les Arts”, surt un altre cop el Quim Gutiérrez per finalitzant l’anunci, dient:

Coses nostres, coses bones que tenim !

UNA EXPERIÈNCIA D'APRENENTATGE-SERVEI AL MVM



El curs passat, un equip divers de persones vinculades al centre va portar a terme una experiència formativa innovadora basada en l'APRENENTATGE-SERVEI.
Aquesta iniciativa, que es va realitzar gràcies a la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics de Sant Adrià de Besòs i del Departament d'Ensenyament, va comptar amb el reconeixement de la Fundació Bofill i va ser presentada públicament a l'acte d'inauguració del curs 2012-13 a la Biblioteca Font de La Mina.

Tot seguit us oferim una breu descripció de l'experiència.

GUIA DEL INSTITUT MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN
I DE SANT ADRIÀ DE BESÒS.

El projecte s’inicia el curs 2010-11 amb la creació d´un grup de treball i l’assessorament de la Fundació Bofill en la realització de projectes d’Aprenentatge-Servei (APS). Aquesta formació es va realitzar gràcies al Centre de Recursos Pedagògics de Sant Adrià de Besòs i al Deparatament d'Ensenyament.
El fet que el grup estigués constituït per diversos departaments (tecnologia, ciències naturals i orientació) ens va facilitar un enfocament i tracte més interdisciplinar.

D’una pluja d’idees de projectes a desenvolupar escollírem realitzar una guia turística de la nostra ciutat, Sant Adrià de Besòs. Aquest tema ens permetia complir diversos objectius:
  • Fomentar la pertinença a la seva localitat
  • Aprendre d’una manera més activa, rica i motivadora.
  • Oferir un servei a la comunitat.
El grup d’alumnes que ha desenvolupat el projecte formava un grup classe de quart força divers i heterogeni quant a procedència, interessos i coneixements previs.

Abans de ficar-nos amb la guia turística del municipi i, a tall de pràctica inicial, vàrem elaborar, en format tríptic, una guia de l´institut. Aquest tríptic informatiu del centre s’ha utilitzat després per donar a conèixer el centre a l’alumnat i famílies que s´incorporen de nou (ja sigui per matrícula viva o a 1r d’ESO).

Els mateixos alumnes del grup s’han encarregat de fer l’acollida de tot l´alumnat nouvingut al centre des del segon trimestre i han fet d’alumnes acollidors pels nois i noies de sisè en les jornades de portes obertes.

La valoració d’aquest projecte ha estat molt positiva per part de tothom; els nostre alumnat s’ha sentit orgullós i útil i l’alumnat de nova incorporació ha estat millor acollit.

Una vegada acabàrem el tríptic vàrem començar amb la guia turística de Sant Adrià de Besòs. El nostre objectiu era doble: realitzar uns recorreguts temàtics i fer de guies a l’alumnat de les escoles de primària. Cal dir que aquesta segona fase no l’hem desenvolupat al llarg del curs 2012 – 2013.

El recorregut que hem desenvolupat s’ha plasmat en un DINA-3 per les dues cares. A la primera s’hi pot trobar un mapa, un recorregut i una foto dels diferents elements destacats de Sant Adrià. A la banda de darrera s’hi pot trobar informació bàsica del municipi i de cadascun dels punts assenyalats al mapa.

Malgrat no haver pogut realitzar tot el treball pensat inicialment, el professorat sí va fer les programacions de diferents àmbits que volíem treballar: àmbit històrico-artístic, industrial, natural, educatiu, institucional-entitats i oci.

Algunes de les activitats que hem desenvolupat són:
  • Recerca d’informació a internet, en llibres i preguntant a experts dels temes en qüestió.
  • Entrevistes a tècnics de l’Ajuntament.
  • Excursions per conèixer millor la ciutat.
  • Enquestes per saber que opinava la població.
  • Fotografies per posar a la guia.
  • Diari de Treball per recollir allò que anaven fent.
  • Xerrades de persones externes com les del grup Dones de Futur que van fer una proposta d´itineraris per Sant Adrià i de Jordi Vilardell, historiador de Sant Adrià.
  • Fris cronològic per situar els diferents esdeveniments de la història de Sant Adrià.
  • Descripció i elaboració d’informació.
  • Treball en grup
  • Edició de vídeo.
  • Tríptic del nostre Institut
  • Acollir a nous alumnes a l’INS
  • Participar a les Jornades de portes obertes.
Valorem aquesta experiència com a molt positiva. És cert que no hem pogut aconseguir tots els nostres objectius inicials, però si no ho hem fet ha estat perquè hem aprofundit en elements nous que han anat sorgint. L’any vinent un grup de tercer d’ESO seguirà desenvolupant aquesta feina.
Creiem que és una experiència que poden dur a terme altres centres educatius.



20 de desembre de 2012

CARTA A UN DESCONEGUT/DA

Núria Riera (Professora d'Educació Física)
Belén Vega (Tutora de 3r C)
Alumnat de 3r C


Són bastants anys ja que els alumnes de l’Institut MVM participen i es beneficien del programa educatiu Grumet Èxit. Al llarg d'aquest primer trimestre han estat els alumnes de 3r C qui han realitzat el curs de navegació a vela tradicional, tenint com a mestres una petita tripulació formada per mariners i un capità que els han desvetllat secrets de la mar.

Els han ensenyat que una tripulació és un equip i que la feina d'un repercuteix en la de l'altre, i que per això el treball en equip és essencial a bord del vaixell. Altres tasques desenvolupades pels nois i pròpies d’un grumet han estat treure i posar les defenses, hissar i arriar les veles, molar caps, etc. A més, han fet una observació del litoral, un petit anàlisi de la contaminació del fons marí, han visitat La llotja del port de Barcelona, entre moltes altres activitats.

Ha sigut una experiència d'aprenentatge divertida i molt enriquidora. L’últim dia que van sortir a navegar els nois es van acomiadar d'una forma especial: van llençar una petita ampolla amb un missatge al mar. Ara estan esperant que algun desconegut o desconeguda els respongui.

Sant Adrià de Besòs, 3 de desembre de 2012 

Hola desconegut/da,

Som uns alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán i durant aquest trimestre tots els dilluns hem fet un curs de vela. Participem en un programa que es diu Grumet Èxit.
Vam començar el 8 d’octubre i acabarem el 10 de desembre. Avui fem l’última sortida en el vaixell El Far Barceloneta.

Si us plau, si algú rep aquest missatge que es posi en contacte amb el facebook de____________________. Espero que no llencis la carta perquè ens agradaria saber si alguna persona l’ha rebut.

Salutacions

19 de desembre de 2012

EL CLAM PER NO CAURE EN EL DELICTE DE SILENCI

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

Ara que tenim vacances, que disposem d'una mica de temps lliure, us recomano uns moments de calma. Sí, sí, calma. Cercar un lloc còmode..., amb cinquanta minuts lliures per endavant..., disposats a prescindir d'imatges en moviment i de canvis ràpids d'activitat... Tot plegat per escoltar les paraules d'una persona gran. D'una gran persona que ens recorda que el futur és responsabilitat nostra, que ens l'hem de guanyar passant del silenci al clam...


CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES

Lluís Martínez
Professor de Filosofia

El 25 de novembre és el Dia internacional contra la violència vers les dones. Com que aquest any queia en diumenge, nosaltres férem l'acte commemoratiu divendres dia 23. Tot seguit algunes de les frases que van elaborar els alumnes i un recull fotogràfic.

Agraïments especials a tot l'alumnat participant i als músics Irlanda Virgili i Jordi Lladó de 3r A.

ESTIMA. NO GENERIS POR

SI M'ESTIMES NO EM CRIDIS,
NO M'INSULTIS,
NO EM PEGUIS,
NO EM VIOLIS,
NO EM MATIS.
ESTIMA'M!

NO ET QUEDIS EN SILENCI...
NO S'HO MEREIX!
18 de desembre de 2012

ENERGIES RENOVABLES EN UN MÓN GLOBALITZAT

Laura Izquierdo 4t C
Saray Acedo 4t C



El passat 22 de novembre els alumnes de 4t d'ESO que cursen les optatives relacionades amb el batxillerat científic i el tecnològic, i els d'aquests batxillerats tant de 1r com de 2n any, vàrem assistir a una conferència, el tema de la qual es resumia en aquesta frase: “Energies renovables en un món globalitzat”, per l'enginyer electromecànic i professor de la UPC: Martí Rosas Casals, amb motiu de la setmana de la ciència.

La conferència va tenir lloc a la sala d'actes de l'escola Sant Gabriel on també varen assistir altres escoles del municipi.

Al principi d'aquesta, Martí Rosas ens va explicar com treballa, és a dir, el procediment de recerca que duu a terme per determinar la mesura de la sostenibilitat d'aquest món globalitzat. Senzillament, ho va fer representant xarxes socials mitjançant programes informàtics, com per exemple, “Introducing Gephy”, els quals ens feien reflexionar sobre la paradoxa entre el creixement il·limitat en un espai limitat que ens porta a la contradicció entre benestar propi i benenestar de conjunt.

Va continuar la conferència aportant dades, conceptes i explicacions sobre l'energia i les seves característiques. Però, sobtadament, tornà a l'inici i ens va formular una pregunta que ens va fer dubtar: Realment la solució al massiu proveïment de recursos energètics són les energies renovables?

Ell va assegurar que no. L'ús d'energies renovables o resulta car, o ineficient, o fa malbé l'estètica paisatgística, per això, finalment queda relegat a un paper secundari.

En conclusió, la solució al consum energètic no és més que atacar el consum i , com es fa? Conscienciant a la societat. Cal un canvi en l'actitud individual sobre quines són realment les nostres necessitats, i quina és la millor manera de fer-ho? Avui dia, mitjançant les xarxes socials.

QUÈ M'AGRADARIA SER?

Andrea de la Torre

4t B ESO

A mi m’agradaria ser directora d’una empresa, administrativa, encara que no ho tinc molt clar. Del que estic segura és de la carrera on m’he d’embarcar. Tinc la intenció d’estudiar la carrera d’ Administració i Direcció d’Empreses, a la Pompeu Fabra. Els motius pels quals he arribat a prendre aquesta decisió són, principalment, perquè m’agrada organitzar i portar al corrent les coses, i manar.

Les experències que he tingut han sigut quan hem hagut de treballar en grup, sempre sóc jo la que organitza el treball, la que indica què ha de fer cadascú, …

Els avantatges d’això, són que treballaria molt còmoda ja que és el treball que vull. I, els inconvenients  encara que no m’he parat a pensar-hi, són que aquest treball és bastant monòton, que estaria tota l’estona dins d’un despatx o oficina, etc.

Finalment, els requisits que s’han de tenir per dedicar-te a aquesta feina són prèviament estudiar la carrera universitària esmentada anteriorment, cal aprendre principalment com funciona una empresa, com portar els seus comptes, etc. Es requereix capacitat creativa, d’organització i planificació, competència verbal i expressiva, aptituds matemàtiques i habilitats socials.

A part d’això, que és al que vull dedicar-me en un futur una mica més llunyà, he pensat a treballar en altres llocs per poder pagar-me la universitat i anar estalviant de mica en mica. M’agradaria treure’m el títol de socorrista, ja que és una professió que també m’agrada molt. També crec que tinc els requisits necessaris; sé actuar davant d’una situació complicada i actuar de manera “freda”, objectiva i no deixar-me guiar pels sentiments. He viscut poques experències, però algunes han sigut molt fortes i dures per a mi, les quals no recomano a ningú. El principal avantatge és que només treballaria a l’estiu, i m’ho podria compaginar amb els estudis, i l’incovenient és que m’hauria de treure aquest títol i la carrera a l’hora. 

QUÈ M'AGRADARIA SER?

Oriol Melguizo
4t C ESO


M’agradaria ser granger i viure ben lluny de la ciutat. Sempre m’ha agradat el camp i la naturalesa, però han estat altres motius, a més d’aquests, els que m’han impulsat a això:

Primer, la descoberta personal de tècniques desenvolupades als anys 70 anomenades “Permacultura” basades a obtenir, utilitzant en el nostre favor a la naturalesa tot impulsant la seva conservació, la major producció en el mínim espai amb el mínim esforç, sigui humà o mecànic.

Després perquè crec que una agricultura ecològica de veritat por paliar, emmagatzemant carboni provinent de les plantes al sòl, el canvi climàtic.

Per últim, perquè crec que a Catalunya i a Espanya, amb la crisi (que segons Santiago Niño Becerra pot ser de diverses dècades de durada) l’únic treball abundant serà l’agricultura.

Les poques experiències que tinc són a Benabarre, on vaig ajudar amb l’hort el meu tiet. Em va semblar molt interessant i entretingut.

Però per arribar a ser granger he de treure’m el batxillerat, fer un Cicle Superior d’agricultura i per últim, aconseguir un treball per que un banc em doni finançament.

Imatge: persones treballant un hort permacultural

SENSE TU

Cristina García
4t A ESO

Si pogués afegir-hi una estrofa a la cançó de “Teràpia de shock”, aniria més o menys d’aquesta manera...
Sense tu el meu món es torna gris.
Sense tu no puc respirar.
Sense tu jo no sóc feliç.
Sense tu els dies són tots iguals.
Sense tu el meu món s’ensorra.
Sense tu tot es torna lent.
Sense tu el món és trist.
Sense tu no podré existir.
Sense tu no continuaré el meu camí.
Sense tu el meu cor s’alenteix. 

COLOR MELANCOLÍA



Laura Monge
2n A ESO 


Me desperté y estaba en un universo paralelo, que ni conocía en sueños, nunca había visto un cielo como aquel; era color lavanda, pero, lo más curioso, es que aunque estábamos en pleno día lucía un estrellado extraordinario; quitando el precioso cielo lo demás era un paisaje desolador, los árboles eran inmensos y estaban secos, y la hierba estaba marchita. Reinaba la tranquilidad, ya que no había viviendas ni nada que indicara señales de vida.

Estaba confusa, no paraba de preguntarme ¿Cómo había llegado allí, era un sueño o quizás era una realidad, podía ser que me encontrara sola en medio de esa deprimente escena?

Noté una presencia a mi lado pero no veía nada, por un momento pensé que eran imaginaciones mías; de repente, vi como en el suelo se marcaban unas huellas diminutas; seguí el rastro y me llevó a un tronco hueco. En el tronco había un escrito que decía: "En momentos difíciles recuerda todas las rarezas del universo"

Me asomé y eché un vistazo al agujero; no podía creer que no tuviera fondo. Así lo único que se podía apreciar era un vacío infinito.

Una fuerza me empujó, pero era tan débil que no consiguió que cayera y consideré que ningún sitio podía ser peor del que había fuera, así que me dejé caer por mi propia voluntad.

Caí en lo que parecía una habitación oscura, no se distinguían las paredes del suelo, no había nada , ni ventanas ni puertas... , pero no muy lejos de donde estaba situada, una luz empezó a parpadear; era una luz cegadora, tenía forma de rayo, y era de color melancolía; no os sabría describir ese color, ya que supongo que para cada persona es distinto , cada ser humano siente melancolía por cosas diferentes, pero yo veía la luz de un color azulado brillante, como el color del mar.

La luz paró de parpadear y se apagó dejando una carta en su lugar; me apresuré a abrirla, y en su interior había una nota que decía: "me arrepiento de no haberme despedido de ti".

Tras leer aquella nota presentí que estaba soñando, cerré fuerte los ojos y los volví a abrir, pero no podía huir de aquel sueño; volví a sentir la presencia, pero aquella vez sabía que había algo delante de mí, pero la oscuridad me impedía verlo. Inesperadamente otra luz se encendió, dando paso a una picara melodía acompañada de una letra que decía así: "vuelve a salir, que te sorprenderá lo que verás, piensa en lo que deseas más en estos momentos..."

Mi deseo más preciado era sin duda volver a ver el mar, no solo el mar, sino todo lo que me rodeaba; quizás no lo he mencionado, pero no hace mucho perdí la vista; yo vivía cerca del mar y cada noche iba a visitarlo. Lo que más me gustaba era observar ese color azulado que le daba el cielo, esas onduladas olas, era todo un acontecimiento.

Volviendo al tema, debía salir, el problema es que no sabía cómo hacerlo y recordé lo que ponía en el grabado del tronco: "En momentos difíciles recuerda todas las rarezas del universo". Durante unos segundos no supe qué pensar, pero luego reflexioné; aquí todo era diferente, estrellas en pleno día, un hermosos cielo que contrastaba con un clima árido. Lo más seguro era que la solución de salir de aquel antro sería pensar en lo contrario de lo normal, es decir, en vez de salir por una puerta se saldría por una ventana. Me parecía extraño que la solución fuera tan evidente pero sin saber cómo apareció una ventana: no estaba sujeta a nada, simplemente flotaba, no sabía la distancia que había de allí a un posible suelo o si me conduciría a algún lado, así que me armé de valor, y la atravesé.

Al atravesarla, ¡no me lo podía imaginar! Era el mar efectivamente lo podía ver, pero no era así como sueles verlo en sueños; lo podía sentir, incluso lo podía oler, cuando tocaba el agua; sentía cómo se me humedecía la mano, nunca pensé que volvería a ver el mar de aquella manera.

Finalmente me desperté, sí había sido un sueño pero en toda mi vida no había tenido un sueño igual. Desde que tuve ese sueño una vez a la semana voy a la playa; me siento en la arena e intento dormirme, porque sé que el azul ya no volverá a ser más mi color melancolía.

18 de desembre de 2012

GIMCANA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Miguel Ángel Baeza
Professor de Cicles Formatius

Els alumnes del cicle formatiu de SMIX del nostre centre van participar el passat dijous 22 de novembre a la gimcana contra la violència de Gènere. La gimcana va tenir lloc al Poliesportiu Ricart a les 11 del matí. Durant més de 2 hores, els nostres alumnes van participar amb entusiasme en les diferents activitats.

El pavelló estava dividit en quatre zones: zona de visualització de vídeo, zona de joc de l’oca, zona de pintat de punts de llibre i zona de gimcana. Totes quatre zones comptaven amb unes dinamitzadores que en tot moment van saber engrescar i motivar els nostres alumnes.

Cal destacar la prova de la gimcana on els nostres alumnes, en parelles, havien de simular un dia quotidià d’un matrimoni: fer el llit, portar el nadó a la guarderia, anar a la feina, fer la colada, preparar el sopar…Els dinamitzadors guiaven als joves matrimonis durant les seves tasques i a més, els cronometraven. Els guanyadors de la gimcana van ser el Miguel Ángel i el Muhammad, alumnes de 1r curs.

Els professorar acompanyant, la Lina i el Miguel, també van participar a petició dels alumnes a la gimcana. Allà van poder demostra la bona compenetració en la simulació del dia quotidià.

Donar les gràcies als dinamitzadors per la seva paciència i als nostres alumnes per la seva implicació en les activitats i pel seu bon comportament.

LA CHISPA HA SALTADO

Mònica Pérez Rodríguez
4t C ESO

Los trabajadores de la sanidad, la educación, los jueces...han salido a protestar a la calle por la mala gestión que está realizando el Gobierno. Si hace unos meses los ciudadanos se mostraban indignados pero no acababan de movilizarse, ahora han despertado del todo.

Es normal que esto suceda teniendo cuenta las malas condiciones que nos están imponiendo a los trabajadores y ciudadanos:

Desde 2007 se han producido 350.000 desahucios, los recortes educativos suman varios miles de millones de euros, los recortes en la sanidad superan los 10.000 millones de euros en tres años, los funcionarios se han quedado sin navidades y sus salarios se congelarán en 2013, el IVA ha pasado del 8% al 21% para las entradas a cines, teatros, circos... Estos son algunos de los motivos por los cuales podemos afirmar que estamos retrocediendo en el tiempo, en vez de avanzar hacia un futuro mejor. Muchos piensan que esta es la manera de salir la crisis pero lo único que estamos viendo es como las clases sociales se van distinguiendo cada vez más. Los ricos son cada vez más ricos, y los pobres son cada vez más pobres y por tanto: las desigualdades económicas de las personas son cada vez mayores.

Después de años de crisis económica, la situación es insostenible cada vez para más gente. La tasa de desempleo ha pasado del 21% al 25% en un año, según los datos del Instituto Nacional de Estadística. Creo que este método de dejar a más gente en la calle no es la manera de resolver la crisis. La gente cada vez cobra menos o directamente no cobra y en consecuencia, se están produciendo un gran número de desahucios, jamás vistos. El suicidio de Amaya Egaña, de 53 años, cuando iba a ser desahuciada de su vivienda, se ha convertido en uno de los símbolos de la desesperación de la sociedad. A través de la asociación “Plataforma de Afectados de la Hipoteca” y del movimiento “Stop Desahucios” se han logrado paralizar cerca de 500 desalojos.

Por último, el Gobierno ha subido el impuesto de la renta y el IVA. También son más caras las tasas universitarias, las guarderías, hay menos becas, menos profesores, más recortes de sanidad...Cada vez tenemos menos dinero y tenemos que pagar más por todo. ¿Cómo se puede entender la manera que intenta aplicar para solucionar esta crisis?

Está claro que tenemos un grave problema y que si seguimos así, cada día que pase será mayor. Y también está claro que esta no es la manera de solucionarlo. Todos los expertos coinciden: las movilizaciones van a ir a más. “Esto no se va a agotar en reivindicar lo que había, la vuelta atrás es imposible; esto va a devenir un nuevo modelo de sociedad, que no sé cuál será pero creo que hay dos salidas, por la ultraderecha o por la izquierda”, añade José Félix, sociólogo de la Uned.

17 de desembre de 2012

UN CURS NOU... UN NOU REPTE PELS DELEGATS I DELEGADES

José Luis Gonzalvo Lacasa
Professor coordinador de delegats/des

Els delegats i delegades del nostre centre comencem un nou curs i com sempre tenim per davant moltes coses a fer; algunes ja venen donades per la feina feta pels companys dels cursos anteriors però d’altres hauran de ser pensades i creades pels actuals.

Un dels reptes serà la trobada de delegats/des dels centres de secundària de Sant Adrià.

Aquest any farem la IIIª Trobada. L’experiència de les dues anteriors ens dona ànims i força per continuar amb aquesta dinàmica ja que les valoracions són positives: conèixer alumnes d’altres centres, reflexionar sobre la nostra tasca, compartir les dificultats que ens trobem a l’hora de portar a terme la nostra responsabilitat, conèixer altres realitats diferents que hi ha a Sant Arià... En definitiva CRÈIXER com a persones en la participació i la implicació de la nostra vida d’estudiants i de ciutadans. Aquest és un aspecte que apareix en alguns moments del currículum acadèmic i que ara és el moment de posar-ho en pràctica. També és cert que no estem sols ja que un dels pilars d’aquesta feina són els educadors del nostre Ajuntament , que tant en les trobades com en les reunions preparatòries estan donant ànims i coordinant als delegats ,... per a que tot això sigui una realitat.



A la primera trobada del desembre del 2010 es va treballar quines eren les característiques que hauria de tenir un delegat o delegada i a la segona trobada, març del 2012 , es va posar en comú quines eren les funcions i dificultats que es troben els delegats vers al companys i als professors. Aquest any ens hem proposat recollir tot aquest treball fet fins ara en un díptic, per poder-ho traspassar als futurs delegats dels nostres centres i també , si és possible, concretar la participació dels alumnes en el Consell Escolar Municipal.
El repte de participar els alumnes al Consell Escolar Municipal no és fàcil però creiem que val la pena aprofitar aquesta oportunitat que tenim per a que estiguin informats de la vida escolar del municipi i poder sentir la veu dels joves: opinions, preocupacions, inquietuds, neguits, aspiracions... De fet la nostra tasca de profes, pares, mares, educadors ...és pel seu futur i per lògica hem de comptar amb ells.

Evidentment aquest treball no es fa d’un dia per l’altre ni només amb trobades; calen altres actuacions: el treball setmanal i diari a la tutoria, l’ implicació i participació de tota la comunitat educativa en el funcionament del centre, l’ interès dels pares per la vida de l’ institut i del municipi, la col·laboració de cadascú de nosaltres segons les nostres possibilitats ja que com diu un proverbi africà “per educar un jove cal tota una tribu”.

SUICIDIOS A CAUSA DEL BULLYING



Loli Robellat
4t C ESO

El otro día, hará cuestión de tres semanas, estaba en casa cenando con mis padres y mi hermano. Hablábamos de cosas banales, como por ejemplo que hizo mi hermano en el curso, o como me fue en el instituto. De repente, en las noticias, salió una comentando el suicidio de una chica en Ciudad Real. El motivo de su suicidio fue que la gente de su alrededor no la respetaba, la insultaba, la pegaba... Es decir esta chica, sufría Bullying. En la cena, se hizo un pequeño silencio.

Recientemente hubo otros dos casos de suicidio por Bullying. Uno fue el de Amanda Todd, con 15 años sufrió ciberbullying. El otro caso fue el de Tim Ribberink, que con 20 años decidió finalizar su incesante martirio quitándose la vida. Pero exactamente, ¿cuál es la definición de Bullying? Bullying es una palabra inglesa que significa intimidación. Con esta definición ya nos percatamos de lo que conlleva. En nuestra sociedad, el Bullying, está mal visto. Sin embargo, en mi opinión, sin darnos cuenta, propiciamos a que suceda. En series de televisión vemos cómo el típico chico o chica, que cumple los estereotipos de hoy en día, se mete con la persona más débil. Y realmente en la serie como se supone que es un "amigo" no se hace nada. Por lo tanto estamos enseñando a que insultar, pegar, burlarse... es correcto. A veces, no nos damos cuenta de estos pequeños detalles, pero en ocasiones son los más importantes. Otro ejemplo en el cual la sociedad es la principal causa, es el hecho de no ser como los estereotipos. Eso es muy importante. A lo mejor porque tu peso no es el ideal, y no estás tan delgado como un o una modelo. A lo mejor es por tus aficiones, no son como la sociedad dictamina. A lo mejor es por tu manera de pensar, no lo haces como los demás. No obstante, apelando al hecho de las series, también hay que te enseñan a que hay que pasar de la gente que se ríe de ti. Que has de ser como tu quieras, sin importarte lo que te digan los demás. Pero... ¿Es tan fácil decirlo como hacerlo? Siempre es una frase que decimos, pero cuando nos toca ponerlo en la práctica casi nadie lo hace. Es difícil pasar de vejaciones, de comentarios que son mentira, de insultos, de burlas... Porque aunque lo evites, seguirá pasando. A menos que se ponga remedio. Muchas veces he oído a gente decir que suicidarse es la manera más cobarde de "afrontar" los problemas. Pero cuando llegas al extremo del Bullying, sabiendo que por mucho que digas o hagas, o dejes de decir o hacer, no va a cesar. Siempre se ha de contar a alguien. Al menos, tener una vía de escape, al menos, que lo sepa alguien.

Por lo tanto, si realmente queremos decir: se acabó, si lo sufres dilo. A veces el silencio es el fruto de sus victorias.

EDUCACIÓN LIBRE Y COMUNITARIA

Oriol Melguizo
4t C ESO


La actual educación basada en el adoctrinamiento estatal y en el uso de esta como mercancía y no como derecho fundamental está llevando a una pérdida de valores e interés por el aprendizaje enorme.
Esto es así desde que a finales del s.XIX se implantó la educación estatal (que no significa pública, es decir, de la plebe, de la gente) para satisfacer las necesidades de una burguesía que necesitaba trabajadores alfabetizados y desde que el progresismo “chapuza” y superficial se instaló en el poder.
La educación, al menos hasta el final de la etapa obligatoria, debería utilizarse para motivar el aprendizaje, saciar la curiosidad humana y ayudar en la creación de una sociedad mentalmente libre y capaz de llevar a cabo la necesaria “Revolución Integral”.
También la educación debería ser comunal, es decir, administrada por la comunidad mediante asambleas abiertas y no desde el Estado.
Además, no debería, excepto con lengua y matemáticas, obligar a estudiar nada que no interese al alumno. Ni tampoco debería hacer que el alumno, excepto en matemáticas, estudie siguiendo unas pautas dictadas por políticos, sino que el profesor debería introducir los temas que sean de más interés.
Está claro que con la actual ratio alumnos/profesores este sistema se hace ineficiente y lento, pero una solución sería la reducción de jornada laboral a los profesores y con el ahorro conseguido, hacer una contratación masiva de más profesores a tiempo parcial.
Incluso gente de la calle con conocimientos demostrables que quiera compartirlos podría dar clases esporádicas.
Así conseguiríamos una sociedad que no repudie el estudio porque no habrán vulnerado el derecho de nadie de estudiar lo que quiera, derecho tan respetable como el de la libertad de expresión o de pensamiento. También estaríamos en camino de una sociedad realmente democrática, crítica y revolucionaria.
En conclusión, para llevar a cabo las reformas generales que necesita nuestra sociedad; desde la democracia, pasando por la sanidad e incluso por las relaciones interpersonales se necesita una educación libre y pública de verdad.
Noticia: www.rebelaos.net 15-5-12 pg 9

6 de desembre de 2012

EN TEMPS DE CRISI, MÉS KORFBAL

Antoni Vélez Barajas
Unió Korfbalera Sant Adrià


No és cap sorpresa que en mig de la crisi que estem vivint, una de les més profundes i cruels de fa dècades, moltes de les coses que habitualment fèiem en aquells remots temps de “bonança”, ara ens semblen uns luxes, i que per tant cal eliminar-los o reduir-los a la mínima expressió possible. Sembla ser que hem passat de voler educar, fer créixer i cohesionar els nostres barris i ciutats amb l’ajuda i implicació de tots, a intentar anar passant i cobrint l’expedient, i qui dia passa any empeny. Front això, al nostre centre, 12 anys després del seu inici, hem continuat amb les activitats de korfbal aquest curs, notant la crisi, perquè és evident que ningú se’n pot escapar d’ella, però amb la mateixa determinació i objectiu que en els darrers anys. Perquè és justament quan venen els mals temps, quan s’ha de demostrar la determinació i la confiança en el futur dels alumnes.

Enguany, els alumnes del IES, continuen sent la part vital d’una entitat esportiva, la UKSA, que malgrat tot continua creixent i intentant mantenir intactes les seves formes de fer. Així, els nous alumnes de primer cicle ja han començat també a participar en lligues federades, i els seus companys de cursos més grans, han continuat el camí que havien iniciat abans.

Aquest curs però, hi ha algunes novetats notables, com el fet de que comencen a jugar els germans petits d’antics alumnes que també ho havien fet. A més d’això, cal esmentar la progressió de molts alumnes del centre, que comencen també a disputar partits amb l’equip sènior, replet d’alumnes i ex alumnes del centre, sent això un eix vertebrador d’experiències i de models que van més enllà de l’esport.