21 de desembre de 2012

EDITORIAL 19



Toni Cabrera
Director

S’apropen les Festes de Nadal i segurament la majoria les passarem en reunions familiars, àpats, regals, ... però és evident que no per a tothom, aquestes festes, seran alegres i familiars. Possiblement és l’època de l’any més dura per aquelles persones que, per malalties, penúries econòmiques, situacions familiars especials, etc., no poden gaudir d’aquesta alegria.

Són temps difícils, amb moltes persones sense feina i sense una vida digna. “A la vida, allò que només interessa són els fets” deia un personatge de la novel·la Temps difícils de Charles Dickens. No sé si això és cert, però estic segur que en els moments que estem vivim, els fets són importants. És per això que des del nostre centre ens hem unit a la “campanya de recollida d’aliments”. Segurament és la primera vegada que ens unim a una campanya d’aquestes característiques. I si ho fem és perquè hi ha moltes persones que es troben en una situació extrema.

És precisament en aquests moments que hem de ser conscients de que tot allò que la nostra societat ha aconseguit a través de dècades de lluita i reivindicacions, estem a punt de perdre-ho. I és per això que tots hem de col·laborar per tal d’aconseguir un món millor i més just. És aquí, on precisament els joves, heu de prendre consciència: posicionar-se davant de les injustícies, tenir un sentit crític davant les situacions i els conflictes, valorar el tipus de societat que volem, que voleu, i lluitar per aconseguir-lo.

M’agradaria acabar amb una frase de F. W. RobertsonHay un pasado que se fue para siempre, pero hay un futuro que todavía es nuestro

Bones festes per a tothom

QUÈ M'AGRADARIA SER?


Mònica Pérez Rodríguez
4t C ESO
A mi m’agradaria estudiar alguna professió relacionada amb el món de les matemàtiques o de la física. Sempre m’han apassionat aquestes matèries i crec que se’m donen força bé. Algunes idees que tinc al cap, són per exemple estudiar arquitectura, alguna enginyeria, la carrera de física o la de físiques-matemàtiques. Tinc clar què és el que m’agrada, però no exactament al que em vull dedicar. Penso que hi ha moltes carreres que es desconeixen, que no són les habituals, però que poden ser també molt interessants. Per això, ara per ara les aniré descobrint i d’aquí a un parell d’anys ja decidiré a quina carrera em vull enfrontar.
Des de fa molts anys, sempre m’ha fet gràcia la idea de dissenyar i crear coses. Per això em va venir al cap la idea de fer arquitectura o enginyeries. Tinc clar que no vull un treball que sigui repetitiu o avorrit. Vull un treball en què hagi de pensar, reflexionar, dissenyar, crear, superar fites i resoldre problemes. D’acord a tot això i al que m’agrada estudiar em va sorgir la idea de les carreres anteriors.
No tinc cap experiència que es relacioni directament amb aquest món però hi ha algú que sí m’ha ensenyat i explicat molt sobre el tema del disseny d’habitatges i la construcció. EL MEU AVI, quan era jove, va ser paleta i més endavant arquitecte i arquitecte tècnic. Des de ben petita m’ha ensenyat a llegir alguns plànols que tenia per casa, a utilitzar algunes eines que feia servir (escalímetres, regletes...) i a explicar-me característiques perquè un pis o habitatge sigui perfecte. Sempre m’encantava escoltar-lo i aprendre les coses que m’ensenyava, és molt interessant.
Els avantatges sobre aquestes carreres o oficis són molts: és el que m’agrada (i ho faria amb il·lusió i amb ganes). t’ajuda a treballar la ment, són oficis creatius i imaginatius... Però també hi ha algun inconvenient com per exemple, que són estudis amb els que a vegades és difícil mantenir-se estable en un lloc de treball, has d’estudiar molt i no deixar de fer-ho (perquè a la que ho fas, perds el fil i ja és difícil tornar a agafar-lo)...
De moment seguiré estudiant, que és el que s’ha de fer, i quan arribi el moment ja decidiré exactament a què em vull dedicar. Espero treure’m el batxillerat sense gaire dificultat i poder accedir a la carrera que més m’atregui quan arribi el moment, perquè com sempre dic: “S’ha d’estudiar del que t’agrada, perquè sinó sempre s’acaba deixant...”

COSES NOSTRES. COSES BONES QUE TENIM...

Lorena Rodríguez
4t A ESO

L’ anunci que m’agrada més és l’anunci de l’any passat de “Estrella Damm del FC Barcelona- La Masia”

La primera persona que surt parlant és l’actor Quim Gutiérrez, que menciona els tres millors jugadors del món. Llavors entra una noia que pregunta que, què tenim?, llavors ell contesta: que, què tenim?.

A continuació apareixen els quatre components de “Els Amics de les Arts” . Parlen de les coses meravelloses que tenim a Catalunya, dels escriptors , de la cuina que tenim aquí a Catalunya, també de la Sagrada Família i el Parc Güell construïts aquí per un gran senyor d’aquí, les platges que tenim, també tenim coses maques que va fer el Miró , els ous de Dalí al Port Lligat...

I quan acaben els quatre components de “Els Amics de les Arts”, surt un altre cop el Quim Gutiérrez per finalitzant l’anunci, dient:

Coses nostres, coses bones que tenim !

UNA EXPERIÈNCIA D'APRENENTATGE-SERVEI AL MVM



El curs passat, un equip divers de persones vinculades al centre va portar a terme una experiència formativa innovadora basada en l'APRENENTATGE-SERVEI.
Aquesta iniciativa, que es va realitzar gràcies a la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics de Sant Adrià de Besòs i del Departament d'Ensenyament, va comptar amb el reconeixement de la Fundació Bofill i va ser presentada públicament a l'acte d'inauguració del curs 2012-13 a la Biblioteca Font de La Mina.

Tot seguit us oferim una breu descripció de l'experiència.

GUIA DEL INSTITUT MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN
I DE SANT ADRIÀ DE BESÒS.

El projecte s’inicia el curs 2010-11 amb la creació d´un grup de treball i l’assessorament de la Fundació Bofill en la realització de projectes d’Aprenentatge-Servei (APS). Aquesta formació es va realitzar gràcies al Centre de Recursos Pedagògics de Sant Adrià de Besòs i al Deparatament d'Ensenyament.
El fet que el grup estigués constituït per diversos departaments (tecnologia, ciències naturals i orientació) ens va facilitar un enfocament i tracte més interdisciplinar.

D’una pluja d’idees de projectes a desenvolupar escollírem realitzar una guia turística de la nostra ciutat, Sant Adrià de Besòs. Aquest tema ens permetia complir diversos objectius:
  • Fomentar la pertinença a la seva localitat
  • Aprendre d’una manera més activa, rica i motivadora.
  • Oferir un servei a la comunitat.
El grup d’alumnes que ha desenvolupat el projecte formava un grup classe de quart força divers i heterogeni quant a procedència, interessos i coneixements previs.

Abans de ficar-nos amb la guia turística del municipi i, a tall de pràctica inicial, vàrem elaborar, en format tríptic, una guia de l´institut. Aquest tríptic informatiu del centre s’ha utilitzat després per donar a conèixer el centre a l’alumnat i famílies que s´incorporen de nou (ja sigui per matrícula viva o a 1r d’ESO).

Els mateixos alumnes del grup s’han encarregat de fer l’acollida de tot l´alumnat nouvingut al centre des del segon trimestre i han fet d’alumnes acollidors pels nois i noies de sisè en les jornades de portes obertes.

La valoració d’aquest projecte ha estat molt positiva per part de tothom; els nostre alumnat s’ha sentit orgullós i útil i l’alumnat de nova incorporació ha estat millor acollit.

Una vegada acabàrem el tríptic vàrem començar amb la guia turística de Sant Adrià de Besòs. El nostre objectiu era doble: realitzar uns recorreguts temàtics i fer de guies a l’alumnat de les escoles de primària. Cal dir que aquesta segona fase no l’hem desenvolupat al llarg del curs 2012 – 2013.

El recorregut que hem desenvolupat s’ha plasmat en un DINA-3 per les dues cares. A la primera s’hi pot trobar un mapa, un recorregut i una foto dels diferents elements destacats de Sant Adrià. A la banda de darrera s’hi pot trobar informació bàsica del municipi i de cadascun dels punts assenyalats al mapa.

Malgrat no haver pogut realitzar tot el treball pensat inicialment, el professorat sí va fer les programacions de diferents àmbits que volíem treballar: àmbit històrico-artístic, industrial, natural, educatiu, institucional-entitats i oci.

Algunes de les activitats que hem desenvolupat són:
  • Recerca d’informació a internet, en llibres i preguntant a experts dels temes en qüestió.
  • Entrevistes a tècnics de l’Ajuntament.
  • Excursions per conèixer millor la ciutat.
  • Enquestes per saber que opinava la població.
  • Fotografies per posar a la guia.
  • Diari de Treball per recollir allò que anaven fent.
  • Xerrades de persones externes com les del grup Dones de Futur que van fer una proposta d´itineraris per Sant Adrià i de Jordi Vilardell, historiador de Sant Adrià.
  • Fris cronològic per situar els diferents esdeveniments de la història de Sant Adrià.
  • Descripció i elaboració d’informació.
  • Treball en grup
  • Edició de vídeo.
  • Tríptic del nostre Institut
  • Acollir a nous alumnes a l’INS
  • Participar a les Jornades de portes obertes.
Valorem aquesta experiència com a molt positiva. És cert que no hem pogut aconseguir tots els nostres objectius inicials, però si no ho hem fet ha estat perquè hem aprofundit en elements nous que han anat sorgint. L’any vinent un grup de tercer d’ESO seguirà desenvolupant aquesta feina.
Creiem que és una experiència que poden dur a terme altres centres educatius.



20 de desembre de 2012

CARTA A UN DESCONEGUT/DA

Núria Riera (Professora d'Educació Física)
Belén Vega (Tutora de 3r C)
Alumnat de 3r C


Són bastants anys ja que els alumnes de l’Institut MVM participen i es beneficien del programa educatiu Grumet Èxit. Al llarg d'aquest primer trimestre han estat els alumnes de 3r C qui han realitzat el curs de navegació a vela tradicional, tenint com a mestres una petita tripulació formada per mariners i un capità que els han desvetllat secrets de la mar.

Els han ensenyat que una tripulació és un equip i que la feina d'un repercuteix en la de l'altre, i que per això el treball en equip és essencial a bord del vaixell. Altres tasques desenvolupades pels nois i pròpies d’un grumet han estat treure i posar les defenses, hissar i arriar les veles, molar caps, etc. A més, han fet una observació del litoral, un petit anàlisi de la contaminació del fons marí, han visitat La llotja del port de Barcelona, entre moltes altres activitats.

Ha sigut una experiència d'aprenentatge divertida i molt enriquidora. L’últim dia que van sortir a navegar els nois es van acomiadar d'una forma especial: van llençar una petita ampolla amb un missatge al mar. Ara estan esperant que algun desconegut o desconeguda els respongui.

Sant Adrià de Besòs, 3 de desembre de 2012 

Hola desconegut/da,

Som uns alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán i durant aquest trimestre tots els dilluns hem fet un curs de vela. Participem en un programa que es diu Grumet Èxit.
Vam començar el 8 d’octubre i acabarem el 10 de desembre. Avui fem l’última sortida en el vaixell El Far Barceloneta.

Si us plau, si algú rep aquest missatge que es posi en contacte amb el facebook de____________________. Espero que no llencis la carta perquè ens agradaria saber si alguna persona l’ha rebut.

Salutacions

19 de desembre de 2012

EL CLAM PER NO CAURE EN EL DELICTE DE SILENCI

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

Ara que tenim vacances, que disposem d'una mica de temps lliure, us recomano uns moments de calma. Sí, sí, calma. Cercar un lloc còmode..., amb cinquanta minuts lliures per endavant..., disposats a prescindir d'imatges en moviment i de canvis ràpids d'activitat... Tot plegat per escoltar les paraules d'una persona gran. D'una gran persona que ens recorda que el futur és responsabilitat nostra, que ens l'hem de guanyar passant del silenci al clam...


CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES

Lluís Martínez
Professor de Filosofia

El 25 de novembre és el Dia internacional contra la violència vers les dones. Com que aquest any queia en diumenge, nosaltres férem l'acte commemoratiu divendres dia 23. Tot seguit algunes de les frases que van elaborar els alumnes i un recull fotogràfic.

Agraïments especials a tot l'alumnat participant i als músics Irlanda Virgili i Jordi Lladó de 3r A.

ESTIMA. NO GENERIS POR

SI M'ESTIMES NO EM CRIDIS,
NO M'INSULTIS,
NO EM PEGUIS,
NO EM VIOLIS,
NO EM MATIS.
ESTIMA'M!

NO ET QUEDIS EN SILENCI...
NO S'HO MEREIX!
18 de desembre de 2012

ENERGIES RENOVABLES EN UN MÓN GLOBALITZAT

Laura Izquierdo 4t C
Saray Acedo 4t C



El passat 22 de novembre els alumnes de 4t d'ESO que cursen les optatives relacionades amb el batxillerat científic i el tecnològic, i els d'aquests batxillerats tant de 1r com de 2n any, vàrem assistir a una conferència, el tema de la qual es resumia en aquesta frase: “Energies renovables en un món globalitzat”, per l'enginyer electromecànic i professor de la UPC: Martí Rosas Casals, amb motiu de la setmana de la ciència.

La conferència va tenir lloc a la sala d'actes de l'escola Sant Gabriel on també varen assistir altres escoles del municipi.

Al principi d'aquesta, Martí Rosas ens va explicar com treballa, és a dir, el procediment de recerca que duu a terme per determinar la mesura de la sostenibilitat d'aquest món globalitzat. Senzillament, ho va fer representant xarxes socials mitjançant programes informàtics, com per exemple, “Introducing Gephy”, els quals ens feien reflexionar sobre la paradoxa entre el creixement il·limitat en un espai limitat que ens porta a la contradicció entre benestar propi i benenestar de conjunt.

Va continuar la conferència aportant dades, conceptes i explicacions sobre l'energia i les seves característiques. Però, sobtadament, tornà a l'inici i ens va formular una pregunta que ens va fer dubtar: Realment la solució al massiu proveïment de recursos energètics són les energies renovables?

Ell va assegurar que no. L'ús d'energies renovables o resulta car, o ineficient, o fa malbé l'estètica paisatgística, per això, finalment queda relegat a un paper secundari.

En conclusió, la solució al consum energètic no és més que atacar el consum i , com es fa? Conscienciant a la societat. Cal un canvi en l'actitud individual sobre quines són realment les nostres necessitats, i quina és la millor manera de fer-ho? Avui dia, mitjançant les xarxes socials.

QUÈ M'AGRADARIA SER?

Andrea de la Torre

4t B ESO

A mi m’agradaria ser directora d’una empresa, administrativa, encara que no ho tinc molt clar. Del que estic segura és de la carrera on m’he d’embarcar. Tinc la intenció d’estudiar la carrera d’ Administració i Direcció d’Empreses, a la Pompeu Fabra. Els motius pels quals he arribat a prendre aquesta decisió són, principalment, perquè m’agrada organitzar i portar al corrent les coses, i manar.

Les experències que he tingut han sigut quan hem hagut de treballar en grup, sempre sóc jo la que organitza el treball, la que indica què ha de fer cadascú, …

Els avantatges d’això, són que treballaria molt còmoda ja que és el treball que vull. I, els inconvenients  encara que no m’he parat a pensar-hi, són que aquest treball és bastant monòton, que estaria tota l’estona dins d’un despatx o oficina, etc.

Finalment, els requisits que s’han de tenir per dedicar-te a aquesta feina són prèviament estudiar la carrera universitària esmentada anteriorment, cal aprendre principalment com funciona una empresa, com portar els seus comptes, etc. Es requereix capacitat creativa, d’organització i planificació, competència verbal i expressiva, aptituds matemàtiques i habilitats socials.

A part d’això, que és al que vull dedicar-me en un futur una mica més llunyà, he pensat a treballar en altres llocs per poder pagar-me la universitat i anar estalviant de mica en mica. M’agradaria treure’m el títol de socorrista, ja que és una professió que també m’agrada molt. També crec que tinc els requisits necessaris; sé actuar davant d’una situació complicada i actuar de manera “freda”, objectiva i no deixar-me guiar pels sentiments. He viscut poques experències, però algunes han sigut molt fortes i dures per a mi, les quals no recomano a ningú. El principal avantatge és que només treballaria a l’estiu, i m’ho podria compaginar amb els estudis, i l’incovenient és que m’hauria de treure aquest títol i la carrera a l’hora. 

QUÈ M'AGRADARIA SER?

Oriol Melguizo
4t C ESO


M’agradaria ser granger i viure ben lluny de la ciutat. Sempre m’ha agradat el camp i la naturalesa, però han estat altres motius, a més d’aquests, els que m’han impulsat a això:

Primer, la descoberta personal de tècniques desenvolupades als anys 70 anomenades “Permacultura” basades a obtenir, utilitzant en el nostre favor a la naturalesa tot impulsant la seva conservació, la major producció en el mínim espai amb el mínim esforç, sigui humà o mecànic.

Després perquè crec que una agricultura ecològica de veritat por paliar, emmagatzemant carboni provinent de les plantes al sòl, el canvi climàtic.

Per últim, perquè crec que a Catalunya i a Espanya, amb la crisi (que segons Santiago Niño Becerra pot ser de diverses dècades de durada) l’únic treball abundant serà l’agricultura.

Les poques experiències que tinc són a Benabarre, on vaig ajudar amb l’hort el meu tiet. Em va semblar molt interessant i entretingut.

Però per arribar a ser granger he de treure’m el batxillerat, fer un Cicle Superior d’agricultura i per últim, aconseguir un treball per que un banc em doni finançament.

Imatge: persones treballant un hort permacultural

SENSE TU

Cristina García
4t A ESO

Si pogués afegir-hi una estrofa a la cançó de “Teràpia de shock”, aniria més o menys d’aquesta manera...
Sense tu el meu món es torna gris.
Sense tu no puc respirar.
Sense tu jo no sóc feliç.
Sense tu els dies són tots iguals.
Sense tu el meu món s’ensorra.
Sense tu tot es torna lent.
Sense tu el món és trist.
Sense tu no podré existir.
Sense tu no continuaré el meu camí.
Sense tu el meu cor s’alenteix. 

COLOR MELANCOLÍA



Laura Monge
2n A ESO 


Me desperté y estaba en un universo paralelo, que ni conocía en sueños, nunca había visto un cielo como aquel; era color lavanda, pero, lo más curioso, es que aunque estábamos en pleno día lucía un estrellado extraordinario; quitando el precioso cielo lo demás era un paisaje desolador, los árboles eran inmensos y estaban secos, y la hierba estaba marchita. Reinaba la tranquilidad, ya que no había viviendas ni nada que indicara señales de vida.

Estaba confusa, no paraba de preguntarme ¿Cómo había llegado allí, era un sueño o quizás era una realidad, podía ser que me encontrara sola en medio de esa deprimente escena?

Noté una presencia a mi lado pero no veía nada, por un momento pensé que eran imaginaciones mías; de repente, vi como en el suelo se marcaban unas huellas diminutas; seguí el rastro y me llevó a un tronco hueco. En el tronco había un escrito que decía: "En momentos difíciles recuerda todas las rarezas del universo"

Me asomé y eché un vistazo al agujero; no podía creer que no tuviera fondo. Así lo único que se podía apreciar era un vacío infinito.

Una fuerza me empujó, pero era tan débil que no consiguió que cayera y consideré que ningún sitio podía ser peor del que había fuera, así que me dejé caer por mi propia voluntad.

Caí en lo que parecía una habitación oscura, no se distinguían las paredes del suelo, no había nada , ni ventanas ni puertas... , pero no muy lejos de donde estaba situada, una luz empezó a parpadear; era una luz cegadora, tenía forma de rayo, y era de color melancolía; no os sabría describir ese color, ya que supongo que para cada persona es distinto , cada ser humano siente melancolía por cosas diferentes, pero yo veía la luz de un color azulado brillante, como el color del mar.

La luz paró de parpadear y se apagó dejando una carta en su lugar; me apresuré a abrirla, y en su interior había una nota que decía: "me arrepiento de no haberme despedido de ti".

Tras leer aquella nota presentí que estaba soñando, cerré fuerte los ojos y los volví a abrir, pero no podía huir de aquel sueño; volví a sentir la presencia, pero aquella vez sabía que había algo delante de mí, pero la oscuridad me impedía verlo. Inesperadamente otra luz se encendió, dando paso a una picara melodía acompañada de una letra que decía así: "vuelve a salir, que te sorprenderá lo que verás, piensa en lo que deseas más en estos momentos..."

Mi deseo más preciado era sin duda volver a ver el mar, no solo el mar, sino todo lo que me rodeaba; quizás no lo he mencionado, pero no hace mucho perdí la vista; yo vivía cerca del mar y cada noche iba a visitarlo. Lo que más me gustaba era observar ese color azulado que le daba el cielo, esas onduladas olas, era todo un acontecimiento.

Volviendo al tema, debía salir, el problema es que no sabía cómo hacerlo y recordé lo que ponía en el grabado del tronco: "En momentos difíciles recuerda todas las rarezas del universo". Durante unos segundos no supe qué pensar, pero luego reflexioné; aquí todo era diferente, estrellas en pleno día, un hermosos cielo que contrastaba con un clima árido. Lo más seguro era que la solución de salir de aquel antro sería pensar en lo contrario de lo normal, es decir, en vez de salir por una puerta se saldría por una ventana. Me parecía extraño que la solución fuera tan evidente pero sin saber cómo apareció una ventana: no estaba sujeta a nada, simplemente flotaba, no sabía la distancia que había de allí a un posible suelo o si me conduciría a algún lado, así que me armé de valor, y la atravesé.

Al atravesarla, ¡no me lo podía imaginar! Era el mar efectivamente lo podía ver, pero no era así como sueles verlo en sueños; lo podía sentir, incluso lo podía oler, cuando tocaba el agua; sentía cómo se me humedecía la mano, nunca pensé que volvería a ver el mar de aquella manera.

Finalmente me desperté, sí había sido un sueño pero en toda mi vida no había tenido un sueño igual. Desde que tuve ese sueño una vez a la semana voy a la playa; me siento en la arena e intento dormirme, porque sé que el azul ya no volverá a ser más mi color melancolía.

18 de desembre de 2012

GIMCANA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Miguel Ángel Baeza
Professor de Cicles Formatius

Els alumnes del cicle formatiu de SMIX del nostre centre van participar el passat dijous 22 de novembre a la gimcana contra la violència de Gènere. La gimcana va tenir lloc al Poliesportiu Ricart a les 11 del matí. Durant més de 2 hores, els nostres alumnes van participar amb entusiasme en les diferents activitats.

El pavelló estava dividit en quatre zones: zona de visualització de vídeo, zona de joc de l’oca, zona de pintat de punts de llibre i zona de gimcana. Totes quatre zones comptaven amb unes dinamitzadores que en tot moment van saber engrescar i motivar els nostres alumnes.

Cal destacar la prova de la gimcana on els nostres alumnes, en parelles, havien de simular un dia quotidià d’un matrimoni: fer el llit, portar el nadó a la guarderia, anar a la feina, fer la colada, preparar el sopar…Els dinamitzadors guiaven als joves matrimonis durant les seves tasques i a més, els cronometraven. Els guanyadors de la gimcana van ser el Miguel Ángel i el Muhammad, alumnes de 1r curs.

Els professorar acompanyant, la Lina i el Miguel, també van participar a petició dels alumnes a la gimcana. Allà van poder demostra la bona compenetració en la simulació del dia quotidià.

Donar les gràcies als dinamitzadors per la seva paciència i als nostres alumnes per la seva implicació en les activitats i pel seu bon comportament.

LA CHISPA HA SALTADO

Mònica Pérez Rodríguez
4t C ESO

Los trabajadores de la sanidad, la educación, los jueces...han salido a protestar a la calle por la mala gestión que está realizando el Gobierno. Si hace unos meses los ciudadanos se mostraban indignados pero no acababan de movilizarse, ahora han despertado del todo.

Es normal que esto suceda teniendo cuenta las malas condiciones que nos están imponiendo a los trabajadores y ciudadanos:

Desde 2007 se han producido 350.000 desahucios, los recortes educativos suman varios miles de millones de euros, los recortes en la sanidad superan los 10.000 millones de euros en tres años, los funcionarios se han quedado sin navidades y sus salarios se congelarán en 2013, el IVA ha pasado del 8% al 21% para las entradas a cines, teatros, circos... Estos son algunos de los motivos por los cuales podemos afirmar que estamos retrocediendo en el tiempo, en vez de avanzar hacia un futuro mejor. Muchos piensan que esta es la manera de salir la crisis pero lo único que estamos viendo es como las clases sociales se van distinguiendo cada vez más. Los ricos son cada vez más ricos, y los pobres son cada vez más pobres y por tanto: las desigualdades económicas de las personas son cada vez mayores.

Después de años de crisis económica, la situación es insostenible cada vez para más gente. La tasa de desempleo ha pasado del 21% al 25% en un año, según los datos del Instituto Nacional de Estadística. Creo que este método de dejar a más gente en la calle no es la manera de resolver la crisis. La gente cada vez cobra menos o directamente no cobra y en consecuencia, se están produciendo un gran número de desahucios, jamás vistos. El suicidio de Amaya Egaña, de 53 años, cuando iba a ser desahuciada de su vivienda, se ha convertido en uno de los símbolos de la desesperación de la sociedad. A través de la asociación “Plataforma de Afectados de la Hipoteca” y del movimiento “Stop Desahucios” se han logrado paralizar cerca de 500 desalojos.

Por último, el Gobierno ha subido el impuesto de la renta y el IVA. También son más caras las tasas universitarias, las guarderías, hay menos becas, menos profesores, más recortes de sanidad...Cada vez tenemos menos dinero y tenemos que pagar más por todo. ¿Cómo se puede entender la manera que intenta aplicar para solucionar esta crisis?

Está claro que tenemos un grave problema y que si seguimos así, cada día que pase será mayor. Y también está claro que esta no es la manera de solucionarlo. Todos los expertos coinciden: las movilizaciones van a ir a más. “Esto no se va a agotar en reivindicar lo que había, la vuelta atrás es imposible; esto va a devenir un nuevo modelo de sociedad, que no sé cuál será pero creo que hay dos salidas, por la ultraderecha o por la izquierda”, añade José Félix, sociólogo de la Uned.

17 de desembre de 2012

UN CURS NOU... UN NOU REPTE PELS DELEGATS I DELEGADES

José Luis Gonzalvo Lacasa
Professor coordinador de delegats/des

Els delegats i delegades del nostre centre comencem un nou curs i com sempre tenim per davant moltes coses a fer; algunes ja venen donades per la feina feta pels companys dels cursos anteriors però d’altres hauran de ser pensades i creades pels actuals.

Un dels reptes serà la trobada de delegats/des dels centres de secundària de Sant Adrià.

Aquest any farem la IIIª Trobada. L’experiència de les dues anteriors ens dona ànims i força per continuar amb aquesta dinàmica ja que les valoracions són positives: conèixer alumnes d’altres centres, reflexionar sobre la nostra tasca, compartir les dificultats que ens trobem a l’hora de portar a terme la nostra responsabilitat, conèixer altres realitats diferents que hi ha a Sant Arià... En definitiva CRÈIXER com a persones en la participació i la implicació de la nostra vida d’estudiants i de ciutadans. Aquest és un aspecte que apareix en alguns moments del currículum acadèmic i que ara és el moment de posar-ho en pràctica. També és cert que no estem sols ja que un dels pilars d’aquesta feina són els educadors del nostre Ajuntament , que tant en les trobades com en les reunions preparatòries estan donant ànims i coordinant als delegats ,... per a que tot això sigui una realitat.



A la primera trobada del desembre del 2010 es va treballar quines eren les característiques que hauria de tenir un delegat o delegada i a la segona trobada, març del 2012 , es va posar en comú quines eren les funcions i dificultats que es troben els delegats vers al companys i als professors. Aquest any ens hem proposat recollir tot aquest treball fet fins ara en un díptic, per poder-ho traspassar als futurs delegats dels nostres centres i també , si és possible, concretar la participació dels alumnes en el Consell Escolar Municipal.
El repte de participar els alumnes al Consell Escolar Municipal no és fàcil però creiem que val la pena aprofitar aquesta oportunitat que tenim per a que estiguin informats de la vida escolar del municipi i poder sentir la veu dels joves: opinions, preocupacions, inquietuds, neguits, aspiracions... De fet la nostra tasca de profes, pares, mares, educadors ...és pel seu futur i per lògica hem de comptar amb ells.

Evidentment aquest treball no es fa d’un dia per l’altre ni només amb trobades; calen altres actuacions: el treball setmanal i diari a la tutoria, l’ implicació i participació de tota la comunitat educativa en el funcionament del centre, l’ interès dels pares per la vida de l’ institut i del municipi, la col·laboració de cadascú de nosaltres segons les nostres possibilitats ja que com diu un proverbi africà “per educar un jove cal tota una tribu”.

SUICIDIOS A CAUSA DEL BULLYING



Loli Robellat
4t C ESO

El otro día, hará cuestión de tres semanas, estaba en casa cenando con mis padres y mi hermano. Hablábamos de cosas banales, como por ejemplo que hizo mi hermano en el curso, o como me fue en el instituto. De repente, en las noticias, salió una comentando el suicidio de una chica en Ciudad Real. El motivo de su suicidio fue que la gente de su alrededor no la respetaba, la insultaba, la pegaba... Es decir esta chica, sufría Bullying. En la cena, se hizo un pequeño silencio.

Recientemente hubo otros dos casos de suicidio por Bullying. Uno fue el de Amanda Todd, con 15 años sufrió ciberbullying. El otro caso fue el de Tim Ribberink, que con 20 años decidió finalizar su incesante martirio quitándose la vida. Pero exactamente, ¿cuál es la definición de Bullying? Bullying es una palabra inglesa que significa intimidación. Con esta definición ya nos percatamos de lo que conlleva. En nuestra sociedad, el Bullying, está mal visto. Sin embargo, en mi opinión, sin darnos cuenta, propiciamos a que suceda. En series de televisión vemos cómo el típico chico o chica, que cumple los estereotipos de hoy en día, se mete con la persona más débil. Y realmente en la serie como se supone que es un "amigo" no se hace nada. Por lo tanto estamos enseñando a que insultar, pegar, burlarse... es correcto. A veces, no nos damos cuenta de estos pequeños detalles, pero en ocasiones son los más importantes. Otro ejemplo en el cual la sociedad es la principal causa, es el hecho de no ser como los estereotipos. Eso es muy importante. A lo mejor porque tu peso no es el ideal, y no estás tan delgado como un o una modelo. A lo mejor es por tus aficiones, no son como la sociedad dictamina. A lo mejor es por tu manera de pensar, no lo haces como los demás. No obstante, apelando al hecho de las series, también hay que te enseñan a que hay que pasar de la gente que se ríe de ti. Que has de ser como tu quieras, sin importarte lo que te digan los demás. Pero... ¿Es tan fácil decirlo como hacerlo? Siempre es una frase que decimos, pero cuando nos toca ponerlo en la práctica casi nadie lo hace. Es difícil pasar de vejaciones, de comentarios que son mentira, de insultos, de burlas... Porque aunque lo evites, seguirá pasando. A menos que se ponga remedio. Muchas veces he oído a gente decir que suicidarse es la manera más cobarde de "afrontar" los problemas. Pero cuando llegas al extremo del Bullying, sabiendo que por mucho que digas o hagas, o dejes de decir o hacer, no va a cesar. Siempre se ha de contar a alguien. Al menos, tener una vía de escape, al menos, que lo sepa alguien.

Por lo tanto, si realmente queremos decir: se acabó, si lo sufres dilo. A veces el silencio es el fruto de sus victorias.

EDUCACIÓN LIBRE Y COMUNITARIA

Oriol Melguizo
4t C ESO


La actual educación basada en el adoctrinamiento estatal y en el uso de esta como mercancía y no como derecho fundamental está llevando a una pérdida de valores e interés por el aprendizaje enorme.
Esto es así desde que a finales del s.XIX se implantó la educación estatal (que no significa pública, es decir, de la plebe, de la gente) para satisfacer las necesidades de una burguesía que necesitaba trabajadores alfabetizados y desde que el progresismo “chapuza” y superficial se instaló en el poder.
La educación, al menos hasta el final de la etapa obligatoria, debería utilizarse para motivar el aprendizaje, saciar la curiosidad humana y ayudar en la creación de una sociedad mentalmente libre y capaz de llevar a cabo la necesaria “Revolución Integral”.
También la educación debería ser comunal, es decir, administrada por la comunidad mediante asambleas abiertas y no desde el Estado.
Además, no debería, excepto con lengua y matemáticas, obligar a estudiar nada que no interese al alumno. Ni tampoco debería hacer que el alumno, excepto en matemáticas, estudie siguiendo unas pautas dictadas por políticos, sino que el profesor debería introducir los temas que sean de más interés.
Está claro que con la actual ratio alumnos/profesores este sistema se hace ineficiente y lento, pero una solución sería la reducción de jornada laboral a los profesores y con el ahorro conseguido, hacer una contratación masiva de más profesores a tiempo parcial.
Incluso gente de la calle con conocimientos demostrables que quiera compartirlos podría dar clases esporádicas.
Así conseguiríamos una sociedad que no repudie el estudio porque no habrán vulnerado el derecho de nadie de estudiar lo que quiera, derecho tan respetable como el de la libertad de expresión o de pensamiento. También estaríamos en camino de una sociedad realmente democrática, crítica y revolucionaria.
En conclusión, para llevar a cabo las reformas generales que necesita nuestra sociedad; desde la democracia, pasando por la sanidad e incluso por las relaciones interpersonales se necesita una educación libre y pública de verdad.
Noticia: www.rebelaos.net 15-5-12 pg 9

6 de desembre de 2012

EN TEMPS DE CRISI, MÉS KORFBAL

Antoni Vélez Barajas
Unió Korfbalera Sant Adrià


No és cap sorpresa que en mig de la crisi que estem vivint, una de les més profundes i cruels de fa dècades, moltes de les coses que habitualment fèiem en aquells remots temps de “bonança”, ara ens semblen uns luxes, i que per tant cal eliminar-los o reduir-los a la mínima expressió possible. Sembla ser que hem passat de voler educar, fer créixer i cohesionar els nostres barris i ciutats amb l’ajuda i implicació de tots, a intentar anar passant i cobrint l’expedient, i qui dia passa any empeny. Front això, al nostre centre, 12 anys després del seu inici, hem continuat amb les activitats de korfbal aquest curs, notant la crisi, perquè és evident que ningú se’n pot escapar d’ella, però amb la mateixa determinació i objectiu que en els darrers anys. Perquè és justament quan venen els mals temps, quan s’ha de demostrar la determinació i la confiança en el futur dels alumnes.

Enguany, els alumnes del IES, continuen sent la part vital d’una entitat esportiva, la UKSA, que malgrat tot continua creixent i intentant mantenir intactes les seves formes de fer. Així, els nous alumnes de primer cicle ja han començat també a participar en lligues federades, i els seus companys de cursos més grans, han continuat el camí que havien iniciat abans.

Aquest curs però, hi ha algunes novetats notables, com el fet de que comencen a jugar els germans petits d’antics alumnes que també ho havien fet. A més d’això, cal esmentar la progressió de molts alumnes del centre, que comencen també a disputar partits amb l’equip sènior, replet d’alumnes i ex alumnes del centre, sent això un eix vertebrador d’experiències i de models que van més enllà de l’esport.

28 de juny de 2012

EDITORIAL 18

Roger Hoyos
Director

RELLEU A LA DIRECCIÓ

El proper dia 1 de juliol de 2012 hi haurà un relleu a la direcció del centre. Qui us escriu aquestes ratlles deixa pas, després de set cursos, a Toni Cabrera que serà el nou director. Alhora, en Lluís Martínez serà rellevat per César Caparrós al cap davant de la Coordinació Pedagògica. El nou equip serà, doncs, una mescla al 50% d'experiència (Joan Accensi i Robert Calatayud) i de nova empenta.

Un dia vaig creure que podia fer de director i, tres companys també s'ho van creure i em van dir "compta amb mi". Amb el Joan Accensi, la Carme Puyuelo i la Teresa Aragall vaig formar aquell primer equip directiu. També s'ho va creure bona part del claustre i de la comunitat educativa. La tasca directiva en un institut no és fàcil, especialment quan no tens experiència, però llavors es compensa amb una gran il·lusió per una banda i amb un fort treball en equip per una altra. Poc després vingueren els relleus del Robert Calatayud per la Teresa i d'en Lluís Martínez per la Carme. Ha estat gràcies al treball de moltes persones, algunes de forma més notòria però també moltes altres de forma més callada i abnegada el què ha fet possible les millores en aquest centre.

Actualment són temps difícils, de retallades i de lluites, però la decisió del relleu al final del segon període de direcció va ser presa fa dos cursos. Hi ha qui deixa els càrrecs perquè s'ha buidat i sent la necessitat d'omplir-se. Jo sento que durant tots aquests cursos m'he omplert. Me'n vaig ple d'experiències, de vivències compartides, d'amistat i de mostres de reconeixement i d'estimació.

Ha arribat el moment de donar les gràcies a totes aquelles persones que, des de molts àmbits, amb el seu esforç i comprensió han facilitat la meva tasca i, molt especialment, als companys i companyes dels equips directius. Ha arribat el moment de demanar disculpes a aquelles persones que us hagueu pogut sentir perjudicades per la meva gestió o per les meves decisions. I ha arribat el moment, també, de donar molts ànims, desitjar molts èxits, expressar el meu suport als companys del nou equip directiu i demanar a la comunitat educativa que els ajudi en la seva tasca direcctiva.

Que tingueu un molt bon estiu. Ens veiem al setembre.

A MIS 16 AÑOS

Marina Gadella
2A ESO
Primer premi de narrativa en castellà del concurs literari de Sant Jordi 2012


Estaba caminando por un bonito jardín de hierba verde. Los rayos de sol me daban en la cara, estaba muy relajada y a gusto en aquel lugar. Las flores rojas destacaban con aquel cielo azul celeste. De pronto empezó a llover. El cielo se volvió negro y las flores se marchitaron. Empecé a correr sin rumbo. Recuerdo que salió de la oscuridad una silueta de una persona. No pude ver muy bien cómo era, pero algo extraño me hizo sospechar. Me recorrió un escalofrío por el cuerpo y me puse muy nerviosa.

Desperté. Tenía el corazón muy acelerado y estaba sudando. Miré el reloj y eran las 7:00 am, me levanté sobresaltada (no muy recuperada del sueño) y tomé una ducha. Me vestí, y rápidamente desayuné. Ya se me hacía tarde, eran las 7:55 am y entraba a las 8:00 am. Llegué justo a tiempo, justo antes de que sonará el timbre, saludé a mis amigas y me fui a clase de historia. No sabía el porqué, pero presentía que algo diferente iba a pasar.

No le di mucha importancia, así que seguí atenta y concentrada. Eran las 13:30 pm cuando salíamos del instituto. Llegué a casa y no había nadie; me extrañó mucho, así que llamé a mi hermana. No me cogía el teléfono; me puse un poco nerviosa, pero, justo después de colgar, oí cómo se abrió la puerta. Era mi madre. No sé por qué; no me encontraba bien, estaba triste, solo quería llorar. Necesitaba hablar con alguien pero no podía contárselo a nadie. Sinceramente, porque no sabía qué me pasaba.

Por la tarde no tenía colegio, así que comí y me fui a dar una vuelta sola, para pasear y desconectar un poco de la misma rutina. Iba por la playa, estaba sola, me encontraba muy mareada. Me sentía vacía, el chico que me gustaba ni me miraba. Mis padres lo único que hacían era reñirme por cualquier tontería. Me senté en un banco para descansar un poco y seguí caminando por el asfalto. No recuerdo mucho más, tan sólo recuerdo que me caí. Me desmayé. Por lo que se ve, fue muy grave, tan grave que rozaba a la muerte. Fui al hospital y me dejaron en la UCI.

Mi madre tenía esperanzas, muchas, de que yo consiguese salir adelante, pero no fue posible.

- Hola, soy Silvia Martín. Morí cuando tenía dieciséis años por una parada cardiaca.

Aún recuerdo cuando todo en la vida parecía más fácil, estaba feliz (con mis altibajos, pero feliz) con mi familia, mi hermana , que nunca me olvidaré de ella. Lo tenía todo, o al menos eso creo... Ahora me tengo que conformar con verles desde el cielo, ellos están bien. Mi padre sigue con su sonrisa, aunque no tiene el mismo brillo en los ojos, y mi madre..., bueno mi madre, no sé muy bien cómo está. Confundo muchísimo sus sentimientos. Pero yo sé que, a pesar de que está muy triste, saca todas sus fuerzas para seguir como antes.

No está nada mal vivir en el cielo, ves a todas las personas que quieres y si te acercas mucho a ellas puedes notar sus sentimientos. Aunque ya no sea la de siempre, sé que muchas personas me recordarán para lo bueno y para lo malo. Espero haber marcado en la vida de las personas a las que quería y apreciaba.

Esto del cielo no está tan mal.

Fin.

EL DESAFIAMENT. ACCEPTES EL REPTE?

Núria Riera
Professora d'Educació Física





Per primer any els alumnes de 4rt B d’eso, han participat en el desafiament de rem organitzat pel Club Natació Badalona i el institut Badalona VII amb la participació de 7 instituts i escoles de Badalona, celebrat el dia 15 de juny.

Per a poder-hi participar aquest alumnes han realitzat 8 sessions de iniciació al rem durant el mes de maig i juny en les instal•lacions de Port Badalona, formant part de la programació de l’assignatura d’educació física. Aquesta activitat ha estat subvencionada per l’associació esportiva del centre.

26 de juny de 2012
Els alumnes participants:
Natàlia Garcia- Encarni Cortés
Kevin Sanchez-Joan Castillo
Ruben Sanchez-Dani Castro
Naomi Escobar-Sindy Richards

El recorregut va ser de 500 m. amb tres passes de boia, enomenat sia-boga, van aconseguir un temps de 3,39 minuts i varen quedar amb última posició però varen ser ovasionat amb un gran aplaudiment per ser l’equip pricipiant.

Aquestes son unes quantes paraules que ara ja ens ha son molt familiars:
Bogar, siar, proa, popa, remers, rems, babord, estribor, els marques, timoner, estrops,
els segons ........

VI CONCURS “IDEES DE NEGOCI A LES ESCOLES”

Miguel Ángel Baeza
Professor de Cicles Formatius

El passat 25 de maig a les 13 h vam assistir al lliurament de premis del VI Concurs "Idees de Negoci a les escoles" a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Adrià. Aquest concurs va dirigit a l’alumnat de 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius dels centres educatius del nostre municipi. El concurs premia la creativitat dels joves i el seu esperit emprenedor.

L'acte va comptar amb la presència de dos emprenedors que explicaran la seva experiència personal.


En aquesta edició del concurs han participat 123 alumnes de quatre centres escolars de la ciutat (el col•legi San Gabriel, l’Escola Túrbula, l’Institut Fòrum i el nostre Institut Manuel Vázquez Montalbán) i s’han presentat 86 projectes. Aquestes propostes es poden aplicar en diversos àmbits socials, ja sigui indústria, construcció, comerç, serveis a empreses, serveis a les persones i altres. L’Institut Manuel Vázquez Montalbán va aportar 29 projectes amb la participació de 29 alumnes.

El nostre centre va ser el gran triomfador del lliurament amb 4 premis:
  • 3r premi al projecte més innovador: Andrea Pérez (1r BATXILLERAT)
  • 1r premi al projecte més sostenible: Miquel Galán (2n SMX)
  • 1r premi al projecte més viable: Fran Bosch (1r ASIX)
  • 1r premi per la categoria de centre: INS Manuel Vázquez Montalbán

Alguns comentaris dels guanyadors:

"Jo, amb el meu projecte, esperava ser avaluat per la professora, en cap moment m'esperava guanyar un concurs."

"El premi, per mi, ha sigut una auténtica salvació, ja que no he tingun ni un centim d'ingressos desde octubre, i amb aixó, puc seguir vivint durant molt de temps".

"En aquest aspecte, jo vull dónar les gràcies a la professora per la seva més que modélica actitud amb mi i amb la classe, ja que sense la seva ajuda, no hauria aconseguit el que he aconseguit. "

Enhorabona a tots els participants!

PROJECTE GRUMET ÈXIT

Núria Riera
Professora d'Educació Física

Els alumnes de 4rt A acompanyats per la seva tutora Belen Vega varen assistir a un acte de lliurament de diplomes per l’assistència  al projecte Grumet Èxit que s’ha realitzat dins la programació de l’assignatura d’educació física. Aquest acta va tenir lloc el dia 15 de maig en les instal•lacions del Consorci El FAR,  entitat que juntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona  subvenciona aquest projecte.



L'AULA D'ACOLLIDA I LES SEVES LLEGENDES

Maria Torrebadella
Tutora de l'Aula d'Acollida

El proppassat 23 d’abril, els nois i noies de l’aula d’acollida van presentar –en off– davant de la resta d’alumnes i del professorat del Centre una mostra de les llegendes dels seus països.

Va ser una exposició curta comparada amb l’extensió dels seus escrits, no obstant això, tots ells es van sentir partíceps d’una festa que ja comença a ser seva.


SANT JORDI 2012. UNA DIADA PLENA DE NOVETATS

José Luis Gonzalvo
Coordinador d'activitats

Un any més hem celebrat Sant Jordi al nostre institut. Encara que ha estat molt semblant als darrers anys hem comptat amb activitats noves i participacions importants d’alt nivell.

Per una part ,el decorat de l’escenari a càrrec dels alumnes de primer i segon d’ESO amb la idea i creació de la nostra professora de plàstica Bea. L’acte central va estar presidit per un original gran drac de fons i una rosa al terra de la tarima.

Un altra novetat van ser les actuacions musicals que van preparar alumnes de 1r, 2n i 4rt d ‘ESO amb la direcció de la professora de música Pilar.  També van col•laborar alguns alumnes tocant diferents instruments musicals: violí, violoncel, flautes, piano...

I si encara era poc es van estrenar algunes petites animacions en vídeo relacionades amb la llegenda de Sant Jordi per part dels alumnes de 4rt d’ESO ,que fan l’optativa d’informàtica. Evidentment amb l’assessorament del professor d’informàtica Miquel Angel. Des de l’aula d’acollida també ens vam fer una presentació en vídeo de diferents herois de llegenda dels diferents països representats a l’aula.

La participació en el concursos literaris no va ser de les més nombroses , van quedar alguns premis deserts, però sí cal destacar la qualitat de les obres presentades i l’ interès mostrat  en l’acte.

Sant Jordi 2012
I no queden aquí les novetats d’aquest any; també es va fer la experiència d’intercanvi de llibres , tant per part d’alumnes com de profes. No volem renunciar  a una de les tradicions d’aquesta diada : el llibre com a símbol d’amistat, de compartir, de cultura, de tradició.

Els diferents actes i activitats d’aquest dia van estar fruit del treball i dedicació de molts de vosaltres :profes i alumnes. Des de el treball dels presentadors, el bar, els participants als concursos, el saber estar dels assistents a l’acte, els tècnics  de so i vídeo, els músics, els cantaires, els alumnes de plàstica amb el decorat, els profes que han fet de jurat i han animat als alumnes a la participació, el personal de serveis atents a les necessitats que puguin sorgir,la preparació i muntatge de les diferents exposicions ... i també a l’AMPA del centre que va col•laborar, com cada any ,amb la seva aportació econòmica per al premis i les roses.

Gràcies i felicitats a tots els que heu fet possible la celebració de Sant Jordi 2012.

Fins l’any que bé.

L'ENERGIA (3)

Carles Cardelo
Pare d'alumne i membre de l'AMPA

(3ª i última part dels articles publicats al número 17 i al número 16)

LES FONTS D'ENERGIA

TROBADA DE DELEGATS A SANT ADRIÀ DE BESÓS

Alba López Calderón
Delegada de 2n A ESO

El passat dia 27 de març, es va realitzar la trobada de delegats i delegades de diferents instituts de Sant Adrià a la Biblioteca “Font de la Mina”. A la trobada va participar l’institut Manuel Vázquez Montalbán, IES Fòrum i Escola Sant Gabriel.


Trobada de delegats/des 27 març 2012

La jornada va començar a les 9:30 del matí amb una representació del grup de teatre, sobre les diferents situacions conflictives en les que es podia trobar un delegat en el seu dia a dia a l’institut. Els nois i noies de teatre van fer participar a diferents delegats i subdelegats a l’obra amb l’objectiu de provar diferents solucions als problemes plantejats.

Després de l’obra es van separar per grups reduïts per parlar i compartir idees sobre les tasques d’un delegat. Vam treure molt de profit d’aquesta trobada, ja que vam escoltar moltes opinions i es va poder comprovar que hi ha molta diferencia d’un institut a un altre.

DIADA OLÍMPICA A SANT ADRIÀ

Núria Riera
Professora d'Educació Física

Aquesta diada s’ha celebrat com a cloenda del curs escolar 2011-2012 i com a acte  previ a la celebració dels Jocs Olímpic 2012 de Londres, premiant el treball en equip

Els cursos guanyadors son:

- VELOCITAT: 2n C
- MARATÓ: 2n B
- RELLEUS: 3r B
- CURSA DE CAVALLS: 2n B
- PEUS LLIGATS: 1r B
- CURSA DE SACS: 2n C
- TIRS A CISTELLA: 2n B
- TENNIS TAULA: 3r A

Els curs que ha obtingut més puntuació sumant el resultats de totes les proves on hi ha participat ha estat  2nC i aconseguint la segona posició  2n B.

Col•laboració AMPA
Durant la diada s’ha contat amb la col•laboració de l’AMPA que ha repartit esmorzar per als participants.

Col•laboració Ajuntament
L’Ajuntament a fet la donació de samarretes i bosses per als guanyadors.

Col•laboració dinamitzadors
Els dinamitzadors de l’institut han col•laborat col•locant el material necessari per la realització de les proves i han  controlat las diferents proves.

27 de juny de 2012

OPERACIÓN TRIUNFO NADALENCA

José Luis Gonzalvo
Coordinador d'activitats


El dia 22 de desembre de 2011, per acomiadar el trimestre, es va realitzar una gimkama solidaria.

Solidaria per diferents motius: per una part els premis eren productes de comerç just del tercer món aportats per l’AMPA del centre; per l’altra, les proves van estar preparades per profes, alumnes de cicles formatius i de batxillerat i dirigides a alumnat d’ESO, algunes entitats del municipi també van aportar la seva valuosa feina, la participació era per equips de 5 o 6 alumnes on la col·laboració de tots els seus membres era important....

Felicitem a tots els van participar a la festa: tècnics de l’equip de música, profes, participants, Espai Jove, Barnabitas, delegats i delegades coordinant i fent de jurat ...i d’una forma especial als alumnes que van dedicar temps i energia per preparar les proves que van ser divertides i originals.

Aquesta és una prova on la participació de tots és important.

30 de març de 2012

EDITORIAL 17

Roger Hoyos
Director


Dedico l'editorial d'aquest número 17 al nostre alumnat que recentment ha obtingut èxits de tota mena: esportius (korfbal i futbol), artístics (logo de la comissió contra el racisme) i acadèmics (treballs de recerca) i també a tot aquell alumnat, personal del centre i famílies que ha participat activament en la jornada de reivindicació dels drets laborals i d'un futur amb una mica d'esperança. I a la Natàlia, la nostra auxiliar administrativa a qui, com a tot el personal administratiu interí, li rebaixen un 15% el sou i l'horari.


Aquí teniu l'escrit que resumeix les reivindicacions:

SÉJOUR LINGUISTIQUE ET CULTUREL À MONTPELLIER

Angelina Carreras
Professeur de français

Le 29 février, on s’est rencontrés au lycée INS MVM à sept heures du matin pour partir à Montpellier. C’était la première fois qu’on voyageait ensemble: cinquante-deux étudiants de FLE de la 2e, 3e et 4e année d’ESO  accompagnés par quatre profs. On a rempli un autocar de 60 places! Pendant le voyage, organisés par groupes de travail, les étudiants  ont dû lire le dossier et répondre le quiz.

À midi on est arrivés à la zone Hôpitaux-Facultés. On a déjeuné au campus de l’Université Montpellier II. Ensuite, on a commencé le rallye. C’est pourquoi, les groupes d’étudiants ont posé des questions aux étudiants universitaires et ils ont fait un tour dans le campus de sciences. Vers trois heures, on a repris l’autocar et on est allés à l’auberge pour nous installer dans les chambres. À quatre heures on a commencé la visite guidée de Montpellier. Distribués en deux groupes, on a parcuru le centre-ville. On a visité le Mikvé médiéval, on est montés sur l’Arc de Triomphe, on est allés à la faculté de Médicine... Regardez les photos! Après deux heures, on est montés à l’autocar et on est allés au restaurant universitaire Le Triolet pour dîner. Puis, l’autocar nous a deposé au centre-ville et on a fait une promenade nocturne. La plupart des étudiants ont profité pour manger des crêpes. Enfin, on est rentrés à l’auberge à dix heures et demie du soir. 

Le lendemain, on s’est levé à sept heures et on a pris le petit déjeuner à huit heures. Ensuite on a pris l’autocar et on a visité le quartier d’Antigone construit par Ricard Bofill. On leur a donné du temps libre et on s’est rencontrés vers onze heures et demie pour aller déjeuner au restaurant universitaire. Vers une heure et demie, l’autocar nous a deposé à la Tour Babote et on a eu du temps libre jusqu’à trois heures et demie. On a profité pour flâner, faire des achats, visiter des sites... A quatre heures on a pris l’autocar et on est arrivés à Sant Adrià a neuf heures du soir.

On vous invite à regarder les photos, lire les commentaires des étudiants et voir leurs carnets de voyage.

Marina Gadella, 2eESOA

Commentaires:

“M’ha sorprès molt que la gent pel carrer no cridés, tothom parlava fluix els joves, adults, nens...”
   Marc Molina 3r ESO

“M’ha sorprès molt la manera de viure d’ells, ja que en anteriors ocasions que he estat a França no ho he viscut tant a fons. Tenen uns horaris molt d’hora, mengen a les dotze aproximadament i sopen cap a les set. Aquests horaris m’agraden més que els d’Espanya ja que els pares tenen tota la tarda per estar amb els fills. El seu caràcter és molt reservat i silenciós, en una plaça on hi havia més de cinquanta persones semblava que gairebé no hi hagués ningú, no hi havia res de soroll, tan sols el remor de les veus, en canvi vam arribar nosaltres i semblava un “gallinero”.
   Julia Rodríguez 3rESO

“Lo que más me sorprendió fue el tranvía porque no es como aquí en Sant Adrià. Aquí los tanviás están separados de la ciudad, no están integrados como allí”
   Nicolás Llanes 3rESO

“M’ha agradat molt fer aquest viatge a Montpellier. M’ha sorprès el silenci i la tranquilitat que hi havia, tots els edificis i llocs genials al centre de la ciutat. M’ha encantat veure el carroussel i dinar i sopar al restaurant universitari. M’agrada molt l’horari d’allà i m’ha encantat l’ambient que hi havia al restaurant”
   Mónica Pérez 3rESO

Àlbum de fotos:
Montpellier març 2012

Carnet de voyage:

Laura Izquierdo 3rA

TROBADA KORFBAL 2012. KINS

Núria Riera
ESPORT ESCOLAR

Trobada Korfbal 2012 KINS

El dia  6 de març els alumnes de 3r i 4r varen  participar en la KINS 2012, trobada dels instituts del Barcelonès Nord ( Badalona, Sant Adrià i Sant Coloma).

El curs de 3r d’eso estava representat per els alumnes que realitzen l’activitat extraescolar de Korfbal  entrenats per  l’ex- alumne d’aquest centre Luis Zambrano. Aquest equip està obtenint un grans resultats en la lliga de la federació catalana de Korfbal i s’han classificat per a la final de la copa catalana de la seva categoria.

El curs de 4rt d’eso estava representat per a dos equips formats per alumnes de 4r A,B,C alguns  ja havien participat els dos anys anteriors.

La trobada es va celebrar en el Pavelló “La Colina” a Badalona, amb la participació de 15 equips en la categoria cadet i 5 en la infantil. Els centres participants: Fòrum 2004, l’Isaac Albéniz, la Llauna,
el Manuel Vázquez Montalbán, el Numància, el Pompeu Fabra i el Ventura Gassol.

Classificació final:
   Categoria Cadet
      1r INS MVM (3r )
      2n INS La Llauna
      3r INS MVM (4rt)
      4r INS MVM (4rt)

   Categoria Infantil
      1r INS La Llauna
      2n INS Isaac Albéniz

El 1r i 2n de cada categoria queden classificats per a la final  de tota Catalunya que tindrà lloc el dia 18 d’abril en el pavelló Mar Bella a la ciutat de Barcelona. Per tant el nostre institut estarà representat per els alumnes de 3r d’eso. MOLTES FELICITATS !!!!!! SORT!!!!!
http://www.korfbal.cat/noticies.php
www.amuntuksa.com

L'ART RUPESTRE PER 1r d'ESO

Lluís Bosch (Dep. Ciències Socials)
Beatriz Marcos (Dep. Visual i Plàstica)


Aquesta mostra és el resultat d’un treball interdisciplinar desenvolupat pels alumnes de primer de l’ESO durant els últims mesos. S’ha fusionat els coneixements històrics exposats des de l’àrea de ciències socials i la part tècnica- artística treballada des de visual i plàstica.

19 de febrer de 2012

Els alumnes han reproduït alguns exemples de l’art rupestre que dins de l’art prehistòric, són les manifestacions artístiques realitzades en coves. La nostra finalitat era recrear amb la major veracitat possible tant en el resultat com en el procés, per aquest motiu el primer pas va ser simular un suport rocós i es va recrear gràcies a la tècnica del paper maixé. El següent pas va ser estudiar les diferents composicions i motius de l’art rupestre. Una vegada decidit el model es va utilitzar la gamma de colors similars als pigments originals de l’art rupestre, directament amb els dits per imitar el mètode de treball.

S’ha de destacar el gran esforç i la quantitat treball de cadascun dels alumnes que a més han estat organitzats en grups.

L’art a la Prehistòria

Els inicis de l’art:

Les primeres manifestacions artístiques van tenir lloc aproximadament ara fa uns 30.000 anys durant el Paleolític Superior i van ser realitzades per l’Homo Sapiens, la nostra espècie actual. Però les darreres investigacions, que han sortit a la premsa el passat 8 de Febrer, atorguen unes pintures rupestres de la cova de Nerja (Màlaga) una antiguitat d’uns 42.000 anys, fet que les situaria com les pintures més antigues del món. Però el més sorprenent d’aquesta descoberta és que totes les dades científiques actuals apunten a que aquestes pintures van ser realitzades per l’Homo Neanderthal, espècie que va conviure amb l’Homo Sapiens i del qual ja es coneixia la seva capacitat de pensament simbòlic, però no se’n coneixien manifestacions artístiques.

Les diverses expressions artístiques:

L’art prehistòric es pot classificar en dos grans blocs: l’art rupestre ( pintures realitzades a les parets de les coves o abrics ) i l’art moble ( objectes amb caràcter estètic i ritual que es poden transportar ). Ens centrarem en l’art rupestre que és el tema central d’aquesta fantàstica exposició, on trobareu reproduïdes diverses pintures d’arreu d’Europa.

A nivell Europeu, l’art rupestre es pot classificar en dues escoles principals: la Franco-Cantàbrica i la llevantina.

Escola Franco-Cantàbrica:

Cronologia: Paleolític Superior ( 40.000-10.000 aC )
Situació geogràfica: nord de la Península Ibèrica i sud de França.
Temàtica: figures d’animals aïllades i signes ( mans, símbols geomètrics, signes masculins i femenins...)
Característiques formals: naturalistes, policromes i amb figueres aïllades.
Localització: a l’interior de les coves.
Tècnica: pigments naturals ( òxid de ferro, ocre, carbó...) aglutinats amb greixos animals.
Principals jaciments: Altamira, Lascaux, Nerja, Niaux, Chauvet,...




Escola llevantina:

Cronologia: finals del Paleolític i inicis del Neolític ( 10.000 aC )
Situació geogràfica: zona del Llevant Peninsular.
Temàtica: generalment escenes de caça o recol·lecció o rituals.
Característiques formals: figuratives, monocromes, presència d’animals i figures humanes molt estilitzades formant escenes.
Localització: en abrics rocosos.
Tècnica: la mateixa.
Principals jaciments: Cogul, Valltorta, Ulldecona.

TREBALLS DE RECERCA 2012

Roger Hoyos
Director

Aquí teniu una mostra d'alguns dels treballs de recerca realitzats per l'alumnat de 2n de batxillerat i que han defensat recentment davant els tribunals d'avaluació. Dos dels treballs, el de "Música i matemàtiques" i el de "Unint el passat amb el futur", han estat seleccionats per ser presentats a la IV Mostra de Terballs de Recerca de Sant Adrià el dia 28 de març a la Biblioteca Font de La Mina.



Un dels treballs, "Insústries de Sant Adrià de Besòs" ha estat presentat en format "site de Google". Cliqueu la imatge per entrar-hi:


TRANSICIÓ, ADOLESCENTS I MEMÒRIA

Antonio Carrasco
Membre de l'AMPA
Coordinador de la xerrada



Durant el segon trimestre, una vegada mès, l´Ampa del nostre INS ha complert amb el seu compromís. La xerrada dintre del marc d´activitats “PASSO DE LA HISTÒRIA…?” , va ser guiada per l´escritora Judit Pujadó i la seva novel·la “LES EDATS PERDUDES” (finalista premi llibreter 2009). Tambè és autora de les novel·les “El límit de Roche” i “Dones absents”, co-autora de “Planeta ESO” i “Trenta quaranta, l´edat amarganta”. A més de ser llicenciada en història, ha fet de documentalista per a TV3 (documental “La ciutat foradada“ sobre els refugis anti-aeris a Barcelona), professora d'ESO i Batxillerat, i col·labora com a columnista i fotògrafa a diaris com La Vanguardia i El diari de Girona . El seu últim projecte profesional ha estat fundar una editorial, EDICIONS SIDILLÀ, que aquest passat febrer ha tret al mercat el seu quart llibre “ ELS POBLES PERDUTS”, del que “El Camp de la Bota” forma part en el relat signat pel Jordi Villalta ( responsable del MhiC i el Refugi de la placeta Macià) Fent-nos primícia, ja que una setmana més tard es presentà a l'espai Brossa de Barcelona i el proper 17 d´abril a les 17:30 h serà presentat al MhiC. L´exit d'assistència (prop de 60 persones), degut a la col·laboració del Departament de Llengua, amb na Eloïsa Fernandez com a cap, per aquesta xerrada va permetre una dinàmica molt activa i distesa, en la que l'escriptora va sentir-se molt còmoda segons la seva pròpia valoració.

“EL FÀCIL ÉS PASSAR DE LA HISTÒRIA, PERÓ LA HISTÒRIA, MAI PASSA DE NOSALTRES. SOM EL RESULTAT DE MOLTES GUERRES, FAMS, EPIDÈMIES... ESTEM AQUÍ PER SOBREVIURE, PER TANT LA HISTÓRIA ÉS UN VALOR QUE HAURIEM DE FER NOSTRE, PER SENTIR-NOS MES FORTS...CONÈIXER-LA ÉS UN DRET…”


“ALS HISTORIADORS ENS AGRADARIA MOLT QUE DESCONFIEU DE LA GENT QUE CONVIDA A OBLIDAR. UN GOVERN O INSTITUCIÓ QUE CONVIDA A OBLIDAR, NO ENS VOL CAP BÉ, ES A DIR, LA HISTÒRIA ÉS UN DRET I L´HAURIEM DE REIVINDICAR…”

JUDIT PUJADÓ
BIBLIOTECA IES MVM 8-3-2012

Amb aquesta declaración de principis va començar. Després, la Judit ens va fer un recorregut sobre els diferents temps, edats i espais que el lector va descobrint full a full. L´Espanya de la trancisió, els anys 80, el cop d´estat 23-F, sota la mirada de la Nora com a protagonista i com adolescent mentre viu amb l´avia a un barri periféric. La ciutat avasallada pels plans urbanistics durant els 90, sota la mirada atenta dels especuladors sense tenir en compte les vivències acumulades generació rere generació de les persones que hi viuen a un barri. Sota el cedàs d´una Nora jove i rescatada per l´avia d´unes circunstàncies que la podien haver dut a equivocar-se i perdre´s. Una fugida desesperada cap a un entorn rural, cap a l´Empordà, abandonant el passat i començant a arrelar a un lloc on les vivències de les seves gents la duen a ser espectadora convidada i viure uns episodis que faràn trontollar les delicades bases amb les que s´ha construït una societat que, en plena democràcia encara no ha sabut cicatritzar les ferides ofertes durant la guerra civil ja a la actualitat. Tot sospesant, el bè i el mal que poden fer els silencis o les mitges veritats.

Fet aixó i abans de començar a contestar els dubtes dels joves de 3ESO que van llegir la novel·la com a part de les seves tasques , la Judit es va adreçar a ells dient-los:

“AMB LA QUANTITAT DE IMPUTS QUE TENIM AVUI DIA, QUE SI FACEBOOKS, TWITERS, ETC, AGRAEIXO L´ESFORÇ DE LLEGIR UN LLIBRE.”

Per tal d'animar a la partcipació, des de l´AMPA, vam apotar el nostre granet de sorra amb la projecció d´un clip d´imatges ón es feia una petita comparació entre les actuals generacions i la del 80 que podeu veure tot seguit. Fets i productes de les dues èpoques sembla que no són tant difernts. El moment àlgid va arribar amb les fotos cedides per pares i alumnes on tothom apareix en les edats compreses als cursos de ESO i Batxillerat, tot provocant el riure en reconèixer als adults i llurs pintes en aquells anys! GRÀCIES A TOTS AQUELLS QUE VAREU PARTICIPAR ENVIANT LES VOSTRES FOTOS!…I NO PATIU, LES VOSTRES IDENTITATS ESTAN BEN CUSTODIADES!



En acabar la projecció, l´ambient de proximitat entre joves i grans es va distendre, permetent una participació molt activa. A més de resoldre dubtes dels lectors sobre la novel·la, vam fer un petit repàs per les nostres històries personals davant els fets importants d´aquests anys, les similituts i diferències entre les dues generacions a nivell social i d´estudis. Tambè van parlar de sota quin prisma hi veien les situacions de retallades a l´ensenyament els nostres joves i la seva implicació. Una de les conclusions a les que es va arribar davant del fet que una de les diferències, entre totes dues generacions per reaccionar a aquests fets, va ser que en tant que la generació de transició venia d´un recorregut llarg de dictadura, la llavor per a lluitar pels nostres drets estava molt madura i que els nostres joves encara estan just començant a patir. Provablement en poc temps assistirem a un canvi en quant a l´apatia d´altres generacions, ja que ells es veuran directamente afectats tant o més que els adults.

Abans de concluïr l´acte, l´AMPA va agraïr a la Judit Pujadó, el fet d´ajudar-nos de manera altruÏsta en aquest projecte, permetent la compra de la novel·la a un preu especial pels postres alumnes, a mès de donar-nos 60 exemplars de novel·les ja descatalogades seves, els beneficis de la venda quedaran a la nostra associació per tal d´ajudar en aquelles activitats que vagin adreçades al nostre alumnat.

Agraïm tambè la presència de l'Adriana Vilardell (va ser ella qui va obrir el cicle) a aquesta xerrada, i felicitar-la per trobar-se de nou fent feina, descobrint nous tresors per a la nostra història.

MOLTES GRÀCIES A TOTS AQUELLS QUE HEU FET POSSIBLE AQUEST ESDEVENIMENT, QUE HA ACONSSEGUIT JUNTAR GENERACIONS EN UN MATEIX ESPAI DE DEBAT.

GRÀCIES JUDIT, PER LA TEVA IMPLICACIÓ I PER HAVER-NOS CAPGIRAT UNA MICA LA RUTINA, AMB EL TEU AIRE FRESC DE TRAMUNTANA DES DE L´EMPORDÀ.