22 de desembre de 2011

EDITORIAL 16

Roger Hoyos
Director

Permeteu-me que en aquest número de la nostra revista tingui un record especial per a una persona especial.

El passat 19 d'octubre un desafortunat infart se'ns va endur un veí del barri. Se'ns va endur "El maño", l'Ángel Ramón Cano. L'Ángel ha estat una persona molt important al nostre barri i a la nostra ciutat. No de bades va rebre el "Premi Ciutat de Sant Adrià" en la seva darrera edició i ha estat molts anys president de l'Associació de Veïns.

Gràcies a ell, i a persones com ell, gaudim d'alguns dels equipaments que tenim al barri, --incloses l'escola Catalunya i l'institut-- paren tots els trens a l'estació i es treballa per la reconversió de la central de les tres xemeneies en un espai cultural i social que dinamitzi econòmicament el barri i la ciutat.

Moltes gràcies Ángel per la teva dedicació.

NO ESTEM D'ACORD


Els treballadors i treballadores de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán volem manifestar públicament la nostra oposició a la manera amb què s’està gestionant la crisi econòmica.

No estem d’acord en:

·          La reducció de les partides econòmiques que afecten les despeses de funcionament dels serveis públics.
·          La confiscació de part dels sous dels treballadors/es dels serveis públics per finançar gratuïtament el Govern de la Generalitat.
·          L’escandalosa taxa d’atur que afecta la població en general però molt especialment al nostre jovent.
·          L’ajornament del pagament de factures a petites empreses i professionals.

I no hi estem d’acord perquè:

·          Les persones directament afectades per aquestes mesures no som responsables d’aquesta crisi.
·          Aquestes mesures poden suposar la privatització de serveis públics essencials.
·          No veiem mesures que afectin les burgesies financeres (catalana, espanyola i europea), veritables responsables d’aquesta crisi.
·          No veiem mesures estructurals per tal d’evitar que es tornin a donar situacions de suplantació del poder polític i democràtic per part del poder financer.

Sant Adrià de Besòs, 22 de desembre de 2011

PER LES TERRES DE L'EBRE

L'alumnat de 1r i 2n de batxillerat han fet la sortida interdisciplinar els dies 19 i 20 de desembre. Aquest curs ha tocat visitar les Terres de l'Ebre. Mentre es recuperen del fred i ens preparen cròniques pel proper número, podeu veure el complet "Programa de viatge":


  • Memorial de la Venta de Camposines
  • Visita a la indústria ERCROS

11/11/11 LA NIT DEL TERROR AL MVM

Antonio Carrasco
Pare d'alumne de 2n d'ESO

Aquest curs, des de "La Faràndula del Montalbán", l’hem encetat amb moltes ganes i amb un munt de projectes que desenvolupar. De fet vàrem començar el curs molt abans que la resta, ja que el 10 de setembre desprès de un quants assaigs, ens pujàvem de nou sobre les fustes d’un escenari per tornar a representar el que va ser el nostre debut " MOLT SOROLL PER NO RES" de William Shakespeare al nou espai municipal del carrer Joan Fiveller dos mesos mes tard de haver-ho fet a l’Ateneu Adrianenc. I com per a saltar bé a la corda, els dels extrems l’han de fer girar, de seguida ens hi vam posar a treballar en el què ha esdevingut el gran èxit de la nova temporada.

Vam treballar de valent en les maneres de expressar-se sense paraules, de com resistir les pròpies emocions davant dels altres, vam treballar molt per a construir situacions i escriure petits relats transformant-los en guió, vam aprendre a fer servir coses que tots tenim a l’abast per transformar-nos en...petits monstres als tallers de maquillatge, ens vam coordinar amb un altre activitat de l’AMPA, "Cicle de cinema", per tal de poder-vos oferir un nou espectacle...i així es com va néixer "11/11/11 La nit del terror" on, per obrir la gana i posar-vos en situació es va projectar una pel·lícula de Guillermo del Toro que a més de tensionar-nos, ens va fer veure reflectida part de la història del nostre país...

Tot sortint, com si de un petit camp de concentració es tractés, us vam ficar a dintre el gimnàs, vam apagar els llums i...(ens va encantar com cridàveu) us vam anar acompanyant en petits grups per recórrer el nostre petit "Museu de psiquiatria".

Biscuter 16 Tunel terror

Un "Estrany" mestre de cerimònies us deixava en mans d’unes amables "Hostesses" tot explicant-vos allò que anàveu a veure i a partir d’aquell moment..."la Nena" feia la seva aparició, com que sou gent valenta vàreu decidir anar a buscar-la i què millor que començar pel tanatori...VOLEU TANCAR LA PORTA; QUE SESCAPA EL FRED!!! (sort del servei de neteja, per que allà, a algú se li va afluixar la bufeta!) el "Carnisser", la "dona de dos caps" i els "Morts" us van empaitar cap al passadís. MEC-MEC i un altre ensurt per part del "Pallasso", tot corrents escales amunt us esperava un escalofriant crit de la "Noia dels lavabos". Quant ja pensàveu estar tranquils la "Boja" custodiada per les seves "Guardianes" reia de vosaltres, QUE ESTEU MIRANT!. De sobte el vostre grup creixia amb la incorporació PUC ACOMPANYAR-VOS! de la "Dona Sense cap" ( bé, de fet si en tenia, però no sobre el coll!). Passes que corren per l’escala i tots cap a l’aula protegint-vos de l’atac de "Screem". Al final de la passarel·la les "Viudes" ploraven el seu mort...mentre el "Penjat" donava l’últim sospir tot penjant de la forca...Sortim, sortim! es desesperava l’hostessa i tot arribant a les escales per retornar a la normalitat MEC-MEC de nou i...la "Zombi" sortia des de l’inframón per acomiadar-vos i cames ajudeu-me, baixàveu amb unes carones desencaixades tot dient allò de "No ha estat malament, però a mi!?, a mi no m’ha fet por!!! ", ha!, llàstima no haver posat cameres per tenir unes quantes instantànies.

Els nostres actors van quedar absolutament esgotats, esperàvem com a molt tenir un públic de unes 30-40 persones i ens vau veure..154!!,sort que ens esperàveu a fora del psiquiàtric amb un bon sopar!. Va ser un plaer trobar a pares, mares, profes, alumnes i amics compartint amb nosaltres el vostre temps de lleure.

Moltes gràcies a tots i totes.

Agraïm a l’AMPA, al PEE, a les regidories d’Educació i de Joventut del nostre municipi, a SERVEIS LLUNA NETA, a CÀPICOS, al Javi el nostre McGiver (sense tu no hagués estat possible res), a la Maica, a la Cristina, a la maquilladora en pràctiques, i en especial a la direcció del nostre IES i la nostre dire, l´Arantxa, la vostra col·laboració per permetre’ns divertir-nos tant.

Alguns dels nostres actors i actrius, no sabem ben bé si per la pressió de la fama o per la intensitat dels estudis, han decidit baixar del nostre tren. Els desitgem el millor i esperem que a la pròxima andana, tornin a pujar!. Aquí no s’acabaran les nostres històries, ja comencem a fer girar la corda de nou, i us continuarem oferint nous espectacles. I tu, sí sí, t’estic parlant a tu. Vols pujar-hi?. Si?. Doncs estigues atent: pròxima andana...NOU CASTING 2012!!!!

Aprofita. Ja que diuen que el món s’acaba, que almenys t’agafi "faranduleando".

ENGLISH CRAFTS by 3rd of ESO students

Àngles Antorán,
Professora d'anglès

HALLOWEEN
For Halloween our students of 3rd of ESO made some scary and unique masks!

THANKSGIVING
This year our 3rd of ESO students put their imagination to their limit on a Thanksgiving Project, the most important family celebration after Chrismas, which takes place around October and November in North America. Students have made some special turkeys, cornucopias and posters this time.

SENSE RESTES PODEM RECONSTRUIR LA HISTÒRIA ?

Biscuter 16 - Xerrada arqueologia





L'Adriana Vilardell, jove arqueòloga adrianenca, ens va il·lustrar el passat dia 14 sobre la necessitat de la història i sobre el treball dels arqueòlegs alhora que ens va fer un ràpid repàs de la nostra història local. L'acte, organitzat per l'AMPA i obert a tota la població, s'emmarca en en primer cicle de conferències "APROPANT LA CULTURA" i es va fer gràcies al suport del PLA EDUCATIU D'ENTORN.

NO VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

El passat 25 de novembre vam commemorar a l'Institut el DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES.
Biscuter 16 Contra la violència vers les dones

Alumnat del centre també va participar en la iniciativa "TE QUIERO BIEN"
Concurs TQB (Te quiero bien)

i va resultar premiat el cartell d'Elena Orts (2n batxillerat):

ENERGIA (1)


Carles Cardelo
Pare d'alumne i membre de l'AMPA


L’ENERGIA

L'energia, en general, és un concepte abstracte que no es pot visualitzar fàcilment. En física, la quantitat d’energia és la que determina la quantitat de treball físic que pot fer un sistema (una persona, per exemple). Les formes d’energia que existeixen són diverses: elèctrica, tèrmica, mecànica (cinètica, gravitatòria, etc.) i d’altres; però el concepte social d’energia l'associem, en general, amb l’ús que d’aquesta en fem, com ara l’electricitat que necessitem per il·luminar els carrers. Quan parlem d’energia, sempre ho fem pensant en la utilitat que en podem treure amb les màquines o equips que inventem i que funcionen amb aquesta, però no pensem mai en allò què la produeix ni en com la produïm. Els aliments que mengem, per exemple, són el “carburant” indispensable per a que el nostre cos “funcioni” i sigui capaç de produir l’energia suficient per a que aquest realitzi un treball, no ens interessa tant el com ho fa el cos, sinó que funcioni. Aprofitem l’energia per a la construcció de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'ús de vehicles, rentadores, Ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i econòmic) com els residus generats són elevats i hi ha risc de contaminació.

Així doncs, l'ús de l'energia forma part de la cultura humana des dels orígens. L'home sempre ha sigut conscient de la necessitat de disposar de sistemes capaços de generar treball i facilitar la seva estada al món. L'ús i el control de la energia ha estat el tret característic de l'evolució de l’home, de la creació i l'hegemonia de les societats. Tanmateix, des del primer ús del foc al paleolític (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se), la tecnologia, la societat, el consum i la manera de viure ha canviat molt, especialment a la cultura occidental. A la societat contemporània occidental l'ús d'energia ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes 110 vegades més respecte al paleolític.
FONTS D’ENERGIA

Necessitem l’energia per obtenir millor qualitat de vida o per crear riquesa, es a dir, per a nosaltres l’energia a allò que generem o produïm i que ens és útil per fer que els aparells treballin. El següent pas, doncs,  és trobar les fonts on es genera aquesta, emprant determinats combustibles o aprofitant les forces de la naturalesa.
Parlem d’una font d’energia quan parlem dels productes, materials o altres energies que aprofitem de la naturalesa per generar les energies que fem servir a la vida quotidiana. És evident que per generar energia necessitem d’uns processos, més o menys complexos, pels quals transformem uns materials, que anomenem combustibles, en energia, o bé, pels quals aprofitem les energies de la naturalesa (el que anomenem “Les Forces” de la naturalesa) per tal de convertir-les en aquelles que som capaços de controlar i fer servir. Serveixi com exemple la transformació de la fusta en energia a través d’un procés en el qual la “cremem” o “fem foc” per obtenir calor. Des d’aquest procés (que ara ens sembla tan simple) fins a la més complexa instal·lació d’una central nuclear, els científics han cercat noves fonts d’energia, es a dir, nous combustibles o nous sistemes per tal d’aprofitar les “forces” de la naturalesa (l’energia que pot alliberar un terratrèmol de força 8, per exemple, pot ser equivalent a la que alliberen 200 tones de Dinamita esclatant simultàniament).
Avui dia fem servir una sèrie de FONTS D’ENERGIA que classifiquem segons la seva capacitat de regenerar-se o “renovar-se”, en definitiva de “tornar-les a fer servir”.
Segons això les classifiquem en ENERGIES RENOVABLES I NO RENOVABLES:
NO RENOVABLES
RENOVABLES
ENERGIES DE COMBUSTIBLES FÒSSILS:
·         PETROLI
·         CARBÓ
·         GAS NATURAL
·         ALTRES
SOLAR
HIDRÀULICA
EÒLICA
MAREOMOTRIU
ONADES MARINES
ENERGIA BLAU (RIUS)
ENERGIA NUCLEAR (FISSIÓ)
BIOMASSA
RESIDUS SÒLIDS URBANS
GEOTÈRMICA

De la taula anterior es pot deduir fàcilment que les RENOVABLES són aquelles que es poden considerar “INESGOTABLES” i que causen “menors” impactes en el medi ambient; mentre que les NO RENOVABLES són les que fan servir fonts d’energia que s’esgoten amb l’ús i que no es podran recuperar.


Passem a descriure les unes i les altres:

ENERGIES RENOVABLES

Hem dit que són les que podem tornar a fer servir, ja que periòdicament estan a disposició dels humans. Les energies renovables són, per ara, l’alternativa a les anomenades “Energies Tradicionals” de combustibles fòssils, tant per la seva disponibilitat garantida (a diferència dels combustibles fòssils que necessiten milers d'anys per a la seva renovació) com pel seu menor impacte ambiental; no obstant això, en alguns casos aquest impacte pot ser molt més gran del que podríem pensar.
Malgrat semblar les fonts d’energia perfectes,  ens trobem que l’ús d’aquest tipus d’energies és mínim, comparat amb les de combustibles fòssils. Això es pot deure, entre d’altres, a que, a hores d’ara, amb aquestes energies no és possible satisfer la gran quantitat de demanda que te la societat actual. Serveixi com a dada que l’ús d’energies renovables a Catalunya l’any 2007 va ser del 2,8% del total del consum energètic, segons l’ Institut Català de l’Energia. No obstant això, el seu ús va en augment.
Així doncs, quins podem dir que són els principals avantatges i els principals inconvenients que presenten aquestes energies:

AVANTATGES
Abundància de les fonts

Les fonts d'energia renovables són diferents a les de les no renovables a causa de la seva abundància. Avui dia considerem al Sol com a font inesgotable d’energia. El mateix esdevé amb l’energia del vent, de la calor de l'interior de la terra, de l'energia dels salts d'aigua i de les marees o de la força del mar.

Menor cost de les fonts

La irradiació solar, el vent, l’accés a capes més interiors de la terra i el fluir de l'aigua són fonts més econòmiques que la fusta, el carbó, el gas, el petroli i l'urani. Aquesta diferència econòmica, es refereix a l’energia en si i, sobretot, al fet que les fonts puguin ser gratuïtes. Però en alguns casos, com a la hidràulica, no ho són tant si tenim en compte el cost de traslladar l’energia de les grans preses al consumidors, per exemple.

Menor quantitat d'emissions i residus


Algunes fonts renovables no emeten diòxid de carboni addicional a l'atmosfera (no afavoreixen, per tant, el Canvi Climàtic), llevat dels necessaris per a la construcció i funcionament de les instal·lacions de generació. Les fonts d'energia no combustibles no produeixen gasos d'efecte hivernacle ni altres emissions, contràriament al que succeeix amb les combustibles, siguin fòssils o renovables. La biomassa, per contra, genera més residus per caloria obtinguda que els combustibles clàssics i de moment, algunes fonts d'energies renovables en vies d'investigació també emeten una gran quantitat d'emissions en el procés d'obtenció d'energia. Les plaques solars, un cop finalitzat el període de funcionament (25‐30 anys), esdevenen un residu al que caldria donar una gestió medi-ambientalment acceptable.


Menys perill de les emissions

Les energies renovables "pures" no solen generar residus perillosos, com passa amb les energies de fissió nuclear, per exemple. Tanmateix, algunes d'elles, com ara la biomassa, per exemple, necessiten energia per a ser produïdes, i part d'aquesta prové de centrals nuclears d'urani. La biomassa, a més, genera cendres i pot generar també monòxid de carboni i altres substàncies contaminants idèntiques a les generades com a residu pel carbó, el gas natural i el petroli.

INCONVENIENTS
Cost econòmic elevat de l'energia

El preu per unitat d'energia és més car si aquesta és renovable que si és d'origen fòssil o nuclear, fins i tot sense tenir en compte els costos d'inversió que representa una nova instal·lació per a una energia renovable i l'enorme cost que pot representar adaptar certes tecnologies, com per exemple els mitjans de transport, a l’ús d’aquest tipus d’energies. De les energies renovables, la més competitiva en quant a preu és la hidràulica, i efectivament el seu us és als Països Catalans superior a les altres.

Energia difusa

Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa. Ja que certes fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa, distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir-les en fonts utilitzables. Serveixi com a exemple que una llar centreeuropea mitjana necessitaria instal·lar una superfície, com a mínim, de uns 8 metres quadrats de panells fotovoltaics per tenir l’electricitat suficient a la seva llar i uns 6 metres quadrats més per l’aigua calenta sanitària.

Quantitat irregular i incontrolable d'energia obtinguda

Les energies renovables són aleatòries, varien al llarg del temps d'una manera que en principi no és previsible i que gairebé mai coincideix amb la demanda o necessitat d’energia que volem obtenir. Un exemple clàssic és el de l'energia solar tèrmica, obtenim més quan fa més calor i potser no en necessitem, i en canvi a l'hivern, que és quan més ens interessa, obtenim sempre menys, ja que la radiació solar és menor. Aquest fet ens obliga a reduir el consum o a necessitar el suport d’energies no renovables (connexió a la xarxa de gas natural per reforçar la calefacció, per exemple).


Irregular distribució geogràfica


És evident que la diversitat geogràfica dels recursos renovables és també significativa. Alguns països i regions disposen de rius aptes per a instal·lar centrals hidràuliques i altres no, tampoc estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com per a poder utilitzar l'eòlica.

Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl

Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala excessiva d’arbres i boscos, per obtenir  combustible. La energia geotèrmica no sol es troba molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells).

Rendibilitat econòmica

La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles) des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del govern.

HAVIA DE FER UNS VERSETS

Quim Gestí

 

Havia de fer uns versets
per acomiadar l'Elvira
la companya que com jo
l'any que ve se les pira.

Què puc dir d'aquesta dona
de la seva intel·ligència
dels seus ulls d'encisadora
i la seva competència?

Sempre cobrint l'institut
de fotos i exposicions
d'un món que ha estat ben fotut
per omplir-nos d'emocions.

Guerra civil, holocaust
dones que parien a Elna
gent patint un destí infaust
camps de misèria i de pena.

Directora a contracor
fou la millor amb diferència
després de temps de foscor
dirigí amb clarividència.

I ara te'n vas, i ens quedem
orfes per la teva absència
però tots recordarem
sempre la teva presència.

Però la vida és així
cal cremar, doncs, experiències
començar a llaurar un destí
curull d'èxits i vivències.

Que la nau arribi a port
al nou centre que t'acull
plena de seny i de sort
i no trobi cap escull

Tanmateix, no trencaràs
del tot amb el teu passat
d'una ombra fugiràs
que et perseguirà a desgrat

Ja saps a qui em refereixo:
quina creu, Déu meu senyor,
no lliurar-se de la Moni
que només sigui un record!

Cadascú porta una creu
a tu t'ha tocat aquesta
sigues forta, resta en peu
i capeja la tempesta.

Et trobarem a faltar
la gent d'aquí i jo també
només et podem desitjar
que allà on  vagis, vagi bé!