22 de desembre de 2011

EDITORIAL 16

Roger Hoyos
Director

Permeteu-me que en aquest número de la nostra revista tingui un record especial per a una persona especial.

El passat 19 d'octubre un desafortunat infart se'ns va endur un veí del barri. Se'ns va endur "El maño", l'Ángel Ramón Cano. L'Ángel ha estat una persona molt important al nostre barri i a la nostra ciutat. No de bades va rebre el "Premi Ciutat de Sant Adrià" en la seva darrera edició i ha estat molts anys president de l'Associació de Veïns.

Gràcies a ell, i a persones com ell, gaudim d'alguns dels equipaments que tenim al barri, --incloses l'escola Catalunya i l'institut-- paren tots els trens a l'estació i es treballa per la reconversió de la central de les tres xemeneies en un espai cultural i social que dinamitzi econòmicament el barri i la ciutat.

Moltes gràcies Ángel per la teva dedicació.

NO ESTEM D'ACORD


Els treballadors i treballadores de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán volem manifestar públicament la nostra oposició a la manera amb què s’està gestionant la crisi econòmica.

No estem d’acord en:

·          La reducció de les partides econòmiques que afecten les despeses de funcionament dels serveis públics.
·          La confiscació de part dels sous dels treballadors/es dels serveis públics per finançar gratuïtament el Govern de la Generalitat.
·          L’escandalosa taxa d’atur que afecta la població en general però molt especialment al nostre jovent.
·          L’ajornament del pagament de factures a petites empreses i professionals.

I no hi estem d’acord perquè:

·          Les persones directament afectades per aquestes mesures no som responsables d’aquesta crisi.
·          Aquestes mesures poden suposar la privatització de serveis públics essencials.
·          No veiem mesures que afectin les burgesies financeres (catalana, espanyola i europea), veritables responsables d’aquesta crisi.
·          No veiem mesures estructurals per tal d’evitar que es tornin a donar situacions de suplantació del poder polític i democràtic per part del poder financer.

Sant Adrià de Besòs, 22 de desembre de 2011

PER LES TERRES DE L'EBRE

L'alumnat de 1r i 2n de batxillerat han fet la sortida interdisciplinar els dies 19 i 20 de desembre. Aquest curs ha tocat visitar les Terres de l'Ebre. Mentre es recuperen del fred i ens preparen cròniques pel proper número, podeu veure el complet "Programa de viatge":


  • Memorial de la Venta de Camposines
  • Visita a la indústria ERCROS

11/11/11 LA NIT DEL TERROR AL MVM

Antonio Carrasco
Pare d'alumne de 2n d'ESO

Aquest curs, des de "La Faràndula del Montalbán", l’hem encetat amb moltes ganes i amb un munt de projectes que desenvolupar. De fet vàrem començar el curs molt abans que la resta, ja que el 10 de setembre desprès de un quants assaigs, ens pujàvem de nou sobre les fustes d’un escenari per tornar a representar el que va ser el nostre debut " MOLT SOROLL PER NO RES" de William Shakespeare al nou espai municipal del carrer Joan Fiveller dos mesos mes tard de haver-ho fet a l’Ateneu Adrianenc. I com per a saltar bé a la corda, els dels extrems l’han de fer girar, de seguida ens hi vam posar a treballar en el què ha esdevingut el gran èxit de la nova temporada.

Vam treballar de valent en les maneres de expressar-se sense paraules, de com resistir les pròpies emocions davant dels altres, vam treballar molt per a construir situacions i escriure petits relats transformant-los en guió, vam aprendre a fer servir coses que tots tenim a l’abast per transformar-nos en...petits monstres als tallers de maquillatge, ens vam coordinar amb un altre activitat de l’AMPA, "Cicle de cinema", per tal de poder-vos oferir un nou espectacle...i així es com va néixer "11/11/11 La nit del terror" on, per obrir la gana i posar-vos en situació es va projectar una pel·lícula de Guillermo del Toro que a més de tensionar-nos, ens va fer veure reflectida part de la història del nostre país...

Tot sortint, com si de un petit camp de concentració es tractés, us vam ficar a dintre el gimnàs, vam apagar els llums i...(ens va encantar com cridàveu) us vam anar acompanyant en petits grups per recórrer el nostre petit "Museu de psiquiatria".

Biscuter 16 Tunel terror

Un "Estrany" mestre de cerimònies us deixava en mans d’unes amables "Hostesses" tot explicant-vos allò que anàveu a veure i a partir d’aquell moment..."la Nena" feia la seva aparició, com que sou gent valenta vàreu decidir anar a buscar-la i què millor que començar pel tanatori...VOLEU TANCAR LA PORTA; QUE SESCAPA EL FRED!!! (sort del servei de neteja, per que allà, a algú se li va afluixar la bufeta!) el "Carnisser", la "dona de dos caps" i els "Morts" us van empaitar cap al passadís. MEC-MEC i un altre ensurt per part del "Pallasso", tot corrents escales amunt us esperava un escalofriant crit de la "Noia dels lavabos". Quant ja pensàveu estar tranquils la "Boja" custodiada per les seves "Guardianes" reia de vosaltres, QUE ESTEU MIRANT!. De sobte el vostre grup creixia amb la incorporació PUC ACOMPANYAR-VOS! de la "Dona Sense cap" ( bé, de fet si en tenia, però no sobre el coll!). Passes que corren per l’escala i tots cap a l’aula protegint-vos de l’atac de "Screem". Al final de la passarel·la les "Viudes" ploraven el seu mort...mentre el "Penjat" donava l’últim sospir tot penjant de la forca...Sortim, sortim! es desesperava l’hostessa i tot arribant a les escales per retornar a la normalitat MEC-MEC de nou i...la "Zombi" sortia des de l’inframón per acomiadar-vos i cames ajudeu-me, baixàveu amb unes carones desencaixades tot dient allò de "No ha estat malament, però a mi!?, a mi no m’ha fet por!!! ", ha!, llàstima no haver posat cameres per tenir unes quantes instantànies.

Els nostres actors van quedar absolutament esgotats, esperàvem com a molt tenir un públic de unes 30-40 persones i ens vau veure..154!!,sort que ens esperàveu a fora del psiquiàtric amb un bon sopar!. Va ser un plaer trobar a pares, mares, profes, alumnes i amics compartint amb nosaltres el vostre temps de lleure.

Moltes gràcies a tots i totes.

Agraïm a l’AMPA, al PEE, a les regidories d’Educació i de Joventut del nostre municipi, a SERVEIS LLUNA NETA, a CÀPICOS, al Javi el nostre McGiver (sense tu no hagués estat possible res), a la Maica, a la Cristina, a la maquilladora en pràctiques, i en especial a la direcció del nostre IES i la nostre dire, l´Arantxa, la vostra col·laboració per permetre’ns divertir-nos tant.

Alguns dels nostres actors i actrius, no sabem ben bé si per la pressió de la fama o per la intensitat dels estudis, han decidit baixar del nostre tren. Els desitgem el millor i esperem que a la pròxima andana, tornin a pujar!. Aquí no s’acabaran les nostres històries, ja comencem a fer girar la corda de nou, i us continuarem oferint nous espectacles. I tu, sí sí, t’estic parlant a tu. Vols pujar-hi?. Si?. Doncs estigues atent: pròxima andana...NOU CASTING 2012!!!!

Aprofita. Ja que diuen que el món s’acaba, que almenys t’agafi "faranduleando".

ENGLISH CRAFTS by 3rd of ESO students

Àngles Antorán,
Professora d'anglès

HALLOWEEN
For Halloween our students of 3rd of ESO made some scary and unique masks!

THANKSGIVING
This year our 3rd of ESO students put their imagination to their limit on a Thanksgiving Project, the most important family celebration after Chrismas, which takes place around October and November in North America. Students have made some special turkeys, cornucopias and posters this time.

SENSE RESTES PODEM RECONSTRUIR LA HISTÒRIA ?

Biscuter 16 - Xerrada arqueologia





L'Adriana Vilardell, jove arqueòloga adrianenca, ens va il·lustrar el passat dia 14 sobre la necessitat de la història i sobre el treball dels arqueòlegs alhora que ens va fer un ràpid repàs de la nostra història local. L'acte, organitzat per l'AMPA i obert a tota la població, s'emmarca en en primer cicle de conferències "APROPANT LA CULTURA" i es va fer gràcies al suport del PLA EDUCATIU D'ENTORN.

NO VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

El passat 25 de novembre vam commemorar a l'Institut el DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES.
Biscuter 16 Contra la violència vers les dones

Alumnat del centre també va participar en la iniciativa "TE QUIERO BIEN"
Concurs TQB (Te quiero bien)

i va resultar premiat el cartell d'Elena Orts (2n batxillerat):

ENERGIA (1)


Carles Cardelo
Pare d'alumne i membre de l'AMPA


L’ENERGIA

L'energia, en general, és un concepte abstracte que no es pot visualitzar fàcilment. En física, la quantitat d’energia és la que determina la quantitat de treball físic que pot fer un sistema (una persona, per exemple). Les formes d’energia que existeixen són diverses: elèctrica, tèrmica, mecànica (cinètica, gravitatòria, etc.) i d’altres; però el concepte social d’energia l'associem, en general, amb l’ús que d’aquesta en fem, com ara l’electricitat que necessitem per il·luminar els carrers. Quan parlem d’energia, sempre ho fem pensant en la utilitat que en podem treure amb les màquines o equips que inventem i que funcionen amb aquesta, però no pensem mai en allò què la produeix ni en com la produïm. Els aliments que mengem, per exemple, són el “carburant” indispensable per a que el nostre cos “funcioni” i sigui capaç de produir l’energia suficient per a que aquest realitzi un treball, no ens interessa tant el com ho fa el cos, sinó que funcioni. Aprofitem l’energia per a la construcció de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'ús de vehicles, rentadores, Ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i econòmic) com els residus generats són elevats i hi ha risc de contaminació.

Així doncs, l'ús de l'energia forma part de la cultura humana des dels orígens. L'home sempre ha sigut conscient de la necessitat de disposar de sistemes capaços de generar treball i facilitar la seva estada al món. L'ús i el control de la energia ha estat el tret característic de l'evolució de l’home, de la creació i l'hegemonia de les societats. Tanmateix, des del primer ús del foc al paleolític (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se), la tecnologia, la societat, el consum i la manera de viure ha canviat molt, especialment a la cultura occidental. A la societat contemporània occidental l'ús d'energia ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes 110 vegades més respecte al paleolític.
FONTS D’ENERGIA

Necessitem l’energia per obtenir millor qualitat de vida o per crear riquesa, es a dir, per a nosaltres l’energia a allò que generem o produïm i que ens és útil per fer que els aparells treballin. El següent pas, doncs,  és trobar les fonts on es genera aquesta, emprant determinats combustibles o aprofitant les forces de la naturalesa.
Parlem d’una font d’energia quan parlem dels productes, materials o altres energies que aprofitem de la naturalesa per generar les energies que fem servir a la vida quotidiana. És evident que per generar energia necessitem d’uns processos, més o menys complexos, pels quals transformem uns materials, que anomenem combustibles, en energia, o bé, pels quals aprofitem les energies de la naturalesa (el que anomenem “Les Forces” de la naturalesa) per tal de convertir-les en aquelles que som capaços de controlar i fer servir. Serveixi com exemple la transformació de la fusta en energia a través d’un procés en el qual la “cremem” o “fem foc” per obtenir calor. Des d’aquest procés (que ara ens sembla tan simple) fins a la més complexa instal·lació d’una central nuclear, els científics han cercat noves fonts d’energia, es a dir, nous combustibles o nous sistemes per tal d’aprofitar les “forces” de la naturalesa (l’energia que pot alliberar un terratrèmol de força 8, per exemple, pot ser equivalent a la que alliberen 200 tones de Dinamita esclatant simultàniament).
Avui dia fem servir una sèrie de FONTS D’ENERGIA que classifiquem segons la seva capacitat de regenerar-se o “renovar-se”, en definitiva de “tornar-les a fer servir”.
Segons això les classifiquem en ENERGIES RENOVABLES I NO RENOVABLES:
NO RENOVABLES
RENOVABLES
ENERGIES DE COMBUSTIBLES FÒSSILS:
·         PETROLI
·         CARBÓ
·         GAS NATURAL
·         ALTRES
SOLAR
HIDRÀULICA
EÒLICA
MAREOMOTRIU
ONADES MARINES
ENERGIA BLAU (RIUS)
ENERGIA NUCLEAR (FISSIÓ)
BIOMASSA
RESIDUS SÒLIDS URBANS
GEOTÈRMICA

De la taula anterior es pot deduir fàcilment que les RENOVABLES són aquelles que es poden considerar “INESGOTABLES” i que causen “menors” impactes en el medi ambient; mentre que les NO RENOVABLES són les que fan servir fonts d’energia que s’esgoten amb l’ús i que no es podran recuperar.


Passem a descriure les unes i les altres:

ENERGIES RENOVABLES

Hem dit que són les que podem tornar a fer servir, ja que periòdicament estan a disposició dels humans. Les energies renovables són, per ara, l’alternativa a les anomenades “Energies Tradicionals” de combustibles fòssils, tant per la seva disponibilitat garantida (a diferència dels combustibles fòssils que necessiten milers d'anys per a la seva renovació) com pel seu menor impacte ambiental; no obstant això, en alguns casos aquest impacte pot ser molt més gran del que podríem pensar.
Malgrat semblar les fonts d’energia perfectes,  ens trobem que l’ús d’aquest tipus d’energies és mínim, comparat amb les de combustibles fòssils. Això es pot deure, entre d’altres, a que, a hores d’ara, amb aquestes energies no és possible satisfer la gran quantitat de demanda que te la societat actual. Serveixi com a dada que l’ús d’energies renovables a Catalunya l’any 2007 va ser del 2,8% del total del consum energètic, segons l’ Institut Català de l’Energia. No obstant això, el seu ús va en augment.
Així doncs, quins podem dir que són els principals avantatges i els principals inconvenients que presenten aquestes energies:

AVANTATGES
Abundància de les fonts

Les fonts d'energia renovables són diferents a les de les no renovables a causa de la seva abundància. Avui dia considerem al Sol com a font inesgotable d’energia. El mateix esdevé amb l’energia del vent, de la calor de l'interior de la terra, de l'energia dels salts d'aigua i de les marees o de la força del mar.

Menor cost de les fonts

La irradiació solar, el vent, l’accés a capes més interiors de la terra i el fluir de l'aigua són fonts més econòmiques que la fusta, el carbó, el gas, el petroli i l'urani. Aquesta diferència econòmica, es refereix a l’energia en si i, sobretot, al fet que les fonts puguin ser gratuïtes. Però en alguns casos, com a la hidràulica, no ho són tant si tenim en compte el cost de traslladar l’energia de les grans preses al consumidors, per exemple.

Menor quantitat d'emissions i residus


Algunes fonts renovables no emeten diòxid de carboni addicional a l'atmosfera (no afavoreixen, per tant, el Canvi Climàtic), llevat dels necessaris per a la construcció i funcionament de les instal·lacions de generació. Les fonts d'energia no combustibles no produeixen gasos d'efecte hivernacle ni altres emissions, contràriament al que succeeix amb les combustibles, siguin fòssils o renovables. La biomassa, per contra, genera més residus per caloria obtinguda que els combustibles clàssics i de moment, algunes fonts d'energies renovables en vies d'investigació també emeten una gran quantitat d'emissions en el procés d'obtenció d'energia. Les plaques solars, un cop finalitzat el període de funcionament (25‐30 anys), esdevenen un residu al que caldria donar una gestió medi-ambientalment acceptable.


Menys perill de les emissions

Les energies renovables "pures" no solen generar residus perillosos, com passa amb les energies de fissió nuclear, per exemple. Tanmateix, algunes d'elles, com ara la biomassa, per exemple, necessiten energia per a ser produïdes, i part d'aquesta prové de centrals nuclears d'urani. La biomassa, a més, genera cendres i pot generar també monòxid de carboni i altres substàncies contaminants idèntiques a les generades com a residu pel carbó, el gas natural i el petroli.

INCONVENIENTS
Cost econòmic elevat de l'energia

El preu per unitat d'energia és més car si aquesta és renovable que si és d'origen fòssil o nuclear, fins i tot sense tenir en compte els costos d'inversió que representa una nova instal·lació per a una energia renovable i l'enorme cost que pot representar adaptar certes tecnologies, com per exemple els mitjans de transport, a l’ús d’aquest tipus d’energies. De les energies renovables, la més competitiva en quant a preu és la hidràulica, i efectivament el seu us és als Països Catalans superior a les altres.

Energia difusa

Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa. Ja que certes fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa, distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir-les en fonts utilitzables. Serveixi com a exemple que una llar centreeuropea mitjana necessitaria instal·lar una superfície, com a mínim, de uns 8 metres quadrats de panells fotovoltaics per tenir l’electricitat suficient a la seva llar i uns 6 metres quadrats més per l’aigua calenta sanitària.

Quantitat irregular i incontrolable d'energia obtinguda

Les energies renovables són aleatòries, varien al llarg del temps d'una manera que en principi no és previsible i que gairebé mai coincideix amb la demanda o necessitat d’energia que volem obtenir. Un exemple clàssic és el de l'energia solar tèrmica, obtenim més quan fa més calor i potser no en necessitem, i en canvi a l'hivern, que és quan més ens interessa, obtenim sempre menys, ja que la radiació solar és menor. Aquest fet ens obliga a reduir el consum o a necessitar el suport d’energies no renovables (connexió a la xarxa de gas natural per reforçar la calefacció, per exemple).


Irregular distribució geogràfica


És evident que la diversitat geogràfica dels recursos renovables és també significativa. Alguns països i regions disposen de rius aptes per a instal·lar centrals hidràuliques i altres no, tampoc estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com per a poder utilitzar l'eòlica.

Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl

Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala excessiva d’arbres i boscos, per obtenir  combustible. La energia geotèrmica no sol es troba molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells).

Rendibilitat econòmica

La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles) des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del govern.

HAVIA DE FER UNS VERSETS

Quim Gestí

 

Havia de fer uns versets
per acomiadar l'Elvira
la companya que com jo
l'any que ve se les pira.

Què puc dir d'aquesta dona
de la seva intel·ligència
dels seus ulls d'encisadora
i la seva competència?

Sempre cobrint l'institut
de fotos i exposicions
d'un món que ha estat ben fotut
per omplir-nos d'emocions.

Guerra civil, holocaust
dones que parien a Elna
gent patint un destí infaust
camps de misèria i de pena.

Directora a contracor
fou la millor amb diferència
després de temps de foscor
dirigí amb clarividència.

I ara te'n vas, i ens quedem
orfes per la teva absència
però tots recordarem
sempre la teva presència.

Però la vida és així
cal cremar, doncs, experiències
començar a llaurar un destí
curull d'èxits i vivències.

Que la nau arribi a port
al nou centre que t'acull
plena de seny i de sort
i no trobi cap escull

Tanmateix, no trencaràs
del tot amb el teu passat
d'una ombra fugiràs
que et perseguirà a desgrat

Ja saps a qui em refereixo:
quina creu, Déu meu senyor,
no lliurar-se de la Moni
que només sigui un record!

Cadascú porta una creu
a tu t'ha tocat aquesta
sigues forta, resta en peu
i capeja la tempesta.

Et trobarem a faltar
la gent d'aquí i jo també
només et podem desitjar
que allà on  vagis, vagi bé!

28 de juny de 2011

EDITORIAL 15

Roger Hoyos
Director
Aquest trimestre ha passat volant... i ple d’activitats. De la major part d’elles ja hi ha la ressenya en aquest número però hi ha hagut altres. Per exemple l’exposició sobre els bombardejos durant la guerra civil, inaugurada pel catedràtic d’Història contemporània de la UB Sr. Joan Villarroya, o el viatge de fi d’estudis de l’alumnat de 4t d’ESO amb una estada de 5 dies a Berlin (volem veure les fotos!!) i acompanyats per la Belén Vega i el Lluís Martínez, o els treballs de síntesi de 2n amb una renyidíssima competició per aconseguir la nominació de ciutat olímpica 2016, o aquesta obra de teatre que de ben segur ens sorprendrà...

Aquest trimestre és l’últim. L’últim del curs però també l’últim per a alguns companys i companyes, professors i professores que canvien les seves destinacions el curs vinent. En algunes ocasions es tracta de canvis desitjats i volguts i en altres, malauradament, fruit dels ajustaments de plantilla o de la mobilitat pròpia dels docents. Alguns, algunes, marxen després de molts anys de serveis al MVM i d’altres després de passar una curta però intensa temporada amb nosaltres. A tots, a totes us vull desitjar, en nom de tota la comunitat educativa, que tingueu molta sort en les vostres noves destinacions.

V CONCURS “IDEES DE NEGOCI A LES ESCOLES”

Miguel Ángel Baeza
Professor de Cicles Formatius

El passat 27 de maig a les 12 h vam assistir al lliurament de premis del V Concurs "Idees de Negoci a les escoles" a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Adrià. Aquest concurs va dirigit a l’alumnat de 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius dels centres educatius del nostre municipi. El concurs premia la creativitat dels joves i el seu esperit emprenedor.

L'acte va comptar amb el jove emprenedor Pau Garcia Milà, cofundador de l’empresa eyeOs, que va oferir una conferència molt amena als assistents. En Pau ens va contar la seva experiència com emprenedor i com va necessitar més de 10 projectes fins arribar al seu èxit amb l’eyeOs. "Ser emprenedor és una actitud, la perseverança és molt important", va afirmar Pau Garcia durant la seva xerrada.

En aquesta edició han participat 86 propostes de negoci i 133 alumnes de 4 centres educatius: el col•legi San Gabriel, l’Escola Túrbula, l’ Institut Fòrum i el nostre Institut Manuel Vázquez Montalbán. Aquestes propostes es poden aplicar en diversos àmbits socials, ja sigui l'entorn web, la restauració o la moda. L’Institut Manuel Vázquez Montalbán va aportar 8 projectes (4 de Cicles Formatius) amb la participació de 18 alumnes (9 de Cicles Formatius). Un d’aquests projectes, Easycom SL de l’alumne Ramón Expósito de Cicles Formatius, va aconseguir el PRIMER PREMI amb 600 € a la idea més sostenible i solidària.
Enhorabona a Ramon i a tots els participants!




"Aunque yo  estaba satisfecho y orgulloso de mi proyecto, no pensaba ganar el premio.  Recuerdo la sensación emoción (una subida de adrenalina) y satisfacción por el trabajo bien hecho. "
 

"Creo que este concurso es muy positivo. El premio consigue que la gente se anime a presentarse y ayuda a generar y difundir las buenas ideas de los estudiantes."
 

"Me gustaría invertir el premio en este proyecto (ya he dicho que confío en él y me parece viable) y, quién sabe, quizás pueda dedicarme a ello profesionalmente."

HISTÒRIES DE MIGRACIÓ D'ARA I D'ABANS

Elvira Fernández
Professora de Ciències Socials

Tots i totes som immigrants! A totes le es nostres famílies hi ha històries de migració. L'alumnat de 2n d'ESO, en el marc de la matèria de Ciències Socials, ha fet un projecte d'historia oral. Durant el tercer trimestre cada alumne/a ha entrevistat a una persona que ha viscut un procés migratori. Totes les històries que han recollit les editarem en un llibre i les lliurarem, a inici del proper curs, al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, ubicat en el nostre municpi.


Hem volgut, però, presentar-vos a través de la revista Biscuter una petita mostra del treball realitzat. Es tracta de l'excel·lent treball realitzat per Laura Izquierdo de 2n A.




Laura Izquierdo
2n A

A continuació es narra la història d’un testimoni: la meva àvia, Concepción Corrales Torres.

Amb 45 anys, un marit i quatre fills vaig haver d’afrontar una decisió difícil que requeria molt coratge: el trasllat del poble a Barcelona, una ciutat metropolitana a 1.000km de distància (unes dotze hores en cotxe).

Vivia en un poble de la província de Badajoz a Extremadura: Salvatierra de los Barros. Allí vaig passar gran part de la meva vida a l’igual que el meu marit i, per tant, marxar i deixar la família va ser una decisió molt dura. A més, dos dels fills grans arribarien a Barcelona amb quinze i catorze anys i haurien de deixar les seves amistats de sempre. El trasllat es faria difícil però calia fer un pas endavant perquè francament la vida al poble es complicava cada cop més. Jo treballava com a terrissaire, una feina molt habitual al poble i el meu marit, José, treballava de perruquer a casaels seus pares on tenien la perruqueria del poble. A més dels nostres sous, també arribaven a casa els diners que rebia el meu germà Alonso en la construcció. En total vivíem set a casa: els meus quatre fills, el meu germà, el meu marit i jo. Amb els salaris dels tres podíem tirar endavant com ho havíem fet fins ara, però el problema aparegué quan, per alguna raó, començaren a venir els perruquers dels pobles veïns per muntar els seus propis negocis. Des d’aleshores, la perruqueria va anar perdent clientela i cadacop es va anar guanyant més misèria. Va ser llavors, quan ens plantejàrem venir aquí a viure-hi.


Passat un temps, teníem ja tot a punt per marxar. A Barcelona teníem un pis llogat, construït pel meu germà, qui vingué abans per buscar feina. Tant jo com el meu espòs ja havíem visitat Barcelona i havíem vist el barri per saber com era i fer-nos una idea de tot plegat. Teníem previst empaquetar-ho tot i carregar-ho a un remolc que uns amics ens havien prestat per arribar fins a l’estació de tren de Madrid on agafaríem el tren fins a Barcelona. Portàvem tot allò que podíem i més: la màquina de cosir, uns quants matalassos i els embotits que havíem preparat dies abans amb un porc que ens sobrava. Al poble deixava dos dels meus germans.

El viatge fou bastant complicat. En arribar a l’estació, ens comunicaren que el nostre tren havia sortit abans d’hora i ja no podíem agafar-lo. Aquell moment, va ser força dramàtic per a mi, perquè... què podia fer ara amb tres nens petits i una nena en braços a l’andana d’un tren i amb tot l’equipatge al remolc? Encara sort que uns joves estudiants molt afables s’oferiren a portar-nos en cotxe fins on estava un dels caps de l’estació. Un cop allà, vaig explicar-li la nostra situació i l’home va buscar-nos un altre tren per poder pujar-hi. Tant aquells estudiants com l’home que portava el compte dels bitllets van mostrar gran amabilitat i generositat que vam agrair de tot cor. Finalment, vam poder pujar al tren i vaig poder donar de menjar als meus fills que pobres, portaven gairebé tot el dia anant de dalt a baix sense menjar res.

Recordo que en un moment de calma i tranquil•litat, mentre els altres descansaven, vaig mirar la finestra, hi havia un paisatge molt monòton però a la vegada molt encisador. Des del seient contemplava les extenses terres de cultius i el cel cobert pel taronja del crepuscle. De sobte, vaig rememorar aquelles tan encertades paraules que ma mare deia quan l’Alonso se n’anava a Barcelona: «Aquest home se’n va a la fi del món!» fent referència a la llunyania... I en realitat, tenia part de raó perquè el viatge s’estava fent etern.

El 18 de febrer de 1967 arribàvem a Barcelona. Allà ens esperava l’Alonso que ens portà fins al nostre nou pis a l’Avinguda de les Corts Catalanes, St. Adrià de Besòs. Ens vam adaptar molt bé i els nens de seguida van fer-se amb la quitxalla del barri. Al poc temps, vaig trobar una feina com a modista. Venir aquí, ens va obrir moltes portes i estàvem molt feliços plegats. Els nens estaven encantats perquè sovint menjaven pollastre i pastissets de crema que a ells tant els hi agradaven. Ens podíem permetre algun que altre caprici, tot i que jo sempre procurava estalviar al màxim. Igual que abans, agrupàvem els diners de tots per cobrir les despeses del pis i per menjar. Tant la roba de tots com els vestidets de les nenes els confeccionava jo, i així, estalviem més. En arribar, vaig apuntar a tots els meus fills a classes de català perquè aprenguessin l’ idioma i no s’endarrerissin a l’escola.
Ara mateix, si em planegessin la possibilitat de tornar un altre cop al poble, no acceptaria pas. Aquí tinc la meva família, els meus néts i besnéts. A més, allà al poble vam fer un xalet on anem tota la família a estiuejar. Després de tants anys a Barcelona em sento nascuda aquí.

AULA D'ACOLLIDA

LLIBRE DE RECEPTES




DIADA CULTURAL DE SANT JORDI


VOYAGE À PERPIGNAN ET A COLLIOURE

Angelina Carreras
Professeur de français

Le 24 mai on a pris le bus à sept heures du matin pour aller à Perpignan. Organisés par groupes héterogènes, les aprenants de FLE on fait un rallye ayant comme but la découverte du centre-ville. Ensuite, à midi on a repris la route vers Collioure. On a eu du temps libre pour déjeuner. À trois heures, on a visité le tombeau d’Antonio Machado: on a lu des poèmes et on y a deposé une petite plante. Puis, on s’est promenés au bord de la mer et on a visité l’église. Après, on eu du temps libre jusqu’à cinq heures.

Bref, on est arrivés à Sant Adrià satisfaits et épuisés!

Je remercie vivement à Elvira pour avoir organisé l’hommage à Antonio Machado avec les aprenants de la 2e année d’ESO et aux professeurs accompagnateurs Soraya, Àngels et Quim qui a été en plus dynamisateur. Merci à tous!



Anna García- 4e ESO

Le lundi 23 mai les étudiants de français sommes allés à Perpignan et à Collioure. C’était un jour très amusant! Organisés par groupes, nous avons fait un rallye découverte du centre-ville de Perpignan. Nous nous sommes promenés et nous avons visité des sites emblématiques comme l’hôtel de ville, la cathédrale, la place du marché, le Castillet et des rues. D’abord, nous nous sommes perdus mais avec l’aide des habitants nous sommes enfin arrivés au premier site. Après, nous sommes allés aux autres points de rencontre et nous avons completé les activités du dossier. Ensuite, nous avons pris le bus et nous avons voyagé à Collioure. C’est une petite ville touristique mais c’est une belle ville avec une plage très calme. Nous nous sommes promenés dans les rues, nous avons déjeuné a la plage. On s’est donné rendez-vous à trois heures pour visiter le tombeau d’Antonio Machado. Là, on a lu des poèmes et on y a déposé une plante. Après on a eu du temps libre jusqu’à cinq heures.

C’était un jour fantastique et nous sommes arrivés fatigués à la maison!


Eloy Delgado, 3e ESO
"No me gustó que Perpignan no tuviese papeleras pero lo demás me encantó especialmente el río y en Collioure las playas”.

Alba Núñez, 3eESO
“La verdad es que me divertí mucho, me encantó el paisaje y las callejuelas de collioure, y el río y la actividad de Perpignan me gusto porque teníamos que tener más orientación e independencia. El año que viene ir más días”


Sara Benhalima, 3eESO
“¡Me ha encantado! Me gustaría volver a ir y poder estar mucho más tiempo. Desde que subí al autocar con mis compañeros y mis amigas estaba impaciente por poder llegar. Al llegar a Perpignan y empezar a hacer la yincana con mis compañeros. Me lo pasé genial, una amiga y yo nos compramos una pizza, buenísima!!!

Y Collioure, me encantó. El Castillo era muy bonito, la playa nos encantó y pasear por las calles llenas de tiendas fue impresionante. Volvería a repetirlo.

Espero que volvamos a ir. Merci Angelina !”

DEBAT ELECTORAL A L' INSTITUT


 Elvira Fernández
Professora de Ciéncies Socials


El passat 22 de maig es van celebrar a tot l’Estat eleccions  locals, i en algunes comunitats eleccions autonòmiques.  Com ja vam fer fa quatre anys, vam convidar tots els/les caps de llista a presentar al nostre alumnat de 4rt d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat els seus programes electorals, i a debatre els temes que més ens preocupen: crisi econòmica, retallades en educació i sanitat, despesa social, immigració, ...
El Dep. de Ciències Socials valora molt positivament aquesta activitat, agraeix als polítics la seva participació,  la claredat amb què vam presentar els programes i la generositat en respondre les múltiples preguntes de l’alumnat. 
El primer trimestre, amb motiu de les eleccions autonòmiques,  van desenvolupar el projecte Aprenem a votar, amb una valoració final també molt positiva.  Poc a poc anem consolidant activitats que segur que ajuden a formar uns ciutadans i ciutadanes més informats i més crítics.
El proper curs hi haurà eleccions generals, ja estem treballant en la possibilitat de tornar a fer a 4rt d’ESO el projecte Aprenem a votar. Confiem que les retallades econòmiques no ens impedeixin fer-ho, no és un projecte barat! Confiem en el suport de les administracions educatives.



Podeu llegir les notícies que es van publicar a  ÁREA BESÒS i EL PUNT

ADÉU ELVIRA

Roger Hoyos
Director


Se’m fa difícil trobar les paraules per dir-te adéu. Se’m fa difícil imaginar l’institut sense la teva presència -recordes quan varem arribar plegats?- i sé que a tu també t’està costant fer les maletes per travessar el Besòs. Seré breu: gràcies per la teva empenta, gràcies pel teu dinamisme i entusiasme, gràcies per ser la millor programadora cultural, l’animadora de les jornades de portes obertes, la formadora de professorat, la que està pendent de tantes coses... Gràcies per confiar en que un dia podria relevar-te en la direcció del centre. Gràcies per ser l’ “Elvira-2”.

ADÉU QUIM

Roger Hoyos
Director

Després de tants anys... -no t’amaguis, que tenim algun alumne fill d’una alumna teva... Després de tants anys... de classes, de viatges pel Mediterrani, de revista, de poesia, de música, de comiats dolorosos, de comiats festius... Després de tants anys... decideixes canviar la flaira del Besòs per la del carrer Urgell, el tèxtil de Can Baurier pel de Can Batlló, l’arquitectura racionalista del Polidor per la modernista de Puig i Cadafalch i te’n vas a transmetre Cultura Clàssica al bressol de la formació industrial d’aquest país. Bona sort Quim!

ESPORT ESCOLAR A L’ INSTITUT

Núria Riera
Professora d'Educació Física


ACTIVITATS ESPORTIVES ESCOLARS
CURS 2010-2011

Des del Departament d’educació física hem fet diverses activitats complementaries a la programació de l’assignatura, aquí en teniu una mostra.

Els alumnes de 3r d’eso van fer una activitat d’esgrima, un monitor del Club d’esgrima de Barcelona amb material específic es va fer una sessió, podeu veure en el vídeo una mostra.


Com en cada curs l’ajuntament de Sant Adrià ens ha  cedit les bicicletes, i des del departament d’educació física hem realitzat diverses sortides; amb els alumnes de 3r hem arribat fins al primer pont de Montcada i Reixac pel carril bici del Parc Fluvià de Sant Adrià , amb els alumnes de 4rt A hem anat fins a Montgat i finalment amb els de 1r de batxillerat hem anat a esmorzar al “chiringuito” de la platja que hi ha en el port de El Masnou i fins i tot algú es va donar un banyet.








ACTIVITATS ESPORTIVES EXTRAESCOLARS
CURS 2011-2012

Com cada curs des de fa cinc anys l’associació esportiva escolar de l’institut organitzarà activitats esportives extraescolars, seguirem amb les que hem fet fins ara com el Korfbol i el tennis taula, i voldríem recuperar la natació doncs es important saber nedar i és imprescindible per poder fer l’activitat de vela tant a 1r com a 2n d’eso que fa el departament d’educació física.

Segons la participació de l’alumnat pel proper curs volem fer propostes de  activitats noves  sempre en funció del nombre de participants i del pressupost per a poder dur-les a terme.

SANT JORDI 2011

Jose Luis Gonzalvo
Professor de l' USEE


Aquest any també hem celebrat Sant Jordi , encara que en una data poc usual : el 15 d’abril.
El matí va consistir en tallers, exposicions de cuines del món , bar montat pels alumnes de 4rt i es va finalitzar amb un acte central al gimnàs on es va fer el repartiment de premis juntament amb la projecció de videos i powerpoints.
Aquí teniu imatges dels diferents tallers que van realizar els alumnes d’ESO i també la llista dels guanyadors del concursos.



CONCURS DE SANT JORDI 2011
GUANYADOR (grup, títol, nivell i idioma) 

  • Nerea Gistau de  2n B  “ ¿Quién soy?”  1r cicle ESO.Narrativa en castellà.
  • Joel Acedo 4t B “Ave Cèsar”  2n cicle  ESO. Narrativa en castellà.
  • Emma Cercòs 4t B “ Uilgver 822149". Narrativa en castellà.
  • Laura Izquierdo 2nA “El gajklán” Tots els nivells ESO. Poesia en castellà                 
  • Pau Hernando 2n Batx    “Blog: Recordar el día a día...” Batxillerat i cicles. Poesia en castellà.      
  • Mónica Pérez 2nA “Êxit”1 cicle ESO. Narrativa en català
  • Anna Garcia 4tB”La saviessa de l’experiència”.2n cicle ESO. Narrativa en català.
  • Ricard Figuerola“El meravellós món de les matemàtiques(del meu germà)".Batxillerat i cicles. Narrativa en català.            
  • Eloi Delgado 3r B “Per tu” Tots els nivells d’ESO  Poesia en català. 
  • Santiago Collado1r SMIX    “Les llàgrimes de la lluna” Batxillerat i cicles. Poesia en català.
  • Beijan Lin 2n C. Aula d'acollida. Narrativa i poesia en català.  
  • Beilei Lin 2n A. Aula d'acollida. Narrativa i poesia en català.
    Mónica Pérez 2n B.1r cicle ESO. Narrativa en idioma estranger.     
  • Emma Cercós 4t B. 2n cicle ESO. Narrativa en idioma estranger.
  • Estella Villodre Batx.Batxillerat i cicles Narrativa en idioma estranger.
  • Laura Izquierdo 2n A. Tots els nivells d’ESO. Poesia en idioma estranger. 
  • Ricard Figuerola Batx.  Batxillerat i cicles. Poesia en idioma estranger.   
  • José carlos Pérez SMIX. batixillerat i cicles. Poesia en idioma estranger.
  • Gabriel Martins  1C. 1r cicle ESO (1r premi). Dibuix. Llegenda de Sant Jordi.
  • Jordi Lladó 1C.1r cicle  ESO ( 2n premi). Dibuix. Llegenda de Sant Jordi.
  • Joel Ttienza. 2n cicle ESO ( 1r premi). Dibuix. La convivència escolar.    
  • Joan Castillo  2n cicle ESO(1r premi). Dibuix. La convivència escolar.
  • Raquel Roa 2n cicle ESO (2n premi). Dibuix.La convivència escolar.