1 de juny del 2010

RETOS BIOLÓGICOS PARA UN SINCROTRÓN

Pau Hernando
1r Batxilletat

LHC Y Alba, dos nuevos aceleradores con objetivos científicos muy diferentes. De: Ignacio Fita i Miquel Coll

Al reportatge que va sortir a El País el passat dimecres 14 d’abril parla de les funcions que pot tenir un accelerador de partícules.

Per començar, direm que tant LHC (a Ginebra) i Alba (a Cerdanyola del Vallès) són uns acceleradors de partícules, és a dir, “anillos en los que se aceleran partículas con carga eléctrica –tales como electrones o protones- a velocidades próximas a la luz, un límite insuperable según la teoría de la relatividad especial de Einstein.”

Resoldrem conceptes: els electrons i els protons són els components bàsics dels àtoms, i la velocitat de la llum és de aproximadament 1 080 000 000 Km/h –La màxima permesa per un cotxe és de 120 Km/h, la del Furius Baco a Port Aventura és de 135 Km/h i la de l’Ave és de 300 Km/h (la llum els supera per més de 100 000 vegades)-.

El cost energètic (i econòmic) d’aquests immensos anells és enorme, ja que aquestes partícules perden molta energia i necessiten que se’ls subministri per compensar la que perden en forma de llum, i aquesta llum és un dels problemes bàsics dels sincrotrons circulars.

A la dècada dels 60, no obstant, es va començar a investigar amb aquesta llum i, es van adonar que tenia un interès i unes característiques molt importants. Tant, que s’han planejat les construccions de sincrotrons dedicats única i exclusivament a produir-la. I l’Alba és un d’ells.

Biòlegs i físics van treballar junts per poder treure amb l’ajut del sincrotró (la llum de l’accelerador és “más intensa, direccionada y poco divergente”) la resolució d’estructures atòmiques de les proteïnes (dos dels descobriments han estat objecte de premis Nobel) i el desenvolupament de fàrmacs.

Alba, “que estará en el club de las mejores fuentes de luz europea” té, tres de les sortides de llum  per a aplicacions biològiques, una, de difracció de cristalls (permetrà veure la estructura atòmica de cristalls), una de difracció de baix angle (compostos no cristal·lins) i una de microscòpia de rajos X (permetrà veure cèl·lules i orgànuls sencers).

La pàgina no acaba aquí, el següent article parla de planetes que giren en sentit contrari a la rotació estel·lar... serà un altre tema a tractar.

Vull acabar amb una frase que m’ha agradat:
“Los resultados no previstos son, a menudo, los más valiosos”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada